Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Psicologia II: Processos Cognitius i Aprenentatge Escolar

• codi 10597
• curs 1
• període Semestre 2
• tipus FB
• credits 9

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Responsable

Dr. Jaime CAMPS - jaumecamps@uic.es

Horari d'atenció

L'horari de tutoria serà a convenir segons les necessitats de l'alumne i sempre mitjançant cita concertada a traves de correu electronic amb el/la professor/a

mcbalaguer@uic.es

jaumecamps@uic.cat

L'assignatura de Processos Cognitius i Aprenentatge Escolar té com a objectiu bàsic el desenvolupament de competències relacionades amb la comprensió de com s’adquireix el coneixement i de com l'escola pot influir en aquesta adquisició. Per això es farà un estudi de les diferents teories de l’aprenentatge que més han influenciat la concepció actual dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

A part d'això també es pretén que l'alumnat adquireixi competències de gestió de l'aula a partir dels continguts que s'impartiran i competències relacionades amb la seva formació com a docent analític/a i reflexiu/va.

- Assolir les competències determinades per treballar l'assignatura.

- Comprendre i saber comunicar els continguts propis de l'assignatura

- Saber contextualitzar els continguts assolits a aspectes de la vida escolar real

- Saber crear entorns d'aprenentatge d'acord a les característiques pròpies dels infants d'EP

- Adquirir mecanismes per regular el propi procés d'aprenentatge

• CEM-14 - Comprendre els processos d'aprenentatge relatius al període de 6 a 12 anys en el context familiar, social i escolar.
• CEM-15 - Conèixer les característiques d'aquests estudiants, així com les dels seus contextos motivacionals i socials.
• CEM-16 - Dominar els coneixements necessaris per comprendre el desenvolupament de la personalitat d'aquests estudiants i identificar-ne disfuncions.
• CET-3 - Expert en la matèria que s'imparteix i en els mètodes d'ensenyament: tenir els coneixements necessaris sobre la matèria que s'ensenya i saber quins mètodes didàctics s'han d'aplicar per crear un bon entorn d'aprenentatge que permeti a l'alumnat adquirir el bagatge cultural que necessita per viure en societat, i aconseguir-ho d’una manera contemporània, professional i sistemàtica.
• CET-4 - Responsabilitat organitzativa: tenir un coneixement i unes habilitats organitzatives suficients per crear un clima de treball agradable a les seves classes i a la classe: organitzat, ordenat i centrat en tots els aspectes, amb ell mateix i amb els companys, i per damunt de tot, és clar, amb l'alumnat. i aconseguir tot això d'una manera professional i sistemàtica.
• CET-6 - Col·laboració amb l'entorn professional de l'escola: tenir els coneixements i les habilitats suficients per establir una bona col·laboració amb les persones i les institucions dedicades al benestar infantil o que pertanyen a l'entorn professional de l'escola.
• CET-7 - Foment de la responsabilitat pel que fa al desenvolupament professional: analitzar, reflexionar i desenvolupar els punts de vista sobre la professió i la competència com a mestre, saber-los explicitar i saber com posar-se al dia.
• CG-02 - Comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament -català i castellà-, de forma oral i escrita, segons el nivell c1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
• CG-04 - Promoure i facilitar en els contextos d'aprenentatge i de convivència, a l'escola i en relació amb l'entorn, l'atenció a les necessitats educatives singulars dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.
• CG-06 - Conèixer els elements que conformen el pensament sistèmic, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.

1.- Coneix i classifica les característiques psicològiques i de la personalitat en el període 6-12.

2.-Sap esbrinar les circumstàncies contextuals dels alumnes per tal de donar explicació al desenvolupament de la personalitat i dels diferents tipus d'aprenentatge.

3. Identifica, analitza i comprèn els processos d'ensenyament i aprenentatge dels nens de 6 a 12 anys i sap com relacionar-los amb l'entorn, prenent consciència de la seva complexitat.

13.- Està familiaritzat amb les estratègies que els alumnes utilitzen per aprendre, les seves necessitats d'aprenentatge, el seu desenvolupament personal i els problemes que apareixeran, i sap com afrontar-los.

20.- Té un coneixement suficient de la psicologia del comportament per analitzar i entendre el seu propi comportament i el dels altres.

21.- Sap integrar la informació contextual de cada situació educativa i sap transferir el resultat de la seva anàlisi a una intervenció concreta (pensament sistèmic)

1. Desenvolupament cognitiu: components individuals i psicosocials de l'aprenenetatge
2. Psicologia Educativa: evolució històrica
3. Psicoloia Cognitiva
4. Teories psicològiques de l'aprenentatge
5. Creació dialògica del coneixement
6. Intel.ligències múltiples

L'avaluació de l'assignatura es desenvoluparà a partir d'un criteri acumulatiu, és a dir, es valorarà el progrés al llarg del periode docent. Els registres que permetran aquesta avaluació es trauran de les diferents activitats d'avaluació continuada, que tindran una naturalesa variada. Concretament, l'assignatura s'avaluarà a partir de l'elaboració continuada d'un portfoli, de la participació competent en les tutories acadèmiques i de la realització de proves individuals d'avaluació. Altres situacions d'on s'extrauran dades són l'observació i valoració de la participació a l'aula i l'autoavaluació. Caldrà distingir les activitats d'entrenament de les activitats d'avaluació.

Per aconseguir el màxim d'objectivitat possible en l'avaluació, es demanarà a l'estudiant el màxim de coherència possible entre les notes d'avaluació individual i les notes d'avaluació grupal. En cas de no existir aquesta coherència es prioritzarà sempre la nota individual obtinguda a l'aula, com a nota final. Això és així perquè pensem que la compentència en treball grupal és única i que la resta de competències que l'alumne/a ha d'assolir són d'àmbit individual.

En coherència amb la responsabilitat social que comporta la funció dels mestres, cal especificar dos condicionants més en l'avaluació d'aquesta assignatura. En primer lloc esmentar que les actituds que el professorat consideri d'irresponsabilitat acadèmica poden comportar no assolir l'aprovat en l'assignatura, per entrar en completa contradicció amb el perfil de mestra/e, tal i com assenyala el 5è objectiu general de l'assignatura. En segon lloc, i en relació amb la CG 2, especificar que la llengua vehicular d'aquesta assignatura és el català (encara que es pot treballar documentació en castellà o anglès), en aquest sentit, en qualsevol prova d'avaluació escrita, es penalitzarà amb 0.2 punts, cada falta d'ortografia considerada greu. Si a la revisió d'un treball se perceb, des del el principi, un excés de faltes d'ortografia o una redacció impròpia, es retornarà el treball perquè l'alumne/a el corregeixi i el torni a lliurar al cap d'una setmana. En aquest cas accedirá a un aprovat com a molt.  Pensem que aquestes consideracions seran de molta ajuda per millorar la qualitat de la futura tasca com a mestres i l'actual tasca acadèmica.

És important esmentar també que aquesta assignatura te dues parts diferenciades. La part de Psicologia de l'Aprenentage desenvolupa 7 crèdits i representa un 80 % de la nota final i la part de Psicologia Social representa 2 crèdits i el 20 % restant. Malgrat que els criteris generals d'avaluació són els que consten en aquesta guia docent, cada un dels professors de les dues parts especificarà aquells aspectes concrets que consideri adequats a la seva part. 

La graella posterior mostra quins són els resultats d'aprenentatge que s'esperen de l'alumnat i amb quin sistema seran avaluats. La qualificació es farà en base a l'escala comú de la Facultat d'Educació.

Proves d'avaluació continuada i prova integradora: 50%. Si la prova integradora es suspèn cal anar a 2a convocatòria.

Portfoli: 10%

Entrevista estructurada: 30%

Grau de participació, conductes a l'aula: 10%

Per aprovar l'assignatura cal realitzar totes les activitats d'avaluació continuada.

Balaguer, M.C. Lectura estartègica dels problemes matemàtics a l'Educació Primària.TDX  http://hdl.handle.net/10803/9348

Coll, C. (coord.) (2008). Psicologia de la Instrucció. Barcelona:UOC

Brunner, J.S. (1984). Acción, pensamiento y lenguaje. Madrid: Alianza Editorial

Bruner, J. (1997). La Educación puerta de la cultura. Madrid: Machado Libros

Coll, C., Palacios, J. i Marchesi, A. (2008). Desarrollo psicológico y educación II. Psicologia de la Educación. Madrid: Alianza

Coll, C., Martín, E., Mauri, T., Miras, M., Onrubia, J., Solé, I. i Zabalza, A. (1999). El constructivismo en el aula. Barcelona: GRAO

Gagné, E.D. (1991). La psicología cognitiva del aprendizaje escolar. Madrid: Visor

Gardner, H. (1995). Inteligencias múltiples. Barcelona: Paidós.

González Pérez, J. i Criado del Pozo, M.J. (2004). Psicologia de la educación para una enseñanza práctica. Madrid: Editorial CCS

Lave, Jean, & Wenger, Etienne (1991). Situated Learning: Legitimate Peripheral Participation, Cambridge University Press.

Piaget, J. (1965). The child’s construction of number. Nova York: Norton.

Pozo, I. i Monereo, C. (Coord.) (2000). El aprendizaje estratégico. Madrid: Santillana

Puente Ferreras, A. (2005). Cognición y Aprendizaje. Funsamentos Psicológicos. Madrid: Pirámide

Tuffanelli, L. (2010). Comprender. ¿Qué es? ¿Cómo funciona. Madrid: Ministerio de Educación. Narcea

Vigotski, L.S. (1979). El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Barcelona: Crítica.

Vigotski, L.S. (1995). Pensamiento y leguaje. Barcelona: Paidós

Wells, G. (2001). Indagación dialógica. Hacia una teoria y una práctica socioculturales de la educación (pp. 237-270). Barcelona:Paidós

Woolfolk, A.; Hugues, M. y Walkup, V. (2008). Psychology in Education. Essex: Pearson

Pozo Municio, I. (2000). Aprendices y maestros (4ª ed.). Madrid: Alianza.

Interacció entre iguals i adults (Psicologia social) (Jaume Camps)

Allport, G. W. (1979). The Nature of Prejudice. Cambridge: Perseus Books. (1a edició de 1954)

Aronson, E. (2000). El animal social (8a edició). Alianza.

Biscarri, J., Samper, L. i Sanuy, J. (1985). Socialització infantil i dinàmica del grup-classe. Lleida: Dilagro.

Córdoba, A.I. et al. (coords) (2006). Psicología del desarrollo en la edad escolar. Madrid: Pirámide.

Gerrig, R.J. i Zimbardo, P.G. (2005). Psicología y vida. Naucalpán de Juárez: Pearson.

Gil, F. i León, J.M. (1998). Habilidades sociales. Madrid: Síntesis.

Harris, J. R. (1998). The Nurture Assumption. New York: The Free Press. 

Hartup, W. W. (1998a). The company they keep: Friendships and their developmental significance. In A. Campbell, & S. Muncer (Eds.), The social child. Hove: The Psychology Press.

López, F. et al. (2003). Desarrollo afectivo y social. Madrid: Pirámide.

Maccoby, E. E. (2003). The Two Sexes. Growing up Apart, Coming Together. Cambridge: Harvard University Press.

Marín, M. (1998). Psicología social de los procesos educativos. Sevilla: Algaida.

Páez, D. et al. (coord.). (2004). Psicología social, cultura y educación. Madrid: Pearson Educación. 

Parsons, T. (1976). La clase como sistema social: algunas de sus funciones en la sociedad americana. A Gras, A. (Ed.). Sociología de la educación. Textos fundamentales (pp. 53-60). Madrid: Narcea.   file:///C:/Users/usuari/Downloads/Unidad2aParsons.pdf

Perinat, A. (1998). Psicología del desarrollo. Barcelona: EDHASA.

Steele, C. M. (1997). A Threat in the Air. How Stereotyper Shape Intellectual Identity and Performance. American Psychologist, 52(6), 613-629. 

Thorne, B. (1993). Gerder Play: Girls and Boys in School. New Brunswick: Rutgers University Press.

Turner, J. C. (1987). Rediscovering the Social Group. A Self-Categorization Theory. Oxford: Basil Blackwell.