Universitat Internacional de Catalunya

Exercici Terapèutic Aplicat a L’Extremitat Inferior

Exercici Terapèutic Aplicat a L’Extremitat Inferior
3
13885
1
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà,

Professorat

Presentació

L'activitat física per a la salut és un element fonamental per prevenir i tractar patologies i malalties i també per mantenir els beneficis aconseguits amb múltiples tipus de tractaments. El fisioterapeuta és el professional responsable de prescriure i executar programes dexercici físic terapèutic. En aquesta assignatura es dotarà de coneixements i habilitats l'alumne per aconseguir les competències necessàries per desenvolupar un programa d'exercici terapèutic aplicat a l'extremitat inferior.

Requisits previs

No es determinen requisits previs.

Objectius

  1. Conèixer les indicacions, les contraindicacions i els objectius de l'entrenament com a component de la intervenció multimodal d'OMPT. 
  2. Conèixer els principis fonamentals de la fisiologia de l'exercici aplicada als programes d'exercici terapèutic a l'extremitat inferior. 
  3. Integrar l'exercici terapèutic en els àmbits de la prevenció, el tractament i l'entrenament a l'OMPT de les disfuncions de l'extremitat inferior. 
  4. Executar i instruir exercicis i tècniques d'autotractament de l'extremitat inferior (automobilització articular, autoestirament, automassatge funcional i automobilització neural). 
  5. Executar i instruir exercicis d estabilització activa de les regions de l extremitat inferior.

Competències

Competències bàsiques i generals: 

  • CB7: Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea destudi. 
  • CB8: Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis 
  • CB9: Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats 
  • CB10: Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran mesura autodirigida o autònoma 
  • CG1: Que els estudiants demostrin una pràctica clínica crítica, analítica, avaluativa i basada en l‟evidència de l‟àrea d‟especialització d‟OMPT. 
  • CG3: Que els estudiants demostrin un nivell avançat d'habilitats de raonament clínic que permetin una avaluació i tractament efectius de les disfuncions artro-neuromusculars. 

Competències transversals: 

  • CT1: Assegurar la confidencialitat en la intervenció i en el tractament de la documentació relativa al pacient/usuari, complint-ne els aspectes ètics, legals i tècnics. 
  • CT2: Mostrar habilitats de comunicació en les relacions interpersonals que derivin potenciar l'estat de salut del pacient/usuari i la col·laboració de l'equip multidisciplinari. 

Competències específiques: 

  • CE1: Que els estudiants apliquin el coneixement de l'anatomia, fisiologia, biomecànica i epidemiologia a l'avaluació i el tractament del dolor i la funció del sistema artro-neuromuscular, així com a les necessitats multidimensionals del pacient/client en relació a la classificació Internacional de la Funció (CIF). 
  • CE2: Que els estudiants coneguen les indicacions, contraindicacions, precaucions i efectes d'OMPT en el marc de la gestió dels mecanismes de dolor i disfucions del sistema artro-neuromuscular. CE4: Que els estudiants siguin capaços de treballar de manera eficient en el marc del model biopsicosocial d'OMPT, integrant i gestionant els paràmetres de risc-efectivitat i pronòstic pel que fa a la planificació i execució de la intervenció terapèutica.

Resultats d'aprenentatge

L'estudiant: 

  • Demostra un ampli coneixement de les indicacions, les contraindicacions i els objectius de l'entrenament com a component de la intervenció multimodal d'OMPT. 
  • Coneixeu els principis fonamentals de la fisiologia de l'exercici aplicada als programes d'exercici terapèutic. 
  • Demostra consciència crítica de la necessitat d'integrar l'exercici terapèutic en els àmbits de la prevenció, el tractament i l'entrenament a l'OMPT. 
  • Demostra consciència crítica de la importància d'aprendre la realització correcta dels exercicis per part del fisioterapeuta per ser capaç posteriorment de mostrar-los al pacient. 
  • Demostra habilitats i destreses en l'execució i la instrucció dels exercicis i les tècniques d'autotractament de l'extremitat inferior (automobilització articular, autoestirament, automassatge funcional i automobilització neural). 
  • Demostra habilitats i destreses en l'execució i la instrucció dels exercicis d'estabilització activa de les regions de l'extremitat inferior.

Continguts

  1. L'exercici terapèutic com a component de la intervenció multimodal d'OMPT en els àmbits preventiu, terapèutic i d'entrenament de les disfuncions artro-neuromusculars. 
  2. Principis de la fisiologia de lexercici aplicats a OMPT. 
  3. Principis generals de l'entrenament: especificitat, sobrecàrrega i progressió. 
  4. Adaptacions fisiològiques de lexercici a curt i llarg termini. 
  5. Beneficis, riscos i inconvenients. Fenòmens de supercompensació, fatiga i dolor. 
  6. Propiocepció i control motor i imatgeria motora.
  7. Principis de la informació, instrucció i educació del pacient/usuari. 
  8. L'autotractament com a modalitat fonamental d'exercici terapèutic per gestionar l'estat de salut. 
  9. Tècniques d'autotractament per al tractament de la hipomobilitat: 
    1. Automobilització articular 
    2. Automobilització neural 
    3. Autoestirament muscular 
    4. Automassatge funcional 
  10. Exercici terapèutic especialitzat d'estabilització activa per al tractament de la hipermobilitat 
    1. Centralització articular 
    2. Entrenament de la força, resistència i coordinació musculars 
    3. Control motor 
  11. Exercici terapèutic especialitzat en els subgrups clínics més freqüents de lextremitat inferior.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



  • CT (Classes teòriques): El professor és el que exposa de manera sistemàtica i ordenada la informació corresponent a les diferents matèries i l'alumne hi té un paper principalment de receptor. L'escenari on el professor transmet el coneixement és l'aula i ho fa tot el grup d'alumnes. El format de classe teòrica permet la introducció d‟activitats en grup dins l‟aula i el desenvolupament d‟estratègies que fomenten la participació activa dels alumnes. 
  • CP (Classes pràctiques): Comprèn qualsevol tipus de pràctica d'aula i/o laboratori (pràctiques entre alumnes, estudi de casos, problemes, activitats a l'aula d'informàtica, cerca d'informació…) 
  • T (Tutories): Relació personalitzada d'ajuda, on el professor-tutor atén, facilita i orienta un o diversos estudiants en el procés d'ensenyament –aprenentatge. 
  • AAP (Activitats d'Autoaprenentatge): Aquestes activitats estan pensades perquè l'alumne resolgui problemes per si sol amb l'ajuda del material que se li facilita i la informació de les activitats presencials i/o disponibles a l'entorn virtual on es desenvolupen les matèries on-line. 
  • EI (Estudi independent de l'alumne): Es tracta d'un procés dirigit a la formació d'un alumne autònom capaç d'aprendre a aprendre; consisteix a desenvolupar habilitats per a l'estudi, establir metes i objectius educatius basats en el reconeixement de les debilitats i fortaleses de l'individu, que respondran a les necessitats i expectatives de cadascú. Implica la possibilitat que cada alumne prengui les seves pròpies decisions en relació amb l'organització del temps i el ritme d'aprenentatge, per això requereix un alt grau de responsabilitat per aprofitar al màxim els recursos. Inclou estudi de continguts relacionats amb les “classes teòriques” i “pràctiques”. (Estudiar exàmens, realització de treballs teòrics individuals i en grup, treball a biblioteca, lectures complementàries, etc.). 
  • LM (Mètode expositiu / Lliçó Magistral): Transmissió de coneixements i activació de processos cognitius a l'alumne.
  • AC (Aprenentatge cooperatiu): Desenvolupament d'aprenentatges actius i significatius de manera cooperativa. 
  • AI (Aprenentatge invertit): Sistema basat en les noves tecnologies com a eines bàsiques de coneixement fora de l'aula, perquè en arribar a classe els alumnes posin en conjunt les seves idees i impressions donant l'oportunitat als docents de personalitzar la seva instrucció segons les necessitats de cadascun. 
  • ABP (Aprenentatge basat en problemes): Desenvolupament daprenentatges actius a través de la resolució de problemes. 
  • SRP (Simulació/ Role playing): Translació a l'aula de situacions pròpies de la realitat que serviran a l'alumne per aplicar-les a la seva vida futura. 
  • EC (Estudis de cas): Adquisició d'aprenentatge mitjançant l'anàlisi de casos clínics o propis de la professió, reals o simulats.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



  • Avaluació teòrica: 20% 
  • Avaluació pràctica: 40% 
  • Autoavaluació: 20% 
  • Coavaluació: 20% 

S'usarà el sistema de qualificacions segons la legislació vigent. Actualment, segons el RD 1125/2003 del 5 de setembre. 0-

  • 4,9 Suspens. 
  • 5,0-6,9 Aprovat. 
  • 7,0-8,9 Notable. 
  • 9,0-10 Excel·lent. 

La menció de Matrícula d'Honor es pot atorgar als alumnes que hagin obtingut una qualificació igual o superior a 9,0. El seu nombre no podrà ser superior al 5% dels alumnes matriculats en una matèria en el curs acadèmic corresponent, llevat que el nombre d'alumnes matriculats sigui inferior a 20, cas en què es podrà concedir una sola Matrícula d'Honor.

Bibliografia i recursos

  • Freddy M. Kaltenborn. Movilización Manual de las Articulaciones. Volumen I Extremidades. 7ª Ed. Zaragoza. OMT España; 2011.
  • Freddy M. Kaltenborn. Fisioterapia Manual. Volumen III Manipulación – Tracción de las extremidades y la columna. 1ª Ed. Zaragoza. OMT España; 2009.
  • M. Tricás, César Hidalgo, Orosia Lucha, Olaf Evjenth. Estiramiento y Autoestiramiento muscular en Fisioterapia OMT. Volumen I: Extremidades. OMT-España, 2012.
  • G. Bucher-Dollenz, R. Wiesner, R. Blake, E. Hengeveld, P. Jeangros, V. Schöb Mezzanotte, H. Stam, H. von Piekartz, P. Westerhuis  El Concepto Maitland. Su aplicación en Fisioterapia Panamericana, 2010.
  • Renate Wiesner, dipl. Physiotherapeutin HF, Fachlehrerin Manuelle Therapie, OMT SVOMP, Teacher IMTA Ejercicios de fisioterapia Thieme 2009
  • Arundale AJH, Bizzini M, Giordano A, Hewett TE, Logerstedt DS, Mandelbaum B, et al. Exercise-based knee and anterior cruciate ligament injury prevention. J Orthop Sports Phys Ther. 2018;48(9):A1–25.
  • Brosseau L, Taki J, Desjardins B, Thevenot O, Fransen M, Wells GA, et al. The Ottawa panel clinical practice guidelines for the management of knee osteoarthritis. Part one: Introduction, and mind-body exercise programs ∗. Clin Rehabil. 2017;31(5):582–95.
  • Brosseau L, Taki J, Desjardins B, Thevenot O, Fransen M, Wells GA, et al. The Ottawa panel clinical practice guidelines for the management of knee osteoarthritis. Part two: Strengthening exercise programs. Clin Rehabil. 2017;31(5):596–611.
  • Brosseau L, Taki J, Desjardins B, Thevenot O, Fransen M, Wells GA, et al. The Ottawa panel clinical practice guidelines for the management of knee osteoarthritis. Part three: Aerobic exercise programs ∗. Clin Rehabil. 2017;31(5):612–24.
  • Ceballos-Laita L, Estébanez-de-Miguel E, Martín-Nieto G, Bueno-Gracia E, Fortún-Agúd M, Jiménez-del-Barrio S. Effects of non-pharmacological conservative treatment on pain, range of motion and physical function in patients with mild to moderate hip osteoarthritis. A systematic review. Complement Ther Med [Internet]. 2019;42:214–22. Available from: https://doi.org/10.1016/j.ctim.2018.11.021
  • Ceballos-Laita L, Jiménez-del-Barrio S, Marín-Zurdo J, Moreno-Calvo A, Marín-Boné J, Albarova-Corral MI, et al. Effects of dry needling in HIP muscles in patients with HIP osteoarthritis: A randomized controlled trial. Musculoskelet Sci Pract [Internet]. 2019;43:76–82. Available from: http://dx.doi.org/10.1016/j.msksp.2019.07.006
  • Cibulka MT, Bloom NJ, Enseki KR, Macdonald CW, Woehrle J, McDonough CM. Hip Pain and Mobility Deficits-Hip Osteoarthritis: Revision 2017. J Orthop Sports Phys Ther. 2017;47(6):A1–37.
  • Estébanez-de-Miguel E, Caudevilla-Polo S, González-Rueda V, Bueno-Gracia E, Pérez-Bellmunt A, López-de-Celis C. Ultrasound measurement of the effects of high, medium and low hip long-axis distraction mobilization forces on the joint space width and its correlation with the joint strain. Musculoskelet Sci Pract. 2020;50(March):1–5.
  • Estébanez-de-Miguel E, López-de-Celis C, Caudevilla-Polo S, González-Rueda V, Bueno-Gracia E, Pérez-Bellmunt A. The effect of high, medium and low mobilization forces applied during a hip long-axis distraction mobilization on the strain on the inferior ilio-femoral ligament and psoas muscle: A cadaveric study. Musculoskelet Sci Pract. 2020;47(March):3–7.
  • Gaitonde DY, Ericksen A, Robbins RC. Pfps-2019. Am Fam Physician. 2019;99(2):88–94.
  • Hertel J, Corbett RO. An updated model of chronic ankle instability. J Athl Train. 2019;54(6):572–88.
  • Lee P, Nixion A, Chandratreya A, Murray J. Synovial Plica Syndrome of the Knee: A Commonly Overlooked Cause of Anterior Knee Pain. Surg J. 2017;03(01):e9–16.
  • Logerstedt DS, Scalzitti D, Risberg MA, Engebretsen L, Webster KE, Feller J, et al. Knee stability and movement coordination impairments: Knee ligament sprain revision 2017. J Orthop Sports Phys Ther. 2017;47(11):A1–47.
  • Makris EA, Hadidi P, Athanasiou KA. The knee meniscus: Structure-function, pathophysiology, current repair techniques, and prospects for regeneration. Biomaterials. 2011;32(30):7411–31.
  • Malliaras P, Cook J, Purdam C, Rio E. Patellar tendinopathy: Clinical diagnosis, load management, and advice for challenging case presentations. J Orthop Sports Phys Ther. 2015;45(11):887–98.
  • Martin RL, Davenport TE, Reischl SF, McPoil TG, Matheson JW, Wukich DK, et al. Heel pain - Plantar fasciitis: Revision 2014. J Orthop Sports Phys Ther. 2014;44(11):A1–33.
  • Mayer SW, Joyner PW, Almekinders LC, Parekh SG. Stress Fractures of the Foot and Ankle in Athletes. Sports Health. 2014;6(6):481–91.
  • McKay J, Maffulli N, Aicale R, Taunton J. Iliotibial band syndrome rehabilitation in female runners: A pilot randomized study. J Orthop Surg Res. 2020;15(1):1–8.
  • Rudavsky A, Cook J. Physiotherapy management of patellar tendinopathy (jumper’s knee). J Physiother [Internet]. 2014;60(3):122–9. Available from: http://dx.doi.org/10.1016/j.jphys.2014.06.022
  • Rutland M, O’Connell D, Brismée J-M, Sizer P, Apte G, O’Connell J. Evidence-supported rehabilitation of patellar tendinopathy. N Am J Sports Phys Ther [Internet]. 2010;5(3):166–78. 
  • Teyhen DS, Robertson J. Optimizing Recovery After Knee Meniscal or Cartilage Injury. J Orthop Sports Phys Ther. 2018;48(2):125.
  • Willy RW, Hoglund LT, Barton CJ, Bolgla LA, Scalzitti DA, Logerstedt DS, et al. Patellofemoral pain clinical practice guidelines linked to the international classification of functioning, disability and health from the academy of orthopaedic physical therapy of the American physical therapy association. J Orthop Sports Phys Ther. 2019;49(9):CPG1–95