Universitat Internacional de Catalunya

Fieldtrip

Fieldtrip
5
13534
1
Segon semestre
PR
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà,

Professorat


De Dilluns a Divendres de 10 a 17h

Presentació

El taller in situ prenten aprofundir en temes relacionats amb la temàtica del master com son: la millora integral de barris informals, la reconstrucció en situacions post-desastre, la integració urbana de persones desplaçades i refugiats, entre altres. Creiem que la integració i regeneració espaial ha de começar a escala urbana ja que és necessariconsiderar les solucions o estratègies proposades incloent a les comunitats locals, formant part integral del planejament urbà de les ciutats a on succeeixen aquests problemes. Amb aquest objectiu, el taller pràctic busca treballar problemes específics en un entorn internacional, i treballar sobre projectes existents a través de la col·laboració de tots els agents implicats: Govern local, ONGs locals, Universitat locals... amb l’objectiu de desenvolupar una metodología tècnica que aporfundeixi en la relació entre aspectes físics de l’entorn construit amb asoectes socials per afrontar problemes urbans o arquitectònics.

Requisits previs

Ser alumne del master i haver cursat les asignatures i mòduls previs al Fieldtrip

Objectius

L'objectiu és desenvolupar una diagnosi integral física i social que va des del buit a la forma urbana amb la finalitat de d’arribar a propostes de regeneració, reconstrucció o integració in situ. A través de la nostra participación en un projecte real, intentem posar la nostra experiencia profesional, així com posar en pràctica les eines i mètodes adquirits durant el màster. El taller sempre està vinculat a una necessitat i projecte real, per tant, la nostra contribució forma part d’un procés més llarg en el temps amb l’objectiu de generar una transferencia de coneixement a la comunitat local i alhora crar un espai d’aprenentatje aplicat i de servei.

Competències

  • 01 - Que los estudiantes sepan aplicar los conocimientos adquiridos y su capacidad de resolución de problemas en entornos desfavorecidos, dentro de contextos más amplios (o multidisciplinares) relacionados con el área de la cooperación internacional
  • 02 - Que los estudiantes sean capaces de integrar conocimientos y enfrentarse a la complejidad de formular juicios a partir de una información que, siendo incompleta o limitada, incluya reflexiones sobre las responsabilidades sociales y éticas vinculadas al sector de la cooperación y a la arquitectura sostenible en zonas devastas.
  • 03 - Que los estudiantes sepan comunicar las conclusiones de su investigación –y los conocimientos y razones últimas que las sustentan– a públicos especializados y no especializados de un modo claro y sin ambigüedades.
  • 06 - Adquirir una formación especializada en la gestión de recursos humanos y materiales utilizados para el desarrollo de cada proyecto.
  • 07 - Ser capaz de aplicar en un proyecto concreto los conocimientos adquiridos.
  • 19 - Proponer y llevar a cabo técnicas constructivas basadas en la utilización de materiales y cultura locales.
  • 21 - To Know how to apply low-cost construction techniques in developing countires or those afected by natural or human catastrophies
  • 22 - Saber adaptar materiales que se puedan recuperar y reutilizar para desarrollar técnicas constructivas alternativas, sostenibles y low-cost.
  • 26 - Ser capaz de elaborar, a través del análisis crítico de las actuaciones realizadas por las Agencias Internacionales de Cooperación, un manual que defina de forma sistemática las prioridades de actuación para cada proyecto.

Resultats d'aprenentatge

L’objectiu del taller és ensenyar als alumnes a:

· treballar efectivament en una situació d’equip

· Desenvolupar tècniques comunicatives, escrites i orals per a poder donar responsta als problemes dels membres de la comunitat

· Treballar amb metodologíes i eines urbanes i arquitectòniques per a descobrir les necessitats dels diversos grups socials i aplicar les eines pràctiques i el coneixement adquirit en el curriculum del master.

· Aprendre a actuar de forma ètica mentre es manté un balanç en el treball independent i crític i donar resposta als socis del projecte

Augmentar la capacitat dels membres de la comunitat per a dur a terme estratègies sobre espais públics i de millora arquitectònics

·Assegurar que tot el treball desenvolupat respcta i dona resposta a les iniciatives de millora urbana existents

·Desenvolupar i treballar in situ en un projecte específic de millora amb la finalitat de contribuir a la millora urbana i la integració de la comunitat de l’àrea d’estudi

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



La metodología es basa en els següents tres passos:

PAS 1 DIAGNOSI FÍSIC INICIAL IN SITU: identificar quines condicions hauríen de ser reforçades o millorades després de revisar plans urbanístics existents elaborats per els socis institucionals locals i en visita al lloc d’intervenció

PAS 2 PROPOSTES DE CAIRE SOCIAL: Incorporar els resultats i recomanacions que ja han estat desenvolupades per les institucions locals i col·laboradors pel que fa a la percepció de la comunitat pel que fa a l'habitatge, espai públic, condicions socioeconòmiques del sector a intervenir. Desenvolupar entrevistes semi estructurades, enquestes i altres mètodes qualitatius, amb els actors locals i les ONG del lloc, així com amb els refugiats o grups més afectats en l'àrea d'intervenció, amb l'objectiu d'identificar les seves necessitats i percepció del lloc.

PAS 3 INTEGRACIÓ SOCIO ESPACIAL DE LA INFORMACIÓ RECOPILADA I PROPOSTES ESTRATÈGIQUES

Revisar la informació de cada tòpic d'anàlisi amb l'objectiu d'elaborar propostes específiques que incorporin aspectes físics com socials de l'anàlisi. Les propostes han d'explicar com es pretenen implementar i desenvolupar (actors implicats, fases, pressupost, etc.) així com quines són les limitacions i reflexions sobre el mateix.

PAS 4 ACCIÓ URBANA CONJUNTA PETITA ESCALA

S'elaborarà i construirà una petita intervenció sobre un espai públic significatiu (a ser determinat i discutit per tots els participants del taller) que es desenvoluparà in situ amb tots els grups, amb la finalitat de contribuir amb el nostre treball a la millora del lloc.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Cada alumne serà avaluat pel seu treball en els següents aspectes.


PROCÉS


• RESULTATS I RECOMANACIONS de les dades recollides, gràfics, etc.


METODOLOGIA I PROPOSTES


• AVALUACIÓ DEL PROCÉS I RECOMANACIONS
• ESTRATÈGIES I PROPOSTES
• FASES D'IMPLEMENTACIÓ I PRESSUPOST
• CONCLUSIONS I MILLORES


PRESENTACIÓ EN GRUP

Bibliografia i recursos

Refugee Camp Design:

Al-Azhari, W. W. (2012). A STUDY OF HOUSING IDENTITY IN REFUGEE SETTLEMENTS IN JORDAN: AL-WAHDAT REFUGEE CAMP AS A CASE STUDY. Urban Studies (IJEEFUS) Volume 2 Number 3 , 26-45.

Al-Husban, M., & Adams, C. (2016). Sustainable Refugee Migration: A Rethink towards a Positive Capability Approach. Sustainability - Volume 8 Number 5 , 452-461.

Battistella, A., & Buonocore, M. (2015). Design in Emergencies. A Sustainable Approach to Refugee Camp Design. Architecture in (R)Evolution. Bologna: PLEA.

Byler, R., Gelaw, F., & Khoshmood, K. (2015). Beyond the Tent: Considerations for Altering the Standard Refugee Camp Design for Improved Health Outcomes. Global Humanitarian Technology Conference (GHTC) (pp. 123-128). IEEE.

Crea, T. M., & McFarland, M. (2015). Higher education for refugees: Lessons from a 4-year pilot project. International Review of Education - Volume 61 Number 2 , 235-245.

Howayek, C. (2014). No Place like a Refugee Camp. Weimar: Bauhaus-Universitat Weimar.

James, K. (2008). Structures for the Displaced: Service and Identity in Refugee Settlements . Delft: International Forum on Urbanism (IfoU).

Kennedy, J. (2004). Towards A Rationalisation of the Construction of Refugee Camps. Leuven: Center for Human Settlements, Department of Architecture, Katholieke Universitiet Leuven.

Salehin, S., Zhang, H., Marinez, T. L., Papakokkinos, G., Upadhyay, G., & Bowler, E. (2011). Designing of an emergency energy module for relief and refugee camp situations: case study for a refugee camp in Chad-Sudan border. Sustainable Technologies (WCST), 2011 World Congress on (pp. 9-11). Eindhoven: IEEE.

Wa-Mbaleka, S. (2014). An Instructional Design Model for Better Refugee and IDP Education. International Journal of Academic Research in Progressive Education and Development - Volume 3 Number 3 , 1-14.

Zetter, R., & Baker, J. (2015). Studies on Emergencies and Disaster Relief No.2. In S. P. review, Zetter&Baker (pp. 29-97). Sweden: Nordic Africa Institute.

 

Defining Refugee Settlements:

Black, R. (1998). Putting refugees in camps. Forced Migration Review , 4-7.

Dubin, L. (2011). Field Guidelines for Best Practices in Shelter Response: Site Planning, Shelter Design and Construction Management . IRC.

Schimdt, A. (2003). Fmo thematic guide: camps versus settlements. Oxford: Forced Migration Online .

Turner, S. (2016). What Is a Refugee Camp? Explorations of the Limits and Effects of the Camp. Journal of Refugee Studies (June2016) , 140-148.

UNHCR-Handbook. (2007). Handbook for Emergencies - Third edition. Geneva: United Nations High Commissioner for Refugees (UNHCR).

Geo-Political status of refugees:

1996Factors Influencing the Policy Responses of Host Governments to Mass Refugee InfluxesNew YorkThe Center for Migration Studies of New York, Inc.

Goodwin-Gill, G. S., & McAdam, J. (2007). The Refugee in International Law-Third Edition. London: Oxford University Press.

Kuti, S., Gregurovic, M., Podgorelec, S., Bogadi, S. K., & Others. (2015). Forced migration flows and the humanitarian crisis in Europe: Position paper of the Institute for Migration and Ethnic Studies. Amsterdam: Institute for Migration and Ethnic Studies.

Material didàctic