Universitat Internacional de Catalunya

Dret de la Informació

Dret de la Informació
6
9286
2
Segon semestre
FB
Llengua d'impartició principal: castellà

Professorat


A convenir amb el cos docent.

Presentació

L'assignatura té per objecte introduir l'alumne en el marc jurídic en que es desenvolupa la professió del periodista. Per això s'ha fet un plantejament que integra els aspectes teòrics de imprescindible domini amb la pràctica diària a la que es veu immers l'informador dels nostres dies.

Requisits previs

L'assignatura no té requisits previs.

Objectius

  1. De coneixement: reconèixer la Constitució com a norma jurídica suprema, així com d'identificació dels poders de l'Estat i la seva producció jurídica, les seves relacions, el sistema de drets i llibertats que incorpora i la singularitat de l'estructura composta d'Espanya com a Estat de les Autonomies.
  2. Habilitats: distinció d'institucions i principis constitucionals.
  3. Actituds: iniciar un acostament humanístic al text de la Constitució, sobretot pel que fa als valors superiors de l'ordenament jurídic: llibertat, igualtat, pluralisme polític i justícia.

Competències

  • 02 CG - Capacitat per aprendre i actuar autònoma i responsablement
  • 04 CG - Capacitat per organitzar temps i espai
  • 06 CG - Capacitat de lectura, anàlisi i síntesi
  • 08 CG - Capacitat de reflexió i memorització
  • 10 CG - Coneixement i domini de repertoris bibliogràfics
  • 11 CG - Coneixement i domini dels diferents recursos de recerca
  • 16 CE - Capacitat per emetre judicis i valoracions crítiques ben argumentades
  • 18 CE - Capacitat per detectar fets noticiables
  • 26 CE - Capacitat per entendre i aplicar la dimensió legal d'un producte periodístic

Resultats d'aprenentatge

L'alumne sabrà reconèixer la posició jurídica del ciutadà en l'Estat de Dret i estarà familiaritzat amb les referències professionals del periodista especialitzat en tribunals.

Els estudiants:

  1. Tindran els coneixements bàsics d'economia, dret, geografia i història per poder ser capaços d'entendre alguns dels grans problemes de la societat actual.
  2. Interioritzaran una visió complexa de les societats contemporànies.
  3. Comprendran amb més coneixement de causa el present i sabran detectar tendències.
  4. Tindran una major capacitat d'anàlisi de la societat i forgessin un esperit crític i independent.
  5. Desenvoluparan capacitats per relacionar-se amb els altres, treballar en equip, crear sinergies positives i consciència global de la diferència.
  6. Coneixements profunds sobre què és l'home, les diferents formes d'organitzar-se, la cultura, la religió i la intimitat.

Continguts

Part teòrica

  • Tema 1. Introducció a la teoria de l'Estat: 1. Elements bàsics de l'Estat. 2. La Constitució de 1978. 3. L'estructura de la Constitució 1978.
  • Tema 2. La Constitució i les seves garanties: 1. La jurisdicció constitucional. 2. La reforma constitucional. 3. El Dret d'excepció.
  • Tema 3. Les funcions de l'Estat: 1. La funció legislativa: tipus de normes i supremacia de la Constitució. 2. La funció executiva. 3. La funció judicial.
  • Tema 4. Control entre poders: 1. Plantejament de Montesquieu. 2. Plantejament en la Constitució de 1978: a) El control polític, b) El control jurídic.
  • Tema 5. Els Drets fonamentals en l'àmbit de la Publicitat i la Comunicació: 1. Llibertat d'informació i d'expressió. 2. El dret a l'honor. 3. El dret a la intimitat personal i familiar. 4. El dret a la pròpia imatge. 5 .La llibertat d'empresa i els drets dels consumidors.
  • Tema 6. La llibertat d'informació: 1. Introducció. 2. Llibertat d'expressió i llibertat d'informació. 3. Investigar, difondre i rebre informació. 4. La llibertat en el Dret a la informació. 5. El requisit constitucional de la veracitat en la informació.
  • Tema 7. El dret a la informació i el dret a l'honor. La clàusula de consciència i el secret professional: 1. Criteris de delimitació del Tribunal Constitucional. 2. La responsabilitat penal en l'àmbit de l'honor. 3. La clàusula de consciència. 4 .El secret professional.

Part pràctica

L'alumne periodista ha de desenvolupar totes les fases que intervenen en l'elaboració d'una notícia, des del contacte amb les fonts fins a la redacció de la informació. Els blocs temàtics no són lineals, sinó que s'aniran tractant a les classes d'acord amb les necessitats de cada nova pràctica.

  • Tema 1. El llenguatge periodístic: claredat , concisió i precisió. L'estil i la veu del periodista. Claus narratives. Aproximacions (pertinents i impertinents) al llenguatge literari. La rapidesa i el rigor.
  • Tema 2. El contacte amb les fonts. Com contrastar-les. Els actors de la justícia i el seu rol com a fonts: l'advocat, el jutge, el fiscal. Recursos informatius.
  • Tema 3. Els gèneres periodístics: més informació, més interpretació. La notícia, la crònica, el reportatge, l'article d'investigació.
  • Tema 4. Les diferents fases del procés penal i el recorregut periodístic. La fase d'instrucció i la vista oral.
  • Tema 5. Les col·lisions del dret a la informació amb altres drets fonamentals. El deure d'informar de les institucions. Exigències i limitacions del periodista. Els gabinets de premsa: barrera o recurs?
  • Tema 6. L'actualitat de la crònica de tribunals. Les rutines informatives i la seva influència en la qualitat del producte. El protagonisme de la informació judicial. El tractament en la premsa rosa i en plataformes digitals.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



Mitjançant les diferents activitats formatives (exposicions orals, anàlisi de textos, síntesi de continguts exposats a les classes magistrals) es pretén que l'estudiant sigui capaç de guanyar sentit crític, autonomia en el desenvolupament del treball a més dels coneixements abocaments en cadascuna de les unitats temàtiques del curs.

ACTIVITAT FORMATIVACRÈDITS ECTS
Classes magistrals: En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants.
3.6
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts.
0.6
Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts.
1
Labs: grups de treball en els quals es combina la teoria i la pràctica. En ells l'objectiu no consisteix tant a exercitar tècniques ja conegudes, sinó a fer avançar tant la teoria com la tècnica. Els labs culminaran també en un producte professional o semiprofessional, si bé aquesta vegada de caràcter necessàriament innovador (resultat de la combinació de reflexions o lectures innovadores dels mitjans i la realitat social).
0.8

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



L'assignatura consta d'una part teòrica i una altra pràctica , i suposen cadascuna d'elles el 50% de la nota final de l'assignatura.

La part teòrica s'avaluarà mitjançant exercicis pràctics, un examen parcial liberatori i l'examen final. Els exercicis pràctics i l'examen parcial suposen el 40% de la nota final de la part teòrica. L'examen final suposa el 60% de la nota final de la part teòrica.

Pel que fa a la part pràctica de l'assignatura, els alumnes hauran de lliurar set pràctiques i fer un examen final. Les set pràctiques, que suposaran el 60% de la nota, seran els treballs lliurats periòdicament a classe i servirà per veure l'evolució de l'alumne. L'examen final comptarà un 30% de la nota ja que demostrarà que s'han adquirit els conceptes ensenyats durant el curs. El 10% restant dependrà de la seva participació a classe, la presentació adequada dels treballs o el seu coneixement de l'actualitat.

A la segona convocatoria s'hauran de presentar els alumnes que no hagin obtingut un 5 com a mínim a cadascuna de les dues parts de l'assignatura. L'examen de segona convocatória tractarà del total de l'assignatura. Així, si un alumne n'ha suspès una part i aprovat l'altra haurà de fer els exàmens corresponents a les dues parts de l'assignatura.

Per a la tercera i sucesives convocatòries no serà obligatori que els alumnes assiteixin a classe i segueixin l'avaluació contínua i, per tant, podran ser avaluats només amb el examens finals de la part teòrica i de la part pràctica de l'assignatura.

Bibliografia i recursos

A les classes presencials s'oferiran lectures, obligatòries o suggerides, que complementaran la següent bibliografia bàsica:

ALANDETE, David. Fake news: la nueva arma de destrucción masiva. Ed. Deusto. 2019.

ALVAREZ CONDE, Enrique. Curso de Derecho Constitucional, 2 vols. Ed. Tecnos (6 ª edición), 2008.

AZURMENDI, Ana. Derecho de la información: guía jurídica para profesionales de la comunicación. Eunsa, 2001.

AZURMENDI, Ana. Derecho de la Comunicación. Guía jurídica para profesionales de los Medios. Eunsa, 2016.

BALAGUER CALLEJÓN, Francisco (coord.). Manual de derecho constitucional. 2 vols. Ed. Tecnos. 14ª Ed.  2019.

BALAGUER CALLEJÓN, María Luisa. Derecho de la información y de la comunicación. Ed. Tecnos. 2016. 

BARCELO, M., Vintró, J. (coords.). Derecho Público de Cataluña. Atelier, 2011.

ESCOBAR DE LA SERNA, Luis. Derecho de la Información. Dykinson, 2004.

MOLAS, Isidre. Derecho Constitucional. Tecnos, 2009.

ORTEGA GUTIERREZ, David. Manual de Derecho de la Información. Editorial Universitaria Ramón Areces, 2003.

SANJURJO REBOLLO, Beatriz. Manual de Derecho de la Información. Una perspectiva legal para un mundo cada día más mediático. Dykinson (2009).

URIAS, Joaquín. Principios de derecho de la información.  Ed. Tecnos. 3ª Ed. 2014.  

VV.AA. Santiago MUÑOZ MACHADO (ed.). Comentario mínimo de la Constitución Española. Ed. Crítica. 1ª Ed. 2018.