Assignatura

Institucions Jurídicopolítiques Contemporànies

  • codi 10072
  • curs 3
  • període Semestre 2
  • tipus OB
  • credits 5

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Professorat

Responsable

Dr. Hector OLIVA - holiva@uic.es

Horari d'atenció

Concertar hora a través de correu electrònic.

Héctor Oliva

holiva@uic.es


 

Presentació

L'assignatura Institucions Jurídic-Polítiques Contemporànies tracta sobre coneixements de l'estructura institucional catalana, espanyola, europea i internacional, les seves competències, àmbits d'actuació i facultats de què gaudeixen. En una primera part es pretén familiaritzar l'estudiant amb les realitats institucionals i polítiques actuals. La segona part incideix en l'aplicació dels conceptes anteriors a l'àmbit de la comunicació i el periodisme polític.

Requisits previs

Cap.

Objectius

En acabar l'assignatura, l'alumne ha d'haver obtingut els coneixements suficients per entendre el marc polític, social, econòmic i judicial en què es desenvolupa la convivència humana. També ha de ser capaç de reflexionar sobre les diferents formes de comunicació que relacionen els ciutadans amb les institucions des del punt de vista del periodisme exercit amb responsabilitat.

Competències / Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 02 CG - Capacitat per aprendre i actuar autònoma i responsablement
  • 04 CG - Capacitat per organitzar temps i espai
  • 08 CG - Capacitat de reflexió i memorització
  • 10 CG - Coneixement i domini de repertoris bibliogràfics
  • 11 CG - Coneixement i domini dels diferents recursos de recerca
  • 18 CE - Capacitat per detectar fets noticiables
  • 24 CE - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament les institucions jurídic-polítiques contemporànies

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

La part teòrica permetrà a l'alumne comprendre el funcionament de les institucions juridicopolítiques com a marc regulador de la vida social. Amb això es disposarà de les eines necessàries per identificar la procedència de les informacions periodístiques, així com la valoració del seu contingut.

Els estudiants:

  1. Tindran els coneixements bàsics d'economia, dret, geografia i història per poder ser capaços d'entendre alguns dels grans problemes de la societat actual.
  2. Interioritzaran una visió complexa de les societats contemporànies.
  3. Comprendran amb més coneixement de causa el present i sabran detectar tendències.
  4. Tindran una major capacitat d'anàlisi de la societat i forgessin un esperit crític i independent.
  5. Desenvoluparan capacitats per relacionar-se amb els altres, treballar en equip, crear sinergies positives i consciència global de la diferència.
  6. Coneixements profunds sobre què és l'home, les diferents formes d'organitzar-se, la cultura, la religió i la intimitat.

Continguts

I

INTRODUCCIÓ

Tema 1. L’Estat.

  • Concepte i elements. Estat i nació. L’Estat  de Dret, la democràcia. Tipus d'organització política dels estats.

Tema 2. Elecció i representació.

  • Constitució. La piràmide jurídica. Sobirania.

 

II

EL MÓN


Tema 3. Organismes internacionals.

  • Tipus. Tractats internacionals. Organismes econòmics. Organismes de defensa.
  • El sistema de Nacions Unides: estructura i funcionament.

Tema 4. Sistemes presidencialistes i parlamentaris.

  • El model presidencialista: els E.U.A.
  • El model parlamentari: el Regne Unit.
  • El model semi presidencialista: França.

III

LA UNIÓ EUROPEA

Tema 5: La Unió Europea.

  • Antecedents històrics.
  • Origen i evolució de la Unió Europea.
  • La integració d’Espanya a la Unió Europea. 
  • L’ordenament jurídic comunitari: dret comunitari originari i dret derivat.
  • Relacions entre el dret comunitari i el dret dels Estats membres.

Tema 6: Les Institucions comunitàries.

  • El Consell de la Unió Europea.
  • La Comissió Europea. 
  • La Direcció General de Mitjans i Societat de la Informació.
  • El Parlament europeu.
  • El Tribunal de Justícia.

IV

INSTITUCIONS DE L'ESTAT ESPANYOL

Tema 7. L'estat espanyol.

  • L'estat de dret.
  • Poders de l'Estat.
  • La forma de govern: monarquia parlamentària.
  • Participació representativa i directa.
  • Sistema de partits.

Tema 8. El Cap d'Estat i el President del Govern.

  • El cap d'Estat. La Corona. Funcions.
  • El President del Govern i la investidura.
  • Poder executiu, govern i administració. La designació del Govern. Les funcions del Govern.

Tema 9. El poder legislatiu. Les Corts Generals.

  • Bicameralisme: composició de Congrés i Senat.
  • El Congrés: composició, sistema electoral, funcions i funcionament de la càmera.
  • El Senat: composició, sistema electoral i funcions.

Tema 10. Espanya: Poder judicial, Constitució i organització territorial.

  • Poder judicial. Funcionament i principals organismes.
  • Constitució: control de constitucionalitat; reforma constitucional.
  • Models d'organització territorial de l'Estat.
  • L'estat autonòmic. Governs autonòmics i estatuts d'autonomia.
  • Model en revisió. Propostes per al segle XXI.

V

LES INSTITUCIONS JURÍDIQUES I POLÍTIQUES DE CATALUNYA

Tema 11. Les institucions polítiques de Catalunya.

  • La Generalitat com a sistema institucional d’autogovern de Catalunya.
  • El President de la Generalitat.
  • El Govern i l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

Tema 12. El Parlament de Catalunya.

  • Organització i funcions.
  • Llei electoral catalana.

Tema 13. El sistema de partits polítics a Catalunya.


Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

ACTIVITAT FORMATIVACRÈDITS ECTS
Classes magistrals: En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants.
3,4
Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts.
1,6

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

Les diferents activitats d'aprenentatge estan plantejades amb la finalitat d'assolir els objectius i les competències exposades prèviament. L'avaluació serà continuada i constarà de tres parts diferents:

  • Examen final sobre els continguts de classe i bibliografia (45%)
  • Pràctiques durant el curs (45%)
  • Participació activa i aportacions a les sessions (10%)

D'acord amb la normativa de la facultat, l'avaluació tindrà sempre una primera part de revisió ortogràfica. Caldrà superar aquest nivell per poder aprovar l'examen o la pràctica corresponent.

En segona convocatòria, l'examen constituirà el 100% de l'avaluació.

En tercera convocatòria l'alumne pot escollir a l'inici de curs si s'acull a un sistema d'avaluació igual al de la primera convocatòria, presentant pràctiques, o bé si prefereix un sistema exclusiu d'examen. El professor recomana de manera molt encoratjadora el primer sistema d'avaluació, presentant totes les pràctiques i amb un sistema de 45%+45%+10%. Tot i això, si l'alumne prefereix jugar-s'ho tot a una sola carta, queda sota la seva responsabilitat.

SISTEMA D'AVALUACIÓPERCENTATGE
Examen Final
45%
Exposició oral
Treballs en grup
Treballs Individuals
45%
Projecte
10%

Bibliografia i recursos

Bibligrafia Bàsica

Abellán, V. i Vilà, B. (2005) Lecciones de Derecho Comunitario Europeo. Barcelona: Ariel

Díez de Velasco Vallejo, M. (2002). Las Organizaciones internacionales. Madrid: Tecnos

Enoch Albertí i altres: Manual de Dret Públic de Catalunya. Barcelona, IAE, 2000

Fossas Espadaler, E. i Pérez Francesch; JL. (1994) Lliçons de Dret Constitucional. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Mangas Martín, A.; Liñan Noagueras, D. (2005), Instituciones y Derecho de la Unión Europea. Madrid: Tecnos

Morata, F. (1999),  La Unión Europea. Barcelona:  Ariel.

Mercè  Barceló, Joan Vintró (coord) Dret Públic de Catalunya Barcelona, Cedecs, 2001

Milian Massana, E. (2004). El Consell de l'Audiovisual de Catalunya : àmbit, funcions i potestats de l'autoritat de supervisió i control dels continguts audiovisuals a Catalunya. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Relacions Institucionals i Participació, Institut d'Estudis Autonòmics.

Scotto, M. (1995) Las Instituciones europeas. Barcelona: Salvat

Bibliografia complementària

Amin,A. i Tomaney, J. (1998) Behind the Mith of European Union. Londres: Routledge.

Banhoff, Th. i Smith, M. (1997). Legitimacy and the European Union. Londres: Routledge.

Barata, J. (2006) Democracia y audiovisual: fundamentos normativos para una reforma del régimen español. Madrid: Marcial Pons.

Borja,J. i Castells, M. (1997) Local y Global. Madrid: Taurus.

Casquete,J. (1998) Política, cultura y movimientos sociales. Bilbao: Bakeaz.

Duverger, M. (1980) Instituciones políticas y derecho constitucional. Barcelona: Ariel.

Sánchez Picanyol, Jordi (2005). La democràcia electrònica. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

López Hernández, J.; Rico, A. (2002) (et al.) Institucions socials i polítiques contemporànies. Barcelona: UOC.

Material didàctic

      Materials
             01elestado.pdf 
             02democracia.pdf 
             03uunn.pdf 
             04jefesdeestado.pdf 
             05presidencialistaparlamentario.pdf 
             06usa.pdf 
             07uk.pdf 
             08france.pdf 
             09powerue.pdf 
             10gobiernoespana.pdf 
             11reformaconstitucional.pdf 
             12catalunya.pdf 
  © 2024 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00