Universitat Internacional de Catalunya

Llenguatge Periodístic 1

Llenguatge Periodístic 1
7
8477
1
Segon semestre
FB
Domini del llenguatge
Lenguaje periodístico
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català

Professorat

Presentació

Llenguatge Periodístic 1 aporta i forma la base del currículum acadèmic de l’àrea de Periodisme Audiovisual. Així, juntament amb altres matèries cursades al llarg del primer curs, aquesta assignatura contribueix a preparar l’alumnat per accedir a l’assignatura de segon curs Comunicació Televisiva.

Aquesta assignatura pretén aconseguir que l’alumnat adquireixi els coneixements i les habilitats fonamentals del llenguatge periodístic i, concretament, del periodisme audiovisual. En aquest sentit, Llenguatge Periodístic 1 introdueix tant les especificitats teòriques com pràctiques dels elements que constitueixen els codis propis del llenguatge audiovisual així com de les tècniques i rutines de producció de les redaccions informatives. Es tracta, doncs, de l’estudi teòric i l’experimentació bàsica de les especificitats de la informació audiovisual i del treball habitual dels serveis informatius d’una cadena de televisió.

L’assignatura també pretén que l’alumnat sigui capaç de reflexionar sobre l’entorn professional i social on treballarà i de projectar-hi una mirada analítica sobre els continguts periodístics. Llenguatge Periodístic 1 es planteja, a més del programa formal, introduir de manera transversal temes i habilitats necessàries per a la formació integral del futur periodista.


Requisits previs

Haver cursat l’assignatura Introducció al Llenguatge Audiovisual durant el primer semestre del Grau en Periodisme.

Objectius

  • Donar a conèixer la importància de l’ús de la llengua com a recurs informatiu.

  • Reflexionar sobre el llenguatge, els seus orígens, sentit (semiòtica i semiologia), possibles barbarismes i imprecisions, així com sobre les grans possibilitats d’un estil correcte, clar i precís.

Competències

  • 02 CG - Capacitat per aprendre i actuar autònoma i responsablement
  • 15 CE - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
  • 17 CE - Capacitat de produir textos orals i escrits per a projectes periodístics

Resultats d'aprenentatge

L’objectiu és que els alumnes tinguin tots els coneixements teòrics i pràctics de com són i com es fan els informatius televisius, i també un bon domini del llenguatge periodístic en català i castellà.

Continguts

TEMA 1. GÈNERES INFORMATIUS AUDIOVISUALS

TEMA 2. EL TEXT AUDIOVISUAL

TEMA 3. LA VEU I ELS RECURSOS SONORS

TEMA 4. LA PEÇA INFORMATIVA

TEMA 5. ORGANITZACIÓ INTERNA DE LA REDACCIÓ

TEMA 6. INNOVACIÓ DELS INFORMATIUS EN L’ERA DIGITAL


Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



ACTIVITAT FORMATIVA CRÈDITS ECTS
Classes magistrals: En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. 2,3
Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. 1,0
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts. 1,6
E-learning: Es facilitarà l'aprenentatge no presencial fonamentat en les TIC. 0,9
Taller: espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.). 1,2

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



En primera convocatòria l’avaluació és 100 % contínua i es basa en l’elaboració de pràctiques que es faran al llarg de les sessions. N’hi haurà d’individuals i d’altres que es faran en equip. L’entrega d’aquestes pràctiques a temps és obligatòria i indispensable per ser avaluat.

L’assistència, la participació i els exercicis no presencials plantejats a l’aula virtual també es tindran en compte en l’avaluació contínua.

L’assignatura es pot dividir en dos blocs corresponents als diferents professors que la imparteixen: 

  • Competències generals: 80 % de la nota final; aquesta part de la nota correspon al treball bibliografia (20 %), treball programa TV (20 %), test d’actualitat (20 %) i pràctiques (40 %).

  • Periodisme mòbil: 20 % de la nota final 

S’aniran fent de manera regular a classe qüestionaris d’actualitat i sobre televisió. Els alumnes hauran de respondre preguntes sobre els fets informatius que passin durant el semestre i també sobre temes relacionats amb les notícies i els seus protagonistes. Aquests qüestionaris inclouen també qüestions relatives al món de la televisió: audiències, programes, presentadors, etc.

En segona convocatòria els alumnes hauran de realitzar un examen de 4 hores de durada amb una part pràctica corresponent a les pràctiques realitzades durant el curs (50 % de la nota final) i un examen teòric (50 % de la nota final).

En tercera convocatòria i posteriors els alumnes hauran de repetir l’assignatura.

Bibliografia i recursos

Bibliografia bàsica

  • Altés Rufias, Elvira (2021): Dones a les ones. La història de la ràdio a Catalunya en la veu de les dones. Pagès Editors. Col·lecció: Monografies Nº 115

  • Bandrés, E.; García Avilés, J.A.; Pérez, G. i Pérez, J. (2000): El periodismo en la televisión digital. Barcelona: Paidós.

  • Casero, A. y Marzal, J. (coord.) (2011): Periodismo en televisión. Nuevos horizontes, nuevas tendencias. Edició impresa i edició e-book.

  • Hudson, G., & Rowlands, S. (2007): The broadcast journalism handbook. Harlow, England; New York: Pearson Longman.

  • Oliva, Llúcia i Sitjà, Xavier (2007): Las noticias en radio y televisión: periodismo audiovisual en el siglo XXI. Barcelona: Omega (5a. ed.).

  • Ortiz, M. A. y Pérez-Ornia, J. R. (2006): Claves para elaborar la información en radio y televisión. Madrid: Instituto Oficial de Radio y Televisión.

  • Randall, David; Crew, Jemma (2020): The Universal Journalist. 6th Edition. London: Pluto Press.

  • Vilalta Casas, J. (2006): El espíritu del reportaje. Edicions Universitat de Barcelona. 

  • Vilalta Casas, J. (2007): El reportero en acción. Edicions Universitat de Barcelona.

  • Diversos autors (2016): El reto de la innovación de los informativos en la era digital. Madrid:  Instituto RTVE.https://goo.gl/d5L8v9

Bibliografia complementària

  • Block, M. (2000): Writing broadcast news. Shorter, sharper, stronger. Chicago: Bonus Books.

  • Boyd, A. (2000): Broadcast Journalism. Techniques of Radio and TV News. Oxford: Focal.

  • Cebrián Herreros, M. (1998): Información audiovisual. Concepto, técnica, expresión y aplicaciones. Madrid: Síntesis.

  • García Jiménez, J.. (2000): Información audiovisual, volumen I. Madrid: Paraninfo. García Avilés, J. A. (2006). El periodismo audiovisual ante la convergencia digital. Elche: Universidad Miguel Hernández.

  • León, B. (coord.) (2010) Informativos para la televisión del espectáculo. Edició impresa i edició e-book.

  • Livingstone, Sonia; Blum-Ross (2020): Parenting for a digital future. How Hopes and Fears about Technology Shape Children's Lives. Oxfort University Press

  • Marín, C.(2006): Periodismo audiovisual: información, entretenimiento y tecnologías multimedia. Barcelona: Gedisa.

  • Martínez Abadía, J.; Vila, P. y otros (2004): Manual básico de tecnología y técnicas de creación, emisión y difusión de contenidos. Barcelona: Paidós.

  • Martínez-Costa, M. P. (coord.) (2002): Información Radiofónica. Barcelona: Ariel Comunicación.

  • Peralta,M. (2006): Teleinformatius. La transmissió informativa de l'actualitat. Barcelona: Editorial Trípodos.

  • Pérez, G. (2010): Informar en la e-televisión: Curso básico de periodismo audiovisual. Pamplona: EUNSA, Ediciones de la Universidad de Navarra.

  • Pérez Martínez, José Emilio (2021): Radio y mujer (España, 1960-1975) En las ondas de Radio Nacional. Abada Editores.

  • Perona, J.J. y Huertas, A. (1999): Redacción y locución en medios audiovisuales. Barcelona: Bosch.

  • Rodríguez Pastoriza, F. (2003): La mirada en el cristal. La información en televisión. Madrid: Fragua.

  • Sanabria, F. (1994): Información audiovisual. Teoría y técnica de la información radiofónica y televisiva. Barcelona: Bosch.

  • Soengas, X. (2003): Informativos radiofónicos. Madrid: Cátedra.


Recursos didàctics

  • Llibre estil Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals 

  • ésAdir

  • The BBC News Styleguide 

  • Directrices editoriales. Valores y criterios de la BBC 

  • El College of Production és una web de la BBC amb recursos d'àudio / vídeo