Aprenentatge i Desenvolupament Motor
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
Responsable
Horari d'atenció
Cal concretar visita enviant correu a jamores@uic.es
En aquesta assignatura es treballa l'aprenentatge i el desenvolupament motor de l'infant. A través de compaginar la part teòrica amb la part pràctica es donen els principis que necessita l'alumne per a conèixer els factors que influeixen en l'adquisició i millora de les habilitats motrius, així com interpretar el procés de desenvolupament motor i els factors que el condicionen.
No hi ha cap requisit previ.
a-. Analitzar l’evolució del desenvolupament motor incidint en els aspectes característics que afecten a l’etapa de 0 a 12 anys.
b-. Comprendre la interacció de l'individu amb el seu medi.
c-. Conèixer l’entorn de l’alumne, tant des del punt de vista del desenvolupament com de l’aprenentatge motor.
d-. Poder determinar possibles intervencions educatives.
e-. Ser capaç de prendre decisions a la pràctica docent, tant de selecció com de seqüenciació de continguts i d’estratègies d’ensenyament-aprenentatge tenint en compte el moment evolutiu del nen/a.
f-. Diferenciar els diferents factors que intervenen en el desenvolupament i l’aprenentatge motor.
g-. Saber determinar l’estadi evolutiu de cada patró motor en diferents etapes.
h-. Saber organitzar els processos de l’aprenentatge motor tenint en compte el context motriu.
i-. Optimitzar els processos de transferència en l’aprenentatge motor.
j-. Conèixer com podem intervenir en el procés evolutiu del desenvolupament motor per optimitzar el seu rendiment.
k-. Conèixer els fonaments científics de l’aprenentatge motor en el context de la teoria general de l’aprenentatge i del comportament motor.
I. Sap establir relacions entre l’aprenentatge motor i l’ensenyament de l’educació física.
II. Identifica i seqüencia els principals factors que incideixen en l’aprenentatge motor.
III. Sap organitzar els processos de l’aprenentatge motor tenint en compte el context motriu.
IV. Optimitza els processos de transferència en l’aprenentatge motor.
V. Es capaç de prendre decisions a la pràctica docent, tant de selecció com de seqüenciació de continguts i d’estratègies d’ensenyament-aprenentatge tenint en compte el moment evolutiu del nen/a.
BLOC 0: Introducció:
1 Comportament motor
1.1 Estructura de les ciències
1.2 El coneixement científic
1.3 Estructura del comportament motor
BLOC 1: Desenvolupament Motor:
2 Conceptes, principis y factors del DM
3 Models explicatius del Desenvolupament Humà i Motor.
3.1 Models generals dels desenvolupament Humà i motor des de els diferents enfocs, sociocultural, del pensament. Conductisme, cognitivisme, constructiviste, ecológic
4 Medi ambient i DM
4.1 Herència i Ambient
4.2 Importància de l’ambient
4.3 Estimulació ambiental
5 El estudi del DM per etapes.
5.1 Creixement, maduració i involució
5.2 El Desenvolupament motor en el cicle vital humà
5.3 El procés de medició de desenvolupament motor
BLOC 2: Aprenentatge Motor:
6 Definicions. Concepte d’aprenentatge motor
6.1 Fases de l’aprenentatge
6.1.1 L’acció motriu
6.1.2 Recepció de la informació: Sensació i Percepció
7 Les habilitat motrius
7.1 Concepte. Habilitat, capacitat, tasca y competència motriu
7.2 Tipus y categories d’habilitats motrius
7.3 Sistemes de classificació de les habilitats motrius
7.4 El procés d’adquisició
8 Models teòrics de l’aprenentatge motor
8.1 Els models teòrics del control motor.
8.1.1 Models de bucle tancat
8.1.2 Models de bucle obert
8.2 Models del processament de la informació
8.2.1 La teoria esquema de Schmidt
8.2.1.1 La programació motora
8.2.1.2 Concepte de programa motor
8.2.1.3 Programes motors generals i específics
8.3 El model ecològic de l’aprenentatge motor. La teoria dels sistemes dinàmics.
8.3.1 Els postulats de Bernstein
8.3.2 Els Graus de llibertat i adquisició de l’habilitat motriu
8.3.3 Les restriccions com qüestió clau en l’aprenentatge de les habilitats motrius
9 Factors que influeixen el l’aprenentatge motor
9.1 Referent al subjecte
9.1.1 Característiques individuals
9.1.2 Atenció
9.1.2.1 Automatització i rendiment motor
9.1.2.2 Intervencions practiques
9.1.3 Motivació
9.1.3.1 Orientació i estratègies d’intervenció
9.2 Referent a la pràctica i la seva organització
9.2.1 Variabilitat i aprenentatge diferencial
9.2.1.1 Factors que influeixen en els efectes de la variabilitat
9.2.1.2 Beneficis de la variabilitat a la pràctica
9.2.1.3 Aplicacions pràctiques
9.2.2 Interferència contextual
9.2.2.1 El concepte de interferència contextual (IC)
9.2.2.2 Resultats generals en interferència contextual
9.2.2.3 Aplicacions pràctiques
9.2.3 Distribució de la pràctica.
9.2.3.1 Concepte de distribució de la pràctica
9.2.3.2 Pràctica concentrada y pràctica distribuïda
9.2.3.3 Efectes de la distribució de la pràctica
9.2.4 La informació
9.2.4.1 Concepte de feedback y feedforward
9.2.4.2 Tipus d’informació sensorial
9.2.4.3 Propietats del Feedforward y del feedback
9.2.4.4 Pautes per l’administració de la informació
10 Processos de Transferència y Aprenentatge motor
10.1 El fenomen de la transferència
10.2 Tipus de transferència
10.3 Estratègies per optimitzar la transferència
11 La memòria i la retenció
11.1 Components funcionals de la memòria
11.1.1 Memòria Sensorial
11.1.2 Memòria a curt plaç
11.1.3 Memòria a llarg plaç
11.2 Condicions que afavoreixen la retenció en l’aprenentatge motor
L’avaluació serà una avaluació continuada i està composada per diferents formes d’avaluació:
- Examen escrit 20%
(s’haurà de superar un 4 de la nota absoluta de l’examen per poder fer mitjana amb les demès parts de l’avaluació)
- Desenvolupament de dos treballs tutoritzats per part del professor 20%
- Treballs i tasques periòdiques com a suport per l’aprenentatge 30%
- Assitència a clase: 10%
Es considera poder accedir a aquest 10% si s’ha assistit al 80% mínim de classes lectives així com a les hores de tutoria marcades.
BIBLIOGRAFIA BÀSICA:
Balague, N. (2011) complejidad y deporte inde
Batalla, A. (2000). Habilidades motrices. Barcelona. Inde
Famose, J. P. (1992). Aprendizaje motor y dificultad de la tarea. Barcelona: paidotribo.
Granda, J y Alemany, I. (2002). Manual de aprendizaje y desarrollo motor: una perspectiva educativa. Madrid. Ed. Paidós
Haywood K., Getchell, N.(2009). Life span motor development (5th edition). Human kinetics
Oña, A. (2007) control y aprendizaje motor. Editorial síntesis. Col: Metodología General y Comportamiento. Madrid
Pozo, J. I. (2002). Aprendices y maestros: la nueva cultura del aprendizaje. Madrid: Alianza Editorial.
Williams, A.M., Hodges, N.J.(editors)(2004). Skill Acquisition in Sport: Research, Theory and Practice. Ed. Routledge
BIBLIOGRAFÍA COMPLEMENTARIA:
Acarín Tusell, N., & Acarín Pérez, L. (2009). El Cerebro del rey : vida, sexo, conducta, envejecimiento y muerte. Barcelona: Círculo de Lectores.
Ajuriaguerra, J., Marcelli, D. (1982). Manual de psicopatología del niño. Barcelona: Toray-Masson.
Alonso Tapia, J. (1997). Motivar para el aprendizaje : teoría y estrategias. Barcelona: Edebé.
Alonso, C. M., Gallego, D. J., & Honey, P. (1994). Los Estilos de aprendizaje : procedimientos de diagnóstico y mejora. Bilbao: Mensajero.
Anguera, M., Blanco, A., Losada, J., & Hernández Mendo, A. (2000, La metodologia observacional en el deporte: Conceptos básicos. Lecturas: EF y Deportes. Revista Digital Efdeportes, 24
Ausubel, D. P., & Sullivan, E. V. (1983). El Desarrollo infantil. Barcelona etc.: Paidós.
Aymar i Ragolta, J., Cubides Martínez, O., & Àmbit d'Investigació i Difusió Maria Corral. (2004). Aprendre a pensar. Barcelona: Edimurtra.
Ballús, E. B., Bassedas, E., Huguet, T., & Solé, I. (1996). Aprendre i ensenyar a l’educació infantil Grao.
Bandura, A., Walters, R. H., & Rivière, Á. (1977). Aprendizaje social y desarrollo de la personalidad (2a ed.). Madrid: Alianza.
Batalla Flores, A., Ruiz Pérez, L. M., Torralba i Jordan, M. Á., Universitat de Barcelona. Departament de Teoria i Història de l'Educació, & Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya. (2005). Retroalimentación y aprendizaje motor. Barcelona: Universitat de Barcelona.
Berk, L. E., Carranza Carnicero, J. A., & Pascual del Río, M. (1999). Desarrollo del niño y el adolescente. Madrid etc.: Prentice-Hall.
Bronfenbrenner, U. (1987). La Ecología del desarrollo humano : experimentos en entornos naturales y diseñados. Barcelona etc.: Paidós.
Bronfenbrenner, U. (1993). Educación de los niños en dos culturas : comparaciones entre los Estados Unidos y la Unión Soviética. Madrid: Visor Distribuciones.
Castejón Oliva, F. J. (1995). Fundamentos de iniciación deportiva y actividades físicas organizadas. Madrid: Dykinson.
Castejón Oliva, F. J., & Giménez Fuentes-Guerra, F. J. (2003). Iniciación deportiva : la enseñanza y el aprendizaje comprensivo en el deporte. Sevilla: Wanceulen.
Claxton, G. (1987). Vivir y aprender : psicología del desarrollo y del cambio en la vida cotidiana. Madrid: Alianza.
Claxton, G. (1994). Educar mentes curiosas : el reto de la ciencia en la escuela. Madrid: Visor.
Claxton, G. (1999). Cerebro de liebre, mente de tortuga : por qué aumenta nuestra inteligencia cuando pensamos menos. Barcelona etc.: Urano.
Claxton, G. (2001). Aprender : el reto del aprendizaje continuo. Barcelona etc.: Paidós.
Claxton, G., & Atkinson, T. (2002). El Profesor intuitivo. Barcelona,$cOctaedro:
Cratty, B.J. (1982). Desarrollo perceptual y motor en los niños. Barcelona: Paidós.
Covey, S. R., & Piatigorsky, J. (1990). Los 7 hábitos de la gente altamente efectiva : la revolución ética en la vida cotidiana y en la empresa. Barcelona etc.: Paidós.
Da Fonseca, V. (1984). Filogénesis de la motricidad. Madrid. G. Nuñez editor.
Da Fonseca, V. (1988). Ontogénesis de la motricidad. Madrid: G Núñez.
Da Fonseca, V. (1996). Estudio y génesis de la psicomotricidad. Barcelona : INDE
Díaz Lucea, J. (1999). La enseñanza y aprendizaje de las habilidades y destrezas motrices básicas. Barcelona: Inde.
Entwistle, N., & Espanya. Ministerio de Educación y Ciencia. (1988). La Comprensión del aprendizaje en el aula. Barcelona etc.; Madrid: Paidós; Ministerio de Educación y Ciencia. Centro de Publicaciones.
Famose, J. P. (1992). Aprendizaje motor y dificultad de la tarea. Barcelona: Paidotribo.
Famose, J. (1992). Aprendizaje motor y dificultad de la tarea. Barcelona: Paidotribo.
Fisher, R. (2000). Cómo desarrollar la mente de su hijo. Capellades: Ediciones Obelisco.
Florence, J. (1991). Tareas significativas en educacionfisica escolar: Una metodologia pa. Barcelona: Inde.
Florence, J. (1991). Tareas significatives en educación física escolar : una metodología para la enseñanza de los ejercicios en la animación del grupo-clase. Barcelona: Inde.
Florence, J., Brunelle, J., & Carlier, G. (2000). Enseñar educación física en secundaria : motivación, organización y control. Madrid: Inde.
Gardner, H. (2000). La Educación de la mente y el conocimiento de las disciplinas : lo que todos los estudiantes deberían comprender. Barcelona etc.: Paidós.
Giménez, F., & Sáenz-López, P. (2000, Diseño, selección y evaluación de las tareas motrices en educación física. Efdeportes.Com,
González, M. Z. (2003, Posibilidades de la demostración en el aprendizaje motor. Lecturas: Educacion Física y Deportes, 62
Henson, K. T., & Eller, B. F. (2000). Psicología educativa para la enseñanza eficaz. México, D.F. etc.: International Thomson.
Jensen, E. (2004). Cerebro y aprendizaje : competencias e implicaciones educativas. Madrid: Narcea.
Kaye, K. (2000). La Vida mental y social del bebé : [cómo los padres crean personas]. Barcelona etc.: Paidós.
LeDoux, J., Abdala, M., & Morgado, I. (1999). El Cerebro emocional (2ª ed.). Barcelona: Ariel : Planeta.
Le Boulch, J. (1991). El deporte educativo. Psicocinética y aprendizaje motor. Barcelona: Paidós.
Le Boulch, J. (1997). El movimiento en el desarrollo de la personal. Barcelona: Paidotribo.
Levine, M. D. (2003). Mentes diferentes, aprendizajes diferentes : un modelo educativo para desarrollar el potencial individual de cada niño. Barcelona etc.: Paidós.
Levine, M. D. (2004). Contra el mito de la pereza : cómo niños y padres pueden ser más productivos. Barcelona etc.: Paidós.
Longworth, N. (2003). El Aprendizaje a lo largo de la vida : ciudades centradas en el aprendizaje para un siglo orientado hacia el aprendizaje. Barcelona etc.: Paidós.
López, E. J. M., & Emilio, J. (2006, Habilidades específicas y cualidades motrices personales. Una estructura de programación de aula y su seguimiento en alumnos de 12 años. Revista Digital Efdeportes, , 6.
Monereo i Font, C. (2000). Estrategias de aprendizaje. Madrid: Visor : Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya.
Moreno Murcia, J. A. (2002). Aprendizaje a través del juego. Archidona Málaga: Aljibe.
Papalia, D. E., & Olds, S. W. (1985). Desarrollo humano. México, D.F.: McGraw-Hill.
Pozo, J. I. (2002). Aprendices y maestros: la nueva cultura del aprendizaje. Madrid: Alianza Editorial.
Pozo, J. I. (1994). Teorías cognitivas del aprendizaje (3ª ed.). Madrid: Morata.
Punset, E. (2007). L'ànima és al cervell. Madrid: Destino.
Punset, E. (2006). Adaptarse a la marea : la selección natural en los negocios (4a ed.). Pozuelo de Alarcón Madrid: Espasa Calpe.
Punset, E. (2006). Cara a cara con la vida, la mente y el Universo : conversaciones con los grandes científicos de nuestro tiempo (1a en colección Booket ed.). Barcelona: Destino.
Punset, E. (2009). Per què som com som. Barcelona: Destino.
Riera Riera, J. (1989). Aprendizaje de la técnica y la táctica deportivas. Barcelona: Inde.
Ruiz Perez, L. M. (1994). Desarrollo motor y actividades físicas. Madrid: Gymnos.
Ruiz Pérez, L. M. (1989). El Desarrollo de las habilidades motrices : un área de estudio en progresión creciente. ()
Ruiz Pérez, L. M. (1994). Deporte y aprendizaje : procesos de adquisición y desarrollo de habilidades. Madrid: Visor.
Ruiz Pérez, L. M. (1995). Competencia motriz : elementos para comprender el aprendizaje motor en educación física escolar. Madrid: Gymnos.
Ruiz Pérez, L. M. (1995). Competencia motriz : elementos para comprender el aprendizaje motor en educación física escolar. Madrid: Gymnos.
Ruiz Pérez, L. M. (1996). Aprendizaje motor e investigacion cualitativa. Sobre la necesidad de la persona que aprende. ()
Ruiz Pérez, L. M. (1997). Aprender en educación física: más allá de las habilidades y de las técnicas. ()
Ruiz Pérez, L. M. (1997). Deporte y aprendizaje : procesos de adquisición y desarrollo de habilidades (2ª ed.). Madrid: Visor.
Ruiz Pérez, L. M. (2005). Moverse con dificultad en la escuela : introducción a los problemas evolutivos de coordinación motriz en la edad escolar. Sevilla: Wanceulen.
Ruiz Pérez, L. M., & Arruza Gabilondo, J. (2005). El Proceso de toma de decisiones en el deporte : clave de la eficiencia y el rendimiento óptimo. Barcelona ; Buenos Aires ; México: Paidós.
Ruiz Pérez, L. M., & Gutiérrez Sanmartín, M. (2001). Desarrollo, comportamiento motor y deporte. Madrid: Síntesis.
Ruiz Pérez, L. M., & Sánchez Bañuelos, F. (1997). Rendimiento deportivo : claves para la optimización de los aprendizajes. Madrid: Gymnos.
Seners, P. (2001). La Lección de educación física. Barcelona: Inde.
Sicilia, O. (1999). Control y aprendizaje motor. Madrid: Síntesis.
Singer, R. N. (1986). El Aprendizaje de las acciones motrices en el deporte. Barcelona: Hispano Europea.
Suárez, P. H.Aprendizaje motor: una breve revisión teórica. ef deportes. Revista Digital Efdeportes, 109, 1-17.
Vygotskii, L. S., Cole, M., & Luria, A. R. (2000). El Desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Barcelona: Crítica.
Wallon, H. (1979). Evolución psicológica del niño. Barcelona: Grijalbo.
Wallon, H., Piaget, J. et al. (1982). Los estadios en la Psicología del niño. Buenos Aires: Nueva Visión.
Wickstrom, R. L. (1990). Patrones motores básicos. Madrid: Alianza Deporte.