Aprenentatge de Llengües i Lectoescriptura 1
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
Responsable
Dra. Maria Carmen BALAGUER - mcbalaguer@uic.es
Horari d'atenció
Professora Carme Balaguer
Concretar cita per mail.
L'assignatura Aprenenetatge de llengües i lectoescriptura I, té per objectiu oferir les bases conceptuals de l'adquisició del llenguatge en infants de 0-3 i de 3-6. Aquesta anàlisi es farà a partir d'un estudi longitudinal de les aportacions de diferents autors, fins arribar a les teories cognitives i interactives actuals. Aquesta assignatura es complementa amb l'assignatura LLengua i lectoescriptura II que es desenvolupa al 2on semestre de 2n.
Per cursar aquesta assignatura cal haver superat Habilitats Comunicatives I: expressió escrita
- Conèixer la trajectòria històrica de les teories de l'adquisició del llenguatge en les edats 0-3 i 3-6.
- Conèixer la trajectòria històrica de l'adquisició inicial de la lectoescriptura.
3. Mostra coneixement de les teories del desenvolupament del llenguatge i de l’educació dels infants en l’etapa d’educació infantil.
5. Mostra coneixement del currículum de llengues i lectoescriptura a l 'EI
6. Mostra coneixement de les teories sobre l’adquisició i el desenvolupament dels aprenentatges corresponents.
7. Afavoreix i estimula les capacitats de parla i escriptura i les orienta a la qualitat
10. Comprèn el pas de l'oralitat a l'escriptura
Treball en grup (entrenament) |
Act. Form. |
Metodo-logia |
competències |
Treball individual (entrenament) |
Act. Form. |
Meto-dologia |
Competències |
Activitat 1: recerca d’articles a la WOS Activitat 3: Mapa Conceptual autors i posada en comú. Activitat 4: Activitat de Chomsky |
CT
ETG
ETG
ETG |
LM
AC
EC
EC |
CEM 42
CG 1 CET 2 CET 7
CEM 42 CET 7
CEM 42 |
|
ETI |
EC |
CEM 43 CET 7 CG2 |
L'avaluació de l'assignatura es desenvoluparà de manera continuada, és a dir, es valorarà el progrés al llarg del periode docent. Els registres que permetran aquesta avaluació es trauran de les diferents activitats d'avaluació continuada, que tindran una naturalesa variada.
Totes les activitats s'acceptaran rigorosament el dia fixat per al lliurament. En cas de demora no s'acceptaran.
IMPORTANT: En les activitats d'avaluació continuada cal que es posi de manifest la coherència del rendiment de l'estudiant en treballs individuals i grupals, per aquest motiu, si es suspènen les activitats individuals d'avaluació, no es fa mitjana amb les qualificacions grupals, sinó que es valorarà la trajectòria individual. Això és així perquè de les competències a superar la majoria són de desenvolupament individual.
Donada la naturalesa d'aquesta assignatura i d'acord amb la Competència General 2 sobre la correcció en l'expressió oral i escrita en llengua vehicular, es descomptarà 0.2 punt per falta d'ortografia greu, en la qualificació de les activitats d'avaluació.
Un/a alumne/a quedarà suspès en 1ª conovatòria quan es posi en evidència que no ha assolit alguna de les competències que estan programades. La segona convocatòria serà una prova personalitzada segons les compeyències no superades.
En relació amb el resultats d'aprenentatge que hem esmentat abans, els sistemes d'avaluació són els següents
Treball en grup (avaluació) |
RA |
Treball individual (avaluació) |
RA |
Tutories D’AVALUACIÓ (nota individual, 15%) Exposició oral (10%) Elaboració d'un story telling (15%) |
3, 6
3 7 |
Prova objectiva (35%)
Activitat 7 transversal : elaboració d’un portfoli amb els continguts, activitats de l’aula i fitxes reflexives. (25%)
|
3, 5, 6. 10
6, 3, 10 |
L'ordre o seqüència de les activitats pot veure's modificat segons imprevistos
.
Balaguer, M.C. Lectura estartègica dels problemes matemàticsa l'Educació Primària.TDX http://hdl.handle.net/10803/9348
Bruning, R.H., Schraw, G.J., Norby, M.M. i Ronning, R.R. (2005),Psicología cognitiva y de la instrucción. Madrid: Pearson.
Cassany, D.; Luna, M. i Sanz, G. (2006). Ensenyar Llengua. Barcelona: Graó
Coll, C.; Palacios, J. i Marchesi, A. (2008). Desarrollo psicológico y educación 2. Psicologia de la educación escolar. Madrid: Alianza
Cubero, R. (2005). Perspectivas constructivistas. La intersección entre el significado, la interacción y el discurso. Barcelona: GRAO
Cuetos, F. (2009). Psicología de la Escritura. Madrid: Wolters Kluwer. España
Mayor, L. (2005). Motivación. A A. Puente Cognición i Aprendizaje. Fundamentos psicológicos. Madrid: Pirámide
Pozo Municio, I. (2000). Aprendices y maestros (4ª ed.). Madrid: Alianza
Puente Ferreras, A. (2005). Cognición y aprendizaje. Madrid: Pirámide
Romero, J.F.; González, M.J.(2001). Pràcticas de comprensión lectora. Estrategias para, el aprendizaje. Madrid: Alianza
Sánchez Miguel, E i Martínez Martín, J. (1998). Las Dificultades en el Aprendizaje de la Lectura. A V. Santiuste i J.A. Bertran (Coords.). Dificultades de Aprendizaje.Madrid: Síntesis
Serra,M; Serrat,E.; Solé,R.; Bel, A.; Aparici,M. (2013). La adquisición del lenguaje.Barcelona. Ariel.
Solé, I. (2000). Estrategias de lectura. Barcelona: GRAÓ
Trilla,J. (Coord) (2002). El legado pedagógico del siglo XX para la esculea del siglo XXI. Barcelona, Graó
Tuffanelli, L. (2010). Comprender. ¿Qué es?. ¿Cómo funciona?. Madrid: Ministerio de Educación, Narcea Ediciones.
Vieiro, P. i Gómez, I. (2004). Psicología de la lectura. Madrid: Pearson Educación
Vygotsky, L. (2012). Pensamiento y Lenguaje. Barcelona: Paidós
Vigotsky, L. (1979). El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Barcelona: Crítica
Woolfolk, A.; Hugues, M. i Walkup, V. (2008). Psychology in Education. Essex: PEARSON Longman