Universitat Internacional de Catalunya

Microbiologia Clínica

Microbiologia Clínica
3
13499
3
Primer semestre
OB
FARMACOLOGIA I DIAGNÒSTIC
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català, anglès

Professorat


Els dubtes es resoldran preferiblement abans o després de classe. 

 

Presentació

Després d’haver realitzat la introducció a l’ampli món de la microbiologia general, l’assignatura Microbiologia Clínica pretén aprofundir tant en els processos d’interacció entre els microorganismes i l’ésser humà com en les tècniques de diagnòstic microbiològic i en el control de la infecció, tot això emmarcat en un enfocament sindròmic de les malalties infeccioses.

Requisits previs

Es considera indispensable haver cursat l’assignatura Microbiologia (primer curs). Es requereixen coneixements generals de biologia cel·lular i biologia molecular, anatomia, histologia i fisiologia.

Objectius

Es proporcionarà a l’alumnat el coneixement dels microorganismes responsables de les malalties infeccioses en l’ésser humà. Es descriuran els conceptes bàsics de la fisiopatologia dels microorganismes i les seves vies de transmissió. Es descriuran les principals síndromes clíniques associades, així com el seu diagnòstic etiològic, tractament i prevenció. L’alumnat aprendrà les aplicacions de les diferents tècniques microbiològiques per al diagnòstic i l’estudi de les malalties infeccioses.

Els objectius formatius de l’assignatura es detallen a continuació:

1 Descripció dels principals microorganismes causants de malalties en l’ésser humà. Conèixer-ne les característiques més rellevants, incloent-hi la morfologia, la fisiologia i els cicles biològics. Diferenciar els microorganismes patògens dels microorganismes comensals. Descripció de la microbiota normal i de les seves funcions fisiològiques.

2 Descripció dels reservoris dels microorganismes i conêixer les seves vies de transmissió.

3 Descriure els mecanismes de patogenicitat i els factors de virulència que contribueixen a la capacitat patògena dels microorganismes. 

4 Descriure la fisiopatologia de la infecció: relació entre l’agent patogen i l’hoste. Conèixer els mecanismes de defensa de l’hoste. Definir el concepte d’oportunisme.

5 Conèixer les principals síndromes clíniques associades als diferents agents etiològics.

6 Descriure les diferents tècniques microbiològiques per al diagnòstic etiològic de les malalties infeccioses. Conèixer l’aplicació de les proves diagnòstiques, així com les mostres clíniques que es requereixen per al diagnòstic etiològic segons el focus d’infecció, els procediments per a la seva obtenció i el seu processament al laboratori. Aprendre les tècniques per a l’estudi de la sensibilitat als antibiòtics. 

7 Conèixer les mesures bàsiques per a la prevenció i el control de les infeccions. Descriure els diferents antimicrobians. Entendre els conceptes de resistencia intrínseca i resistencia adquirida als antibiòtics. Conèixer els principals bacteris multiresistents. Definir el concepte d’infecció nosocomial. Conèixer les tècniques bàsiques per a l'estudi d'un brot.

 

Competències

Reconèixer els aspectes que regeixen l'estat patològic i les seves implicacions a nivell clínic i diagnòstic.

Reconèixer l'impacte de la microbiologia a la salut humana, així com les eines de diagnòstic emprades en cadascun dels àmbits de la Salut.

Identificar la freqüència i distribució de les malalties, les seves causes i determinants, així com les intervencions necessàries per mantenir o restaurar la salut.

Reconèixer conceptes bàsics de diferents àmbits vinculats a les ciències biomèdiques.

Desenvolupar la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (especialment dins l'àrea de les ciències biomèdiques) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

Desenvolupar l'habilitat per transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat

Desenvolupar la capacitat d'organització i planificació adequades a al moment.

Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi.

Utilitza internet com a mitjà de comunicació i com a font d'informació.

Raonar i avaluar les situacions i resultats des d'un punt de vista crític i constructiu.

Desenvolupar la capacitat d'aplicar els coneixements teòrics a la pràctica.

Ser capaç de dur a terme un aprenentatge autònom.

Resultats d'aprenentatge

En acabar el curs, l’alumnat:

  • Identificarà els mecanismes de patogenicitat i quadres clínics associats als principals patògens humans.

  • Coneixerà les principals proves de diagnòstic de les malalties infeccioses. Sabrà quines tècniques microbiològiques concretes poden aplicar-se en cada context clínic.

  • Identificarà els reservoris i les vies de transmissió dels microorganismes d’interès en medicina. Coneixerà les mesures bàsiques per a la prevenció i el control de les infeccions.

Continguts

El programa inclou els temes que són la base de la Microbiologia Clínica (Bacteriologia, Micologia, Virologia, Parasitologia). Les síndromes clíniques s’ensenyaran de manera transversal i s’ampliaran posteriorment en els mètodes del cas.

Bloc I. Introducció

Introducció a la microbiologia clínica. Microorganismes amb capacitat patògena per a l’ésser humà. Reservori i vies de transmissió dels microorganismes patògens. Microbiota humana.

Patogènia de les infeccions. Relacions entre hoste i paràsit. Infecció oportunista. Mecanismes de patogenicitat microbiana i mecanismes de defensa.

Malalties infeccioses i síndromes clíniques. Diagnòstic microbiològic i presa de mostres clíniques. Tècniques de diagnòstic directe i indirecte. Estudi de sensibilitat als antimicrobians. Mesures de prevenció i control.

Bloc II. Bacteriologia

Introducció a la bacteriologia general. Conceptes bàsics: morfologia i estructura. Metabolisme. Genètica. Factors de virulència. Principals antibacterians. Conceptes de resistència intrínseca i resistència adquirida als antibiòtics.

Cocos grampositius 1: estafilococs. Característiques generals. Staphylococcus aureus. Reservori i acció patògena. Altres estafilococs amb capacitat patògena per a l’ésser humà.

Cocos grampositius 2: estreptococs i enterococs. Característiques generals, classificació, reservori i patologia. Streptococcus pyogenes. S. agalactiae, pneumococ, estreptococs del grup viridans. Gènere Enterococcus.

Cocos gramnegatius: gènere Neisseria. Característiques generals, reservori i patologia.

Bacils gramnegatius: Enterobacterales. Característiques generals, reservori i patologia. Enterobacteris patògens primaris i oportunistes.

Bacils gramnegatius no fermentadors. Característiques generals. Pseudomonas aeruginosa. Altres bacils gramnegatius no fermentadors.

Bacils gramnegatius corbats. Gèneres Campylobacter, Helicobacter i Vibrio.

Bacils gramnegatius nutritivament exigents. Gèneres Legionella, Brucella, Bordetella, Haemophilus, bacteris del grup HACEK.

Bacils grampositius. Corynebacterium diphteriae. Bacteris corineformes. Listeria monocytogenes. Gènere Lactobacillus. Bacils grampositius esporulats (gènere Bacillus).

Bacteris anaerobis. Característiques generals. Bacteris anaerobis no esporulats. Bacteris anaerobis esporulats (gènere Clostridium).

Bacils àcid-alcohol resistents. Gènere Mycobacterium: Mycobacterium tuberculosi. M. leprae i micobacteris ambientals.

Espiroquetes. Principals gèneres Treponema, Borrelia i Leptospira. Característiques generals, hàbitat i patologia.

Micoplasmes, clamídies i rickèttsies. Bacteris de vida intracel·lular obligada. Característiques generals, hàbitat i patologia.

Bloc III. Micologia

Micologia general. Classificació i morfologia. Patogènesi. Classificació de les micosis. Diagnòstic microbiològic. Antifúngics.

Fongs levuriformes causants d’infeccions oportunistes. Gèneres Candida i Cryptococcus. Patologia i diagnòstic. Addenda: altres micosis oportunistes (Pneumocystis jirovecii).

Fongs filamentosos causants d’infeccions oportunistes. Fongs filamentosos superiors (Aspergillus i altres) i inferiors (zigomicets). Patologia i diagnòstic.

Micosis cutànies i subcutànies. Dermatòfits. Sporothrix shenckii. Agents de micetoma i de cromoblastomicosi.

Micosis sistèmiques causades per patògens primaris. Fongs dimòrfics: Histoplasma capsulatum, Coccidioides immitis i altres.

Bloc IV. Virologia

Virologia general. Conceptes bàsics: morfologia i estructura. Replicació dels virus. Classificació. Transmissió. Acció patògena. Agrupació sindròmica de les infeccions víriques. Diagnòstic microbiològic. Antivírics.

Virus RNA sense embolcall. Picornavirus: classificació. Característiques biològiques i patologia. Virus RNA causants d’enteritis: rotavirus, norovirus i altres virus. Característiques biològiques i patologia.

Virus DNA sense embolcall. Adenovirus i papil·lomavirus. Característiques biològiques i patologia. Papil·loma i càncer. Parvovirus.

Virus DNA amb embolcall. Herpesvirus. Classificació. Característiques biològiques. Patologia. Altres virus DNA amb embolcall.

Virus RNA amb embolcall. Famílies Orthomyxoviridae i Paramyxoviridae i altres virus respiratoris. Classificació. Característiques biològiques i patologia. Altres virus RNA amb embolcall.

Virus de les hepatitis. Característiques biològiques dels diferents virus de l’hepatitis. Epidemiologia i vies de transmissió. Patologia, persistència, cirrosi i càncer.

Retrovirus. Virus de la immunodeficiència humana. Característiques biològiques. Patologia, diagnòstic i tractament.

Altres virus d’interès en medicina: arbovirus. Característiques biològiques. Patologia.

Bloc V. Parasitologia

Parasitologia general. Conceptes bàsics. Classificació: protozous (amebes, flagel·lats, ciliats, apicomplexos) i helmints (platihelmints, nematodes). Cicles vitals. Patogènesi. Diagnòstic. Prevenció i control.

Protozoosis intestinals i vaginals. Entamoeba histolytica, Giardia i Trichomonas. Característiques biològiques, reservori i transmissió, patologia i diagnòstic. 

Protozoosis sistèmiques. Trypanosoma. Leishmania. Plasmodium. Toxoplasma. Característiques biològiques, cicle vital, distribució geogràfica, patologia i diagnòstic.

Platihelmints. Tènies, fascíoles i esquistosomes. Característiques biològiques, cicles vitals, patologia i diagnòstic.

Nematodes intestinals. Ascaris, Strongyloides i Enterobius vermicularis. Característiques biològiques, cicles vitals, patologia i diagnòstic.

Nematodes hemotissulars. Filàries. Característiques biològiques i classificació, cicles vitals, patologia i diagnòstic. Altres nematodes: triquina.

Bloc VI. Diagnòstic microbiològic dels síndromes infecciosos.

Bacterièmia, fungèmia, sèpsia. Infeccions del sistema nerviós central. Infeccions de las vies respiratòries i infeccions pulmonars. Infeccions del tracte urinari. Infeccions de transmissió sexual. Enteritis. Infeccions de la pell i del teixit subcutani. Infeccions osteoarticulars. Infeccions polimicrobianes. Síndrome de la immunodeficiència adquirida. Hepatitis. Altres processos infecciosos.

Infecció nosocomial. Principals bacteris multiresistents. Mesures de control de la infecció. Estudi d’un brot.

Mètodes del Cas.

 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



La metodologia i els recursos docents que emprarem en la present assignatura són els següents:

Classes magistrals (CM): exposició en dos blocs de 50 minuts (separats per un descans de 10 minuts). Les exposicions del tema teòric es realitzaran per part del professorat amb suport audiovisual. L’alumnat disposarà dels continguts amb anterioritat a través de la xarxa informàtica interna.

Casos clínics o mètodes del cas (MC): plantejament d’una situació real o imaginària amb la finalitat de revisar i discutir amb l’alumnat els principis bàsics del diagnòstic etiològic de les malalties infeccioses. L’alumnat treballa les preguntes formulades en grups reduïts o en interacció activa amb el professorat i posteriorment es discuteixen les respostes. El professorat intervé activament i, si cal, aporta nous coneixements.

Educació virtual (EV): material en línia ubicat a la plataforma Moodle que l’alumnat pot consultar des de qualsevol ordinador, a qualsevol hora, i que contribuirà a l’autoaprenentatge de conceptes relacionats amb l’assignatura. El material virtual forma part del contingut de l’assignatura i serà avaluat en l’examen final.

El conjunt de l’educació virtual engloba tant l'activitat al fòrum de l’assignatura com el material en línia abans esmentat .

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Alumnat en primera convocatòria:

La nota final de l’assignatura es calcularà sumant les notes de:

- L’examen parcial tipus test, que determinarà el 15%.

- L’examen final tipus test, que determinarà el 55 % del total de la nota final.

- La nota dels casos clínics: 20 %

- Participació a classe: 5 %

- Activitat grupal (recapitulació de conceptes): 5%

Alumnat en segona o convocatòria posterior:

La nota d’avaluació contínua es guardarà, tot i que sempre que ho vulgui l’alumnat podrà repetir l’assistència a les diferents metodologies i obtenir una nova nota.

 

Punts generals que cal tenir en compte sobre el sistema d’avaluació:

1) En l’examen final s’haurà d’obtenir un 5 de nota mínima per poder fer mitjana amb les altres notes. Per aprovar l’assignatura serà necessari obtenir una nota global igual o superior a 5 sobre 10.

2) L'examen parcial no lliberarà matèria per l'examen final. L'examen final avaluarà tota la matèria.

3) Els exàmens seran de tipus test amb quatre opcions de resposta, de les quals només una serà correcta. Les preguntes no contestades no sumaran ni restaran. Cada pregunta mal contestada restarà l’equivalent al 25 % del valor d’una de correctament contestada.

4) L’assistència als mètodes del cas és obligatòria per optar al 20%. S’admet una falta justificada.

5) L’assistència a les classes teòriques no és obligatòria. Els assistents s’hauran de regir per les normes que indiqui el professorat. En cas de no arribar puntual, cal entrar en silenci sense molestar ni interrompre la classe.

6) Per participació a classe es considerarà respondre a les preguntes plantejades pel professorat. Part de la participació a les classes magistrals s’avaluarà a través d’un petit qüestionari (via Moodle); es requerirà la realització d’un 50% mínim de qüestionaris perquè la qualificació obtinguda en aquesta avaluació es consideri en la nota global.

7) L'activitat grupal és obligatòria. En aquesta activitat es busca que els alumnes siguin capaços de recapitular, deduir i integrar una sèrie de conceptes que s'hauran treballat transversalment al llarg de l'assignatura.

8) L’alumnat amb una participació activa i una actitud brillant pot optar al +10 % d’excel·lència (sobre el 100 % de la nota final).

Bibliografia i recursos

Bibliografia específica

Prats G. Microbiología y Parasitología médicas. Madrid. Ed. Médica Panamericana. 2012.

Prats G. Microbiología clínica. Madrid. Ed. Médica Panamericana. 2005

Murray PR. Rossental KS. Pfaller MA. Medical Microbiology. 8th Ed. Philadelphia. Elsevier. 2016.

Engleberg NC, DiRita VJ, Dermody T. Schaechter's Mechanisms of Microbial Disease. 5th Ed. Wolters Kluwer Health/Lippincott Williams & Wilkins. 2013

Mandell GL. Bennet JE. Dolin R. Mandell, Douglas and Bennet 's - Principles and Practice of Infectious Diseases. 6th Ed. Philadelphia: Elsevier Churchill Livingstone. 2009.

Ausina V. Moreno Guillén S. Tratado SEIMC de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica. Madrid. Editorial Médica Panamericana. 2006.

Bibliografia adicional

Jameson JL, Fauci AS, Kasper DL, Hauser SL, Longo DL, Loscalzo J. Harrison's Principles of Internal Medicine, 20th Ed. McGraw-Hill Education. 2018.

Farreras-Rozman. Medicina Interna. 18a Ed. Elsevier España. 2016

Enllaços d'interés

Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiologia Clínica (www.seimc.org)

American Society for Microbiology (www.asm.org)

Centers for Disease Control and Prevention (www.cdc.gov) 

 

Període d'avaluació

E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria:
  • E1 16/01/2023 A14 18:00h