Universitat Internacional de Catalunya

Pensament 1

Pensament 1
5
7993
2
Primer semestre
OB
Mòdul Propi ESARQ
Pensament 1
Llengua d'impartició principal: anglès

Altres llengües d'impartició: castellà
En cas què l'alumne estigui matriculat en la línia anglesa s'impartirà la docència d'aquesta assignatura en aquest idioma.

Professorat


Després de cada classe al meu despatx

Presentació

En el cas que les autoritats sanitàries decretin un nou període de confinament davant l'evolució de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, el professorat comunicarà oportunament les afectacions possibles en les metodologies i activitats formatives, i també en els sistemes d'avaluació.


L'arquitectura no és un art sol físic, ni una pura acció. És, fonamentalment, una manera d'apropar-se a la realitat. És coneixement. De fet, la persona no és solament un ésser per a la realitat, sinó que necessita de la ficció. Al llarg d'aquest curs s'exploren alguns llenguatges de ficció dels quals participa l'arquitectura: literatura, còmic i cinema, fonamentalment. Un dels elements fonamentals que ens apropen a la ficció, de vegades, a la realitat, unes altres, és la manipulació de l'espai, el temps i el moviment. Això s'aconsegueix a través de l'enfocament en perspectiva.

Requisits previs

Participació en classe
Capacitat per treballar en equip
Disponibilitat per a entrevistes personals
Capacitat de relació amb la resta de la classe
Capacitat per a comentaris de text
Disponibilitat anàlisi i correcció de les anotacions preses
Condicions per a exposició oral d'un treball
Es penalitza l'excessiva dependència d'internet

Objectius

1. Posseir coneixements i comprendre.

Entendre la realitat

Conèixer el tot i les seves parts

Saber no és tenir sinó ser

Compartir i donar a conèixer la veritat

Hàbit d'estudi

Planificar el treball,

Programar calendari

Verificar, repassar, corregir

2. Aplicar coneixements

Solució de problemes

Abastar i fitar els temes

Encertar

Multiplicar la capacitat de treball i formació

Competitivitat,

Resolució de problemes

Sentit de l'oportunitat i de l'eficàcia

Seguretat i confiança en el treball

3. Reunir-interpretar.

Jutjar

Visió de conjunt

Encertar

Ponderar,

Trobar la virtut

Compartir les decisions vitals

Valentia per descobrir llacunes

Sentit de la prudència i de l'audàcia

Esperar sense treure conclusions precipitades

4. Comunicar

Claredat expositiva

Anar al principal sense descurar el secundari

Generar confiança

Parlar clar,

Estar units,

No polemitzar

Transmetre la novetat i el valor de la tradició

Dosar la informació

Qualitat en la brevetat

5. Ésser autònoms

Mundologia

Maduresa personal

Saber consultar sense perdre el temps

Saber dependre d'uns altres

Ser savis sense ser autosuficients

Fugir de la precipitació,

Exercir control sobre la realitat

Seguretat personal i grupal

Competències

MARC TEÒRIC I PRÀCTIC. MINISTERI EDUCACIÓ I CIÈNCIA. Secretaria d'Estat d'Universitats i Recerca

1. El nucli dels objectius de la nova organització de les ensenyament és l'adquisició de competències per part dels estudiants

2. S'haurà de fer èmfasi en els mètodes d'aprenentatge d'aquestes competències i en els procediments per avaluar-les

3. S'utilitza el terme competència exclusivament en la seva accepció acadèmica, i no en la seva accepció d'atribució professional

4. Competències 1: combinació de coneixements, habilitats (intel·lectuals, manuals, socials, etc.), actituds i valors per solucionar problemes o intervenir en assumptes.

4.1. Distingir entre l'excepció i la regla, les parts i el tot, la perifèria i el centre
4.2. Simultanejar l'anàlisi i la síntesi davant problemes complexos
4.3. Basar l'autoestima en l'autoconeixement
4.4. Descobrir talents. Crear i formar equips. No fer-se imprescindibles
4.5. Comparar idees. Referir el que s'aprèn al que se sap
4.6. Destriar objectius. Curt, mitjà, llarg termini
4.7. Objectivar resultats. Distingir avanç, assoliment i èxit

5. Competències 2: especificitat dels coneixements adquirits i la seva aplicació al grau d'arquitectura (abans de cada competència s'especifica la seva denominació numèrica relativa al Pla d'estudis del BOE):

  • 40 - Aptitud per exercir la crítica arquitectònica.
  • 48 - Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics.
  • 50 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia.
  • 53 - Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
  • 54 - Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades.
  • 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.
  • 66 - Aptitud per interioritzar la forma arquitectònica.
  • 67 - Aptitud per comprendre i analitzar l'arquitectura i la ciutat en relació amb els sistemes de pensament i la societat.
  • 77 - Coneixement adequat de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de la percepció visual.

Resultats d'aprenentatge

El nucli dels objectius de l'assignatura haurà estat l'adquisició de competències per part dels estudiants
S'haurà d'haver fet èmfasis en els mètodes d'aprenentatge d'aquestes competències i en els procediments per avaluar-la
S'haurà utilitzat el terme competència exclusivament en la seva accepció acadèmica, i no en la seva accepció d'atribució professional
S'entendrà com a resultat vàlid de l'ensenyament el sentit de l'expressió “competències” com a combinació de coneixements, habilitats (intel·lectuals, manuals, socials, etc.), actituds i valors per solucionar problemes o intervenir en assumptes.

Continguts

Llenguatges de ficció

Unitat 1: Arquitectura d'Introducció i ficció. Espai, Temps i Moviment. Estratègies Narratives visuals

Unitat 2: *Schuitten & *Peeters i ficció. El Panteó romà *ficcionat

Unitat 3: *Schuitten & *Peeters i Realitat. Maison Autrique
Unitat 4: Ficció, realitat i seqüència

Unitat 5: Llengües de ficció: entre còmic i cinema

Unitat 6: L'art de perspectiva lineal

Unitat 7: Fotografia, espai arquitectònic i ficció

Unitat 8: fonts literàries per a la ficció

Unitat 9: La novel.la Gràfica

Unitat 10: Conclusions

Metodologia i activitats formatives

Modalitat semipresencial (blended)



ACTIVITAT FORMATIVACOMPETÈNCIESCRÈDITS ECTS
Classe expositiva
40 48 50 51 53 54 55 57 66 67 68 69 75 76 77 1,15
Classe pràctica
40 48 50 51 53 54 55 57 66 67 68 69 75 76 77 1,34
Estudi individuals o en grup
40 48 50 51 53 54 55 57 66 67 68 69 75 76 77 2,5

Bibliografia i recursos

1. Textos filosòfics i literaris de l'assignatura (en vermell, lectures obligatòries)

-      Borges, J. L. Ficciones

-      Aristóteles, Poética

-      Calvino, I., Las ciudades invisibles

-      Eco, U., El nombre de la rosa

 2. Bibliografía essencial sobre arquitectura al còmic:

AA.VV., Architectures de Bande Dessinée, Institut Francaise d’Architecture, Paris, 1985

AA.VV., Cairo: Especial Arquitectura. Norma Editorial. Barcelona, 1985

AA.VV., Ciutat i còmic. ( Catálogo de exposición ). C.C.C.B. Barcelona, 1998.

AA.VV., Ciutat i cómic. Ciudad y cómic, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1998

AA.VV., Dossier: Banlieus ‘89, in “Urbanisme & Architecture” n.205, Dec./Jan. 1984-85

AA.VV., I fumetti e la Città. Le città e il Fumetto, numero monografico di “Schizzo. Idee e immagini” n.13, Associazione Centro Fumetto “A. Pazienza”, Cremona, Maggio 2003

AA.VV., I(m)maginaria 1. Venezia nel fumetto, Arsenale Cooperativa Editrice, 1980

AA.VV., L’image du monument a travers les arts mineurs, in “Monuments Historiques” n.132, Avr./Mai 1984

AA.VV., Le monde des villes, in “(A Suivre)” n.193, Fév. 1994

AA.VV., Schuiten & Peeters. Autour des Cités Obscures, Mosquito, 1994

AA.VV., ZOOM Archigram, in AA.VV., A Guide to Archigram 1961-74, Academy Editions, London, 1994

ALBERGHINI, Andrea, Sequenze urbane. La metropoli nel fumetto, Delta Comics, Rovigo, 2006

AMIEL, V.: Bande dessinée et architecture: l´espace encadré, en Cahiers de la Bande Dessinée, nº 69. Glénat. Grenoble, 1986. pp. 24 –25.

BALDAZZINI, Roberto, Streghe e santarelline, Metrolibri, San Lazzaro di Savena, 1991

BALDAZZINI, Roberto-CANOSSA, Lorena Interiors, in “Terrazzo” n.3, autunno 1989

BANHAM, Reyner Triumph of software, in Reyner BANHAM, Design by choice, Academy Editions, London, 1981

BARBIERI, Daniele Valvoformes et Valvocouleurs, Imschoot, Uitgevers, 1991

BARBIERI, Daniele, Spazio possibile/spazio credibile, in Luciano TESTA (a cura di), La costruzione del desiderio, Città Studi, Milano, 1996

BROLLI, Daniele Moebius. Cosmogonie, architetture e arabeschi, A&M, Bologna, 1992

CREPAX, Guido Valentina a Venezia tra incubo e sogno, Rizzoli - Milano Libri, Milano, 1992

D’AURIA, Antonio Immaginario e utopia di consumo, in Donatella MAZZOLENI (a cura di), La città e l’immaginario, Officina, Roma, 1985

DETHIER, J.:  Du béton dans les bulles, en Beaux Arts Magazine nº 26. Publications Nuit et Jour. Levallois, 1985. pp. 68-75

GAUTHIER, G.: Villes  Imaginaires. Le  thème de la ville dans l´utopie et la science-fiction (littérature, cinéma, bande dessinée) C.E.D.I.C.  París,  1977

GOMARASCA Alessandro (a cura di), La bambola e il robottone. Culture pop nel Giappone contemporaneo, Einaudi, Torino, 2001

HEADLINE, D., CORDERO, M.: La arquitectura del futuro, en Metal Hurlant nº 14 . Eurocomic. Madrid, 1982.  pp. 44-49.

LEFÈVRE, P.:  Architecture dans le neuvième art. NBM-Amstelland. Arnhem, 1996.

LLADÓ , F.: El espacio escénico de la arquitectura en el cómic. (Cómic español 1974-1984). Actas del VIII Congreso Nacional de Historia del Arte. Cáceres, 1992. pp. 1011-10115.

LLADÓ, F.: Los cómics de la transición (el boom del cómic adulto 1975-1984). Glénat. Barcelona, 2002

MAGISTRIS, Giovanni Città invisibili, in “Fumetti d’Italia” n.18, inverno 1995-96

MARTIN OLIVER, M. T.: Arquitecturas visionario-utópicas en Flash Gordon, en Boletín de Arte. nº 3. Universidad de Málaga. Málaga, 1982. pp. 297-341.

MEJEAN, Philippe Scénario pour une ville, in “Urbanisme & Architecture” n.199, Dec. 1983

PALLOTTINO, Paola L’Urbanistica immaginata, in “Urbanistica” n.105, dicembre 1995

PAPADOPOULOS, S. G.: La configuración del espacio en la ciudad del futuro. Arquitectura y ciencia-ficción, cine y cómic a partir de los años 70 (tesis doctoral). Universidad Politécnica de Madrid. Madrid, 1997.

PERIANEZ, Manuel Les oreilles de Mickey flottent sur le Parthénon!, in “Diagonal” n.55, Aut. 1985

POLANO, Sergio Odds & Ends. Il fumetto e l’immagine delle città, in Gabriele BASILICO, MORPURGO, Gaddo ZANNIER Franco (a cura di), Fotografia e immagine dell’architettura, Grafis, Casalecchio di Reno, 1983

RADICE Barbara (a cura di), Architectural strips. Disegni e strisce di architettura e design, Memphis, Milano, 1987

RAMÍREZ, J.A.: Edificios y sueños. Universidad de Málaga. Málaga, 1983.

RAMÍREZ, J.A.: Construcciones ilusorias: arquitecturas descritas, arquitecturas pintadas. Cátedra. Madrid, 1983.

TARDITO, Andrea Architettura tra le nuvole, in “Schizzo” n.59 (“Schizzo idee” n.8), gennaio 2000, pp.87-92

TAYLOR, William R. L’ascesa della cultura commerciale: giornali, riviste e romanzi popolari come guide alla città, in William R. TAYLOR, New York. Le origini di un mito, Marsilio, Venezia, 1994

Material didàctic