Universitat Internacional de Catalunya

Composició 1

Composició 1
6
7986
2
Primer semestre
OB
Mòdul Projectual
Composició 1
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: anglès
En cas què l'alumne estigui matriculat en la línia anglesa s'impartirà la docència d'aquesta assignatura en aquest idioma.

Professorat


Cita prèvia

Professors:

Dr. Paolo Sustersic - psustersic@uic.es

Dra. Jelena Prokopljevic - jprokopljevic@uic.es

Presentació

En el cas que les autoritats sanitàries decretin un nou període de confinament davant l'evolució de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, el professorat comunicarà oportunament les afectacions possibles en les metodologies i activitats formatives, i també en els sistemes d'avaluació.


Composició 1 és la primera de les quatre assignatures que conformen el grup de Composició Arquitectònica, repartides entre els quatre semestres de segon i tercer curs.

Tots quatre cursos s’ocupen de la història de l’art i de l’arquitectura, des d’una mirada comú: el llenguatge. Perquè el llenguatge és el mitjà universal on es du a terme la comprensió. La forma de realització de la comprensió és la interpretació. (...) Tot comprendre és interpretar, i tota interpretació es desenvolupa dins el mitjà d’un llenguatge que pretén deixar parlar l’objecte i és alhora el llenguatge mateix com a intèrpret. (Gadamer, 1975)

El llenguatge com a instrument fonamental per a la interpretació, com a substrat que travessa de manera sistemàtica la història de l’art i l’arquitectura del segle XX.

Però cal donar forma (i d’això tractarà cadascú dels quatre cursos de composició) a una altra qüestió: per què, per a què, i per a qui fer història?  Es fa història de l’arquitectura perquè es busca el significat de l’arquitectura actual: però per a resoldre l’angoixa del present no val projectar sobre el passat certeses a superar. En aquest sentit és l’arquitectura que cal ser reproposada com a problema. Aquesta aparent suspensió de judici de molts anàlisis recents té, al seu torn, el sentit de la lliure recerca sobre les possibles direccions que prendrà el futur. (Tafuri, 1968)

Pensar la història no és, doncs, una ocupació del passat. Pensar la història, pensar la història de l’art i de l’arquitectura, una vegada i una altra, és pensar el present. I, en conseqüència, ser contemporani. Això significa que el contemporani no és només qui, en percebre l’ombra del present, aprehèn la seva llum; és també qui, dividint i interpolant el temps, està en condicions de transformar-lo i posar-lo en relació a d’altres temps, llegir-hi de manera inèdita la història, “citar-la” segons una necessitat que no prové en absolut  de l’arbitri, sinó d’una exigència de la que no es pot deixar de respondre. (Agamben, 2009)

Requisits previs

No hi ha requisits previs.

Objectius

El curs Composició 1, La dissolució del llenguatge: 1851-1919, abordarà aquell moment de la història de l’art i de l’arquitectura on la percepció del món canvia, i el llenguatge s’adona de les seves pròpies limitacions. Del canvi de segle a les avantguardes del XX, el llenguatge artístic i arquitectònic anuncia i manifesta les noves maneres d’entendre el món.

Competències

  • 34-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes.
  • 35-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes urbans.
  • 40 - Aptitud per exercir la crítica arquitectònica.
  • 48 - Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics.
  • 49 - Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura.
  • 50 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia.
  • 51 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge.
  • 53 - Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
  • 54 - Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades.
  • 55 - Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.
  • 56 - Coneixement adequat de les bases de l'arquitectura vernacla.
  • 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.

Resultats d'aprenentatge

Veure l'apartat següent.

Continguts

Horari de l'assignatura: dimarts de 09:00 a 13:00 

- El paradigme modern i els seus contextos 1851-1919

- Arquitectura i Revolució industrial: nous materials, nous programes, noves formes

- La recerca de significat, el debat sobre l'ornament: passat i present, home i màquina

- Canvis tecnològics i nous llenguatges arquitectònics

Art Nouveau: interpretar l'esperit dels temps moderns

- Viena fi de segle: la crisi del llenguatge i de la forma

- El naixement d'una nació: Ciutat, Arquitectura i Disseny als Estats Units

- Cap a una arquitectura nord-americana

- La era de les Avantguardes-1: Cubisme i Futurisme

- La era de les Avantguardes-2: Suprematisme, Constructivisme i De Stijl

- La cultura de la modernitat: Arquitectura, Tecnologia i Indústria

- La era de les Avantguardes-3: Expressionisme i Dadà

- Nous horitzons

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



El curs s’organitza metodològicament a partir de dos eixos principals: teoria i praxis

TEORIA:

1: classes magistrals. Exposició del professorat dels continguts temàtics de l’assignatura.

PRAXIS

2: lectures + discussió de textos. Activitat destinada a aprofondir sobre els temes explicats a les classes magistrals.

3: notebook. Quadern de bitàcora de la recerca efectuada per l’alumne.

4: L’oportunitat d’estudiar a Barcelona permet planificar visites a diferents museus i edificis de la ciutat, per contextualitzar i observar en directe allò que és motiu d’estudi a les classes magistrals. Visites programades: Palau Güell; Museu Picasso.

5: presentacions alumnes. Part de l’aprenentatge consisteix a saber explicar la recerca que, individualment o en grup, l’alumne ha desenvolupat durant el curs.

6: maquetes analítiques d’edificis.

ACTIVITAT FORMATIVACOMPETÈNCIESCRÈDITS ECTS
Classe expositiva
34-T 35-T 40 48 49 50 51 53 54 55 56 57 0,75
Classe participativa
34-T 35-T 40 48 49 50 51 53 54 55 56 57 0,75
Classe pràctica
34-T 35-T 40 48 49 50 51 53 54 55 56 57 0,75
Tutories
34-T 35-T 40 48 49 50 51 53 54 55 56 57 0,75
Estudi individuals o en grup
34-T 35-T 40 48 49 50 51 53 54 55 56 57 3

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



L’avaluació del curs respon a diverses condicions: notes examens, notes de les pràctiques, i participació activa al curs.

Més en concret:

Part teòrica:

Examens:

2 parcials eliminatoris de matèria: 50%

Final 1ª convocatòria (es conserven notes parcials)

Final 2ª convocatòria (NO es conserven notes parcials)

Part pràctica:

Treball de recerca: 30%

Lectures, discussions, notebook, maquetes: 20%

Observacions:

- Per tal de fer mitja aritmètica entre examens i pràctiques, cal tenir aprovades les dues parts. En cas de suspendre alguna de les parts en primera convocatòria (teoria o pràctica), haurà de recuperar-se en la segona convocatòria de l’assignatura en curs. En cas de no aprovar les parts evaluades en segona convocatòria, l’alumne haurà de repetir l’assignatura sencera al curs següent.

-Tots els exercicis són obligatoris. El no lliurament d’un dels exercicis, o el lliurament fora de termini implica el suspens de la part en qüestió.

Bibliografia i recursos

FRAMPTON, Kenneth, Modern Architecture. A Critical History (fourth edition. Revised, expanded and updated). London & New York: Thames & Hudson, 2009.

HITCHCOCK, Henry-Russell, Architecture : nineteenth and twentieth centuries. Baltimore : Penguin Books, 1968.

INGERSOLL, Richard, KOSTOF, Spiro: World architecture: a cross-cultural history. New York: Oxford University Press, 2013.

JARZOMBEK, Mark, PRAKASH, Vikram, CHING, Francis D. K. : A Global History of Architecture. Hoboken, New Jersey: Wiley, 2017. (1st edition, New York: Wiley & Sons, 2006); Trad. Cast: Una Historia universal de la arquitectura: un análisis cronológico comparado a través de las culturas. Barcelona: Gustavo Gili, 2011.

KOSTOF, Spiro: A History of Architecture. New York & London: Oxford University Press, 1985; Trad. Cast: Historia de la Arquitectura. Madrid: Alianza, 1988.

MICHELI, Mario de. Las Vanguardias artísticas del siglo XX. Alianza editorial. Madrid, 2004.

PEVSNER, Nikolaus, Pioners of Moder Design : from William Morris to Walter Gropius. New Haven, CT : Yale University Press, 2005 (or. ed. New York : Museum of Modern Art, cop., 1936).

PEHNT, Wofgang, Expressionist architecture. London : Thames and Hudson, 1973.

ZEVI, Bruno, Storia dell'architettura moderna. Torino: Giulio Einaudi, 1950