Universitat Internacional de Catalunya

Sociologia

Sociologia
6
7814
1
Segon semestre
FB
Global Trends
Sociologia
Llengua d'impartició principal: castellà

Professorat

Presentació

En el cas que les autoritats sanitàries decretin un nou període de confinament davant l'evolució de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, el professorat comunicarà oportunament les afectacions possibles en les metodologies i activitats formatives, i també en els sistemes d'avaluació.


L'assignatura de Sociologia en el grau de Publicitat i Relacions públiques pretén dotar l'alumne d'un coneixement global de la societat actual i emfatitzar la importància de la comunicació en els processos de formació de la cultura.


L'objectiu de la Sociologia (comprendre la societat ) és fonamental en la planificació i elaboració dels productes comunicatius. Per això, es pretén presentar la realitat dels estudis sociològics com una font d'informació fonamental i oferir les principals claus per a la comprensió del context social actual.


A més a més, comprendre la societat suposa ser conscient que l'ordre establert que la caracteritza ha estat construït socialment, i que la seva composició dependrà en gran mesura dels agents que participen en l'elaboració dels patrons culturals i simbòlics.

Requisits previs

No s'estableixen requisits previs

Objectius

Coneixements

- Conèixer la realitat de la ciència sociològica i els principals paradigmes teòrics. 
- Comprendre el paper de la publicitat i les relacions públiques en el procés de formació de la cultura i de la societat. 
- Conèixer el context social de l'era postmoderna i de la societat xarxa per a una òptima creació dels productes comunicatius publicitaris i de relacions públiques.

- Conèixer les metodologies i tècniques bàsiques utilitzades en la investigació sociològica i de mercat.

 
Habilitats i actituds
- Utilitzar l'argumentació, la crítica i la creativitat en l'elaboració de discursos.
- Desenvolupar una actitud de respecte cap a la diversitat d'opinions en els debats.
- Reflexionar sobre la responsabilitat del professional de la publicitat i relacions públiques en la construcció d'un entorn social més just i solidari.

- Interpretar i analitzar dades.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 06 - Capacitat d'actuar autònoma i responsablement
  • 07 - Capacitat per treballar en equip
  • 08 - Capacitat per organitzar temps i espai
  • 11 - Capacitat per emetre judicis i valoracions crítiques ben argumentades
  • 12 - Capacitat de produir texts orals i escrits
  • 13 - Capacitat de lectura
  • 14 - Capacitat d'anàlisi
  • 15 - Capacitat de síntesi
  • 17 - Capacitat per afrontar dificultats i resoldre problemes
  • 22 - Capacitat per generar debat i reflexió
  • 27 - Capacitat per contextualitzar fets històrics del món i de l'Espanya contemporània
  • 30 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament la realitat actual
  • 67 - Coneixement i domini de la cultura digital
  • 70 - Coneixement i domini de les dades, estadístiques i gràfics econòmics
  • 72 - Coneixement i domini de les principals tècniques de recerca científica i periodística
  • 83 - Capacitat i habilitat per donar forma creativa al missatge
  • 92 - Capacitat d'anàlisi, de síntesi i judici crític
  • 93 - Saber gestionar el temps
  • 96 - Capacitat per a l'anàlisi objectiva de la realitat i extracció de consideracions vàlides

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

- Identificar les principals tendències socials actuals en les creacions comunicatives publicitàries i de relacions públiques. 

- Distingir elements de formació cultural i de socialització en els productes publicitaris i en les campanyes de relacions públiques. 

-Assenyalar les diferents possibilitats d'influència social dels elements comunicatius utilitzats en els treballs realitzats. 

- Conèixer les eines de recerca sociològica per al seu ús en Publicitat.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



MATERIA

ECTS

CO

FP

SE

MP

EL

TA

WO

LA

CM

AI

GJ

SOCIOLOGIA

60H

12H

 18H

2H

 

 

4H

 

2H

22H

 

 

 

Parte Teòrica

 

40H

 

10H

 

10H

     

 

2H

   

 

18H

   

Parte Pràctica

20H

2H

8H

2H

   

2H

 

2H

4H

   

  

 

Aprenentatge entre iguals. Amb aquesta activitat es pretén que els alumnes guanyin capacitat d'anàlisi i capacitat crítica Una manera d'aconseguir-ho és corregir exercicis, productes, etc. dels seus propis companys. Cada estudiant obtindrà una doble avaluació: com a receptor i com a transmissor de coneixement crític.

*Classe Magistral. En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments de cara a la resta d'estudiants.

*Coaching. Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats.

*Focused Praxis. Lliurament periòdic d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a les circumstàncies.

*Lab. Grups de treball en què es combina la teoria i la pràctica. En ells l'objectiu no consisteix tant a exercitar tècniques ja conegudes, sinó a fer avançar tant la teoria com la tècnica. Els Lab culminarà en un producte professional o semiprofesional.

*Seminari. Aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts.

ACTIVITAT FORMATIVACRÈDITS ECTS
Classe magistral. En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants.
2,2
Taller. espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.).
0,4
Laboratori. Grups de treball en els quals es combina la teoria i la pràctica. En ells l'objectiu no consisteix tant a exercitar tècniques ja conegudes, sinó a fer avançar tant la teoria com la tècnica. Els labs culminaran també en un producte professional o semiprofessional, si bé aquesta vegada de caràcter necessàriament innovador (resultat de la combinació de reflexions o lectures innovadores dels mitjans i la realitat social).
0,2
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monograficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts.
1,8
Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts.
0,2
Coaching. Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats.
1,2

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



50% de la nota final es correspon a un examen escrit sobre la part teòrica de l'assignatura. Per superar l'assignatura cal aprovar l'examen.

Bibliografia bàsica:
GIDDENS, Anthony. 2000. Sociologia. Madrid: Aliança.
Ritzer, George. 1998. Teoria sociològica clàssica. Nova York, McGraw-Hill.
ROCHER, Guy. 2006. Introducció a la Sociologia general. Barcelona: Herder.


20% de la nota final es correspon a dues proves escrites realitzades a classe sobre el contingut dels següents llibres:


- Wajcman, Judy. "Esclavos del tiempo". Ed: Paidós, Barcelona, 2017.

- Klein, Naomi. "No logo: el poder de las marcas". Ed: Plantea, Barcelona, 2011.


Durant la prova es podran consultar tant els llibres com els resums fets pels estudiants. Al finalitzar la prova, aquests resums també s'hauran de lliurar a la professora.

 

 

30% de la nota final es correspon a un treball grupal relacionat amb la part pràctica de l'assignatura. És imprescindible assistir a les tutories per poder seguir el procés d'investigació. Es tracta d'un treball en equip a través del qual els estudiants hauran de presentar la memòria d'una campanya publicitària, incidint en la investigació sociològica prèvia al disseny i execució del producte final.

 


Per aprovar l'assignatura cal superar amb un mínim de 5 l'examen final.


** Cal assistir almenys a un 80% de les classes per poder presentar-se a l'examen
final i per poder ser avaluat en el treball final en grup d'investigació de mercats.


*** L'actitud i la participació activa a classe es valoraran positivament a la nota final.


**** SEGONA CONVOCATÒRIA: Per poder accedir a la segona convocatòria cal
haver assistit al 80% de les classes teòriques i pràctiques. En aquest cas es podrà accedir a la
part que no s'hagi superat en la primera convocatòria: examen teòric, exercicis pràctics
o treball de recerca.

Bibliografia i recursos

PART A.

Bibliografia bàsica

BAUMAN, Zygmunt. 2002. La ambivalencia de la Modernidad y otras conversaciones. Barcelona: Paidós.

BECK, Urich. 2006.La sociedad del riesgo global. Madrid: Siglo XXI.

BECKER, H. 2009. Outsiders. Hacia una sociología de la desviación. Buenos Aires: Siglo XXI.

BERGER, Peter y LUCKMANN, Thomas. 2001. La construcción social de la realidad. Buenos Aires: Amorrortu.

CASTELLS, Manuel. 2009. Comunicación y Poder. Madrid: Alianza.

GOFFMAN, Erving. 1994. La presentación de la persona en la vida cotidiana. Buenos Aires: Amorrortu.

HELD, David. 2003. Globalización/ Antiglobalización. Barcelona: Paidós.

HELD, David. 2012. Cosmopolitismo. Ideales y Realidades. Madrid: Alianza.

NOELLE-NEUMANN, Elisabeth. 1995. La espiral del silencio : opinión pública, nuestra piel social.Barcelona: Paidós.

RITZER, George. 1998. Teoría sociológica clásica. Nueva York, McGraw-Hill.

ROCHER, Guy. 2006. Introducción a la Sociología general. Barcelona: Herder.

WOLF, Mauro. 1994. Los efectos sociales de los media. Barcelona: Paidós.

 

Bibliografia complementaria

ARON, Raymond. 2004. Las etapas del pensamiento sociológico: Montesquieu, Comte, Marx, Tocqueville, Durkheim, Pareto, Weber. Madrid: Tecnos.

BAUMAN, Zygmunt. 2006. Modernidad líquida. México: Fondo de Cultura Económica.

BELL, Daniel. 1996. Las contradicciones culturales del capitalismo. Madrid: Alianza.

BERGER, Peter. 1967. Introducción a la sociología : una perspectiva humanística. México: Limusa-Wiley.

BERGER, Peter y KELLNER, Hansfried. 1985. La reinterpretación de la Sociología. Espasa-Calpe: Madrid.

CASTELLS, Manuel. 2012. Redes de indignación y esperanza : los movimientos sociales en la era de Internet. Madrid: Alianza.

CASTELLS, Manuel. 2001. La era de la información : economía, sociedad y cultura III. Fin de milenio. Madrid: Alianza.

CASTELLS, Manuel. 2000. La era de la información : economía, sociedad y cultura II. El poder de la identidad. Madrid: Alianza.

CASTELLS, Manuel. 2000. La era de la información : economía, sociedad y cultura I. La sociedad red. Madrid: Alianza.

CURRAN, James. 2005. Medios de comunicación y poder en una sociedad democrática. Barcelona: Hacer.

GERBNER, G. (1998). "Cultivation analysis: An overview". Mass Communication and Society, 3/4, 175-194.

GIDDENS, Anthony. 2000. Sociología. Madrid: Alianza.

HABERMAS, Jürgen. 1994. Historia y crítica de la opinión pública : la transformación estructural de la vida pública. Barcelona: Gili.

HELD, David. 2009. Modelos de democracia. Madrid: Alianza.

HIMANEN, Pekka. 2002. La ética hacker y el espíritu de la era de la información. Barcelona: Destino.

IBARRA, Pedro. 2005. Manual de sociedad civil y movimientos sociales. Madrid: Síntesis.

LAMO DE ESPINOSA, Emilio. 1990. La sociedad reflexiva. Sujeto y objeto del conocimiento sociológico. Madrid: CIS.

LIPOVETSKY, Gilles y SÉBASTIEN, Charles. 2006. Los tiempos hypermodernos. Barcelona: Anagrama.

LUCAS, Antonio, GARCÍA GALERA, Carmen, RUIZ SAN ROMÁN, José Antonio. 1999. Sociología de la Comunicación. Madrid: Trotta.

NORRIS, Pippa. 2011. Democratic Deficit. Critical Citizens Revisited. Cambridge: Cambridge University Press.

McCOMBS, Maxwell.2006. Estableciendo la agenda : el impacto de los medios en la opinión pública y en el conocimiento. Barcelona: Paidós.

McQUAIL, Dennis. 1997. Modelos para el estudio de la comunicación colectiva. Pamplona: EUNSA.

PISCITELLI, Alejandro. 2005. Internet: la imprenta del siglo XXI. Barcelona: Gedisa.

REINGOHLD, Howard. 2004. Multitudes inteligentes: la próxima revolución social. Barcelona: Gedisa.

SCOLARI, Carlos. 2008. Hipermediaciones : elementos para una teoría de la comunicación digital interactiva. Barcelona: Gedisa.

SPAEMANN, Robert. 1987. Ética: cuestiones fundamentales. Pamplona: EUNSA.

TOURAINE, Alain. 1999. ¿Cómo salir del liberalismo?. Barcelona: Paidós.

UGARTE, David de. 2007. El poder de las redes : manual ilustrado para personas, colectivos y empresas abocados al ciberactivismo. Barcelona: El Cobre.

 

PART B.

Bibliografia bàsica

  • Berganza, Mª R.; Ruiz San Román, J.A. (Eds.) (2005). Investigar en Comunicación. Guía práctica de métodos y técnicas de investigación social en Comunicación. Madrid: McGraw Hill.
  • Berger, A.A. (2016). Media and Communication Research Methods: An Introduction to Qualitative and Quantitative Approaches (4a edició). Thousand Oaks, Califòrnia: Sage.
  • Bryman, A. (2016). Social research methods (5a edició). Oxford: Oxford University Press.
  • Busquet, J.; Medina, A.; Sort, J. (2006). La recerca en comunicació. Què hem de saber? Quins passos hem de seguir? Barcelona: UOC.

Bibliografia complementaria

  • Brennen, B. (2013). Qualitative research methods for media studies. Nova York: Routledge.
  • Hansen, A. (2013). Media and communication research methods. Basingstoke: Palgrave Macmillan.
  • Hesse-Biber, S.N. (2010). Mixed methods research: merging theory with practice. Nova York: The Guilford Press.