Universitat Internacional de Catalunya

Fonaments de l'art Audiovisual

Fonaments de l'art Audiovisual
4
12041
2
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: castellà

Professorat

Presentació

En el decurs dels últims dos-cents anys, s’han produït en les pràctiques artístiques un seguit d’operacions formals, metodològiques, conceptuals i tècniques que han conduit a l’eclosió de les revolucions audiovisuals del segle XX. Per començar, però, cal aclarir què s'entén per audiovisual. Al llarg del curs es delinearà una cartografia que possibilitarà als estudiants assolir una visió panoràmica de la gènesi d’aquest concepte i de les condicions que han afavorit la seva emergència. Per aquesta tasca cartogràfica s'utilitzarà una triple instrumentació: els dispositius (conceptuals i tècnics-tecnològics), els patrons de representació visual i els contexts històrics on es desenvolupen les diferents produccions artístiques, així com l’abast de les seves influències.

Objectius

Objectiu principal

Estudiar les mutacions produïdes des de les primeres experiències col·lectives, heretades del món barroc, fins als nous models de consum dels mitjans de comunicació de masses. Per comprendre les condicions d’emergència del concepte audiovisual i les seves interaccions amb l’esfera artística contemporània, es tindrà en compte una doble perspectiva: diacrònica i sincrònica; això permetrà alternar els caràcters lineal i transversal de la disciplina històrica.

Objectius secundaris

Accedir als coneixements teòrics i historiogràfics específics de la història de les imatges amb vinculació amb altres ciències humanes associades als sabers de la cultura visual.

Interpretar la naturalesa dels contexts socials, culturals i econòmics dels diferents períodes històrics on es centra la producció audiovisual i artística, així com les seves interrelacions. 

Competències

  • 01 - Capacitat d'adaptació a circumstàncies variables
  • 02 - Capacitat de comprensió, acceptació de critiques i correcció d'errors
  • 03 - Capacitat per administrar i gestionar recursos humans i tècnics
  • 04 - Capacitat per treballar en equip i autònomament
  • 05 - Capacitat per organitzar temps i espai
  • 06 - Capacitat de desenvolupar rigor acadèmic, responsabilitat, ètica i professionalitat
  • 07 - Capacitat per aplicar la deontologia i el respecte pel gremi audiovisual
  • 08 - Capacitat d'anàlisi crítica, síntesi, concreció i abstracció
  • 09 - Capacitat per objectivar i quantificar i interpretar (dades, estadístiques…)
  • 10 - Capacitat per afrontar dificultats i resoldre problemes
  • 11 - Capacitat per generar debat i reflexió
  • 12 - Capacitat de complir amb els terminis previstos, desenvolupar la puntualitat i el respecte pels recursos humans, tècnics i material
  • 13 - Capacitat de crear comunicació oral i escrita
  • 14 - Coneixement i domini de la retòrica i oratòria per comunicar idees pròpies
  • 15 - Coneixement i domini de l'expressió corporal i la tècnica de locució
  • 16 - Capacitat de fer servir, analitzar i reflexionar sobre continguts
  • 17 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els esdeveniments de la realitat social, i poder representar la Història Contemporània
  • 18 - Capacitat i desenvolupament de cultura general i interès pels esdeveniments socials
  • 19 - Capacitat de documentació informativa
  • 20 - Coneixement i domini bibliogràfic mediàtic
  • 21 - Coneixement i domini de la cultura digital
  • 22 - Coneixement i domini de la distinció entre opinió i informació/ registres col·loquials i cultes.
  • 23 - Capacitat de prioritzar els esdeveniments noticiables i contrastar la informació
  • 24 - Capacitat de planificació i organització de projectes a curt i llarg termini
  • 26 - Capacitat de desenvolupar sentit del gust i la perfecció en l'acabat final i estètica dels projectes
  • 37 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament l'estructura orgànica de la comunicació global
  • 38 - Capacitat per entendre i aplicar l'estructura del sistema audiovisual
  • 41 - Capacitat de coneixement i funcionament dels diferents elements agents del sector audiovisual
  • 50 - Capacitat per adaptar-se, entendre i aplicar les possibilitats expressives de les noves tecnologies i els seus canvis futurs
  • 53 - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
  • 54 - Capacitat de fer us amb habilitat la bibliografia, terminologia i estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l'àmbit de la Comunicació.

Resultats d'aprenentatge

Dins del patró estàndard de tretze setmanes de durada del curs, al final d’aquest període els estudiants haurien d'estar capacitats per:

—Reconèixer i identificar els diferents patrons icònics.

—Analitzar i contextualitzar les mostres més significatives dels diferents períodes temàtics i històrics.

—Accedir a un nivell bàsic d’ argumentació, mitjançant l’escriptura, l’ exposició oral i la articulació de diferents fonts documentals.

—Iniciació en el tractament i estudi de textos escrits en una llengua diferent a la vehicular del estudiant.

—Treball en grup i responsabilitat enfront els compromisos de lliurament de treballs en el temps i la forma de presentació.

—Iniciació bàsica en els comportaments d'ètica professional.

Continguts

L'assignatura s'organitzarà en dos grans blocs que integraran, com ja s'ha argumentat abans, de manera lineal i transversal, temes com poden ser, per exemple, les transformacions visuals integrades en el desenvolupament de la performance en relació amb l'activisme feminista dels anys seixanta i setanta, els conceptes bàsics de l'anàlisi fílmica i audiovisual en general i eines concretes (gèneres, arquetips, seqüencialitat) per a comprendre com es desenvolupa i com analitzar l'art audiovisual.

Part 1. Principis de l'anàlisi audiovisual.

Part 2. Diferents aproximacions a l'anàlisi audiovisual.

 

 

CRONOGRAMA

 

 

Principis de l'anàlisi audiovisual

1

Què és la crítica? Què és una bona pel·lícula? Criteris per a una possible valoració d'una obra audiovisual. Petita anàlisi fílmica a realitzar en classe.

2

Història de la crítica.

3

Posada en escena.

4

Com pensar una pel·lícula i com plasmar els pensaments en paraules. Anàlisi de text.+

5

La Teoria de l'Autor.

6

Visita al Festival de Sitges.

 

Diferents aproximacions a l'anàlisi audiovisual

7

El caràcter seqüencial de les imatges. Lliurament i exposició dels treballs finals: còmic.

8

Com detectar els gèneres? Relació de la pel·lícula amb el gènere o subgènere al qual pertany.

9

Tipus de crítica: diària, analítica, format podcast. Crítica, indústria i festivals de cinema; crítica i entrevista. 

10

Crítica d'actors i arquetips.

11

Teoria fílmica feminista.

12

Què és el realisme?

13

Lliurament i escolta del treball tipus Podcast.

 

 

 

 

 


 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



ACTIVITAT FORMATIVA CRÈDITS ECTS
Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. 0.2
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts. 1.4
Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts. 0.6
Meeting points: s'organitzaran punts de trobada entre personalitats del món professional, científic, àmbit internacional, etc. i els alumnes. Se'ls donarà forma de conferència, sessió de treball, tertúlia, entrevista, etc. 0.2
Classes magistrals: a les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. 2.8
Aprenentatge entre iguals: Amb aquesta activitat es pretén que els alumnes guanyin capacitat d'anàlisi i capacitat crítica Una manera d'aconseguir-ho és corregir exercicis, productes, etc. dels seus propis companys. Cada estudiant obtindrà una doble avaluació: com a receptor i com a transmissor de coneixement crític. 1.0

Bibliografia i recursos

Agamben, Giorgio, Profanaciones. Barcelona: Anagrama, 2005.

Agamben, Giorgio, Estancias. La palabra y el fantasma en la cultura occidental. Valencia: Pre-textos, 2006.

Aumont, Jacques, À quoi pensent les films. Séguier, 1997.

Alpers, Svetlana. El arte de describir. El arte holandés en el siglo XVII. Madrid: Hermann Blume, 1987

Barthes, Roland. La cámara lúcida. Notas sobre la fotografía. Barcelona: Paidós, 2004.

Bazin, André, ¿Qué es el cine? Madrid: Rialp, 2004.

Berger, John. Modos de ver. Barcelona: Gustavo Gili, 2016.

Burch, Nöel. El tragaluz del infinito. Madrid: Cátedra, 1987.

Burke, Peter. ¿Qué es la historia cultural? Barcelona: Paidós, 2005.

Debray, Régis. Vida y muerte de la imagen. Historia de la mirada en Occidente. Barcelona: Paidós, 1994.

Deleuze, Gilles, La imagen-tiempo. Estudios sobre Cine 2. Barcelona: Paidós,

1987.

-----. La imagen-movimiento. Estudios sobre Cine 1. Barcelona: Paidós, 1994.

Didi-Huberman, Georges, La imagen superviviente. Historia del arte y tiempo de los fantasmas según Aby Warburg. Madrid: Abada, 2009.

Didi-Huberman, Georges. Imágenes pese a todo. Memoria visual del holocausto. Paidós, 2004.

Didi-Huberman, Georges. Ante la imagen. Pregunta formulada a los fines de una historia del arte. Murcia: Cendeac, 2010.

Farocki, Harun, Desconfiar de las imágenes. Buenos Aires: Caja negra, 2013.

Foster, Hal, ed. Vision and Visuality. Nueva York: Dia Center, 1988.

Foucault, Michel. Vigilar y castigar. El nacimiento de la prisión. Buenos Aires: Siglo XXI, 1984.

Freud, Sigmund. Psicoanálisis del arte. Madrid: Alianza, 2000.

Han, Byung-Chul. En el enjambre. Barcelona: Herder Editorial, 2014.

Han, Byung-Chul. Psicopolítica. Barcelona: Herder Editorial, 2014.

Hauser, Arnold. Historia social de la literatura y el arte. Barcelona: RBA, 2005.

Martín Cabello, Antonio. La Escuela de Birmingham: El Centre for Contemporary Cultural Studies y el origen de los estudios culturales.Madrid: Dykinson, 2006.

Metz, Christian. El significante imaginario: psicoanálisis y cine. Barcelona: Paidós, 2001.

Mukarovský, Jan. Signo, función y valor: estética y semiótica del arte. Santafé de Bogotá: Plaza & Janés, 2000.

Mulvey, Laura. Placer visual y cine narrativo. Valencia: Fundación Instituto Shakespeare, Instituto de Cine y RTV; Mineápolis: Department of Spanish and Portuguese, University of Minnesota, 1988.

Ramírez, Juan Antonio. Medios de masas e historia del arte. Madrid: Cátedra, 1997.

————, Cómo escribir sobre arte y arquitectura: libro de estilo e introducción a los géneros de la crítica y de la historia del arte. Barcelona: Ediciones del Serbal, 1999.

Rancière, J., El destino de las imágenes, Madrid: Prometeo, 2012.

Rancière, J. Las distancias del cine, Madrid: Ellago, 2012.

Sánchez, Sergi, Hacia una imagen no-tiempo. Deleuze y el cine contemporáneo. Oviedo: Ediciones de la Universidad de Oviedo, 2013.

Schapiro, Meyer. Palabras, escritos e imágenes: semiótica del lenguaje visual. Madrid: Encuentro, 1998.

Serna, Justo; Pons, Anaclet. La historia cultural: autores, obras, lugares. Madrid: Akal, 2013.

Talens, Jenaro et al. Elementos para una semiótica del texto artístico. Madrid: Cátedra, 1983.

Warburg, Aby, Atlas Mnemosyne. Edició de Fernando Checa. Akal, 2010.

Warburg, Aby,El renacimiento del paganismo. Aportaciones a la historia cultural del Renacimiento europeo. Madrid: Alianza, 2005.

Žižek, slavoj. Bienvenidos al desierto de lo real. Madrid: Akal, 2008.