El conflicte kurdosirià centra la nova edició del Taller Transversal d’Humanitats

22/01/20
Comparteix aquesta informació

Periodistes i experts acadèmics van abordar les claus d’un conflicte que ha causat milers de desplaçats en els últims anys

El conflicte kurdosirià centra la nova edició del Taller Transversal d’Humanitats
Les habitants de Jinwar (Rojava-Kurdistan de Síria) ©Kurdiscat

El 20 de gener passat, el Saló de Graus va acollir una nova edició del Taller Transversal organitzat per la Facultat d’Humanitats i que enguany va abordar, des d’una òptica multidisciplinària, la realitat del conflicte kurdosirià al Pròxim Orient.

La jornada va començar amb la intervenció del Dr. David Meseguer, periodista especialitzat en l’Orient Mitjà i professor de la Facultat de Comunicació de UIC Barcelona. Meseguer va oferir una conferència titulada “Kurds de Síria: l’autogovern sota amenaça”. En la conferència, va qualificar de “neteja ètnica” la incursió turca en els territoris kurds al nord de Síria i va destacar la complexitat i cruesa del conflicte que afecta el país. “Deu anys després, la guerra de Síria és una petita tercera guerra mundial en què intervenen multitud d’agents internacionals amb interessos diversos en la zona. Rondem ja el mig milió de morts per la qual cosa podem parlar d’un dels conflictes més sagnants del segle XXI”, va afirmar.

Posteriorment, hi va intervenir Jordi Llaonart, llicenciat en Filologia Àrab per la Universitat de Barcelona (UB) i corresponsal a l’Orient Mitjà. Llaonart va oferir una ponència titulada “Confederalisme democràtic i l’aliança amb els Estats Units”, en la qual va exposar les diferències existents entre la població kurda en territori sirià i iraquià. Llaonart va qualificar d’“error” l’aliança internacional del poble kurd amb els Estats Units creada per expulsar a l’Estat Islàmic del territori sirià i va augurar la derrota kurda per part de Turquia per la falta de suports internacionals. “Tinc la sensació que els kurds acabaran sent derrotats perquè estan absolutament sols. No hi ha cap potència mundial que doni suport a la seva autonomia ni molt menys la conformació d’un estat kurd independent”, va afirmar.

La sessió es va tancar amb la intervenció del Dr. Adrià Breu, arqueòleg i membre del Grup de Recerca en Arqueologia del Mediterrani i l’Orient Pròxim per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Breu va oferir una conferència titulada “Patrimoni en perill: l’arqueologia en temps de guerra a l’Orient Pròxim” en la qual va explicar els efectes de la guerra sobre el patrimoni històric en ciutats com Dura Europos, Apamea, Mossul o Palmira. “La política de l’islamisme radical és una política de destrucció, però també de saqueig. El patrimoni històric ha estat la segona font de finançament per a l’Estat Islàmic després del petroli”, va advertir.