Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Psicologia II: Processos Cognitius i Aprenentatge Escolar

• codi 10597
• curs 1
• període Semestre 2
• tipus FB
• credits 9

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Responsable

Lda. Cristina PONS - cpons@uic.es

L'assignatura Processos Cognitius i Aprenentatge Escolar té com a objectiu bàsic el desenvolupament de competències relacionades amb la comprensió de com s’adquireix el coneixement i de com l'escola pot influir en aquesta adquisició. Per això es farà un estudi de les diferents teories de l’aprenentatge que més han influenciat la concepció actual dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

A part d'això també es pretén que l'alumnat adquireixi competències de gestió de l'aula a partir dels continguts que s'impartiran i competències relacionades amb la seva formació com a docent analític/a i reflexiu/va.

- Assolir les competències determinades per treballar l'assignatura.

- Comprendre i saber comunicar els continguts propis de l'assignatura

- Saber contextualitzar els continguts assolits a aspectes de la vida escolar real

- Saber crear entorns d'aprenentatge d'acord a les característiques pròpies dels infants d'EI

- Adquirir mecanismes per regular el propi procés d'aprenentatge

• CEM-01 - Analitzar i comprendre els processos educatius dins i fora de l'aula relatius al període de 6 a 12 anys.
• CEM-04 - Conèixer els processos d'interacció i comunicació dins l'aula.
• CET-3 - Expert en la matèria que s'imparteix i en els mètodes d'ensenyament: tenir els coneixements necessaris sobre la matèria que s'ensenya i saber quins mètodes didàctics s'han d'aplicar per crear un bon entorn d'aprenentatge que permeti a l'alumnat adquirir el bagatge cultural que necessita per viure en societat, i aconseguir-ho d’una manera contemporània, professional i sistemàtica.
• CET-4 - Responsabilitat organitzativa: tenir un coneixement i unes habilitats organitzatives suficients per crear un clima de treball agradable a les seves classes i a la classe: organitzat, ordenat i centrat en tots els aspectes, amb ell mateix i amb els companys, i per damunt de tot, és clar, amb l'alumnat. i aconseguir tot això d'una manera professional i sistemàtica.
• CET-6 - Col·laboració amb l'entorn professional de l'escola: tenir els coneixements i les habilitats suficients per establir una bona col·laboració amb les persones i les institucions dedicades al benestar infantil o que pertanyen a l'entorn professional de l'escola.
• CET-7 - Foment de la responsabilitat pel que fa al desenvolupament professional: analitzar, reflexionar i desenvolupar els punts de vista sobre la professió i la competència com a mestre, saber-los explicitar i saber com posar-se al dia.
• CG-01 - Integrar les tecnologies de la informació i la comunicació a les activitats d'ensenyament i aprenentatge, a la gestió de l'ensenyament i al desenvolupament professional.
• CG-02 - Comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament -català i castellà-, de forma oral i escrita, segons el nivell c1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
• CG-05 - Conèixer els elements que conformen el pensament analític, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
• CG-06 - Conèixer els elements que conformen el pensament sistèmic, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.

•  Identifica, analitza i comprèn els processos d’ensenyament i aprenentatge dels infants de  6 a 12 anys i sap com relacionar-los amb l’entorn, prenent consciència de la seva complexitat.
• Reconeix les característiques cognitives, psicomotores, comunicatives, socials i afectives pròpies dels infants de 0 a 6 anys i sap identificar-ne el possible dèficit o superdotació.
• Dissenya activitats d’ensenyament i aprenentatge i de joc, adaptades a les necessitats de l’alumnat per fomentar l’aprenentatge autònom, integrant l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
• Avalua les activitats i la seva eficàcia i, si cal, les adapta a tot el grup o a cada alumne en concret per afavorir l’atenció a la diversitat.
• Gestiona l’aula d’educació  usant diferents formes d’organització, suports didàctics i materials educatius que fomentin els objectius relacionats amb les activitats educatives.
• Està familiaritzat a la pràctica amb els sistemes de seguiment de l’alumnat i amb les estratègies per fer un seguiment del seu treball com a professor, perquè sigui accessible.
• Ofereix als pares i a altres parts implicades informació sobre l’alumnat, i usa adequadament la informació que n’obté.
•  Participa constructivament en diferents tipus de consultes amb persones i institucions exteriors col·laborant amb altres professionals.

Components individuals i psicosocials

Components psicomotrius

Desenvolupament de la comunicació i el llenguatge

Desenvolupament cognitiu

Bases psicològiques de les Teories de l'Aprenentatge.

Intel.ligències Múltiples

L'avaluació de l'assignatura es desenvoluparà a partir d'un criteri acumulatiu, és a dir, es valorarà el progrés al llarg del periode docent. Els registres que permetran aquesta avaluació es trauran de les diferents activitats d'avaluació continuada, que tindran una naturalesa variada. Concretament, l'assignatura s'avaluarà a partir de l'elaboració continuada d'un portfoli, de la participació competent en les tutories acadèmiques i de la realització de proves individuals d'avaluació. Altres situacions d'on s'extrauran dades són l'observació i valoració de la participació a l'aula i l'autoavaluació. Caldrà distingir les activitats d'entrenament de les activitats d'avaluació.

Per aconseguir el màxim d'objectivitat possible en l'avaluació, es demanarà a l'estudiant el màxim de coherència possible entre les notes d'avaluació individual i les notes d'avaluació grupal. En cas de no existir aquesta coherència es prioritzarà sempre la nota individual obtinguda a l'aula, com a nota final. Això és així perquè pensem que la compentència en treball grupal és única i que la resta de competències que l'alumne/a ha d'assolir són d'àmbit individual.

En coherència amb la responsabilitat social que comporta la funció dels mestres, cal especificar dos condicionants més en l'avaluació d'aquesta assignatura. En primer lloc esmentar que les actituds que el professorat consideri d'irresponsabilitat acadèmica poden comportar no assolir l'aprovat en l'assignatura, per entrar en completa contradicció amb el perfil de mestra/e, tal i com assenyala el 5è objectiu general de l'assignatura. En segon lloc, i en relació amb la CG 2, especificar que la llengua vehicular d'aquesta assignatura és el català (encara que es pot treballar documentació en castellà o anglès), en aquest sentit, en qualsevol prova d'avaluació escrita, es penalitzarà amb 0.2 punts, cada falta d'ortografia considerada greu. Si a la revisió d'un treball se perceb, des del el principi, un excés de faltes d'ortografia o una redacció impròpia, es retornarà el treball perquè l'alumne/a el corregeixi i el torni a lliurar al cap d'una setmana. En aquest cas accedirá a un aprovat com a molt.  Pensem que aquestes consideracions seran de molta ajuda per millorar la qualitat de la futura tasca com a mestres i l'actual tasca acadèmica.

La graella posterior mostra quins són els resultats d'aprenentatge que s'esperen de l'alumnat i amb quin sistema seran avaluats. La qualificació es farà en base a l'escala comú de la Facultat d'Educació.

Coll, C. (coord.) (2008). Psicologia de la Instrucció. Barcelona:UOC

Brunner, J.S. (1984). Acción, pensamiento y lenguaje. Madrid: Alianza Editorial

Bruner, J. (1997). La Educación puerta de la cultura. Madrid: Machado Libros

Coll, C., Palacios, J. i Marchesi, A. (2008). Desarrollo psicológico y educación II. Psicologia de la Educación. Madrid: Alianza

Coll, C., Martín, E., Mauri, T., Miras, M., Onrubia, J., Solé, I. i Zabalza, A. (1999). El constructivismo en el aula. Barcelona: GRAO

Gagné, E.D. (1991). La psicología cognitiva del aprendizaje escolar. Madrid: Visor

Gardner, H. (1995). Inteligencias múltiples. Barcelona: Paidós.

González Pérez, J. i Criado del Pozo, M.J. (2004). Psicologia de la educación para una enseñanza práctica. Madrid: Editorial CCS

Lave, Jean, & Wenger, Etienne (1991). Situated Learning: Legitimate Peripheral Participation, Cambridge University Press.

Piaget, J. (1965). The child’s construction of number. Nova York: Norton.

Pozo, I. i Monereo, C. (Coord.) (2000). El aprendizaje estratégico. Madrid: Santillana

Puente Ferreras, A. (2005). Cognición y Aprendizaje. Funsamentos Psicológicos. Madrid: Pirámide

Tuffanelli, L. (2010). Comprender. ¿Qué es? ¿Cómo funciona. Madrid: Ministerio de Educación. Narcea

Vigotski, L.S. (1979). El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Barcelona: Crítica.

Vigotski, L.S. (1995). Pensamiento y leguaje. Barcelona: Paidós

Wells, G. (2001). Indagación dialógica. Hacia una teoria y una práctica socioculturales de la educación (pp. 237-270). Barcelona:Paidós

Woolfolk, A.; Hugues, M. y Walkup, V. (2008). Psychology in Education. Essex: Pearson

Pozo Municio, I. (2000). Aprendices y maestros (4ª ed.). Madrid: Alianza.