Universitat Internacional de Catalunya

Exercici Terapèutic Aplicat a L’Extremitat Superior

Exercici Terapèutic Aplicat a L’Extremitat Superior
3
13886
1
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà,

Professorat

Presentació

L'activitat física per a la salut és un element fonamental per prevenir i tractar patologies i malalties i també per mantenir els beneficis aconseguits amb múltiples tipus de tractaments. El fisioterapeuta és el professional responsable de prescriure i executar programes dexercici físic terapèutic. En aquesta assignatura es dotarà de coneixements i habilitats l'alumne per aconseguir les competències necessàries per desenvolupar un programa d'exercici terapèutic aplicat a l'extremitat superior.

Requisits previs

No s'estableixen requisits previs

Objectius

  1. Conèixer les indicacions, les contraindicacions i els objectius de l'entrenament com a component de la intervenció multimodal d'OMPT. 
  2. Conèixer els principis fonamentals de la fisiologia de l'exercici aplicada als programes d'exercici terapèutic a l'extremitat superior. 
  3. Integrar l'exercici terapèutic en els àmbits de la prevenció, el tractament i l'entrenament a l'OMPT de les disfuncions de l'extremitat superior. 
  4. Executar i instruir exercicis i tècniques d'autotractament de l'extremitat superior (automobilització articular, autoestirament, automassatge funcional i automobilització neural). 
  5. Executar i instruir exercicis d estabilització activa de les regions de l extremitat superior.

Competències

Competències bàsiques i generals: 

  • CB7: Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea destudi. 
  • CB8: Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis 
  • CB9: Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats 
  • CB10: Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran mesura autodirigida o autònoma 
  • CG1: Que els estudiants demostrin una pràctica clínica crítica, analítica, avaluativa i basada en l‟evidència de l‟àrea d‟especialització d‟OMPT. 
  • CG3: Que els estudiants demostrin un nivell avançat d'habilitats de raonament clínic que permetin una avaluació i tractament efectius de les disfuncions artro-neuromusculars. 

Competències transversals: 

  • CT1: Assegurar la confidencialitat en la intervenció i en el tractament de la documentació relativa al pacient/usuari, complint-ne els aspectes ètics, legals i tècnics. 
  • CT2: Mostrar habilitats de comunicació en les relacions interpersonals que derivin potenciar l'estat de salut del pacient/usuari i la col·laboració de l'equip multidisciplinari. 

Competències específiques: 

  • CE1: Que els estudiants apliquin el coneixement de l'anatomia, fisiologia, biomecànica i epidemiologia a l'avaluació i el tractament del dolor i la funció del sistema artro-neuromuscular, així com a les necessitats multidimensionals del pacient/client en relació a la classificació Internacional de la Funció (CIF). 
  • CE2: Que els estudiants coneguen les indicacions, contraindicacions, precaucions i efectes d'OMPT en el marc de la gestió dels mecanismes de dolor i disfucions del sistema artro-neuromuscular. CE4: Que els estudiants siguin capaços de treballar de manera eficient en el marc del model biopsicosocial d'OMPT, integrant i gestionant els paràmetres de risc-efectivitat i pronòstic pel que fa a la planificació i execució de la intervenció terapèutica.

Resultats d'aprenentatge

L'estudiant: 

  • Demostra creativitat, adaptabilitat i innovació en la instrucció, informació i entrenament dels pacients/usuaris. 
  • Demostra Consciència crítica de la necessitat de motivar i animar el pacient amb vista a millorar la seva adherència a un programa d'entrenament. 
  • Planifica i executa un programa d'entrenament terapèutic adaptat al diagnòstic físic, la situació funcional i les expectatives del pacient/usuari. 
  • Demostra habilitats i destreses en l'execució i la instrucció dels exercicis i les tècniques d'autotractament de l'extremitat superior (automobilització articular, autoestirament, automassatge funcional i automobilització neural). 
  • Demostra habilitats i destreses en l'execució i la instrucció dels exercicis d'estabilització activa de les regions de l'extremitat superior.

Continguts

  • Fonaments psicològics de lexercici i ladhesió a programes dexercici terapèutic. 
  • Tipus d´entrenament terapèutic. 
  • Disseny, planificació i programació duna sessió dentrenament terapèutic. Variables d´entrenament. 
  • Càlcul de la força màxima. 
  • Escales desforç percebut. 
  • Dosificació de l'entrenament terapèutic (sèries, repeticions, descansos, sessions) 
  • Tècniques d'autotractament per al tractament de la hipomobilitat: 
    • Automobilització articular 
    • Automobilització neural 
    • Autoestirament muscular 
    • Automassatge funcional 
  • Exercici terapèutic especialitzat d'estabilització activa per al tractament de la hipermobilitat: 
    • Centralització articular 
    • Entrenament de la força, resistència i coordinació musculars 
    • Control motor 
  • Exercici terapèutic especialitzat en els subgrups clínics més freqüents de lextremitat superior.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



  • CT (Classes teòriques): El professor és el que exposa de manera sistemàtica i ordenada la informació corresponent a les diferents matèries i l'alumne hi té un paper principalment de receptor. L'escenari on el professor transmet el coneixement és l'aula i ho fa tot el grup d'alumnes. El format de classe teòrica permet la introducció d‟activitats en grup dins l‟aula i el desenvolupament d‟estratègies que fomenten la participació activa dels alumnes. 
  • CP (Classes pràctiques): Comprèn qualsevol tipus de pràctica d'aula i/o laboratori (pràctiques entre alumnes, estudi de casos, problemes, activitats a l'aula d'informàtica, cerca d'informació…) 
  • T (Tutories): Relació personalitzada d'ajuda, on el professor-tutor atén, facilita i orienta un o diversos estudiants en el procés d'ensenyament –aprenentatge. 
  • AAP (Activitats d'Autoaprenentatge): Aquestes activitats estan pensades perquè l'alumne resolgui problemes per si sol amb l'ajuda del material que se li facilita i la informació de les activitats presencials i/o disponibles a l'entorn virtual on es desenvolupen les matèries on-line. 
  • EI (Estudi independent de l'alumne): Es tracta d'un procés dirigit a la formació d'un alumne autònom capaç d'aprendre a aprendre; consisteix a desenvolupar habilitats per a l'estudi, establir metes i objectius educatius basats en el reconeixement de les debilitats i fortaleses de l'individu, que respondran a les necessitats i expectatives de cadascú. Implica la possibilitat que cada alumne prengui les seves pròpies decisions en relació amb l'organització del temps i el ritme d'aprenentatge, per això requereix un alt grau de responsabilitat per aprofitar al màxim els recursos. Inclou estudi de continguts relacionats amb les “classes teòriques” i “pràctiques”. (Estudiar exàmens, realització de treballs teòrics individuals i en grup, treball a biblioteca, lectures complementàries, etc.). 
  • LM (Mètode expositiu / Lliçó Magistral): Transmissió de coneixements i activació de processos cognitius a l'alumne.
  • AC (Aprenentatge cooperatiu): Desenvolupament d'aprenentatges actius i significatius de manera cooperativa. 
  • AI (Aprenentatge invertit): Sistema basat en les noves tecnologies com a eines bàsiques de coneixement fora de l'aula, perquè en arribar a classe els alumnes posin en conjunt les seves idees i impressions donant l'oportunitat als docents de personalitzar la seva instrucció segons les necessitats de cadascun. 
  • ABP (Aprenentatge basat en problemes): Desenvolupament daprenentatges actius a través de la resolució de problemes. 
  • SRP (Simulació/ Role playing): Translació a l'aula de situacions pròpies de la realitat que serviran a l'alumne per aplicar-les a la seva vida futura. 
  • EC (Estudis de cas): Adquisició d'aprenentatge mitjançant l'anàlisi de casos clínics o propis de la professió, reals o simulats.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



  • Avaluació teòrica: 20% 
  • Avaluació pràctica: 40% 
  • Autoavaluació: 20% 
  • Coavaluació: 20% 

S'usarà el sistema de qualificacions segons la legislació vigent. Actualment, segons el RD 1125/2003 del 5 de setembre. 0-

  • 4,9 Suspens. 
  • 5,0-6,9 Aprovat. 
  • 7,0-8,9 Notable. 
  • 9,0-10 Excel·lent. 

La menció de Matrícula d'Honor es pot atorgar als alumnes que hagin obtingut una qualificació igual o superior a 9,0. El seu nombre no podrà ser superior al 5% dels alumnes matriculats en una matèria en el curs acadèmic corresponent, llevat que el nombre d'alumnes matriculats sigui inferior a 20, cas en què es podrà concedir una sola Matrícula d'Honor.

Bibliografia i recursos

  • Freddy M. Kaltenborn. Movilización Manual de las Articulaciones. Volumen I Extremidades. 1ª Ed. Zaragoza. OMT España; 2011.
  • Freddy M. Kaltenborn. Fisioterapia Manual. Volumen III Manipulación – Tracción de las extremidades y la columna. 1ª Ed. Zaragoza. OMT España; 2009.
  • M. Tricás, César Hidalgo, Orosia Lucha, Olaf Evjenth. Estiramiento y Autoestiramiento muscular en Fisioterapia OMT. Volumen I: Extremidades. OMT-España, 2012.
  • G. Bucher-Dollenz, R. Wiesner, R. Blake, E. Hengeveld, P. Jeangros, V. Schöb Mezzanotte, H. Stam, H. von Piekartz, P. Westerhuis  El Concepto Maitland. Su aplicación en Fisioterapia Panamericana, 2010.
  • Renate Wiesner, dipl. Physiotherapeutin HF, Fachlehrerin Manuelle Therapie, OMT SVOMP, Teacher IMTA Ejercicios de fisioterapia Thieme 2009
  • Schomacher. Orthpedic Manual Therapy. Assesment and Management. Thieme 2014
  • Couppé C, Svensson RB, Silbernagel KG, Langberg H, Magnusson SP. Eccentric or concentric exercises for the treatment of tendinopathies? J Orthop Sports Phys Ther. 2015;45(11):853-863. doi:10.2519/jospt.2015.5910
  • Hernández-Sanchez S, Korakakis V, Malliaropoulos N, Moreno-Perez V. Validation study of the Functional Assessment Scale for Acute Hamstring injuries in Spanish professional soccer players. Clin Rehabil. 2019;33(4):711-723. doi:10.1177/0269215518815540
  • Hernández-Sánchez S, Poveda-Pagán EJ, Alakhdar-Mohmara Y, Hidalgo MD, Fernández-De-Las-Peñas C, Arias-Buría JL. Cross-cultural Adaptation of the Victorian Institute of Sport Assessment-Achilles (VISA-A) Questionnaire for Spanish Athletes With Achilles Tendinopathy. J Orthop Sports Phys Ther. 2018;48(2):111-120. doi:10.2519/jospt.2018.7402
  • Hertel J, Corbett RO. An updated model of chronic ankle instability. J Athl Train. 2019;54(6):572-588. doi:10.4085/1062-6050-344-18
  • Joseph MF, Denegar CR. Treating tendinopathy. Perspective on anti-inflammatory intervention and Therapeutic exercise. Clin Sports Med. 2015;34(2):363-374. doi:10.1016/j.csm.2014.12.006
  • Malliaras P, Barton CJ, Reeves ND, Langberg H. Achilles and patellar tendinopathy loading programmes: A systematic review comparing clinical outcomes and identifying potential mechanisms for effectiveness. Sport Med. 2013;43(4):267-286. doi:10.1007/s40279-013-0019-z
  • Martin RL, Chimenti R, Cuddeford T, et al. Achilles pain, stiffness, and muscle power deficits: Midportion achilles tendinopathy revision 2018. J Orthop Sports Phys Ther. 2018;48(5):A1-A38. doi:10.2519/jospt.2018.0302
  • Martin RL, Davenport TE, Paulseth S, Wukich DK, Godges JJ. Ankle stability and movement coordination impairments: Ankle ligament sprains. J Orthop Sports Phys Ther. 2013;43(9). doi:10.2519/jospt.2013.0305
  • Nielsen RO, Rønnow L, Rasmussen S, Lind M. A prospective study on time to recovery in 254 injured novice runners. PLoS One. 2014;9(6). doi:10.1371/journal.pone.0099877
  • Rees JD, Wolman RL, Wilson A. Eccentric exercises; why do they work, what are the problems and how can we improve them? Br J Sports Med. 2009;43(4):242-246. doi:10.1136/bjsm.2008.052910
  • Woodman R, Berghorn K, Underhill T, Wolanin M. Utilization of mobilization with movement for an apparent sprain of the posterior talofibular ligament: A case report. Man Ther. 2013;18(1). doi:10.1016/j.math.2012.03.014
  • Yasui Y, Tonogai I, Rosenbaum AJ, Shimozono Y, Kawano H, Kennedy JG. The Risk of Achilles Tendon Rupture in the Patients with Achilles Tendinopathy: Healthcare Database Analysis in the United States. In: BioMed Research International. Vol 2017. Hindawi Limited; 2017. doi:10.1155/2017/702186
  • Kongsgaard M, Kovanen V, Aagaard P, et al. Corticosteroid injections, eccentric decline squat training and heavy slow resistance training in patellar tendinopathy. Scand J Med Sci Sports. 2009;19(6):790-802. doi:10.1111/J.1600-0838.2009.00949.X
  • Rio E, Van Ark M, Docking S, et al. Isometric contractions are more analgesic than isotonic contractions for patellar tendon pain: An in-season randomized clinical trial. Clin J Sport Med. 2017;27(3):253-259. doi:10.1097/JSM.0000000000000364
  • Stathopoulos N, Dimitriadis Z, Koumantakis GA. Effectiveness of Mulligan’s Mobilization With Movement Techniques on Range of Motion in Peripheral Joint Pathologies: A Systematic Review With Meta-analysis Between 2008 and 2018. J Manipulative Physiol Ther. 2019;42(6):439-449. doi:10.1016/j.jmpt.2019.04.001
  • Mascaró A, Cos MÀ, Morral A, Roig A, Purdam C, Cook J. Gestión de la carga en las tendinopatías: progresión clínica para tendinopatías de Aquiles y rotuliana. Apunt Med l’Esport. 2018;53(197):19-27. doi:10.1016/j.apunts.2017.11.005
  • Logerstedt DS, Scalzitti D, Risberg MA, et al. Knee stability and movement coordination impairments: Knee ligament sprain revision 2017. J Orthop Sports Phys Ther. 2017;47(11):A1-A47. doi:10.2519/jospt.2017.0303
  • Hernandez-Sanchez S, Abat F, Hidalgo MD, et al. Confirmatory factor analysis of VISA-P scale and measurement invariance across sexes in athletes with patellar tendinopathy. J Sport Heal Sci. 2017;6(3):365-371. doi:10.1016/j.jshs.2016.01.020
  • Kotsifaki A, Korakakis V, Whiteley R, Van Rossom S, Jonkers I. Measuring only hop distance during single leg hop testing is insufficient to detect deficits in knee function after ACL reconstruction: A systematic review and meta-analysis. Br J Sports Med. 2020;54(3):139-153. doi:10.1136/bjsports-2018-099918
  • Daman M, Shiravani F, Hemmati L, Taghizadeh S. The effect of combined exercise therapy on knee proprioception, pain intensity and quality of life in patients with hypermobility syndrome: A randomized clinical trial. J Bodyw Mov Ther. 2019;23(1):202-205. doi:10.1016/j.jbmt.2017.12.012
  • Filbay SR, Grindem H. Evidence-based recommendations for the management of anterior cruciate ligament (ACL) rupture. Best Pract Res Clin Rheumatol. 2019;33(1):33-47. doi:10.1016/j.berh.2019.01.018
  • Hernandez-Sanchez S, Hidalgo MD, Gomez A. Cross-cultural adaptation of VISA-P score for patellar tendinopathy in Spanish population. J Orthop Sports Phys Ther. 2011;41(8):581-591. doi:10.2519/jospt.2011.3613
  • Vander Doelen T, Scott A. Multimodal management of patellar tendinopathy in basketball players: A retrospective chart review pilot study. J Bodyw Mov Ther. 2020;24(3):267-272. doi:10.1016/j.jbmt.2020.02.013
  • Arundale AJH, Bizzini M, Giordano A, et al. Exercise-based knee and anterior cruciate ligament injury prevention. J Orthop Sports Phys Ther. 2018;48(9):A1-A25. doi:10.2519/jospt.2018.0303
  • Rutherford D, Moreside J, Wong I. Hip joint motion and gluteal muscle activation differences between healthy controls and those with varying degrees of hip osteoarthritis during walking. J Electromyogr Kinesiol [Internet]. 2015 Dec 1;25(6):944–50. Available from: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/26542484/
  • Dobson F, Hinman R, Hall M, Terwee G, Roos E, Bennell K. Measurement properties of performance-based measures to assess physical function in hip and knee osteoarthritis: a systematic review. Osteoarthr Cartil [Internet]. 2012 Dec;20(12):1548–62. Available from: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/22944525/
  • Ryan, DeBurca, Creesh M. Risk factors for groin/hip injuries in field-based sports: a systematic review. Br J Sports Med [Internet]. 2014;48(14):1089–96. Available from: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/24795341/
  • Bennell K, Hinman R, Wrigley T, Creaby M, Hodges P. Exercise and osteoarthritis: cause and effects. Compr Physiol [Internet]. 2011 Oct;1(4):1943–2008. Available from: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/23733694/
  • Thorborg K, Hölmich P, Christensen R, Petersen J, Roos E. The Copenhagen Hip and Groin Outcome Score (HAGOS): development and validation according to the COSMIN checklist. Br J Sports Med [Internet]. 2011 May;45(6):478–91. Available from: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/21478502/
  • Zoga, Kavanagh, Omar, Morrison, Koulouris, Lopez, et al. Athletic pubalgia and the “sports hernia”: MR imaging findings. Radiology [Internet]. 2008 Jun 1;247(3):797–807. Available from: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/18487535/
  • Via, Frizziero, Finotti, Oliva, Randelli, Maffulli. Management of osteitis pubis in athletes: rehabilitation and return to training - a review of the most recent literature. Open access J Sport Med [Internet]. 2018 Dec;10:1–10. Available from: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/30613167/