Universitat Internacional de Catalunya

Geografia de les Regions del Món

Geografia de les Regions del Món
6
9138
3
Primer semestre
OB
Estructures i sistemes de desenvolupament
Sistemes socials i polítics
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà
En cas què l'alumne estigui matriculat en la línia anglesa s'impartirà la docència d'aquesta assignatura en aquest idioma.

Professorat


Abans de cada classe

Presentació

En el cas que les autoritats sanitàries decretin un nou període de confinament davant l'evolució de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, el professorat comunicarà oportunament les afectacions possibles en les metodologies i activitats formatives, i també en els sistemes d'avaluació.


La Geografia regional és un mètode de treball geogràfic que utilitza la delimitació de determinades àrees, anomenades regions, ja sigui per aconseguir descripcions ajustades a les diferents necessitats, o bé per facilitar la tasca d'interpretació i anàlisi de realitats geogràfiques més o menys àmplies.

La determinació dels criteris és una qüestió fonamental per definir una regió, si bé el caràcter d'aquests criteris pot variar enormement, acceptant-se paràmetres tan diferents com el relleu físic, un grup poblacional, el clima, la zona d'influència d'un nucli urbà, una àrea continental, etc., sempre que respectin l’homogeneïtat necessària.

IDIOMA: L'assignatura s'imparteix (en principi) en català. El exàmens, treballs i presentacions poden fer-se també en castellà.

Requisits previs

No se’n demanen

Objectius

Que els estudiants puguin identificar quins fets del territori, de la societat, de la història i de la cultura són i han estat més determinants per entendre millor un lloc, alhora que prenen contacte i analitzen (al llarg de tot el curs) els principals trets distintius de les diferents macroregions del planeta.

Que els estudiants aprenguin a trobar tota la informació que necessiten en un moment determinat sobre qualsevol lloc del món mitjançant eines diverses com ara: internet, premsa, bibliografia, mapes, etc. i que després sàpiguen valorar, emmarcar, processar, interpretar, usar i comunicar adequadament tota aquesta informació.

 

Competències

  • E01 - Coneixement i habilitat per donar una visió cultural/humanística a d'altres ciències o als seus mètodes
  • E05 - Capacitat per avaluar determinats aspectes socials vinculats a la diversitat cultural
  • E06 - Consciència dels punts de vista que es deriven d'antecedents culturals i socials diferents i respecte cap aquests punts de vista
  • E16 - Coneixement dels models i les polítiques de diferents cultures i de grups migratoris
  • E17 - Coneixement de la realitat europea des d'una perspectiva comparada
  • E18 - Percepció i coneixement de l'espai físic en què es desenvolupa l'activitat humana
  • E19 - Capacitat de localitzar, observar i interpretar espais, territoris i paisatges, reals o representats i orientar-s'hi
  • E20 - Reflexionar sobre la interacció home-medi i l'organització del territori resultant
  • E37 - Coneixement actualitzat de les àrees d'estudi relacionades amb els temes internacionals, tenint en compte les noves aportacions procedents de l'avantguarda, com la reflexió crítica sobre la incidència del turisme (també cultural) en el desenvolupament
  • G03 - Capacitat de crítica i autocrítica.
  • G04 - Capacitat per prendre decisions, resoldre problemes i elaborar judicis argumentats
  • G06 - Capacitat de treball en equip, habilitats interpersonals i lideratge
  • G10 - Destresa en l'ús de les TIC, organització i gestió de la informació
  • G11 - Capacitat per treballar en un context internacional

Resultats d'aprenentatge

Comprensió dels principals trets distintius físics, climàtics, econòmics, polítics i culturals de les macroregions del món

Comprensió dels principals reptes i problemes de les macroregions del món

Discerniment de les complexitats dels problemes associats al desenvolupament; tant als països anomenats rics com als en vies de desenvolupament i capacitat d’argumentació que aquests problemes no són tan simples com els mitjans de comunicació els solen presentar

Argumentació, en debats mantinguts a classe, basada en informació de les lectures recomanades i d’altres fonts

Ús de fonts d’informació digitals i processament de les dades per crear taules, estadístiques, anàlisis i mapes

Anàlisi raonada de la informació quantitativa i qualitativa que l’alumnat obtingui

Gestió de fonts d’informació multilingües

 

Continguts

El programa engega amb una introducció general al planeta terra vist com a conjunt. Seguidament continua amb una revisió per continents, regions, països i temes concrets.

Es farà sempre especial esment de les principals estructures físiques, climàtiques, històriques i sociopolítiques de cada regió del món. Se n’exclou Europa.

1. Introducció general. Tectònica de plaques i grans trets climàtics a nivell global

2. L’Amèrica del nord. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població. El model nord-americà d’ocupació del territori; extenses metròpolis vs. grans espais buits

2.1.     Canadà. El veritable gran nord. Un país a la recerca de la seva identitat: entre el fet quebecoise, les nacions indígenes i la nova immigració

2.2.     Els Estats Units. Aproximació al model polític, econòmic i social nord-americà. Mites fundacionals, naixement i creixement, el fet federal, el melting pot. La indústria de l’oci, l’aparador dels EUA

3. L’Amèrica central i el Carib. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població. El mestissatge i el sincretisme cultural

3.1.     Mèxic i Guatemala: Llegat precolombí i llegat colonial. Estats sota l’amenaça del crim organitzat

3.2.     Els països de l’istme. Panamà: la història d’un canal. Costa Rica, el model ecoturístic

3.3.     Les Antilles. El mite del paradís tropical. Cuba, un cas a part. La cultura afro-caribenya. Models de turisme al tròpic (Rep. Dominicana, Jamaica...)

4. L’Amèrica del sud. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població. L’Amazònia: ecologia, agricultura, desforestació i responsabilitat global

4.1.     La regió andina. El mai resolt “problema indígena” (Bolívia i Perú). Colòmbia: La coca i la substitució de cultius. Veneçuela; visions del populisme llatinoamericà

4.2.     El Brasil, la potència emergent. Les grans metròpolis brasileres; Rio, de la favela als JJOO. Turisme: la cultura de platja i el carnaval. Brasília, la capital inventada

4.3.     El con sud: Argentina, Xile i Uruguai

5. El nord d’Àfrica. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població de tot el continent. Aproximació a la cultura islàmica i al món àrab

5.1.     El Magrib: Marroc, Algèria i Tunísia, entre les reformes internes i l’emigració

5.2.     Egipte, el llegat del passat. Arqueologia i turisme a les ribes del Nil

5.3.     El drama del Sahel. Desertització i guerra. Reflexions sobre la cooperació i les ONGs

6. La resta d’Àfrica. Estats fallits i perpetuació d’unes fronteres arbitràries

6.1.     Els conflictes etno-tribals: Clans i senyors de la guerra, la impossibilitat de vertebrar estats moderns i la pugna pels recursos minerals (Ruanda, Burundi, Zaire, Somàlia, Libèria, Nigèria)

6.2.     Kenya i Tanzània: La sabana africana, fauna, conservació i desenvolupament turístic

6.3.     Sudàfrica. La dramàtica història de l’única potència regional

7. L’Àsia central i l’Orient mitjà. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població d’una zona sacsejada pels conflictes

7.1.     Velles rutes i antics imperis. Una regió de ciutats mítiques: Samarcanda, Bagdad, Persèpolis, Petra, Palmira, Babilònia. Els actuals Iran, Iraq, Síria, Jordània

7.2.     Aràbia i les monarquies del golf Pèrsic. La geopolítica del petroli. El miratge dels gratacels al desert: Dubai, Abu Dhabi, Doha...

7.3.     L’etern conflicte irresolt: Israel i Palestina. Sionisme, panarabisme i altres consideracions

8. El subcontinent indi i Indoxina. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població. Dues forces: L’arròs i el monsó. Aproximació a les cultures orientals: hinduisme i budisme

8.1.     La curiosa economia índia: entre el neolític i el microxip. La societat de castes. L’Índia i el Pakistan, història d’un mal veïnatge. Què és Bollywood?

8.2.     El sostre del món, l’Himàlaia: Nepal, Bhutan i el Tibet. Les expedicions i els trekkings

8.3.     Indoxina i l’Àsia insular. Els nous països econòmicament emergents. Malàisia, Singapur, Indonèsia, Vietnam... Darrere els passos de la Xina?

9. L’Extrem Orient. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població. Aproximació a les megalòpolis d’orient; les fàbriques del món: Tokio, Hong Kong, Shanghai, Taipei

9.1.     La Xina. Una cultura mil·lenària: llegua, alfabet i unitat nacional, filosofia i religió. El model econòmic: “un país dos sistemes”. El Yangtsé, la domesticació del gran riu

9.2.     El Japó. Arrels històriques d’un model econòmic i social. Del feudalisme a la revolució industrial. Febleses i fortaleses d’un país sacsejat per les forces naturals

9.3.     Una rèmora de la guerra freda: l’existència de dues Corees

10. Oceania. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població del continent que no ho és

10.1. La Polinèsia i la Micronèsia: Dominis colonials i microestats insulars. Les possessions franceses i la presència dels Estats Units al Pacífic. L’amenaça de l’escalfament global

10.2. Austràlia i Nova Zelanda. El vincle indissoluble amb l’occident anglosaxó. La Commonwealth

11. Rússia. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població. Rússia, el gegant incert, el país més gran del món. Com es va construir tan gran Imperi. El mític tren Transsiberià. Què va ser la URSS?

 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



L’assignatura de Geografia de les Regions del Món es repartirà entre sessions teòriques a l’aula, impartides pel professor, i sessions pràctiques de treball amb tot el grup, un subgrup o realitzant tutories individualitzades. (Vegeu el Pla de Treball)

La part teòrica estarà centrada en la presa d’apunts de les explicacions donades i discutides a classe i es valorarà l’assistència i la participació dels alumnes a l’aula. Per part del professor s’emprarà material didàctic divers com poden ser mapes interactius (Google Earth), fotos i imatges aèries, vídeos, etc. per tal de recolzar i il·lustrar les explicacions i descripcions dels diferents llocs i fenòmens.

Els estudiants faran comentaris d’articles de premsa, debats, exposicions orals i un treball de recerca

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



30 % Treball de recerca i exposició oral sobre un tema a escollir (20 % Treball escrit / 10 % Exp. oral)

30 % Comentari i discussió d’articles de premsa

  5 % Assistència i participació

35 % Examen final, és indispensable aprovar

FALTES:

En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina.

El criteri que se seguirà davant de qualsevol d’aquests errors és el següent: baixada de mig punt per cada falta.

PLAGI:

El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.

Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.

Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.

El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.

 

Bibliografia i recursos

D’INTERÉS

FOLCH, DOLORS (2001): La construcció de Xina. Empúries

POLO, MARCO (1298): Libro de las maravillas del mundo. Editorial: Cátedra (2008)

INIESTA, Ferran (2007). La frontera ambigua. Tradiciones y democràcia en Africa. Editorial Bellaterra.

DE CONSULTA

HIGUERAS, Antonio (2003). Teoría y método de la geografía. Introducción al análisis Geográfico Regional. Colección Textos docentes, Prensas Universitarias de Zaragoza.

KNOX, Paul & MARSTON, Sallie (2001) 2nd edition. Places and Regions in Global Context. Human Geography. Prentice Hall, New Jersey, USA

LÓPEZ GARCÍA, JULIÁN (Coord.) / GUTIÉRREZ ESTÉVEZ, MANUEL (Coord.) (2009): América indígena ante el siglo XXI. Editorial Siglo XXI

THOMAS, A. & CROW, B. (1997), 2on ed. Third World Atlas. Open University Press.

MANUAL

MARSTON, Sallie, KNOX, Paul & LIVERMAN, Diana M. (2002). World Regions in Global Context. Peoples, Places and Environments. Prentice Hall, New Jersey, USA

PALLARÈS I BARBERÀ and TULLA I PUJOL, Antoni, eds. (2001). Geografia regional. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya, EDIUOC, Barcelona.

DIVULGATIU

Col·lecció La Vanguardia Dossier:

Rusia cambia. Vanguardia Dossier nº 45. Octubre - Diciembre 2012

México en la encrucijada. Vanguardia Dossier nº 44. Julio – Septiembre 2012

La revuelta árabe. Vanguardia Dossier nº 39. Abril - Junio 2011

Canadá. Una potencia blanda. Vanguardia Dossier nº 38. Enero - Marzo 2011

Brasil emerge. Vanguardia Dossier nº 36. Julio - Septiembre 2010

DIFERENT

NERÍN, Gustau (2011), 2a edició: Blanc bo busca negre pobre. Edicions La Campana