Universitat Internacional de Catalunya

Urbanisme 3

Urbanisme 3
6
8106
4
Segon semestre
OB
Mòdul Projectual
Urbanisme 3
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català, anglès
En cas què l'alumne estigui matriculat en la línia anglesa s'impartirà la docència d'aquesta assignatura en aquest idioma.

Professorat


Prèvia sol·licitud de reunió.

Presentació

En el cas que les autoritats sanitàries decretin un nou període de confinament davant l'evolució de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, el professorat comunicarà oportunament les afectacions possibles en les metodologies i activitats formatives, i també en els sistemes d'avaluació.


Professors de taller: Marta Benages, Alvaro Cuéllar,  Joan Solà, Pere Vall 

Professors de teoria: Marta Benages, Alvaro Cuéllar, Pere Vall

Requisits previs

L'alumne haurà aprovat Urbanisme 2 per tal de poder matricular aquesta assignatura.

Objectius

  • Consolidar la interpretació estructural de la ciutat i el territori.
  • Aportar instruments i bases metodològiques per al projecte territorial.
  • Introduir el coneixement de les transformacions territorials contemporànies.
  • Aprofundir en els conceptes i instruments per al projecte urbà introduïts a Urbanisme 2.

Competències

  • 35-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes urbans.
  • 37 - Aptitud per elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans.
  • 42 - Aptitud per catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció.
  • 45-T - Capacitat per dissenyar i executar traçats urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge.
  • 46 - Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques.
  • 47-T - Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d'impactes ambientals.
  • 51 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge.
  • 52 - Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals.
  • 53 - Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
  • 55 - Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.
  • 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.
  • 58 - Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana.
  • 59 - Coneixement adequat dels mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics a qualsevol escala.
  • 60 - Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa a l'acompliment professional.
  • 61 - Coneixement de l'anàlisi de viabilitat i la supervisió i coordinació de projectes integrats.

Resultats d'aprenentatge

Un cop finalitzada aquesta assignatura, l'estudiant serà capaç de:

  • Interpretar l'estructura de la ciutat i el territori. Analitzar amb mirada intencionada i capacitat de síntesi.
  • Aplicar el mètode i els instruments del projecte urbanístic multiescalar.
  • Reflexionar sobre les transformacions territorials contemporànies i seleccionar les tècniques d'intervanció adequades.
  • Aplicar les tècniques de representació gràfica convenients per a les escales: 1/50.000,1/20.000, 1/10.000 y 1/5.000.

Continguts

  • Introducció al projecte urbà metropolità

Pautes per a la diagnosi morfológica del territorio metropolità

  • Forma
  • Substrat
  • Estructura
  • Les formes de creixement metropolità
  • Àrees de nova centralitat

Pautes per al projecte urbà metropolità

  • Infraestructures
  • Residència i paisatge
  • Espais oberts i matriu ecològica
  • Reciclatge de paisatges productius
  • Regeneració de paisatges intermedis

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



L’ensenyament d’Urbanisme 3 s’efectua en format de taller continu on s’integra l’aprenentatge teòric i pràctic. El taller es desenvolupa en dues parts.

Taller Práctic. Té per objectiu projectar un àmbit territorial des de l’escala regional fins a l’escala local, a través de les següents fases de treball:

  • Anàlisi morfològica de l’àmbit territorial. Lectura intencionada i orientada a la proposta a escala 1/25.000 - 1/10.000 – 1/5.000.
  • Projecte d’estructura general de l’àmbit territorial a escala 1/5.000 - 1/2.000.
  • Micro-projecte específic. Projecte d’ordenació en planta a escala 1/1.000 – 1/500, seccions transversals 1/500 – 1/250 i volumetria.

Taller Teòric. Té per objectiu aportar continguts teòrics, models de referència i bases instrumentals per desenvolupar el projecte territorial del Taller Pràctic. S’imparteixen sessions teòriques complementades amb exercicis pràctics específics de suport als continguts teòrics. Els exercicis es desenvolupen a classe.

ACTIVITAT FORMATIVACOMPETÈNCIESCRÈDITS ECTS
Classe expositiva
35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 0,73
Classe participativa
35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 0,73
Classe pràctica
35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 0,73
Tutories
34-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 0,82
Estudi individuals o en grup
35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 3

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



L’avaluació será contínua, i es valorarà la capacitat d’expressar de forma sintètica i ordenada els continguts corresponents a cada una de les fases de treball del Taller Pràctic. Es considerarà especialment l’assimilació dels continguts teòrics, els models de referència i les bases instrumentals del Taller Teòric, i la seva aplicació al projecte territorial del Taller Pràctic.

L’avaluació del Taller Pràctic suposa el 80 % de la nota final. 

L’avaluació del Taller Teòric suposa el 20 % de la nota final.

Es considera imprescindible per poder superar l’assignatura:

  • L’assistència als tallers. Les absències hauran d’estar sempre justificades i mai podran superar, en el seu conjunt, el 15% de l’horari lectiu. Si no es compleix aquesta condició l’alumne no podrà continuar el curs.
  • Lliurar tots els exercicis pràctics del Taller Teòric i assolir una valoració positiva del conjunt.
  • Lliurar i aprovar els exercicis del Taller Pràctic.

Bibliografia i recursos

AA.VV. Del Buit a la Diversitat. LAU 1.Barcelona. ESARQ-UIC. 2009

AA.VV. Granollers a tota escala. Projectes d’alumnes.ESARQ-UIC. 2004

 AA.VV. Regeneración de territorios intermedios. Repensar Encamp. Barcelona: ESARQ-UIC, 2011.

ARANDA, Rafael; FORTIÀ, Pep; PIGEM, Carme; VILALTA, Ramon. El Fluvià com a pretext. Estudi i intervenció en el paisatge. Diputació de Girona. 1993

BOERI, Stefano; LANZANI, Arturo; MARINI, Edoardo. Il territorio che cambia. Ambienti, paesaggi e immagini delle regione milanese. Milano: Abitare Segesta Cataloghi, 1993

BOERI, Stefano. “Filament city” Dins: Lotus nº107, 2000. pp.128-131

BRUEGMAN, Robert. Sprawl: a compact history. Chicago: University of Chicago Press, 2005.

BUSQUETS, Joan. Un progetto europeo per Trento.Nicolodi editore. 2004

BUSQUETS, Joan. Six Projects for Den Haag. BAU SL. 2004

BUSQUETS, Joan. Cities X lines: a new lens for the urbanistic project. HarvardUniversity, 2006

COLLOVÀ, Roberto “Una calle hecha de esquinas” Dins: UR Urbanismo Revista nº 5 pp 28

EIZAGUIRRE, Xabier. La construcción del territorio disperso. Talleres de reflexión sobre la forma difusa. Barcelona: Edicions UPC, 2001

FONT, Antonio; LLOP, Carles; VILANOVA, Josep Mª. La construcció del territori Metropolità. Morfogènesi de la regió urbana de Barcelona.Barcelona: Mancomunitat de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 1999.

FORMAN, Richard T.T. Landscape Ecology Principles in Landscape Architecture and Land-Use Planning. Washington: Island Press. 1996.

ISOLA, A. (coord.). Infra Atlante e Manuale. Forme insediativi e infrastrutture. Ed. Marsilio, 2002

KOOLHAHS, Rem. “The generic city”. Domus num. 791. Març 1997

LOMBARDI, Giorgio (dir.). Infrastrutture e dispersione insediativa. Tra Mestre e Padova. Infra Manuale. Forme insediativi e infrastrutture. Ed. Marsilio 2002, pp.200-219

LÓPEZ DE LUCIO, Ramón. Construir Ciudad en la Periferia. Cuesta Veguilla SA y Vereda del Valle SA, Getafe (Madrid). 2007

LUDEVID, Jordi i AAVV; Arquitectura territorial, medi natural I desenvolupament urbà al Pla de Bages. Fundació Caixa de Manresa-Col.legi d’Arquitectes de Catalunya. Edició: Angle Editorial SL. 1998

LYNCH, Kevin. La imagen de la ciudad. Barcelona. Editorial Gustavo Gili. 2001

McHARG, Ian. Design with nature. New York: Natural History Press, GarcenCity, 1969. Proyectar con la naturaleza. Barcelona: Gustavo Gili, 2000.

RUEDA, Salvador. “Els costos ambientals dels models urbans dispersos”. Dins: Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, núm. 36, maig 2002. pp. 73-104

SABATÉ, Joaquim; SCHUSTER, J. Mark. Projectant l’eix del Llobregat. Paisatge cultural i desenvolupament regional Universitat Politècnica de Catalunya-Massachusetts Institute of Technology. 2001

SABATÉ, Joaquim. El corredor Sant Llorenç de Munt-Collserola. Fundació Politècnica de Catalunya. UPC. 2000

SABATÉ, Joaquim; COROMINAS, Miquel; EIZAGUIRRE, Xavier; PIE, Ricard. Forma del territori i projecte. Propostes d’ordenació territorial a la Vall d’Aran. Fundació Politècnica de Catalunya. UPC. 1996

SABATÉ, Joaquim. Patrimoni i projecte territorial. Colònies, Sèquia de Manresa i Delta del Llobregat. Diputació de Barcelona. 2004

SABATÉ, Joaquim. "Camp de Tarragona: Proyectos para una nueva configuración territorial". Dins: Proyectar el territorio en tiempos de incertidumbre: projecting the territory in times of uncetainty. 1 ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 2008

SABATÉ, Joaquim. "Proyectar el territorio: objetivos e instrumentos".Dins: Proyectar el territorio en tiempos de incertidumbre: projecting the territory in times of uncetainty. 1 ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 2008

SECCHI, Bernardo. Tre piani. La Sapienza, Ascoli, Bergamo. Milano: Franco Angeli, 1994.

SOLÀ-MORALES, Manuel. Lotus Quaderni Documents

SOLÀ-MORALES, Manuel. Deu lliçons sobre Barcelona: els episodis urbanístics que han fet la ciutat moderna. Barcelona: Col.legi d’Arquitectes de Catalunya. 2008

UR. Urbanisme Revista núms. 5-6 “El proyecto urbano I, II”

UR. Urbanisme Revista núms 9-10 “Projectar la perifèria”

VIGANÓ, Paola. New Territorios. Situations, projects, scenarios for the European city and territory. IUAV. Università di Venezia. Officina Edizioni. 2004