Universitat Internacional de Catalunya

Estètica II

Estètica II
3
12304
3
Segon semestre
OB
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Professorat


Amb cita prèvia per mitjà del correu electrònic

Presentació

L’assignatura Estètica II es presenta com un curs d’aprofundiment sobre la important incidència i implicacions que té la dimensió estètica tant en el context humanístic i cultural com en àmbits externs a ella com la política, la religió o l’economia.

L’assignatura recorrerà un itinerari teòric i pràctic que tot partint d’una inicial aproximació a la controvertida noció d’estètica i els seus components primordials, s’endinsarà en l’anàlisi dels llenguatges artístics contemporanis, tot establint-ne les seves relacions amb la cultura de masses, l’ètica, la cultura visual o el cinema.

Requisits previs

Malgrat que no és un requisit indispensable, es recomana haver cursat l’assignatura Estètica I per tal d’haver pogut adquirir els coneixements de base que permeten l’aprofundiment en les temàtiques que proposa aquesta assignatura.

 

Objectius

Essencialment l’assignatura pretén que l’alumne adquireixi una sèrie de competències i coneixements que li permetin fer un diagnòstic acurat i ben fonamentat sobre l’indispensable paper que juga l’estètica en l’àmbit cultural, social i polític del nostre temps, així com a interpretar amb arguments sòlids i precisos la funció i la significació que acompleix l’art contemporani en les nostres societats.

La intenció per tant, no és únicament dotar l’estudiant d’unes capacitats crítiques d’anàlisi dels nous llenguatges sinó també ajudar-lo a situar-se professionalment tot comprenent els fonaments estètics i històrics del treball creador dins la cultura industrial. La utilització de conceptes i eines desenvolupades per la tradició estètica permetrà a l’alumne un coneixement més detallat i ric del discurs humanístic i l’ajudarà a comprendre les relacions existents entre els actuals intercanvis d’informació i els tradicionals, és a dir, a veure la continuïtat i les ruptures que els nous llenguatges i les noves tecnologies suposen en la producció simbòlica, icònica i cognitiva.

Competències

  • E06 - Consciència dels punts de vista que es deriven d'antecedents culturals i socials diferents i respecte cap aquests punts de vista
  • E17 - Coneixement de la realitat europea des d'una perspectiva comparada
  • E39 - Capacitat crítica i autocrítica en el diàleg intercultural, capacitat d'adaptació i d'interlocució en unentorn multicultural o intercultural (versatilitat, capacitat de superar problemes imprevistos i de generar "solucions B")
  • G01 - Capacitat per comprendre i expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera oral i escrita
  • G02 - Capacitat d'anàlisi i de síntesi.

Resultats d'aprenentatge

1. Aplica competències lingüístiques adquirides a l'expressió oral i escrita

2. Adquireix conceptes clau de l'àmbit de l'estètica que influeixen en el discurs humanístic i cultural.

3. Coneix i selecciona documentació específica de l'àmbit estètic modern i contemporani.

4. Aplica coneixements teòrics en anàlisi i debats d'activitats presencials i en treball autònom
5. Practica estratègies de treball individual i en grup
6. Aprèn a contextualitzar fenòmens socials i polítics
7. Relaciona conceptes de les diferents matèries treballades de forma transversal
8. Aprèn a diagnosticar problemes en l'àmbit intel·lectual, social i polític
9. Llegeix i analitza assajos sobre temes actuals
10. Aplica / transfereix conceptes teòrics i / o abstractes de l'estètica a situacions reals

Continguts

Tema 1: Vers una definició de l'estètica en el món contemporani.

Tema 2: Estètica i art de masses

Tema 3: Estètica i política

Tema 4: Ètica i estètica en el context contemporani

Tema 5: Art i cinema

      

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



La metodologia d’ensenyament-aprenentatge combina classes magistrals, col·loquis, classes expositives dels estudiants, cerca d’informació i elaboració de treballs escrits individuals.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



El sistema d’avaluació consistirà fonamentalment en un examen escrit basat en la matèria teòrico-pràctica treballada al llarg del curs i l’exposició i defensa oral d’un treball individual que haurà estat prèviament assignat pel professor. Aquest treball és obligatori i indispensable per poder superar l’assignatura. El percentatge corresponent a cadascun dels elements a avaluar serà el següent:

Examen final escrit 60%

Treball individual i oral 30%

Assitència i participació 10%

Donat el caràcter pràctic de l’assignatura, es valorarà l’assistència a classe i la participació activa. Per tal de superar el curs l’alumne haurà d’assistir almenys a un 80% de les classes.

En l’examen final i en el treball individual s’aplicarà la normativa ortogràfica de la facultat, per la qual cada errada ortogràfica implica la pèrdua de 0,2 punts.  

Bibliografia i recursos

ARGULLOL, R. Tres miradas sobre el arte. Barcelona: Icaria 1985.

AUMONT, J. La estética hoy. Madrid: Cátedra 1997.

BAYER, R. Historia de la estética. Madrid: Fondo de cultura económica, 1961.

BERTRAM, G.W. El arte como praxis humana. Granada: Comares, 2016

BAZIN, A. ¿Qué es el cine?  Madrid: Rialp 1990

BEARDSLEY, M.C. HOSPERS, J. Estética. Historia y Fundamentación. Madrid: Cátedra 2007.

CASTRO, S. J. En teoría es arte. Una introducción a la estética. Salamanca: Edibesa, 2005.

ECO, U. Obra abierta.  Barcelona: Seix Barral, 1965

ESTRADA, D. Estética. Barcelona: Herder,1988.

FOSTER, Hal. La posmodernidad. Barcelona: Kairós, 1985

FOSTER, H. Malos, nuevos tiempos. Arte, crítica, emergencia. Madrid: Akal, 2017.

GADAMER, H.G. La actualidad de lo bello. Barcelona: Paidós 1991

GRAW, I. ¿Cuánto vale el arte? bUenos Aires: Mardulce, 2015

JIMÉNEZ, J. Teoría del arte. Madrid: Tecnos 2002

JIMÉNEZ, J. Imágenes del hombre. Fundamentos de estética. Madrid: Tecnos 2017

LIPOVETSKY, G, SERROY,J. La estetización del mundo. Barcelona: Anagrama, 2015

MARCHÁN FIZ, S. La estética en la cultura moderna. Madrid: Alianza 1987

MENKE, Christoph. La soberanía del arte. Madrid: Visor, 1997.

SEDLMAYR, H. La revolución en el arte moderno. Madrid: Acantilado 2008 

TARKOVSKI, A. Esculpir en el tiempo. Barcelona: Rialp 1990.

VILAR, G. Las razones del arte. Madrid: Antonio Machado 2005

VILAR, G. Desartización. Paradojas de un arte sin fin. Salamanca: Universidad de Salamanca 2010.

XIRAU, R. i SOBREVILLA, D. Estética. Madrid: Trotta, 2003.

VETESSE, A. El arte contemporáneo. Madrid: Rialp, 2013.

VV.AA. Modos de hacer: Arte crítico, esfera pública y acción directa. Salamanca: Ediciones de la Universidad de Salamanca, 2001.