Universitat Internacional de Catalunya

Deontologia

Deontologia
3
8132
5
Primer semestre
OB
Mòdul Tècnic
Deontologia
Llengua d'impartició principal: castellà
En cas què l'alumne estigui matriculat en la línia anglesa s'impartirà la docència d'aquesta assignatura en aquest idioma.

Professorat


Cada dia després de la clase

Presentació

En el cas que les autoritats sanitàries decretin un nou període de confinament davant l'evolució de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, el professorat comunicarà oportunament les afectacions possibles en les metodologies i activitats formatives, i també en els sistemes d'avaluació.


La paraula “Deontologia” significa estudi de les obligacions. En el sector de l'Edificació la correcta definició de les funcions i obligacions dels diversos agents que intervenen és especialment important perquè és gran el nombre d'ells i perquè solen actuar amb autonomia funcional, integrats en diferents organitzacions o empreses, amb interessos distints, que han d'organitzar-se eventualment per a la realització de cada edifici. L'arquitecte ha de, com primera obligació, conèixer l'abast i la consistència de les seves pròpies obligacions específiques. La titulació d'arquitecte és una de les quals, en l'ordenament jurídic espanyol, estan especialment protegides i obren la possibilitat de l'exercici, en exclusivitat, d'unes funcions d'elevada responsabilitat social. La societat suposa i té dret a confiar que la formació tècnic-cultural del titulat en arquitectura garanteix tots els requisits de qualitat que els edificis necessiten, tenint en compte que la immensa majoria de les persones desenvolupen en ells bona part de la seva vida. La protecció de l'activitat edilicia per part de les administracions comporta una abundant regulació normativa. Tan abundant que arriba a ser aclaparant i difícil de dominar. I no obstant això algunes de les obligacions més importants dels arquitectes no poden arribar a ser tancades en formulacions normatives. La societat depèn en molts casos de l'ètica personal dels arquitectes. L'arquitecte ha de conèixer, a més, les obligacions de la resta d'agents de l'Edificació. Saber quina li correspon fer a cadascú és una necessitat immediata per a l'arquitecte, que ocupa una posició central i qualificada dintre d'aquest entramat d'organismes, empreses i professionals que acaba produint un edifici, un barri, una ciutat i finalment el paisatge humanitzat (o deshumanitzat).

Requisits previs

Participació en classe
Capacitat per treballar en equip
Disponibilitat per a entrevistes personals
Capacitat de relació amb la resta de la classe
Capacitat per a comentaris de text
Disponibilitat anàlisi i correcció de les anotacions preses
Condicions per a exposició oral d'un treball
Es penalitza l'excessiva dependència d'internet

Objectius

  1. Mirar al "exterior" de la professió com per un punt de mira: aquestes fora des de dins.
  2. Aprendre a manejar la documentació necessària per gestionar bé una obra des de la recepció de l'encàrrec fins al lliurament i avaluació *postocupacional.
  3. Fer-se conscients de la responsabilitat civil i penal de l'arquitecte.
  4. Descobrir, al més aviat possible, que no passa gens per no aconseguir ser Le Corbusier. La dignitat de la professió també està més enllà de l'acte pròpiament creador.
  5. Resoldre problemes immediatament.
  6. Saber per què "la fi no justifica els mitjans".

Competències

- Ser conscient de la responsabilitat personal i social de l'arquitecte

- Descobrir la dimensió pública de la professió d'arquitecte

- Saber a quines fonts acudir abans que es presentin els problemes. Avançar-se.

- Descobrir que "menys" és "més": el gran no es veu; el petit pot ser "perillós".

- Saber que la responsabilitat, en un treball col·lectiu, afecta a tots, de vegades de forma insospitada i sobtada.*ç

- Valorar la "propietat" de les idees pròpies i dels altres, en un marc social que les fa possibles.

Competències enteses com a especificitat dels coneixements adquirits i la seva aplicació al grau d'arquitectura (abans de cada competència s'especifica la seva denominació numèrica relativa al Pla d'estudis del BOE):

  • 55 - Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.
  • 75 - Coneixement adequat de la responsabilitat ètica i socioeconòmica de la professió arquitectònica.

Resultats d'aprenentatge

- Saber estar en una obra sense fer el ridícul

- Aprendre dels caps dels contractistes i dels aparelladors.

- Fer i desaparèixer; aconseguir no tenir afany de protagonisme sinó esperit de servei.

- Fer arquitectura és fer empresa: treballar amb ordre i sensibilitat.

- Saber acudir a una font per a cada problema que es presentes. No improvisar.

Continguts

a. L'ÈTICA PROFESSIONAL. Principis generals

b. LA LEGITIMITAT

Reglament de normes deontològiques d'actuació professional dels arquitectes.

a. Àmbit d'aplicació

b. Formes d'exercir la professió

c. Obligacions generals de l'arquitecte. Incompatibilitats

d. Relacions de l'arquitecte amb: clients, contractistes i industrials, altres professionals; entre arquitectes, amb el Col·legi.

Estatuts del *COAC

a. *Normes *generals

b. *Fins, *funcions i *organització

c. Col•*legiació i *habilitació

d. *Altres formis de *vinculació al *COAC

i. *Deures i *drets *dels *arquitectes

f. *Règim *disciplinari

c. LA LEGALITAT

1. Llei ordenació de l'edificació

2. Codi tècnic

3. Competències aparelladors

4. Llibre d'obra

5. Llibre de l'edifici

6. Plego de condicions

7. Riscos laborals

Metodologia i activitats formatives

Modalitat semipresencial (blended)



 Els alumnes estudiaran el contingut de les normes que defineixen funcions i obligacions dels agents de l'Edificació. En les classes teòriques es farà especial incidència en els conceptes bàsics que inspiren aquestes normes, el marc jurídic en què s'enquadren i les pràctiques més habituals. L'exposició es realitzarà amb l'anàlisi de casos reals de conflictes d'interessos en l'edificació.

Bibliografia i recursos

 Textes bàsics:

1. Ley de Ordenación de la Edificación. Ley 38/1999

2. Código Técnico de la Edificación. Parte I. Real Decreto 314/2006

3. Decreto 265/1971 por el que se regulan las facultades y competencias profesionales de los Arquitectos Técnicos.

4. Decreto de 16 de julio de 1935 del Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes. Regulación de atribuciones de la carrera de aparejador.

5. Reglamento de Normas deontológicas de actuación profesional de los arquitectos (1998) de la ASAMBLEA GENERAL DE JUNTAS DE GOBIERNO DE LOS COLEGIOS DE ARQUITECTOS.

6. Estatuts del COL•LEGI OFICIAL D'ARQUITECTES DE CATALUNYA. 1999, modifcat a 2007.

7. Reglamento de Deontologia Professional del COL•LEGI OFICIAL D'ARQUITECTES DE CATALUNYA. 2001, modificat a 2007

8. Pliego de Condiciones Generales de la Edificación Facultativas y Económicas. CONSEJO SUPERIOR DE COLEGIOS DE ARQUITECTOS DE ESPAÑA.

 

Textes complementaris:

1. Código Civil (1889)

2. Codigo Penal (Ley 10/1995)

3. Llei de l'habitatge. Llei 24/1991

4. Ley 12/1986 Atribuciones de Arquitectos e Ingenieros Técnicos.

5. COL•LEGI OFICIAL D'ARQUITECTES DE CATALUNYA. Barem orientatiu d'honoraris

6. MOLTÓ GARCÍA, Juan Ignacio. Los agentes de la edificación (en la ley 38/1999) Editorial Moncorvo. S.A. Madrid, 2000

7. GARCÍA ERVITI, Federico. Compendio de arquitectura legal. Editorial Meirea/Celeste. Madrid. 2001

8. DEL ARCO TORRES, Miguel Ángel, y PONS GONZÁLEZ, Manuel. Derecho de la Contrucción. Editorial Comares. Granada. 2001.

Material didàctic