Institucions Jurídicopolítiques Contemporànies
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
Responsable
Dr. Hector OLIVA - holiva@uic.es
Horari d'atenció
Concertar hora a través de correu electrònic.
Héctor Oliva
holiva@uic.es
L'assignatura Institucions Jurídic-Polítiques Contemporànies tracta sobre coneixements de l'estructura institucional catalana, espanyola, europea i internacional, les seves competències, àmbits d'actuació i facultats de què gaudeixen. En una primera part es pretén familiaritzar l'estudiant amb les realitats institucionals i polítiques actuals. La segona part incideix en l'aplicació dels conceptes anteriors a l'àmbit de la comunicació i el periodisme polític.
Cap.
En acabar l'assignatura, l'alumne ha d'haver obtingut els coneixements suficients per entendre el marc polític, social, econòmic i judicial en què es desenvolupa la convivència humana. També ha de ser capaç de reflexionar sobre les diferents formes de comunicació que relacionen els ciutadans amb les institucions des del punt de vista del periodisme exercit amb responsabilitat.
La part teòrica permetrà a l'alumne comprendre el funcionament de les institucions juridicopolítiques com a marc regulador de la vida social. Amb això es disposarà de les eines necessàries per identificar la procedència de les informacions periodístiques, així com la valoració del seu contingut.
Els estudiants:
I
INTRODUCCIÓ
Tema 1. L’Estat.
Tema 2. Elecció i representació.
II
EL MÓN
Tema 3. Organismes internacionals.
Tema 4. Sistemes presidencialistes i parlamentaris.
III
LA UNIÓ EUROPEA
Tema 5: La Unió Europea.
Tema 6: Les Institucions comunitàries.
IV
INSTITUCIONS DE L'ESTAT ESPANYOL
Tema 7. L'estat espanyol.
Tema 8. El Cap d'Estat i el President del Govern.
Tema 9. El poder legislatiu. Les Corts Generals.
Tema 10. Espanya: Poder judicial, Constitució i organització territorial.
V
LES INSTITUCIONS JURÍDIQUES I POLÍTIQUES DE CATALUNYA
Tema 11. Les institucions polítiques de Catalunya.
Tema 12. El Parlament de Catalunya.
Tema 13. El sistema de partits polítics a Catalunya.
ACTIVITAT FORMATIVA | CRÈDITS ECTS |
---|---|
Classes magistrals: En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. | 3,4 |
Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 1,6 |
Les diferents activitats d'aprenentatge estan plantejades amb la finalitat d'assolir els objectius i les competències exposades prèviament. L'avaluació serà continuada i constarà de tres parts diferents:
D'acord amb la normativa de la facultat, l'avaluació tindrà sempre una primera part de revisió ortogràfica. Caldrà superar aquest nivell per poder aprovar l'examen o la pràctica corresponent.
En segona convocatòria, l'examen constituirà el 100% de l'avaluació.
En tercera convocatòria l'alumne pot escollir a l'inici de curs si s'acull a un sistema d'avaluació igual al de la primera convocatòria, presentant pràctiques, o bé si prefereix un sistema exclusiu d'examen. El professor recomana de manera molt encoratjadora el primer sistema d'avaluació, presentant totes les pràctiques i amb un sistema de 45%+45%+10%. Tot i això, si l'alumne prefereix jugar-s'ho tot a una sola carta, queda sota la seva responsabilitat.
SISTEMA D'AVALUACIÓ | PERCENTATGE |
---|---|
Examen Final | 45% |
Exposició oral Treballs en grup Treballs Individuals | 45% |
Projecte | 10% |
Bibligrafia Bàsica
Abellán, V. i Vilà, B. (2005) Lecciones de Derecho Comunitario Europeo. Barcelona: Ariel
Díez de Velasco Vallejo, M. (2002). Las Organizaciones internacionales. Madrid: Tecnos
Enoch Albertí i altres: Manual de Dret Públic de Catalunya. Barcelona, IAE, 2000
Fossas Espadaler, E. i Pérez Francesch; JL. (1994) Lliçons de Dret Constitucional. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Mangas Martín, A.; Liñan Noagueras, D. (2005), Instituciones y Derecho de la Unión Europea. Madrid: Tecnos
Morata, F. (1999), La Unión Europea. Barcelona: Ariel.
Mercè Barceló, Joan Vintró (coord) Dret Públic de Catalunya Barcelona, Cedecs, 2001
Milian Massana, E. (2004). El Consell de l'Audiovisual de Catalunya : àmbit, funcions i potestats de l'autoritat de supervisió i control dels continguts audiovisuals a Catalunya. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Relacions Institucionals i Participació, Institut d'Estudis Autonòmics.
Scotto, M. (1995) Las Instituciones europeas. Barcelona: Salvat
Bibliografia complementària
Amin,A. i Tomaney, J. (1998) Behind the Mith of European Union. Londres: Routledge.
Banhoff, Th. i Smith, M. (1997). Legitimacy and the European Union. Londres: Routledge.
Barata, J. (2006) Democracia y audiovisual: fundamentos normativos para una reforma del régimen español. Madrid: Marcial Pons.
Borja,J. i Castells, M. (1997) Local y Global. Madrid: Taurus.
Casquete,J. (1998) Política, cultura y movimientos sociales. Bilbao: Bakeaz.
Duverger, M. (1980) Instituciones políticas y derecho constitucional. Barcelona: Ariel.
Sánchez Picanyol, Jordi (2005). La democràcia electrònica. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
López Hernández, J.; Rico, A. (2002) (et al.) Institucions socials i polítiques contemporànies. Barcelona: UOC.