Universitat Internacional de Catalunya

Projecte Cultural (TFM)

Projecte Cultural (TFM)
12
6053
1
Anual
TF
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: anglès

En cas què l'alumne estigui matriculat en la línia anglesa s'impartirà la docència d'aquesta assignatura en aquest idioma.
En cas què l'alumne estigui matriculat en la línia anglesa s'impartirà la docència d'aquesta assignatura en aquest idioma.

Professorat


Els tutors del projecte atenen les consultes relatives al procés de realització i presentació dels projectes finals.

Presentació

En el cas que les autoritats sanitàries decretin un nou període de confinament davant l'evolució de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, el professorat comunicarà oportunament les afectacions possibles en les metodologies i activitats formatives, i també en els sistemes d'avaluació.


L’assignatura —orientada a l’elaboració del projecte final del Màster en Gestió Cultural— es basa en aplicar els coneixements que s’adquiriran al llarg del curs i plasmar-los en un cas concret. L’objectiu del projecte final de Màster és mostrar l’adquisició dels conceptes, el domini de les eines de planificació, l’ús de la terminologia, la capacitat de treball en un projecte i l’habilitat de presentar-lo per escrit i davant d’un auditori.  

Quant al contingut, el projecte haurà de tenir una base clarament cultural (arts, patrimoni, cultura tradicional i popular, sectors emergents, etc.) encara que podrà inclourà altres àmbits que, avui en dia, dialoguen amb les polítiques culturals. El projecte pot abordar la creació o remodelació de serveis, programes o equipaments culturals, tant per a la difusió cultural com per a fomentar la creació, la formació, la sensibilització dels públics, etc. Es podrà materialitzar en la definició de cicles, festivals o exposicions artístiques, projectes d’ús públic de patrimoni, productes de turisme cultural, xarxes de cooperació cultural, iniciatives de desenvolupament de continguts culturals mitjançant les TIC, etc. El projecte pot plantejar-se tant des d’una perspectiva empresarial, associativa o de gestió pública de serveis culturals. 

El treball final de Màster es realitza en grups petits de lliure elecció que permeten estimular el debat intern, investigar el context, acoblar els ritmes de treball, negociar i afinar les propostes, redactar un document sòlid i presentar els resultats. Al llarg de tot el curs, cada grup comptarà amb el recolzament conceptual i metodològic d’una persona experta en el camp de la gestió cultural i l’acompanyament dels grups de formació. Al final cada grup haurà d’exposar el projecte davant l’equip de tutoria i el grup de classe que podran sol·licitar ampliar, profunditzar o resoldre algun aspecte concret de la proposta presentada. 

 

La capacitat dels estudiants per a treballar com a part d'un equip és important, però, els estudiants seran avaluats no només com a grup sinó individualment, d'acord a les seves aportacions al projecte. Per tant, l'etapa final, requereix que els estudiants presentin un quadern personal, on recolliran la seva participació, la visió crítica i reflexions sobre el desenvolupament del projecte.

Requisits previs

Els mateixos que per el Màster. 

Objectius

  • Aprofundir en el plantejament i la metodologia dels projectes culturals.
  • Facilitar els conceptes i eines metodològiques per a la realització del Projecte Cultural de final de MASTER.
  • Atendre els dubtes i les qüestions plantejades en torn a la realització del Projecte Cultural.

Resultats d'aprenentatge

En finalitzar l'assignatura, l'alumne

  • Entén i descriu els processos de la planificació i la gestión cultural en un sentit ampli, així com coneix les tendències actuals en aquest àmbit d'actuació.
  • Elabora un projecte cultural, tenint en compte els diferents processos i fases de la planificació.

Continguts

I. BASES CONTEXTUALS DEL PROJECTE - ANÀLISI

1. FINALITATS

2. DINÀMICA TERRITORIAL

3. DINÀMICA SECTORIAL

4. MARC EN EL CONTEXT DE ALTRES POLÍTIQUES

5. ORIGEN - ANTECEDENTS

6. ANÀLISI INTERNA DE L'ORGANITZACIÓ GESTORA

 

DIAGNÓSTIC DEL PUNT DE PARTIDA

II. DEFINICIÓ DEL PROJECTE - CONCEPTUALITZACIÓ

7. DESTINATARIS

8. CONTINGUTS

9. OBJETIUS I PREVISIÓ D'AVALUACIÓ

10. LÍNIES ESTRATÈGIQUES

11. ACCIONES

12. MODEL DE GESTIÓ


III. PRODUCCIÓ DEL PROJECTE

13. PLANIFICACIÓ DE LA PRODUCCIÓ

14. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA I DE RECURSOS HUMANOS

15. COMUNICACIÓ

16. REQUISITS D'INFRASTRUCTURA I TÈCNICS

17. ASPECTS JURÍDICS

18. GESTIÓ ECONÒMICA I FINANCERA

19. ALTRES FACTIRS

20. PROCÉS D'AVALUACIÓ

 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



El projecte es duu a terme en equip. En un primer moment es demana definir la idea inicial que motiva la proposta cultural que presenta cada grup. És recomanable centrar-se en un territori, sector, agent, etc. on el grup tingui un fàcil accés a la informació de base necessària per a contextualitzar la seva proposta. La idea inicial de projecte és presentada pels diferents grups als tutors. Els tutors deliberen i accepten o no la proposta de projecte. En cas de no acceptació, hauran de modificar-la i remetre-la de nou. Un cop acceptades totes les propostes, es durà a terme l’assignació de tutors a cada projecte concret i s’inicia la tasca d’elaboració i seguiment dels treballs. 

Es faran un mínim de 5 tutories de cada grup amb el tutor assignat. Tanmateix, es duran a terme 4 sessions metodològiques generals a càrrec dels tutors, dirigides a tot l’alumnat, que permetran aprofundir en les diferents fases del projecte cultural i aclarir aspectes generals.

Finalment, un cop finalitzats, es fa un acte de presentació i debat de cadascun dels projectes.

Al llarg de tot el procés cada alumne/a va emplenant un quadern individual en el que es recull:

- Funcions, tasques o aportacions realitzades.

- Dubtes o problemes que han sorgit.

- Solucions adoptades.

- Observacions.

- Valoracions generals.

Aquests apunts es duen a terme de forma personal —no en equip—, i reflecteixen les reflexions i valoracions de cada alumne a l'hora d’enfrontar-se a la metodologia de la planificació cultural.  El quadern individual del projecte final es presenta dos dies després de la defensa pública de projectes (per tenir temps d’omplir les observacions i valoracions finals).

L'avaluació final de l'assignatura és individual. El 70 % correspon a l'avaluació del projecte i el 30 % a la valoració del quadern individual

 

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



L'avaluació final de l'assignatura és individual. El 70 % correspon a l'avaluació de la presentació del projecte i el 30 % a la valoració del quadern individual.

Bibliografia i recursos

  • ALONSO J. y M. CASTELLANO  (coord.) (2008) La gestión del patrimonio cultural. Apuntes y casos en el contexto rural andaluz. Granada: Asociación para el desarrollo rural de Andalucía (ARA).
  • AUDEOUD, Olivier (2002) Study on the mobility and free movement of people and products in the cultural sector (Study No DG EAC/08/00), http://europa.eu.int/comm/culture/eac/sources_info/pdf-word/mobility_en.pdf
  • BAGULEY, P. (1999) Project Management. London: Hodder & Stoughton.
  • BARONA,  F. (1999) Gestión cultural, una actitud de vida. Proyectos y gerencia, Cali: Cámara de Comercio de Cali y Fundación ATMA.
  • BONET, L., CASTAÑER, X. y FONT, J. (ed.) (2001) Gestión de proyectos culturales: análisis de casos. Barcelona: Ed. Ariel.
  • DODD, D, M. Lyklemaand K. Dittrich van Weringh (2006) A cultural component as an integral part of the EU’s foreign policy? Amsterdam: Boekmanstudies
  • DODD, D and A. van Hemel (Eds.)(1999) Planning cultural tourism in Europe :  a presentation of theories and case studies. Amsterdam: Boekman Foundation / Ministry of Education, Culture and Science.
  • LANDRY,Charles(2000) The Creative City: a toolkit for urban innovators. Earthscan Publications Ltd. ISBN: 1853836133 
  • MARTINELL, A. (2001) Diseño y elaboración de proyectos de cooperación cultural. Organización de Estados Iberoamericanos.
  • MAZILU, M. (2010), Key Elements of a Model for Sustainable Tourism, International journal of energy and environment, Issue 2, Volume 4, Romania.
  • McMASTER, Brain (2008) Supporting excellence in the arts.  
    http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/+/http://www.culture.gov.uk/Reference_library/Publications/archive_2008/mcmaster_supporting_excellence_arts.htm
  • MINGUS, N. (2002), Project Management, CWL Publishing Entreprises. Indianápolis.
    RICHARDS, Greg and Robert Palmer (2010) Eventful Cities: Cultural management and urban revitalisation. A Butterworth-Heinemann: London 
  • ROSELLÓ, D. y COLOMBO, A. (2008), Gestión cultural, estudios de caso. Barcelona: Ed. Ariel.
  • ROSELLÓ, David. (2004) Diseño y evaluación de proyectos culturales. Barcelona: Editorial Ariel, Barcelona, 2004 – 4ª edición actualizada en 2007. 5ª edición, 2008.
  • STAINES, Judith (2003) Network solutions for cultural cooperation in Europe
  • SUTEU, C. (2006) Another brick in the wall: a critical review of cultural management education in Europe. Amsterdam: Boekmanstudies.
  • VARBANOVA, Lidia (2012), Strategic management in the Arts
  • WORLD TOURISM ORGANIZATION (2011), Tourism Towards 2030. Global Overview, UNWTO, Madrid: http://www.wtoelibrary.org/content/w45127/fulltext.pdf

Material didàctic