Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Música com a Fenomen Social

• codi 10090
• curs 4
• període Semestre 1
• tipus OB
• credits 3

Mòdul: Anàlisi cultural: identitat i innovació

Matèria: Art, patrimoni i experiència

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Responsable

Dr. Joan GRIMALT - jgrimalt@uic.es

Horari d'atenció

S'acordarà per correu electrònic segons la necessitat dels alumnes.

Nota: La primera llengua de l’assignatura és el català. Els materials estan en català, castellà i anglès. Es pressuposa un coneixement de totes tres llengües, si més no passiu. 

La música té una presència tan gran en les nostres vides que sovint no en som conscients. Aquesta assignatura convida a reflexionar sobre el paper que té l’art sonora en la configuració de la nostra societat, sobre dos canals interrelacionats, però molt allunyats entre si. Per una banda, a través dels mass media, la publicitat, el cinema, la música ambient i el negoci del pop i el rock, vistos d’una manera crítica. Per l'altra, es planteja la qüestió del llegat de l’anomenada música artística, o “clàssica”. Què n'hem de fer? Quin futur l'espera?

La metodologia se serveix de la semiòtica musical, és a dir la ciència dels significats aplicada a l’art dels sons. Per això, s’ofereix un text teòric, que es treballarà tant a classe com a casa. Els procediments van alternant les sessions teòriques, plenes d'exemples de tots els gèneres musicals, amb les analítiques, incloent presentacions dels estudiants. 

1. Presentació dels continguts i dels procediments de l’assignatura.
2. Rellevància (o no) del llegat musical.
3. Ambivalència del discurs musical, com de tot discurs simbòlic.
4. La semiòtica musical en el context de l’historicisme.
5. Signes i símbols musicals. Topoi, trops, camps semàntics, gèneres i estils. 

L’estudiant té quatre tasques, en aquesta assignatura:

a) Preparar cada sessió a casa, i assistir activament a classe;

b) Presentar amb algú altre, a 4 mans, un tema (vg. infra la llista de temes per escollir, i la plantilla per treballar-los);

c) Un examen final, i

d) Un treball individual, resumint per escrit el que s’endú de l’assignatura.

a) L’assignatura requereix un treball continuat a casa, i una participació activa a classe. El temari es presenta de manera alterna: entre el professor (7 sessions), i els estudiants (5 sessions). Atenció: tant les presentacions dels companys com les del professor requereixen una preparació, que serà avaluada. Per preparar les sessions a càrrec del professor, s'ofereix un script amb els continguts teòrics de l'assignatura. Com que aquest text es comentarà durant les sessions, a base d'exemples, se'n pressuposa –i avalua– la lectura atenta.

b) Les presentacions són a 4 mans, i representen l’oportunitat de treballar, amb l’ajuda del professor, un element del temari de cara a exposar-lo a la classe. Això vol dir treballar exemples musicals, cinematogràfics o publicitaris, i després presentar-los sense llegir, amb projeccions, audicions i tots els recursos adients.

Temes recomanats:

• Anàlisi publicitària.
• Anàlisi de banda sonora (sèries de tv, dibuixos animats, curts o fragments de llargmetratge). Es recomana centrar-se
• Anàlisi d’una peça de pop o de rock.
• Anàlisi d’una obra “clàssica”.
• Un text de la bibliografia, amb exemples.
• Un element del temari, amb exemples.

Plantilla d'anàlisi d'una música, esp. publicitària o cinematogràfica.

1. Contextualització. Quin lloc ocupa, una música determinada, en una pel·lícula, o en un anunci? En el cas de la banda sonora, quin pes dramatúrgic té?
2. Quin efecte fa? Emocions, sensacions, evocacions, associacions d'idees.
3. Anàlisi musical. Com aconsegueix aquest efecte? Gèneres i significats musicals, topoi, signes i símbols musicals i no musicals.

c) Un examen final, escrit o oral, per repassar i reforçar continguts apresos, o per corregir errors als apunts.

d) Finalment, un breu treball, que es presentarà durant els dies d’examen de després de les sessions, hauria de permetre a cada estudiant de donar la seva visió individual de què s’endú de l’assignatura. Aquest text hauria de constar de les següents seccions:

1. Continguts. Descripció objectiva, succinta i esquemàtica: amb què em quedo, del que s’ha fet i dit a classe. (1-2 pp.)
2. Impressions personals. Què és el que personalment m’ha agradat de l’assignatura, i què hi he trobat a faltar. Propostes de cara a noves edicions de Música com a fenomen social. (1 p.)

25% preparació, assistència i participació activa a l’aula

25% presentació a 4 mans

25% examen final

25% treball escrit

• Kofi Agawu, Music as discourse. Oxford University Press: Oxford 2009. La introducció, o un dels capítols.
• Benet Casablancas, El humor en la música. Broma, parodia e ironía. Edition Reichenberger: Kassel 2000. La introducció, o un dels capítols.
• Nicholas Cook and Mark Everist (a cura de), Rethinking Music. Oxford University Press, 2ª ed. 2001 (1ª ed. 1999). La introducció, o un dels capítols.
• Lluís Duch, Simbolisme i salut. Publ. de l'Abadia de Montserrat: Bcn 1999. La introducció, i un dels capítols, esp. el 4.
  • Franco Fabbri, Browsing Music Spaces: Categories And The Musical Mind. 1999. In: www.francofabbri.net.
  • Joan Grimalt, L’audició i els sentits. Cap a un manual de semiòtica aplicada. In: L’esmuc digital, nº 10, juliol 2012. www.esmuc.cat/esmuc_digital.
    • Lawrence Kramer, Classical Music and Postmodern Knowledge. University of California Press: Los Angeles, etc. 1995. La introducció, o un dels capítols.
    • Rubén López Cano, Música y retórica en el barroco. Ed. Tritó: Barcelona, 2012. La introducció.
    • Raymond Monelle, The musical topic. Indiana University Press 2006. La introducció, o un dels capítols.
    • Philipp Tagg, Towards a Sign Typology of Music. In: Secondo convegno europeo di analisi musicale, ed. R. Dalmonte & M. Baroni. Trento: Università degli studi di Trento, 1992, pp. 369-378. www.tagg.org
    • Philipp Tagg, Analyzing Popular Music. In: Popular Music, 2 (1982): pp. 37-65. www.tagg.org