Universitat Internacional de Catalunya

Urbanisme 1

Urbanisme 1
6
7991
2
Segon semestre
OB
Mòdul Projectual
Urbanisme 1
Llengua d'impartició principal: anglès

Altres llengües d'impartició: castellà
En cas què l'alumne estigui matriculat en la línia anglesa s'impartirà la docència d'aquesta assignatura en aquest idioma.

Professorat


Prèvia cita per e-mail.

Presentació

En el cas que les autoritats sanitàries decretin un nou període de confinament davant l'evolució de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, el professorat comunicarà oportunament les afectacions possibles en les metodologies i activitats formatives, i també en els sistemes d'avaluació.


Sobre aquest curs recau la responsabilitat de la primera impressió que els estudiants s’emporten de la Urbanística. Per aquesta raó, el programa d’Urbanística 1 es planteja com una finestra oberta a les qüestions que intervenen en el bon enteniment de la ciutat com a projecte. El curs contégran varietat de conceptes elementals però absolutament nous pels estudiants. Les classes teòrico-pràctiques estan dirigides a ensenyar a posar nom a les coses i a llegir-les en clau projectual, és a dir, pensant en la seva transformació directa o indirecta. El curs ha d’incitar la inquietud intel·lectual davant una realitat cada vegada més complexa i estimular l’exploració de possibles escenaris futurs. Ha d’impregnar el rigor el seu llenguatge i de dubtes raonades les seves intervencions.

Professors de taller:

Dra. Marta Benages

Dr. Pere Vall

Arq. Ignacio Arizu

Requisits previs

L'alumne ha de ser de segon d'arquitectura per poder cursar l'assignatura.

Objectius

L’assignatura d’Urbanística 1 configura el nivell introductori de la formació urbanística. L’objectiu és el d’aprendre a interpretar la forma de la ciutat i del territori, així com també de conèixer els conceptes bàsics per a la seva projectació. S’inicia a l’estudiant en el raonament sobre la ciutat, presentant qüestions i llocs propers a l’estudiant. Es tracta d’entendre els diferents aspectes i variables que incideixen en la configuració de la ciutat, i de situar-los en el context cultural i temporal adequat així com també d’interpretar-los per a construir noves realitats.

L’objectiu de l’urbanisme és el coneixement i control de la forma de la ciutat i el territori i engloba totes les escales urbanes i territorials. Comença la tasca allí on acaba l’edifici, i per tant, l’estudiant ha de valorar l’urbanisme com a una pràctica arquitectònica on la ciutat i el territori esdevenen un material “viu” amb el que treballar. Les ciutats no són una suma d’edificis o infraestructures sinó les condicions de relació que s’estableixen entre els diferents  elements urbans.

El curs s’estructura en dues parts:

1.       La primera orientada cap a una lectura i representació de ciutats i territoris característics a través d’un anàlisi comparatiu amb la finalitat d’identificar, decodificar, classificar i comprendre els diferents elements configuradors de la forma de la ciutat, mitjantçant la reflexió i l’expressió gràfica a l’escala adequada. L’estudiant ha d’analitzar la forma de la ciutat i el territori reconeixent els elements estructurals i el procés formatiu i oferir una representació coherent i intencionada utilitzant un conjunt d’instruments que tenen el seu suport bàsic en el dibuix i la expressió gràfica.

2.       La segona part de l’assignatura té per objectiu presentar a l’estudiant el bagatge de conceptes i idees bàsics utilitzats en la projectació de la ciutat i del territori. L’assignatura gira al voltant de l’activitat principal de l’arquitecte-urbanista: la projectació. Aquesta etapa aprofundeix en l’anàlisi morfològic dels teixits urbans sobre els que l’estudiant estudia els patrons estructurals bàsics (lineal, reticular i nodal) subjacents en la forma de la ciutat i el territori. Analitzar “in situ” les formes de creixement urbà vinculades a cada patró i des d’aquí deduir criteris de transformació.

El curs prepara a cada estudiant perquè adquireixi criteris sobre les qüestions urbanes, per a argumentar més que per desenvolupar tècniques de resolució. Criteris que en molts casos es troben escrits en la pròpia realitat de la ciutat. Projectar en la ciutat és reescriure, és adjuntar un nou text als escrits ja existents, és en definitiva, entendre la ciutat com un “palimpsest” i no com un llibre en blanc.

Aquesta assignatura es planteja com un triple objectiu pedagògic: dotar a l’estudiant d’instruments, mètode i cultura urbanística. Les edificacions es disposes seguint unes determinades pautes formals i criteris de combinació (alineats, aïllats, repetits, etc); els carrers i els espais públics responen a criteris, com la diversitat, la jerarquia, l’especialització, dotant els teixits de singularitats que els configuren identitat. La comprensió de l’espai urbà inherent a aquests fragments, el coneixement dels diferents elements que els formen, les seves lògiques i relacions, constitueixen l’objectiu principal del curs.

  1. Facilitar l’aprenentatge i l’aplicació d’unes eines de treball per relacionar adequadament els materials propis de la ciutat i els fragments urbans.
  2. La utilització d’un mètode precís i rigorós en el procés de lectura i proposta de transformació sobre l’espai urbà estudiat.
  3. donar a conèixer alguns exemples de referència i algunes peces clau de la cultura urbanística. La selecció pretén mostrar aquells projectes i projectistes que exploren mecanismes d’ordenació i composició innovadors.

Competències

  • 35-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes urbans.
  • 37 - Aptitud per elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans.
  • 42 - Aptitud per catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció.
  • 45-T - Capacitat per dissenyar i executar traçats urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge.
  • 46 - Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques.
  • 47-T - Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d'impactes ambientals.
  • 51 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge.
  • 52 - Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals.
  • 53 - Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
  • 55 - Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.
  • 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.
  • 58 - Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana.
  • 59 - Coneixement adequat dels mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics a qualsevol escala.
  • 60 - Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa a l'acompliment professional.
  • 61 - Coneixement de l'anàlisi de viabilitat i la supervisió i coordinació de projectes integrats.

Resultats d'aprenentatge

En finalitzar aquesta assignatura l'alumne haurà de ser capaç de:

- Saber analitzar la forma de la ciutat i el territori.

- Reconèixer els elements estructurals i el procés formatiu de la ciutat i oferir una representació coherent i intencionada.

- Analitzar la morfologia dels teixits urbans i generar una proposta de transformació.

- Estudiar els patrons estructurals bàsics (linials, reticulars i nodals) subjacents a la forma de la ciutat i el territori.

- Analitzar in situ les formes de creixement urbà vinculades a cada patró i deduir criteris de transformació.

Continguts

El contingut teòric es complementa amb exercicis pràctics a l'aula per consolidar els conceptes teòrics.

Es considera imprescindible l'entrega d'aquests exercicis per poder optar a aprovar el curs ja que tota l'assignatura està pensada com un procés de formació complementari.

Els eixos temàtics són:

- Evolució i transformació de la ciutat de Barcelona

- Les formes de creixement urbà

- L’espai públic en la ciutat preindustrial

- L’espai públic en la ciutat industrial, moderna i actual

- Estructures lineals urbanesi territorials

- Estructures reticulars urbanes i territorials

- Estructures nodals urbanes i territorials

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



El “taller projectual” planteja exercicis que permeten desenvolupar, a través de l'expressió gràfica, els continguts teòrics i introduir l'alumne en la intervenció sobre la ciutat. 

Concretament, els exercicis estan orientats a intorduir l'alumne en l'observació de la realitat física des del que podríem denominar “partícules elementals” i les seves primeres agregacions. 

Durant els primers exercicis s'aprèn a: 

- Identificar, classificar i representar gràficament carrers, places, illes i traçats reguladors.

- Sintetitzar els elements estructurants i identitaris de la ciutat, a dibuixar amb intensitat i de la manera més adecuada aquells elements o conjunts urbans que marquen la transformació de la ciutat i que són la part estructurant activa de l'evolució urbana. 

Durant l'últim exercici es profunditza en les estructures linials, reticulars i nodals de la ciutat a partir de l'elaboració d'un anàlisi propositiu de l'àmbit d'estudi. 

Els exercicis buscaran la compresió global de la ciutat com a sistema estructurat, reconeixent les diferents parts que el composen i els elements que el caracteritzen. 

Es busca posar l'accent en la selecció i representació dels elements més rellevants del sector de ciutat analitzat; aquells que condicionen el seu desenvolupament i li otorgeun identitat. 

ACTIVITAT FORMATIVACOMPETÈNCIESCRÈDITS ECTS
Classe expositiva
35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 0,73
Classe participativa
35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 0,73
Classe pràctica
35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 0,73
Tutories
35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 0,82
Estudi individuals o en grup
35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 3

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



L'avaluació de la trajectòria de l'alumne és contínua i l’assistència a classe i la correcció setmanal són obligatòries. Per a l’avaluació final del curs es tenen en compte proves de la part teòrica i del taller pràctic. En concret, la part teòrica comprèn 4 tests i 4 comentaris de lectures i representa el 30% de la nota final, mentre que el taller pràctic consta de 3 exercicis i correspon a un 70% de la nota final (20%, 20% i 30% respectivament per a cada exercici). Cal aprovar totes les proves per poder fer mitja. En cas contrari, els alumnes tenen dret a una segona convocatòria el mes de juny que depenent del cas pot consistir en recuperar la part teòrica a través d’un examen escrit, recuperar els exercicis pràctics mitjançant una entrega millorada, o ambdues opcions. Els alumnes reben tota la informació relativa als procediments d’avaluació el primer dia de classe durant la presentació del programa de curs.

Bibliografia i recursos

BACON, Edmun N., Design of cities, Londres: Thames & Hudson, 1958

BENÉVOLO, Leonardo, La proyectación de la ciudad moderna, Barcelona: Gustavo Gili, 1978

BUSQUETS, Joan, Barcelona: evolución urbanística de una capital compacta, Barcelona: Mapfre, 1994.

KOSTOF, Spyro. The city shaped,  London: Thames & Hudson, 1991.

KOSTOF, Spyro. The city assembled, London: Thames & Hudson, 1992.

MORRIS, A.E.J., Historia de la forma urbana: desde sus orígenes hasta la revolución industrial, Barcelona: Gustavo Gili, 1984

ROSSI, Aldo, La arquitectura de la ciudad, Barcelona: Gustavo Gili, 1971

SOLÀ-MORALES RUBIÓ, Manuel, Les formes del creixement urbà, Barcelona: Edicions UPC, 1993.

SOLÀ-MORALES M. Diez Lecciones sobre Barcelona, COAC, Barcelona, 2008.