Universitat Internacional de Catalunya
Anatomia Patològica General
Altres llengües d'impartició: castellà
Professorat
Sempre que ho necessitin els alumnes se sol·licitarà la reunió per mail per concertar dia i hora.
RESPONSABLE DE L'ASSIGNATURA
María Teresa Fernández Figueras: mfernandezf@uic.es
PROFESSORS
Francesc Alameda: 11669faq@gmail.com / falameda@uic.es
Analia Elguezabal: aelguezabal@uic.es
Isabel Trias: isabel.trias@hospitalplato.com / itrias@uic.es
Noelia Pérez: noelia.perez@quironsalud.es / nperez@uic.es
Noelia de la Torre: NDeLaTorre@cst.cat / ndelatorre@uic.es
Napoleón de la Ossa: napoleon.delaossa@gmail.com / ndelaossa@uic.es
Natalia Papaleo nfpapaleo@tauli.cat
Maria Teresa Fernández Figueras: mfernandezf@uic.es
Presentació
L'Anatomia patològica és la ciència que estudia les causes i els efectes de les malalties analitzant els canvis estructurals, funcionals, genètics i moleculars de les cèl·lules, teixits i òrgans, en correlació amb la clínica.
L’Anatomia Patològica proporciona la base per entendre la patogènia, la clínica, la evolució i el tractament de les malalties i és la disciplina clínica responsable de la major part de diagnòstics de neoplàsies i també de moltes malalties no neoplàsiques.
Els termes “Histopatologia” o simplement “Patologia” s’utilitzen sovint com a sinònims i els metges especialitzats en aquesta branca de la medicina es diuen Patòlegs o Anatomopatòlegs. El patòlegs són molt més que morfòlegs, es a dir, especialistes en identificar canvis morfològics. Els patòlegs tenen un coneixement profund de la malaltia que els fa capaços de correlacionar les troballes morfomoleculars amb la informació clínica i la radiologia.
L'estudi de l'Anatomia Patològica inclou la Patologia General i la Patologia Sistèmica. A la Patologia General s'estudien les reaccions bàsiques de les cèl·lules davant les malalties, incloent les neoplàsies, mentre que a la Patologia Sistèmica s'estudien les alteracions específiques de les cèl·lules, teixits i òrgans a les malalties.
Requisits previs
Coneixements de biologia celular i molecular, anatomia i d'histologia per poder reconèixer els canvis patològics en els teixits i la seva fisiopatologia.
Objectius
- Reconèixer els canvis histopatològics (estructurals, histoquímics, immunohistoquímics i moleculars) que permeten identificar les diferents malalties i comprendre els processos estructurals i moleculars que condueixen a la malaltia
- Coneixer el maneig correcte de les mostres tissulars preses per al seu estudi anatomopatològic i la necesitat de proporcionar informació clínica per estudiar-les
- Relacionar les dades clíniques i les alteracions morfomoleculars, amb casos pràctics que posen de manifest la importància de la correlació clínico-patològica
- Aprendre el maneig correcte del microscopi virtual
- Acostumar-se a fer servir els recursos d’Anatomia Patològica a Internet.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 06 - Desenvolupar la pràctica professional amb relació a altres professionals de la salut i adquirir habilitats de treball en equip.
- 07 - Comprendre i reconèixer l'estructura i funció normal del cos humà, des del punt de vista molecular, cel·lular, tissular, orgànic i de sistemes, en les diferents etapes de la vida i en els dos sexes.
- 09 - Comprendre i reconèixer els efectes, mecanismes i manifestacions de la malaltia sobre l'estructura i funció del cos humà.
- 11 - Comprendre i reconèixer els efectes del creixement, el desenvolupament i l'envelliment sobre l'individu i el seu entorn social.
- 15 - Tenir capacitat per elaborar un judici diagnòstic inicial i establir una estratègia diagnòstica raonada.
- 17 - Establir el diagnòstic, pronòstic i tractament, amb l'aplicació dels principis basats en la millor informació possible i en condicions de seguretat clínica.
- 27 - Reconèixer el seu paper en equips multiprofessionals, i assumpció del lideratge quan convingui, tant en el subministrament de cures de la salut com en les intervencions per a la promoció de la salut.
- 31 - Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar les fonts d'informació clínica i biomèdica per obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació científica i sanitària.
- 32 - Saber utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en les activitats clíniques, terapèutiques, preventives i de recerca.
- 36 - Ser capaç de formular hipòtesis, recollir i valorar de forma crítica la informació per a la resolució de problemes seguint el mètode científic.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Al finalitzar l’assignatura l’estudiant haurà de ser capaç de:
1. Identificar els principals canvis morfològics associats a les malalties inflamatòries
2. Identificar els principals canvis morfològics associats a les malalties infeccioses
3. Identificar els principals canvis morfològics associats a les malalties autoimmunes
4. Identificar els principals canvis morfològics associats a les malalties neoplàstiques
5. Utilitzar el microscopi virtual de forma correcta
6. Interpretar imatges macroscòpiques i microcòpiques i correlacionar-les amb l'entorn clínic del pacient
7. Trobar i utilitzar informació rellevant d’Anatomia Patològica a Internet
Continguts
CLASSES TEÒRIQUES I PRÀCTIQUES
1. Introducció a la Anatomía Patológica.
Que és l'Anatomia Patològica? Que fa un patòleg? (Patologia Quirúrgica, necròpsica, citopatologia, patologia digital) Com és un informe anatomopatològic i com s’interpreta?Antecedents històrics. Mètodes d’estudi en patologia humana: Patologia quirúrgica (biòpsies, peces quirúrgiques, biòpsies intraoperatòries), Citopatologia (frotis, líquids, punció aspiració, citologia en capa fina), Patologia Autòpsica, Immunohistoquímica, Patologia Molecular. Paper de l’anatomia patològica a la Medicina actual.
2. Adaptació i diferenciació cèl·lular.
Mecanismes d’homeòstasi cel·lular. Adaptacions cel·lulars del creixement i diferenciació. Hiperplàsia fisiològica i patològica. Hipertròfia fisiològica i patològica. Atròfia fisiològica i patològica. Metaplàsia.
3. Lesió i mort cèl·lular: Necrosi i apoptosi.
Causes i mecanismes de la lesió cel·lular. Morfologia de la lesió i necrosi cel·lulars. Lesió per isquèmia i hipòxia. Mecanismes de lesió cel·lular. Exemples de lesió cel·lular i necrosi. Apoptosi: Causes, canvis morfològics i moleculars de l’apoptosi (mort cel·lular programada
4. Depòsits intracèl·lulars. Envelliment cèl·lular
Dipòsits de lípids: Canvi greixós (degeneració o metamorfosi greixosa). Lesió cel·lular per alcohol. Dipòsits intracel·lulars de proteïnes. Dipòsits de glicogen. Pigments. Calcificació distròfica i metastàtica. Envelliment cel·lular.
5. Reparació cel•lular: Regeneració cel•lular i tissular.
Generalitats de la reparació tissular. Control de proliferació cel·lular. Capacitat proliferativa dels teixits. Cèl·lules mare. Paper de la matriu extracel·lular en la reparació. Reparació tissular. Formació d’una cicatriu: Angiogènia, activació fibroblasts i dipòsit de teixit conjuntiu. Reparació per teixit connectiu. Curació de la ferida cutània. Regeneració de diferents teixits
6. Trastorns hemodinàmics, tromboembòlia i xoc
Hiperèmia i congestió. Etiopatogènia i morfologia de l'edema. Hemorràgia. Trombosi. Morfologia i evolució trombes. Coagulació intravascular disseminada. Definició, tipus i conseqüències de l'embòlia. Definició, causes, tipus, morfologia i evolució de l’infart. Xoc. Estadis del xoc.
7. Inflamació I: Concepte i característiques generals. Inflamació aguda.
Concepto de inflamación. Inflamación aguda. Causas. Cambios vasculares y celulares. Quimiotaxis. Principales agentes quimiotácticos. Fagocitosis. Lesiones causadas por los leucocitos. Defectos en la función de los leucocitos. Patrones morfológicos de la inflamación aguda: Inflamación serosa, fibrinosa y supurativa. Absceso y úlcera. Mediadores de la inflamación.
8. Inflamació II: Inflamació crònica i granulomatosa
Evolució de la inflamació aguda: Resolució i cronificació. Inflamació crònica: Causes i cèl·lules inflamatòries. Inflamació granulomatosa: Tipus de cèl·lules que formen els granulomes. Tipus de granulomes.
9. Malalties infeccioses generalitats i malalties bacterianes.
Tipus d'agents infecciosos. Transmissió dels microorganismes infecciosos. Patrons de resposta inflamatòria a la infecció. Vasculitis infeccioses. Exemples d’infeccions bacterianes: Pneumococ, Micobacteris, Treponema pàl·lid i Helicobacter pylori.
10. Malalties causades per virus, fongs, protozous i helmints
Exemples d’infeccions víriques: Herpes simple. Citomegalovirus. Virus del papil·loma humà. Virus d’Epstein Barr. Exemples d’infeccions fúngiques: Càndida, Aspergillus, Múcor i Pneumocystis jirovecii. Exemples d’infeccions per protozous: Leishmània, Tricomona i Giàrdia.
11. Malaltia vascular hipertensiva i Arteriosclerosi.
Malaltia vascular hipertensiva: Arteriolosclerosi. Esclerosi calcificant de la mitja. Aterosclerosi: Epidemiologia, morfologia i complicacions.
12. Patologia vascular i cardíaca.
Cardiopatia isquèmica. Cardiopatia hipertensiva. Valvulopaties. Miocardiopaties. Miocarditis. Malaltia pericardíaca. Tumors vasculars benignes i malignes.
13.Malalties per hipersensibilitat autoimmunes (I) i autoinflammatories.
Vasculitis i arteritis no infeccioses. Hipersensibilitat. Mecanismes i malalties. Malalties autoimmunes. Malaties autoinflammatories.
14 Malalties autoimmunes (II). Rebuig de trasplantaments.
Malaltia relacionada amb la IgG4. Rebuig dels trasplantaments. Reacció del trasplantament contra l'hoste.
15. Immunodeficiències congènites i adquirides
Tipus i característiques generals. Etiopatogènia. Lesions morfològiques associades a la SIDA. Neoplàsies i infeccions associades.
16. Amiloïdosi.
Amiloïdosi: Patogènesi i classificació. Lesions morfològiques.
17. Neoplàsies: Definicions i terminologia. Epidemiologia del càncer.
Terminologia de les neoplàsies. Característiques de las neoplàsies benignes i malignes. Epidemiologia. Influència de l'ambient. Incidència. Factors geogràfics i ambientals. Edat. Herència: síndromes de càncer hereditari, càncers familiars, defectes de la reparació del DNA. Malalties preneoplàstiques adquirides.
18. Bases moleculars del càncer (I).
Diferenciació i anaplàsia. Ritme de creixement. Invasió local. Metàstasi. Vies de disseminació. Les múltiples vies de la carcinogènesi. Oncogens. Gens supressors de tumors. Apoptosi i càncer. Telòmers i càncer. Reparació del DNA. Canvis cariotípics dels tumors. Cinètica de la cèl·lula tumoral.
19. Bases moleculars del càncer (II).
Diferenciació i anaplàsia. Ritme de creixement. Invasió local. Metàstasi. Vies de disseminació. Les múltiples vies de la carcinogènesi. Oncogens. Gens supressors de tumors. Apoptosi i càncer. Telòmers i càncer. Reparació del DNA. Canvis cariotípics dels tumors. Cinètica de la cèl·lula tumoral.
20. Bases moleculars del càncer (III): Biologia del creixement tumoral.
Angiogènesi tumoral. Progressió i heterogeneïtat. Mecanismes de la invasió i les metàstasis: Invasió de la matriu extracel·lular, disseminació vascular i genètica molecular. efensa de l'hoste contra el tumor. Antígens tumorals. Mecanismes efectors antitumorals. Efectes del tumor sobre l'hoste.
21. Carcinogènesi química, física i microbiana.
Carcinogènesi química: iniciació i promoció; productes carcinògens. Carcinogènesi per radiació: Rajos ultraviolats i radiació ionitzant. Carcinogènesi vírica: virus oncogènics DNA i virus oncogènics RNA. Helicobacter pylori.
22. Diagnòstic i pronòstic de les neoplàsies
Diagnòstic de laboratori del càncer: histologia, citologia, immunohistoquímica, microscòpia electrònica, biologia molecular, citometria de flux, marcadors tumorals. Grau i estadi dels tumors.
23. Patologia d'órgans endocrins
Generalitats de la patologia endocrina neoplasica i no neoplàsica
24. Patologia de cap i coll
Tiroides, paratiroides, glàndules salivars, patologia sinonasal i d'orofaringe
25. Malaltia pulmonar obstructiva crònica i restrictiva.
Tipus i morfologia de la bronquitis crònica, malaltia de la via aèria perifèrica, emfisema, asma i bronquiectàsies. Malalties infeccioses. Patologia intersticial pulmonar.
26. Neoplàsies pulmonars i pleurals.
Incidència, classificació, factors de risc, morfologia i pronòstic de les neoplàsies broncopulmonars i pleurals.
27. Patologia linfoide
Generalitats de la patologia limfoide neoplàsica i no neoplàsica
28. Patologia renal i de vies urinàries
Tumors renals. Neoplàsies urotelials. Pròstata: Hiperplàsia benigna i carcinoma. Neoplàsies testiculars. Neoplàsies penianes.
29. Lesions i neoplàsies ginecològiques (uter i ovaris)
Cos del úter: Endometriosi i adenomiosi, Hiperplàsia endometrial i carcinoma endometrial. Pòlips endometrials. Tumors de múscul llis. Trompa de Fal·lopi: Inflamació i neoplàsies. Ovari: Quists i neoplàsies ovàriques. Malalties de la placenta: Processos inflamatoris i Malaltia trofoblàstica
30. Lesions i neoplàsies ginecològiques (cérvix i vulva)
Vulva: Liquen esclerós, Condilomes, Carcinoma i malaltia de Paget extramamària. Quists vulvars i vaginals. Neoplàsies malignes vaginals. Neoplàsia del coll uterí.
31. Lesions proliferatives i tumorals benignes de mama.
Patologia benigna de mama. Tumors benignes: Fibroadenoma i Papil·loma intraductal. Tumor fil·loides. Ginecomàstia.
32. Tumors malignes de mama
Epidemiologia del carcinoma. Factors de risc. Patogènesi. Carcinoma in situ. Carcinomes infiltrants.
33. Patologia cutània.
Generalitats de la patologia inflamatòria i neoplàsica de pell.
34. Lesions i tumors de parts toves, articulacions i ós.
Generalitats dels tumors de parts toves i ós. patologia osteoarticular no neoplàsica.
35. Patologia neural no neoplàsica
Generalitats de la patologia neural no neoplàsica
36. Neoplàsies del sistema nervioso
Neoplàsies nervioses: Gliomes. Tumors neuronals. Neoplàsies embrionàries. Meningiomes. Tumors metastàtics. Tumors del sistema nerviós perifèric.
Classe magistral extraordinària: Patologia pediàtrica (2 hores)
Malalties i tumors de la infàntesa. Malalties de la infància: infeccions perinatals, síndrome del distress respiratori del nounat, enterocolitis necrotitzant, síndrome de la mort sobtada del lactant. Tumors infantils més freqüents.
CLASSES PRACTIQUES
LG: Com funciona un laboratori d'anatomia patològica: visita al Servei d’Anatomia Patològica del Hospital Universitari General de Catalunya. Grupo Quironsalud
ABP1. Inflamació
ABP2. Patologia limfoide
ABP3. Urologia
ABP4 Ginecologia i patologia mamària
ABP5 Patologia cutània
MC1. Anatomia patològica integrada (I). Casos per estudi per part dels estudiants : Introducció i orientació dels casos
MC2. Anatomia patològica integrada (II). Casos per estudi per part dels estudiants . Nova informació i seguiment.Nova informació i seguiment. Metodologies de treball
MC3. Anatomia patològica integrada (III). Casos per estudi per part dels estudiants . Nova informació i seguiment. Aspectes microscòpics de les malalties infeccioses.
MC4. Anatomia patològica integrada (IV). Casos per estudi per part dels estudiants . Revisió de resultats
PL1 Microscòpia. Patologia cel·lular i vascular
PL2. Microscòpia. Patologia de la inflamació aguda i crònica
PL3. Microscòpia. Patologia tumoral I (macroscòpia i microscòpia tumoral)
PL4. Microscòpia. Patologia tumoral II (diagnòstic integrat de tumors)
PL5. Patologia digestiva
PL6. Anatomia patològica integrada (V): Presentació de casos
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
Es realitzaran:
Presencials
- 36 hores de classes teòriques i una classe extraordinària de 2 hores
- 2 hores de Laboratori d'habilitats consistent en la visita al Servei d'Anatomia Patològica de l'Hospital Universitari General de Catalunya
- 12 hores de pràctiques de Laboratori
- 10 hores d'aprenentatge basat en problemes
- 8 hores de mètode del cas .
PRÀCTIQUES
Les pràctiques de microscòpia es realitzaran amb ordinador i serà recomanable portar l'ordinador personal.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
Examen parcial: 3 punts. Temes 1 a 18 (aproximadament 40 preguntes test teòriques i pràctiques amb imatges). No allibera matèria.
Examen final: 7 punts. Aproximadament 80 preguntes test teoricopràctiques dels temes 1 a 36
Per aprovar l'assignatura caldrà obtenir 5 punts com a mínim entre l'examen parcial i final.
- Tots els exàmens es faran amb ordinador. Les respostes incorrectes tindran puntuació negativa.
- Els alumnes repetidors hauran de fer els dos examens.
Avaluació continuada: permetrà millorar la nota fina a 1 punt pels alumnes que hagin superat el 5 sobre 10. S'avaluara amb preguntes al final de les classes pels estudiants que hi siguin i els casos de la pràctica de Laboratori amb presencialitat obligatòria del 80% per ser avaluats.
Avaluació recuperació juliol:
L'examen consistirà en preguntes tipus test teòriques i pràctiques de tota l'assignatura amb puntuació negativa. Es farà amb ordinador i per aprovar caldrà treure 5 o més punts sobre 10
Respostes errònies: -0,33 punts
Bibliografia i recursos
- Kumar, Abbas, Aster. Robbins Patología Humana (10ª edición). Elsevier, Barcelona, 2018. LLibre recomanat.
- Kumar, Abbas, Aster. Robbins y Cotran Patología Estructural y Funcional (9ª edición). Elsevier, Barcelona, 2015.
- Edward F. Goljan. Rapid Review Pathology. V edition. Elsevier. 2018.
Període d'avaluació
- E1 20/01/2023 14:00h