Universitat Internacional de Catalunya

Estudis d'Àrea IV: Art

Estudis d'Àrea IV: Art
6
13848
4
Primer semestre
op
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà,

Professorat


A concretar amb el professor

Presentació

L’assignatura d’Art Català és una matèria optativa de 6 crèdits que s’imparteix al primer semestre del 4t curs d’Humanitats. Pertany a l’àrea de coneixement d’Història de l’Art.

L’art català constitueix el nostre patrimoni artístic més proper. Conèixer’l i emmarcar-lo històricament vol dir assolir un coneixement diacrònic de la història de l’art en general i, alhora, un coneixement específic de les obres realitzades a Catalunya a partir de l’”obra” mateixa, sovint visitable, però també de els fonts documentals i la bibliografia especialitzada. No cal oblidar que el patrimoni local ajuda a conèixer les claus del nostre passat, a interpretar el present i, pot també, obrir noves perspectives de futur.

Al llarg d’aquesta assignatura es realitzarà un recorregut cronològic per les obres més significatives de l’art català des de l’Empúries grega i romana fins l’art contemporani. A partir d’una selecció d’obres mestres de cada període històric s’analitzarà la peça amb des del punt de vista estilístic, iconogràfic, de la tècnica artística o del procés constructiu, a més d’estudiar aspectes lligats a l’encàrrec de la mateixa com el coneixement del promotor i de l’artista i, lògicament, es comentaran les principals fonts documentals i bibliogràfiques. L’estudi de cada obra es posarà en relació amb el context històric i artístic del moment, fet que ajudarà a emmarcar-la en les coordenades de temps i espai que ajuden a obtenir una coneixement global i coherent de la mateixa.

Les professores de l'assignatura serem: Núria Torras, Vera Renau i Marta Crispí.

Requisits previs

Ser estudiant de la titulació d’Humanitats. Tenir interès i inquietud per la història de l’art i el patrimoni artístic.

Objectius

- Assolir un coneixement real de la història de l’art català a partir de l’anàlisi de les obres més significatives.

- Saber analitzar i comentar obres d’art ja siguin edificis, escultures, pintures, miniatures, orfebreria o altres peces singulars.

- Iniciar als estudiants en la recerca a partir de l’ús de fonts i bibliografia especialitzada

Competències

  • E02 - Coneixement i habilitat per fer servir mètodes i tècniques propis de les ciències humanes
  • E04 - Capacitat per reconèixer i interpretar manifestacions culturals
  • E12 - Coneixement i interpretació d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
  • E22 - Coneixement d'instruments de recopilació de dades, com ara catàlegs bibliogràfics, inventaris d'arxius, fonts documentals, referències electròniques, etc. i habilitat per fer-los
  • E26 - Capacitat per llegir i escriure textos o documents originals en lamateixa llengua i en d'altres, així com per transcriure, resumir i catalogar informació de manera pertinent
  • E27 - Capacitat per treballar en contextos multiculturals
  • E29 - Habilitats de mediació en conflictes amb intervenció del factor intercultural
  • E30 - Capacitat per definir temes de recerca cultural que puguin contribuir a la innovació i la millora de la societat
  • E33 - Capacitat per relacionar conceptes relatius al patrimoni, el territori i la identitat cultural
  • E34 - Capacitat per crear recursos educatius en l'àmbit cultural
  • G01 - Capacitat per comprendre i expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera oral i escrita
  • G05 - Capacitat de treball autònom, d'organització i planificació
  • G08 - Capacitat d'investigació

Resultats d'aprenentatge

L'estudiant:

1 Contextualitza fenòmens culturals i els relaciona amb la seva dimensió social i política

5. Realitza anàlisi i diagnòstics sobre qüestions/situacions del patrimoni

6. Aplica/transfereix conceptes teòrics i/o abstractes a situacions reals en relació al patrimoni artístic

8. Coneix i selecciona documentació específica sobre experiències culturals en relació al patrimoni artístic

12. Participa en debats culturals i patrimonials

Continguts

  1. Emporion, urbanisme i escultura en època grega (Núria Torras)
  2. Emporiae. La ciutat romana i el seu territori (NT)
  3. Tarraco i Barcino. Urbanisme i arquitectura edilícia (NT)
  4. Introducció a l'art medieval català. L’anomenada primera arquitectura romànica: Sant Miquel de Cuixà, Santa Maria de Ripoll, Sant Vicenç de Cardona i Sant Pere de Roda
  5. L’arquitectura romànica dels segles XII i XIII. L’anomenat “romànic ple”.
  6. L’escultura romànica: les grans portalades historiades, Ripoll, Roda i el mestre de Cabestany.
  7. La pintura romànica. Visita al MNAC.
  8. El gòtic català. Introducció històrica. L’arquitectura gòtica catalana: la catedral de Barcelona, catedral de Girona, Santa Maria del Mar. Visita a la Barcelona gòtica
  9. L’escultura del Tres-cents.
  10. La pintura del Tres-cents.
  11. El segle XV: el gòtic internacional.
  12. El gòtic flamenc.
  13. Arquitectura i escultura del segle XVI: La introducció de les formes renaixentistes; l’Escola del Camp de Tarragona; els models italians (B.Ordóñez i Díez de Liatzasolo) (Vera Renau)
  14. Arquitectura i urbanisme del segle XVII: els models contrareformistes; el classicisme de Fra Josep de la Concepció; la concepció de façana del Classicisme al Barroc; arquitectura militar i civil (Ciutadella, Barceloneta, Univ. Cervera)
  15. Arquitectura del segle XVIII: la cerca de nous models (Les Rambles com a modernització urbanística; Palau de la Virreina; Palau Moja; la Llotja; Palau Marc, etc)
  16. Escultura del segle XVIII: l’Escola de la Llotja i Damià Campeny
  17. Pintura del segle XVIII: Antoni Viladomat i Fsc. Plà el Vigatà
  18. Arquitectura i escultura del segle XIX: El Neoclassicisme
  19. Segle XIX: Romanticisme, Renaixença i Realisme (natzarens, paisatgisme, Ramon Martí Alsina, Joaquim Vayreda, Modest Urgell)
  20. Pintura del segle XIX: L’Escola d’Olot; Escola de Sitges; pintura de gènere
  21. Pintura del segle XIX: modernisme. Santiago Rusiñol i Ramon Casas
  22. Pintura del segle XIX: La segona generació modernista. Nonell, Mir i Anglada-Camarasa

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



Les classes combinaran els continguts teòrics amb l’anàlisi i el comentari de textos i les visites in situ a museus, ciutats i institucions culturals que conserven obres rellevants del patrimoni artístic català. La part teòrica estarà sempre acompanyada d'imatges i continguts visuals. La part pràctica seran lectures de textos adients, de fonts de la història de l’art, articles de recerca, visites a museus i itineraris per la ciutat. A més, l'alumne ha de fer un treball de recerca sobre una obra artística. Hi haurà correccions individuals amb la professora sobre el treball.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



L'avaluació es farà a partir d'

  1. Un treball de recerca sobre una obra d’art que es proposarà el primer dia de classe 30%
  2. Dos exàmens parcials (35% cadascun) que eliminen matèria.

Per aprovar l’assignatura cal superar el treball i els dos exàmens. No es farà mitja amb notes inferior a un 5. 

Per normativa de la Facultat es descompten 0,10 punts com a mínim per cada falta d’ortografia en els exàmens i treballs.

Per aprovar l'assignatura cal presentar tots els treballs en la data convinguda i aprovar-los tots. Per a puntuar els treballs es tindran en compte els següents criteris

  1. Presentació formal del treball
  2. La recerca documental i bibliogràfica realitzada
  3. Anàlisi crític i la valoració personal
  4. Redacció i ortografia

 

El treball consisteix en l’anàlisi i estudi d’una obra d’art català que cada estudiant ha de triar; l’obra ha de ser accessible per la visita, ja sigui en in situ o en un museu, és a dir, l’estudiant ha poder veure-la de primera mà. La finalitat del treball és que l’alumne s’introdueixi en la recerca en història de l’art a través de l’anàlisi de les fonts, bibliografia i l’estudi de les obres.

L’estructura del treball que se suggereix és: estat de la qüestió, metodologia, anàlisi i comentari de l’obra, conclusions i bibliografia. El treball ha de contenir aparell crític (notes a peu de plana o final). Extensió: 15/20 folis. Es presentarà el dia de l’examen. Hi haurà un seguiment personalitzat dels treballs i caldrà complir els terminis que s'estableixin el primer dia de classe


Per a tenir en compte:

1. En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina.

El criteri que se seguirà davant de qualsevol d’aquests errors és el següent: es baixarà 0,25 per falta d'ortografia o barbarisme greu en treballs i exàmens.

2. El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.

  • Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.
  • Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.

El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.

Bibliografia i recursos

Medieval

Barral i Altet, Xavier (1981 ). L'Art pre-romànic a Catalunya : S. IX-X . Barcelona: Edicions 62.

Barral i Altet, Xavier (2009 ). L'Art romànic català a debat. Barcelona: Edicions 62.  

Castiñeiras, M., & Camps i Sòria, J. (2008). El Romànic i la Mediterrània : Catalunya, Toulouse i Pisa, 1120-1180 : Museu Nacional d’Art de Catalunya, 29 febrer-18 maig 2008. Barcelona : Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Español, Francesca (2007 ). El Romànic català. Barcelona: Angle.  

Español, Francesca (2001 ). Els Escenaris del rei: art i monarquia a la corona d'Aragó . Manresa: Angle :Caixa de Manresa.

Español, F., & Manent, R. (2002). El gòtic català. Manresa: Angle Editorial.

Pladevall i Font, Antoni (2002- ). L'Art gòtic a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Terés i Tomàs, M. R., & Cornudella i Carré, R. (2016). Catalunya i l’Europa septentrional a l’entorn de 1400 : circulació de mestres, obres i models artistics. Roma : Viella.

Yarza, Joaquín (1997 ). Arte y arquitectura en España 500-1250 (8ª ed.). Madrid: Cátedra.

Yarza, Joaquín Fité i Llevot, Francesc, 1948- (1999). L'Artista-artesà medieval a la Corona d'Aragó : actes : Lleida, 14, 15 i 16 de gener de 1998. [Lleida]: Universitat de Lleida [etc.].

Yarza, Joaquín (cop. 2003 ). Claustros románicos hispanos . León: Edilesa.


Enciclopèdies

Art de Catalunya. Ars Cataloniae (1997-2002). Barcelona: L’Izard. 16 vols.

L’Art gòtic a Catalunya (2004-2009), ed. A. Pladevall. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 10 vols

Catalunya Romànica (1984-1998), ed. A. Pladevall. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 27 vols

Història de l’Art Català (1984-1986). Barcelona: Edicions 62. 11 vols.