Assignatura

Geografia

  • codi 10073
  • curs 3
  • període Semestre 1
  • tipus OB
  • credits 4

Llengua d'impartició principal: català

Professorat

Responsable

Lc. Sergi MASSANA - smassana@uic.es

Horari d'atenció

Després de cada sessió

Presentació

Una introducció a la geopolítica concebuda per a estudiants de periodisme posant el focus d’interès en l’aprofundiment dels temes de més actualitat internacional.

Requisits previs

No se’n demanen

Objectius

Comentar i treballar les principals zones de fricció i conflicte geopolític del món actual, atenent els seus orígens, causes i contradiccions internes. Analitzar també els interessos estratègics i/o econòmics que els promouen.

Identificar quins fets geogràfics, de la societat, de la història i de la cultura són i han estat més determinants per entendre millor un lloc del món i contextualitzar així el què hi passa actualment.

Prendre contacte i analitzar (al llarg de tot el curs) els principals trets distintius i de major interès de les diferents macroregions del planeta.

Competències / Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 02 CG - Capacitat per aprendre i actuar autònoma i responsablement
  • 04 CG - Capacitat per organitzar temps i espai
  • 08 CG - Capacitat de reflexió i memorització
  • 10 CG - Coneixement i domini de repertoris bibliogràfics
  • 11 CG - Coneixement i domini dels diferents recursos de recerca
  • 18 CE - Capacitat per detectar fets noticiables
  • 34 CE - Coneixement i domini d'aspectes vinculats a la geografia física, humana i social de l'ésser humà
  • 42 CE - Capacitat d'integrar les aportacions de l'entorn

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Aproximació conceptual a la geopolítica per poder-la tenir en compte a l’hora d’analitzar i de descriure el principals conflictes internacionals.

Entendre quines són les estratègies bàsiques dels principals estats-nació del món i quines són algunes de les qüestions de major fricció geopolítica a les diferents àrees del planeta.

Conèixer l’evolució de la geopolítica i dels diferents interessos nacionals tot relacionant-los amb la història social i econòmica dels diferents pobles del món.

Analitzar raonadament tota la informació que en un moment determinat hom pot trobar sobre qualsevol lloc del món (a internet, premsa, etc.). I saber valorar, interpretar, contextualitzar i comunicar adequadament aquesta informació tot fent-hi aportacions crítiques.

Identificar i valorar alguns perquès de les principals problemàtiques geopolítiques, econòmiques i socials que afecten el món i les seves possibles causes.

Distingir i avaluar la parcialitat de les fonts d’informació segons quines siguin les parts interessades en un determinat conflicte.

Continguts

El continguts a tractar a l’assignatura seran els aquí descrits però seguint l’ordre de les propostes dels alumnes recollides en un Dossier de premsa setmanal.

El comès final no serà explicar ordenadament tot el temari aquí descrit, sinó aprofundir i seguir aquells afers de major interès. Els temes a tractar (més enllà de la introducció) seran sempre a proposta dels alumnes, que setmanalment aportaran nous articles per al Dossier de premsa.

1.- Introducció. Temes generals

1.1. La naturalesa de l’estat i del poder: Què és l’estat? Què és el poder? Naixement i concepte d’estat modern. El concepte de sobirania. La nació i l’estat-nació. Estructures polítiques supraestatals i infraestatals. Diferents models d’estat. Sistemes electorals. Etc...

1.2.- El poder al món. geopolítica global: El poder militar, les fonts d’energia, la globalització econòmica i cultural, el moviments migratoris, la multiculturalitat, la opinió pública, els organismes internacionals (ONU, FMI, OMC...). Potències clàssiques vs. Potències emergents. Un món unipolar, bipolar, multipolar. Etc...

2.- L’Amèrica del Nord

2.1.- Canadà. Un país a la recerca de la seva identitat: El fet quebecoise, les nacions indígenes i la nova immigració.

2.2.- Els Estats Units. De mite de la llibertat, a gendarme mundial. El melting pot. Geopolítica interna. Naixement i creixement. El fet federal. Sistema electoral i democràcia als EUA. Els lobbies. Principals trets de la política exterior nord-americana.

3.- L’Amèrica Llatina

3.1.- Mèxic. Revolucions frustrades i nou indigenisme. L’amenaça dels càrtels de la droga.

3.2.- Centreamèrica i el Carib. De les guerrilles a la globalització. Panamà, la història d’un canal. L’excepcionalitat cubana. El trilema portorriqueny.

3.3.- El països andins. El mai resolt tema indígena. La “nova” Colòmbia pacificada. Veneçuela al límit. Reivindicacions frontereres (Equador, Perú, Bolívia...).

3.4.- Brasil, potència emergent a l’expectativa. L’Amazònia: ecologia i responsabilitat global. Els equilibris interns: Rio, Sao Paulo i Brasília.

3.5.- El Con Sud. Argentina i els seus alt i baixos econòmics. Què és el peronisme? L’eterna pregunta: Els problemes polítics i socials estan a dins o vénen de fora? L’extrem sud del món: la Patagònia, les Malvines i l’Antàrtida.

4.- L’Àfrica Subsahariana

4.1.- Una mala colonització i una pitjor descolonització. La perpetuació d’unes fronteres arbitràries. Els interessos forans sobre els recursos naturals. El neocolonialisme.

4.2.- Els irresolubles conflictes etno-tribals. Clans i senyors de la guerra. La impossibilitat de  vertebrar estats-nació. Els estats fallits.

4.3.- Les “plagues” africanes: la fam, la sequera, l’analfabetisme, la malaltia. És tot culpa d’occident? Les ONG.

4.4.-  Les possibles potències africanes: Sudàfrica i Nigèria.

5.- L’Islam i el Món Àrab

5.1.- Consideració i orientacions prèvies. Diferències entre Islam i món àrab. Les diferents confessions: Sunnites i xiïtes. Alguns conceptes més: El wahabbisme, la jihad.

5.2.- El Magrib. Entre el creixement i l’emigració. El conflicte del Sàhara Occidental. Algèria i el FIS. La via tunisiana a la democràcia. El Shael i l’expansió de l’Islam al sud.

5.3.- Orient Mitjà: La clau geopolítica del món. El conflicte palestí-israelià. El sionisme. Egipte. L’Iraq i l’Iran (la Revolució Islàmica). Síria, la guerra civil.

5.4.- Aràbia i les monarquies del Golf Pèrsic. La geopolítica del petroli.

5.5.- L’Islam ex-soviètic: el Caucas i l’Àsia central.

5.6.- L’occidentalisme turc avui en qüestió. Els conflictes de Xipre i el Kurdistan.

6.- L’Àsia del Sud

6.1.- L’Índia. Aproximació a les cultures orientals: Hinduisme i Budisme. La complexa societat de castes. La curiosa economia hindú: entre el neolític i el microxip. El complex conflicte amb Pakistan.   

6.2.- Indoxina i l’Àsia insular. Puixança econòmica sense precedents (Malàisia i Singapur). Vietnam, el conflicte més emblemàtic de la Guerra Freda. Indonèsia i Filipines: els arxipèlags complexos.

7.- L’Extrem Orient

7.1.- La Xina. Cap al lideratge global?

7.1.1.- El que era: Breu història política. Model d’estat. Vertebració interna: regions, llengües, filosofia i religions. Les qüestions no resoltes del Tibet i Taiwan

7.1.2.- El que és: Una economia imparable. El model d’un país i dos sistemes. L’impuls de les noves infrastructures. El projecte de la nova ruta de la seda.

7.2.- El model econòmic, industrial i social japonès, les seves arrels històriques. Les dues Corees. L’expansió econòmica de les multinacionals japoneses i coreanes. L’escull rus-japonès de les Kurils.

8.- Oceania

8.1.- Austràlia i Nova Zelanda: Aborígens, immigració i grans espais buits. La por atàvica al veí asiàtic. El vincle indissoluble amb l’occident anglosaxó. La Commonwealth.

8.2.- Melanèsia, Polinèsia i Micronèsia (microestats insulars i dominis colonials). Les possessions franceses: Nova Caledònia, Tahití, Mururoa. La ferma presència dels EUA a l’oceà pacífic.

9.- Europa

9.1.- Què és Europa? Definició i límits. La Unió Europea, història, fonaments, evolució i creixement. Les diferents visions d’Europa. Model europeu vs. Estats Units i Xina.

9.2.- Evolució històrica de la geopolítica europea. El perquè d’algunes fronteres. Les unificacions d’Alemanya i d’Itàlia. Els grans imperis europeus del passat i les seves herències. Geopolítica de les petites nacions: nacionalisme vs. imperialisme (Irlanda, repúbliques bàltiques). Dependències, microestats i altres curiositats a Europa.

9.3.- Rússia un gegant incert: el desmembrament de l’antic bloc soviètic. El nou expansionisme rus. Crimea, Abjàsia, etc...

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

Previ a cada sessió, un petit grup d’alumnes (5 o 6) hauran enviat cadascun d’ells al professor un article de premsa diària d’interès geogràfic (geopolític). Amb aquests articles el professor farà un petit Dossier de premsa que compartirà a l’espai Moodle de l’assignatura. Aquests dossier de premsa serà comentat en la següent sessió de classe convertit així en: “els temes del dia”. Cada alumne liderarà l’article que hagi proposat amb una breu intervenció oral.

Mitjançant l’anàlisi dels articles de premsa diària, s’anirà repassant els principals conflictes i punts d’interès del món. El mecanisme serà doncs seguir la pauta marcada per l’actualitat. 

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

El Dossier de premsa marcarà l’avaluació de l’assignatura. Així cada alumne haurà de lliurar un comentari ampliat i per escrit de l’article (o articles) aportats per ell mateix a classe.

L’examen final consistirà en comentar varis dels articles treballats a classe. L’assistència i la participació activa en les sessions de classe també s’avaluaran, caldrà doncs haver-se llegit el Dossier de premsa abans de cada sessió i fer aportacions durant la classe, més una exposoció oral d'un dels articles.

Així:

15 % Assistència i participació activa a classe. Discussió dels dossiers de premsa 

25 % Comentari (exposició oral 10%) i ampliat per escrit (15%)

60 % Examen final (imprescindible aprovar)

Recuperació: L’avaluació continuada (amb participació i fent el comentari) acaba amb la primera convocatòria. La recuperació en segona convocatòria i successives serà sempre amb examen final. Com diu el programa de l’assignatura els temes a tractar a l’examen, i per tant a avaluar, seran els que hagin proposat els alumnes a classe recollits ens els diferents Dossiers de premsa setmanals.

Bibliografia i recursos

Materials de consulta

Apartat internacional de la premsa diària habitual del quiosc, bàsicament: El País, La Vanguardia, El Periódico, El Mundo, L’ABC, L’Ara...

Le Monde Diplomatique (Ed. Espanyola). Periodicitat Mensual. Edita: Paris Lopress.

http://www.monde-diplomatique.fr/index/sujet/geopolitique

La Vanguardia Dossier (Col·lecció). Periodicitat Trimestral. Edita: La Vanguardia Publicaciones. http://www.lavanguardia.com/vanguardia-dossier

Anuari Internacional del CIDOB (Barcelona Center for International affairs). Periodicitat anual.

http://anuariocidob.org/articulos/

Revista de Relaciones Internacionales. http://www.relacionesinternacionales.info

The World Fact Book https://www.cia.gov/library/publications/resources/the-world-factbook/index.html de la Central Intelligence Agency (CIA)

Country Information:  http://geography.about.com/cs/intlconflict/

Geopolitique. Diari francès on-line especialitzat en conflictes geopolítics:

http://www.geopolitique.com/

 

Bibliografia bàsica

KAPLAN, Robert, D. (2012): La venganza de la geografia. RBA Libros SA. Barcelona.

ACEMOGLU, Daron i ROBINSON, James (2012): Por qué fracasan los paises. Deusto Ediciones (Planeta) Barcelona. 

LACOSTE, Yves (2008). Geopolítica. La larga historia del presente. Madrid: Editorial Síntesis


Alguns clàssics i curiositats

HUNTINGTON, Samuel P. (1997): El choque de civilizaciones y la reconfiguración del orden mundial. Paidós. Barcelona

PARKER, Geoffrey (1988): The geopolitics of domination. Routledge. London

LÓPEZ TRIGAL, Lorenzo (1999): Geografía política. Cátedra. Madrid

MACKINDER, Halford J. (1904): The geographical pivot of history. The Geographical Journal, Vol. 23, No.4, (April 1904)

  © 2024 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00