Universitat Internacional de Catalunya

Estètica

Estètica
3
12051
3
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Professorat


A l'aula o per mitjà del correu electrònic

Presentació

L’assignatura d’estètica es presenta com un curs propedèutic que ofereix a l’alumne instruments bàsics per endinsar-se en la dimensió estètica del discurs audiovisual i en els llenguatges que en possibiliten la seva comunicabilitat.  

El curs parteix de l’evidència que les experiències audiviosuals contemporànies han introduït innombrables transformacions en les nostres societats i que aquest fet obliga a replantejar moltes dels conceptes i categories de l’anàlisi desenvolupat per la tradició estètica.

En aquest sentit l’assignatura recorrerà un itinerari teòric i pràctic que tot partint d’una inicial aproximació a la controvertida noció d’estètica, s’endinsarà en l’anàlisi dels llenguatges artístics i n’establirà les seves relacions amb la industria cultural, el cinema i la televisió.

Requisits previs

No es requereixen coneixements previs per cursar l’assignatura

Objectius

Essencialment l’assignatura pretén que l’alumne aprengui a utilitzar alguns conceptes bàsics de l’estètica tant per a fomentar una reflexió acurada i crítica del text audiovisual dins un context industrialitzat, com per a l’estudi de la dimensió estètica del discurs audiovisual en sí mateix, fonamentalment en els seus aspectes formals, simbòlics i culturals.

Per altra banda l’assignatura també vol oferir a l’alumne una panoràmica el més completa possible de la reflexió estètica actual, ja sigui de la que ha estat motivada pels nous moviments artístics, com per les que han generat els nous anàlisis teòrics i filosòfics. La intenció, doncs, no és únicament dotar l’alumne d’unes capacitats crítiques d’anàlisi dels nous llenguatges sinó també ajudar-lo a situar-se professionalment tot comprenent els fonaments estètics i històrics del treball creador dins la cultura industrial.

En aquest sentit la utilització dels conceptes i eines desenvolupades per la tradició estètica  permetrà a l’alumne un coneixement més detallat i ric del discurs audiovisual i l’ajudarà a comprendre  les relacions existents entre els actuals intercanvis d’informació i els tradicionals, és a dir, a veure la continuïtat i les ruptures que els nous llenguatges i les noves tecnologies suposen en la producció simbòlica, icònica i cognitiva.

Pel que fa al seu context, el curs dota l’alumne d’eines per actualitzar el seu bagatge cultural tot nodrint-lo d’una reflexió general i crítica sobre la cultura estètica de la posmodernitat.

Competències

  • 01 - Capacitat d'adaptació a circumstàncies variables
  • 02 - Capacitat de comprensió, acceptació de critiques i correcció d'errors
  • 03 - Capacitat per administrar i gestionar recursos humans i tècnics
  • 04 - Capacitat per treballar en equip i autònomament
  • 05 - Capacitat per organitzar temps i espai
  • 06 - Capacitat de desenvolupar rigor acadèmic, responsabilitat, ètica i professionalitat
  • 07 - Capacitat per aplicar la deontologia i el respecte pel gremi audiovisual
  • 08 - Capacitat d'anàlisi crítica, síntesi, concreció i abstracció
  • 09 - Capacitat per objectivar i quantificar i interpretar (dades, estadístiques…)
  • 10 - Capacitat per afrontar dificultats i resoldre problemes
  • 11 - Capacitat per generar debat i reflexió
  • 12 - Capacitat de complir amb els terminis previstos, desenvolupar la puntualitat i el respecte pels recursos humans, tècnics i material
  • 13 - Capacitat de crear comunicació oral i escrita
  • 14 - Coneixement i domini de la retòrica i oratòria per comunicar idees pròpies
  • 16 - Capacitat de fer servir, analitzar i reflexionar sobre continguts
  • 18 - Capacitat i desenvolupament de cultura general i interès pels esdeveniments socials
  • 19 - Capacitat de documentació informativa
  • 20 - Coneixement i domini bibliogràfic mediàtic
  • 21 - Coneixement i domini de la cultura digital
  • 22 - Coneixement i domini de la distinció entre opinió i informació/ registres col·loquials i cultes.
  • 25 - Capacitat de potenciar al màxim el desenvolupament creatiu
  • 26 - Capacitat de desenvolupar sentit del gust i la perfecció en l'acabat final i estètica dels projectes
  • 40 - Capacitat per defensar i respectar l'autoria i propietat intel•lectual
  • 41 - Capacitat de coneixement i funcionament dels diferents elements agents del sector audiovisual
  • 46 - Capacitat per dominar els recursos de la imatge (fotografia, il·luminació…) i el so
  • 50 - Capacitat per adaptar-se, entendre i aplicar les possibilitats expressives de les noves tecnologies i els seus canvis futurs
  • 53 - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
  • 54 - Capacitat de fer us amb habilitat la bibliografia, terminologia i estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l'àmbit de la Comunicació.

Resultats d'aprenentatge

Comprensió dels elements estètics essencials que influeixen en la producció audiovisual

Comprendre la importància de l’estètica en relació a l’àmbit audiovisual

Capacitat per analitzar i interpretar el discurs audiovisual i la seva intenció comunicativa.

Capacitat per analitzar els llenguatges i models audiovisuals, entendre'n els principis teòrics i saber-los aplicar.

Capacitat de comprendre i reflexionar els fonaments bàsics de la comunicació audiovisual.

 

Continguts

TEMA 1: L’estètica i l’estudi de l’art

  1. Vers una possible definició de l’estètica i els seus components
  2. Mort de l'art i estetització generalitzada
  3. Definició i límits de l'art en el món contemporani.

TEMA 2: Els llenguatges estètics i la seva comunicabilitat

  1. Estètica i comunicació
  2. L’estètica de la recepció i el paper de l'espectador
  3. Estètica de la imatge i cultura visual

TEMA 3: Estètica, industria cultural i mitjans de comunicació de masses

  1. Rangs de cultura en el món contemporani
  2. Naturalesa de l’art de masses
  3. Etica i estètica. L’art i la seva responsabilitat social.

TEMA 4: Estètica i política

  1. Dels totalitarismes a la estètica relacional 
  2. Poder i resistència.
  3. Art contextual i propostes teòriques d'una estètica política

TEMA 5: Estètica del cinema i artisticitat del setè art.

  1. El mite del realisme integral 
  2. Ontologia de la imatge cinematogràfica
  3. Temporalitat i fotogènia

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



ACTIVITAT FORMATIVA CRÈDITS ECTS
Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. 0.4
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts. 0,4
Meeting points: s'organitzaran punts de trobada entre personalitats del món professional, científic, àmbit internacional, etc. i els alumnes. Se'ls donarà forma de conferència, sessió de treball, tertúlia, entrevista, etc. 0,4
Labs: grups de treball en els quals es combina la teoria i la pràctica. En ells l'objectiu no consisteix tant a exercitar tècniques ja conegudes, sinó a fer avançar tant la teoria com la tècnica. Els labs culminaran també en un producte professional o semiprofessional, si bé aquesta vegada de caràcter necessàriament innovador (resultat de la combinació de reflexions o lectures innovadores dels mitjans i la realitat social). 0,2
Classes magistrals: a les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. 1.6

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



L’avaluació de la assignatura estarà divida en tres part diferenciades. D’una banda els alumnes hauran de realitzar tant un treball individual com un projecte grupal que seran exposats i defensats a l’aula oralment. Aquests treballs són obligatoris i cal presentar-los per poder aprovar l’assignatura. Igualment el curs consta també d’examen final. Serà imprescindible tenir una qualificació mínima de 5,0 en l'examen final per tal que es pugui fer la mitjana del curs.La ponderació per a fer aquesta mitjana entre les tres parts serà la següent:

Examen final escrit 40%

Treball individual i exposició oral 25% (obligatori) 

Projecte grupal 25% (obligatori)

Assistència i participació 10%

Donat el caràcter pràctic de l’assignatura, es valorarà l’assistència a classe i la participació activa. Per tal de superar el curs l’alumne haurà d’assistir almenys a un 80% de les classes.

En cas de no superar l’assignatura en primera convocatòria, l’alumne haurà de presentar-se a una segona convocatòria que consistirà essencialment en un examen final de continguts. Caldrà haver presentat en aquesta segona convocatòria el treball individual i el projecte grupal. En cas de només suspendre l'examen final en 1a convocatòria, les qualificacions obtingudes dels treballs individuals i grupals, seran mantingudes i en cas de superar l’examen de segona convocatòria es procedirà a fer la mitjana de totes tres qualificacions amb els corresponents tants per cents ja explicitats a dalt. En cas que l’alumne no superi o no es presenti a aquesta segona convocatòria, les qualificacions dels treballs no seran mantingudes en tercera convocatòria ni en quarta, de manera que caldrà repetir l'assignatura sencera.

AVÍS SOBRE EL PLAGI

El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.

Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.

Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.

El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero i pot comportar sancions acadèmiques.

ORTOGRAFIA/EXPRESSIÓ ESCRITA

En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina.

El criteri que se seguirà davant de qualsevol error ortogràfic serà el de baixar puntuació amb la relació següent: -0,10/falta

 

Bibliografia i recursos

Bibliografia 

ALSINA, H., ROMAGUERA, J. Textos y Manifiestos del Cine. Madrid: Cátedra, 1989

ARGULLOL, R. Tres miradas sobre el arte. Barcelona: Icaria 1985.

AUMONT, J. La estética hoy. Madrid: Cátedra 1997.

BAUDRILLARD, J. El complot del arte: ilusión y desilusión estéticas. Amorrortu. 2006.

BAZIN, A. ¿Qué es el cine?  Madrid: Rialp 1990

CARROLL, N. Una filosofía del arte de masas. Madrid: Machado libros 2002

CASTRO, S. J. En teoría es arte. Una introducción a la estética. Salamanca: Edibesa, 2005.

ESTRADA, D. Estética. Barcelona: Herder,1988.

FOSTER, H. The Anti-aesthetic: essays on postmodern culture. New York: The New Press, 1998.

GADAMER, H.G. La actualidad de lo bello. Barcelona: Paidós 1991

GIVONE, S. Historia de la estética. Madrid: Tecnos 1990.

GRAW, I. ¿Cuánto vale el arte? Buenos Aires: Mardulce, 2015

JIMÉNEZ, J. Teoría del arte. Madrid: Tecnos 2002

JIMÉNEZ, J. Imágenes del hombre. Fundamentos de estética. Madrid: Tecnos 2017

LIPOVETSKY, G., Seroy, J. La estetización del mundo. Barcelona: Anagrama, 2015.

MARCHÁN FIZ, S. La estética en la cultura moderna. Madrid: Alianza 1987

MOLINUEVO, J. L. La experiencia estética moderna. Madrid: Síntesis 1998

PLAZAOLA, J. Introducción a la estética. Madrid: BAC 1973.

SEDLMAYR, H. La revolución en el arte moderno. Madrid: Acantilado 2008 

TARKOVSKI, A. Esculpir en el tiempo. Barcelona: Rialp 1990.

VALVERDE, J.M. Breve historia y antología de la estética. Barcelona: Ariel 2000

VILAR. G. Las razones del arte. Madrid: Antonio Machado 2005

VILAR, G. Desartización. Paradojas de un arte sin fin. Salamanca: Universidad de Salamanca 2010.

XIRAU, R. i SOBREVILLA, D. Estética. Madrid: Trotta, 2003.

ZUNZUNEGUI, Santos. Pensar la imagen. Madrid: Cátedra 1992.

VETESSE, A. El arte contemporáneo. Madrid: Rialp, 2013.