Universitat Internacional de Catalunya

Pensament 2

Pensament 2
5
7994
2
Segon semestre
OB
Mòdul Propi ESARQ
Pensament 2
Llengua d'impartició principal: anglès

Altres llengües d'impartició: castellà

Professorat


Després de cada classe al meu despatx

Presentació

Critical Thinking II

L'objectiu d'aquesta asignatura és entendre el concepte de postmodernitat i identificar la seva implementació en diferents projectes d'arquitectura. Previament s'introdueix el concepte de modernitat des del punt de vista de l'art plàstic exemplificant-ho també en alguns projectes d'arquitectura.

Requisits previs

Participació en classe
Capacitat per treballar en equip
Disponibilitat per a entrevistes personals
Capacitat de relació amb la resta de la classe
Capacitat per a comentaris de text
Disponibilitat anàlisi i correcció de les anotacions preses
Condicions per a exposició oral d'un treball
Es penalitza l'excessiva dependència d'internet

Objectius

1. Posseir coneixements i comprendre.

 Entendre la realitat

Conèixer el tot i les seves parts

Saber no és tenir sinó ser

Compartir i donar a conèixer la veritat

Hàbit d'estudi

Planificar el treball,

Programar calendari

Verificar, repassar, corregir

2. Aplicar coneixements 

Solució de problemes

Abastar i fitar els temes

Encertar

Multiplicar la capacitat de treball i formació

Competitivitat,

Resolució de problemes

Sentit de l'oportunitat i de l'eficàcia

Seguretat i confiança en el treball

3. Reunir-interpretar.

Jutjar

Visió de conjunt

Encertar

Ponderar,

Trobar la virtut

Compartir les decisions vitals

Valentia per descobrir llacunes

Sentit de la prudència i de l'audàcia

Esperar sense treure conclusions precipitades

4. Comunicar

Claredat expositiva

Anar al principal sense descurar el secundari

Generar confiança

Parlar clar,

Estar units,

No polemitzar

Transmetre la novetat i el valor de la tradició

Dosar la informació

Qualitat en la brevetat

5. Ésser autònoms

Mundologia

Maduresa personal

Saber consultar sense perdre el temps

Saber dependre d'uns altres

Ser savis sense ser autosuficients

Fugir de la precipitació,

Exercir control sobre la realitat

Seguretat personal i grupal

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

MARC TEÒRIC I PRÀCTIC. MINISTERI EDUCACIÓ I CIÈNCIA. Secretaria d'Estat d'Universitats i Recerca

1. El nucli dels objectius de la nova organització de les ensenyament és l'adquisició de competències per part dels estudiants

2. S'haurà de fer èmfasi en els mètodes d'aprenentatge d'aquestes competències i en els procediments per avaluar-les

3. S'utilitza el terme competència exclusivament en la seva accepció acadèmica, i no en la seva accepció d'atribució professional

4. Competències 1: combinació de coneixements, habilitats (intel·lectuals, manuals, socials, etc.), actituds i valors per solucionar problemes o intervenir en assumptes.

4.1. Distingir entre l'excepció i la regla, les parts i el tot, la perifèria i el centre
4.2. Simultanejar l'anàlisi i la síntesi davant problemes complexos
4.3. Basar l'autoestima en l'autoconeixement
4.4. Descobrir talents. Crear i formar equips. No fer-se imprescindibles
4.5. Comparar idees. Referir el que s'aprèn al que se sap
4.6. Destriar objectius. Curt, mitjà, llarg termini
4.7. Objectivar resultats. Distingir avanç, assoliment i èxit

5. Competències 2: especificitat dels coneixements adquirits i la seva aplicació al grau d'arquitectura (abans de cada competència s'especifica la seva denominació numèrica relativa al Pla d'estudis del BOE):

  • 40 - Aptitud per exercir la crítica arquitectònica.
  • 48 - Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics.
  • 50 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia.
  • 53 - Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
  • 54 - Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades.
  • 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.
  • 66 - Aptitud per interioritzar la forma arquitectònica.
  • 67 - Aptitud per comprendre i analitzar l'arquitectura i la ciutat en relació amb els sistemes de pensament i la societat.
  • 77 - Coneixement adequat de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de la percepció visual.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

El nucli dels objectius de l'assignatura haurà estat l'adquisició de competències per part dels estudiants
S'haurà d'haver fet èmfasis en els mètodes d'aprenentatge d'aquestes competències i en els procediments per avaluar-la
S'haurà utilitzat el terme competència exclusivament en la seva accepció acadèmica, i no en la seva accepció d'atribució professional
S'entendrà com a resultat vàlid de l'ensenyament el sentit de l'expressió “competències” com a combinació de coneixements, habilitats (intel·lectuals, manuals, socials, etc.), actituds i valors per solucionar problemes o intervenir en assumptes.

Continguts

PENSAMENT CRÍTIC II: POSTMODERNITAT I ARQUITECTURA

 

Unitat 1: Modernitat

Després del Cubisme (Jeanneret i Ozenfant, 1918)

Economia, precissió, rigor i universalitat (Piñón, 2006)

Forma clàsica, forma moderna. Els inicis de Le Corbusier.

Pràctica: Maison Ozenfant

 

Unitat 2: Robert Ventury

Complexitat i contradicción

Discurs del Príncep de Gàles en el 150 aniversari de la RIBA

DSB: En defensa de la Sainsbury Wing

Pràctica: Sainsbury Wing

 

Unitat 3: Rafael Moneo

Una manera d'ensenyar arquitectura. Leccione des de Barcelona 1971-1976

Rafael Moneo: 1967-2004 (el croquis)

Rafael Moneo. Apunes sobre 21 obres (GG)

Pràctica: Museo d'art romà de Mèrida

 

Unitat 4: Peter Zumthor

Atmósferes

La pràctica de l'arquitectura (video)

Peter Davy (AR) sobre Zumthor

Práctica: Museu diocesà de Colònia

 

Unitat 5: Alberto Campo Baeza

Pensar amb les mans: de las mesures de las idees

Estereotòmic vs Tectònic

Caja Granada: Impluvim de llum

Museu de la memòria d'Andalusia

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



Unitats de quatre classes de 90 minuts (dues per setmana): dues classes de teoria i dues de pràctica.

ACTIVITAT FORMATIVACOMPETÈNCIESCRÈDITS ECTS
Classe expositiva
40 48 50 51 53 54 55 57 66 67 68 69 75 76 77 1,15
Classe pràctica
40 48 50 51 53 54 55 57 66 67 68 69 75 76 77 1,34
Estudi individuals o en grup
40 48 50 51 53 54 55 57 66 67 68 69 75 76 77 2,5

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



80% examen final.

20% pràctiques i atenció i participació a classe.

Bibliografia i recursos

Gallastegui Múgica, Marina. "Clasicismo y tradición en la arquitectura de vanguardia: Museo Nacional de Mérida." (1994). 

Halliwell, Stephen. The Poetics of Aristotle: translation and commentary. UNC Press Books, 1987.

Moneo, Rafael. "Museum for Roman Artifacts, Merida, Spain." Assemblage 1 (1986): 73-83.

Moneo, Rafael. "The Idea of Lasting. A Conversation with Rafael Moneo." Perspecta (1988): 147-157.

Poe, Edgar Allan. The philosophy of composition.GR Graham, 1846.

Pollio, Vitruvius. The ten books on architecture.Harvard university press, 1914.

Choay, Françoise, and Andr  Chastel. The invention of the historic monument. Vol. 318. Cambridge: Cambridge
University Press, 2001.

Delgado Orusco, E.: “Entre el suelo y el cielo. Notas para una cartografía de la arquitectura y el arte sacro
contemporáneo”. En Aisthesis. Revista chilena de investigaciones est ticas. 2006, N  39. Chile: Instituto de Estéica–
Pontificia Universidad Católica de Chile. 2005. pp. 26-48.

Edensor, Tim. Industrial ruins: Space, aesthetics and materiality. Berg Publishers, 2005.

Ruskin, John. The stones of Venice.-3 vol. Vol. 11. J. Wiley & Son, 1867.

Sitte, Camillo. City planning according to artistic principles. Rizzoli, 1986.

Veldpaus, Loes, Ana R. Pereira Roders, and Bernard JF Colenbrander. "Urban heritage: putting the past into the
future." The Historic Environment: Policy & Practice 4.1 (2013): 3-18

Eisenman, Peter. "The end of the classical: the end of the beginning, the end of the end." Perspecta 21 (1984): 155-173.

Hugo, Victor. Notre-Dame of Paris. Read Books Ltd, 2013.

Mantziaras, Panos. "Rudolf Schwarz and the concept of Stadtlandschaft."Planning Perspectives 18.2 (2003): 147-176.

Mart nez, Virginia Navarro. "El Museo Kolumba: Elogio de la pieza ausente/Kolumba Museum: in praise of the missing
piece." Proyecto, Progreso, Arquitectura 1 (2010): 132-143.

Norberg-Schulz, Christian. "The phenomenon of place." The Urban Design Reader 3 (1976): 125-137.

Norberg-Schulz, Christian. Genius loci: Towards a phenomenology of architecture. Rizzoli, 1980.

Oscar Canal s, “Escrito en piedra: la Casa Malaparte de Capri”. Zumthor, Peter. Pensar a arquitectura. 2009.
Zumthor, Peter. Peter Zumthor: Atmospheres. Birkh user, 2006.

Zumthor, Peter. "Arte sagrado: Museo Kolumba en Colonia, Alemania." Arquitectura Viva 116 (2007): 38-45.

Campo Baeza, Alberto (ed):Aprendiendo a pensar.Editorial Nobuko, Buenos Aires, 2008 (sobre todo los capítulos
"Tectónico / Estereotómico", "Luz y Gravedad", "El establecimiento de la arquitectura", "Pensar con las manos" y "De la
medida de las cosas".

Campo Baeza, Alberto Campo. “Museo Memoria de Andalucía,” Granada.AV: Monografías, 2009, 135: 56-67.

Campo Baeza, Alberto. “El MA: Museo de la Memoria de Andalucía”. Arte y Cemento, 2010, 2115.

Campo Baeza, Alberto. “El MA: Museo de la Memoria de Andalucía”. Granada.On diseño, 2009, 303: 9-10.

Campo Baeza, Alberto. Caja General de Ahorros, Granada. AV: Monografías, 2002, 93: 30.

Campo Baeza, Alberto. The Ma: Andalucía’s Museum of Memory, Granada (Spain) 2009. 2009.

Campo Baeza, Alberto: La idea construida. Editorial Nobuko, Buenos Aires, 2005
Web del arquitecto (http://www.campobaeza.com/) y en concreto el proyecto del MA
(http://www.campobaeza.com/andalucias-museum-memory/) y Caja Granada (http://www.campobaeza.com/caja-
granada/).

Amery, Colin: A celebration of art & architcture: the National Gallery Sainsbury Wing. National Gallery Press, London, 1991.

Barker, Emma; Thomas, Anabel. The Sainsbury Wing and beyond: the National Gallery today. Emma Barker (Hg.): Contemporary Cultures of Display. New Haven/London, 1999, 73-101.

Discurso del Principe Carlos en el 150 aniversario de la RIBA (https://www.princeofwales.gov.uk/media/speeches/speech- hrh-the-prince-of-wales-the-150th-anniversary-of-the-royal-institute-of)

Leone, Gerard. Robert Venturi and Denise Scott Brown's Confrontation with Postmodernity. 2006.

O'byrne, Robert. The Sainsbury Wing's postmodern riffs on classical architecture, noted in Apollo in 1991, have an appeal that has endured. In: Apollo. Apollo Magazine Ltd., 2016. p. 114-115.

Proto, Francesco. That old thing called flexibility: an interview with Robert Venturi and Denise Scott Brown. Architectural Design, 2009, 79.1: 70-75.

Scott Brown, Denise: In defense of Sainsbury Wing. bdonline, London, 2011 (http://www.bdonline.co.uk/in-defence-of- the-sainsbury-wing/5021891.article).

Venturi, Robert: Complexity and Contradiction in Architecture. MoMA Press, New York, 1966.

Venturi, Robert; Scott Brown, Denise; Izenour, Steven: Learing from Las Vegas. MIT Press, Cambridge, 1977.

VSB official web (http://venturiscottbrown.org/), en particular el proyecto de la Sainsbury Wing (http://venturiscottbrown.org/pdfs/NationalGallerySainsburyWingLondon02.pdf)