Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Música, Expressió Plàstica i Corporal 2

• codi 10631
• curs 3
• període Semestre 2
• tipus OB
• credits 6

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà

Responsable

Dra. Carmen ARRUFAT - carrufat@uic.es
Dr. Tomas Joaquin CARR - tcarr@uic.es

Horari d'atenció

Expressió Plàstica. Carmen Arrufat

carrufat@uic.es

L'assignatura  de Música, Expressió Plàstica i Corporal 2 consta de tres mòduls corresponents a les tres àrees de coneixement del Departament: expressió musical, expressió plàstica i expressió corporal. Tot i la seva relació i coordinació, s'impartiran de manera independent per tres docents diferents.  Els objectius generals són comprendre els principis que contribueixen a la formació cultural, personal i social  en els aspectes plàstic, audiovisual, i musical; conèixer el currículum escolar; adquirir recursos per fomentar al llarg de la vida activitats artístiques dins i fora de l'escola;  desenvolupar i avaluar continguts del currículum mitjançant recursos didàctics apropiats. Així i tot cada assignatura té uns objectius i una programació més específica que es detallarà a continuació.

Expressió Plàstica 2 (10631)

Dins el context de l'educació infantil es fa necessari un replantejament del què és l'educació artística dels infants i de les futures mestres. Aquesta assignatura pretén facilitar un replantejament personal del què suposa ensenyar art a l'escola infantil.  Partint d'una introducció al panorama de l'educació artística actual[1] intentarem reflexionar sobre les possibilitats que ofereix l'educació artística per poder així posicionar-nos de manera crítica i reflexiva davant la nostra tasca educativa i decidir quin tipus d'ensenyament artístic volem oferir als infants.

Paral·lelament a aquest espai reflexiu, també volem oferir recursos pràctics: tècniques, procediments, coneixement sobre els materials, estratègies organitzatives, recursos bibliogràfics i d'Internet, etc. que permetin un apropament al món de l'art i de l'educació artística tant des del vessant de la comprensió com de la seva producció.

Considerem que per poder apropar els nens al llenguatge artístic és imprescindible un apropament previ personal al món de l'art i al llenguatge visual. En aquesta direcció, l'assignatura pretendrà un desenvolupament del pensament artístic i un apropament als elements propis del llenguatge artístic: tècniques, procediments, coneixement dels materials, recursos interpretatius de la imatge visual

A més de la tradicional consideració de l'educació artística com a eina d’expressió és també una important eina de coneixement i transformació de la realitat exterior i interior. L'assignatura, tot i que oferirà un panorama general de les diverses tendències i fomentarà un posicionament personal lliure, s'enquadra dins el marc de la Cultura Visual i considera que una important funció de l'educació artística és dotar l'alumnat d'eines que li permetin abordar la realitat visual (en un sentit ampli) de forma crítica i conscient del seu transfons.

[1] : maneres de fer habituals, continguts plàstics, concepcions de l'art subjacents, prejudicis,  tendències, etc.

No hi ha cap requisit previ.

Expressió Plàstica Com a objectiu general, proporcionar els recursos conceptuals i procedimentals que permetin  replantejar-se els fonaments de l'educació artística i afrontar les diverses situacions pedagògiques de manera creativa i personal, no només reproductiva

1. Valorar l’educació artística com a matèria portadora de coneixement i no com un àrea encaminada exclusivament a potenciar les habilitats manuals. L'aula de plàstica no és només un lloc on es fan manualitats
2. Reflexionar sobre l'art no com un talent exclusiu dels artistes, sinó com una capacitat que podem millorar i que ens permet accedir a el món amb una mirada diferent.
3. Entendre l'educació artística com un lloc privilegiat per treballar valors i formar persones valorant  l'educació visual i l'expressió artística com a elements claus en el desenvolupament infantil.
4. Conèixer i analitzar de forma crítica els enfocaments més freqüents en educació artística.
5. Ajudar a valorar i gaudir de l'art estimulant la sensibilitat artística.
6. Compartir criteris, recursos,  idees per a dissenyar i desenvolupar projectes a l'aula.
7. Proporcionar recursos organitzatius que facilitin la gestió d'una aula de plàstica.
8. Adquirir destresa en la utilització de tècniques bàsiques i coneixements sobre els materials.
9. Promoure el coneixement i valoració de l’art contemporani com a espai de comprensió de la societat actual. Reflexionar i qüestionar-se temes com la bellesa, l’art, l’artista, el compromís social, el talent, el geni, etc.
10. Introduir alguns aspectes de la interpretació de la imatge visual.

• CG-01 - Integrar les tecnologies de la informació i la comunicació a les activitats d'ensenyament i aprenentatge, a la gestió de l'ensenyament i al desenvolupament professional.
• CG-04 - Promoure i facilitar en els contextos d'aprenentatge i de convivència, a l'escola i en relació amb l'entorn, l'atenció a les necessitats educatives singulars dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.
• CG-10 - Conèixer els elements que conformen la competència de l'esperit emprenedor, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
• CG-11 - Conèixer els elements que conformen la competència de l'orientació a la qualitat, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
• CET-1 - Responsabilitat interpersonal: ser conscient de l'actuació professional i de la influència en l'alumnat. Tenir habilitats i coneixements per gestionar els processos de grup i la comunicació per tal d'aconseguir una bona col·laboració amb i entre l'alumnat.
• CET-2 - Responsabilitat pedagògica: tenir els coneixements i les habilitats pedagògiques per crear un entorn d'aprenentatge segur, per a tota una classe o per a un grup, però també per a alumnes individuals, amb la possibilitat que els infants es puguin convertir en adults responsables i autònoms.
• CET-3 - Expert en la matèria que s'imparteix i en els mètodes d'ensenyament: tenir els coneixements necessaris sobre la matèria que s'ensenya i saber quins mètodes didàctics s'han d'aplicar per crear un bon entorn d'aprenentatge que permeti a l'alumnat adquirir el bagatge cultural que necessita per viure en societat, i aconseguir-ho d’una manera contemporània, professional i sistemàtica.
• CET-4 - Responsabilitat organitzativa: tenir un coneixement i unes habilitats organitzatives suficients per crear un clima de treball agradable a les seves classes i a la classe: organitzat, ordenat i centrat en tots els aspectes, amb ell mateix i amb els companys, i per damunt de tot, és clar, amb l'alumnat. i aconseguir tot això d'una manera professional i sistemàtica.
• CET-5 - Col·laboració amb els companys de professió: tenir els coneixements i les habilitats necessaris per fer una aportació professional al clima pedagògic de l'escola, així com en les relacions professionals, i per aconseguir una bona organització escolar.
• CET-6 - Col·laboració amb l'entorn professional de l'escola: tenir els coneixements i les habilitats suficients per establir una bona col·laboració amb les persones i les institucions dedicades al benestar infantil o que pertanyen a l'entorn professional de l'escola.
• CET-7 - Foment de la responsabilitat pel que fa al desenvolupament professional: analitzar, reflexionar i desenvolupar els punts de vista sobre la professió i la competència com a mestre, saber-los explicitar i saber com posar-se al dia.
• CEM-53 - Conèixer els fonaments musicals, plàstics i d'expressió corporal del currículum d'aquesta etapa així com les teories sobre l'adquisició i el desenvolupament dels aprenentatges corresponents.
• CEM-55 - Saber utilitzar el joc com a recurs didàctic i dissenyar activitats d'aprenentatge basades en principis lúdics.
• CEM-56 - Elaborar propostes didàctiques que fomentin la percepció i l'expressió musicals, les habilitats motrius, el dibuix i la creativitat.
• CEM-57 - Analitzar els llenguatges audiovisuals i les seves implicacions educatives.
• CEM-58 - Promoure la sensibilitat relativa a l'expressió plàstica i a la creació artística.
• CEM-54 - Conèixer i fer servir cançons per promoure l'educació auditiva, rítmica i vocal.

Expressió Plàstica 

• S’interessa per l’art. Entén els mecanismes de simbolització artística i intenta entendre l’art i expressar-se artísticament. Manté una actitud oberta envers l’art valorant-lo com a vehicle de comprensió de la societat.
• S’apropa críticament a les imatges i coneix diferents metodologies d’interpretació de la imatge visual.
• Coneix els diferents models d’educació artística (academicista, autoexpressió creativa, llenguatge visual, cultura visual, projectes de treball, etc. ); es capaç de valorar-los críticament i escollir el  model o models que considera més adequat a les circumstàncies.
• Coneix alguns artistes, tendències artístiques, obres,... que pugui utilitzar com a referents i, sobretot, sap cercar informació sobre art que pugui fonamentar els seus projectes i que apropin els nens al món de l’art.
•  Es capaç d’elaborar projectes de plàstica que utilitzin artistes com a referents i que, en definitiva, tinguin un objectiu artístic i no només un interès manipulatiu o decoratiu.
• Coneix els materials i les tècniques plàstiques necessàries per poder portar a terme projectes de plàstica i té cura en la realització i presentació dels treballs plàstics.
• Coneix les característiques pròpies del llenguatge plàstic dels infants i la seva evolució.
• Coneix recursos organitzatius per a l’aula
• Pren consciència de la importància del treball en valors des de l’educació infantil per potenciar la igualtat de gènere, l’equitat i el respecte als drets humans.

EXPRESSIÓ PLÀSTICA

És important remarcar que els continguts teòrics són tan importants com els continguts tècnics ja que no es tracta d’una matèria estrictament procedimental.

 Continguts teòrics Expressió Plàstica

1. INTRODUCCIÓ. L'educació artística. Preconceptes sobre l'educació artística. Què s'hauria d'ensenyar i què s'hauria d'aprendre a l'escola infantil? Què s'hauria d'ensenyar i aprendre a una facultat d'educació?

2. CONCEPTES PRELIMINARS. Els nostres objectius, continguts, estrategies didàctiques... reflecteixen unes determinades concepcions -sovint inconscients-  sobre la infància, l'educació... que no són neutres i tenen efectes sobre dels nens i l'educació.

• Concepte d'infància
• Concepte d'educació
• Concepte d'art

3. L'ORGANITZACIÓ DE L'AULA/TALLER

• Organització espacial
• Dinàmica de la sessió
• Materials
• Rol del docent. Interaccions entre els companys.

4. L'ART

• Llenguatges artístics
• Tècniques
• Materials
• L'art contemporani
• Artefactes visuals. La Cultura Visual. Imatge i identitat.

5. PROCESSOS ARTÍSTICS BÀSICS

• L'observació
• L'experimentació
• L'expressió
• El pensament artístic
• La creació artística
• La interpretació

6. PROPOSTES DE TREBALL

• Criteris per a l'elaboració de propostes
• Treballar a partir d'artistes i/o corrents artístics
• Treballar a partir de temàtiques
• Treballar a partir de llenguatges artístics i/o materials
• Treballar a partir de tècniques
• Alguns models pedagògics en relació a l'art (Reggio Emilia, Projectes de treball...)

7. AVALUACIÓ

• Avaluació de les propostes
• Avaluació dels aprenentatges
• Autoavaluació i avaluació compartida

Expressió Plàstica. Les sessions estaran dividides en dos mòduls, un estarà més orientat a l'introducció dels fonaments bàsics de l'assignatura i l'altre als aprenentatges tècnics i de materials. En totes dues parts farem referència a aspectes propis de la didàctica i de l'escola infantil. De tota manera, no serà una divisió estanca i procurarem que en ambdues parts hi hagi un accés al materials i que els conceptes es treballin sempre d'una manera pràctica, sense reduir-los a classes magistrals.

Les sessions s'organitzaran, sempre que sigui possible, a partir del visionat d'imatges, activitats pràctiques, presentacions dels alumnes dels textos bibliogràfics, debats, etc. De tota manera, en alguns casos també es pot fer necessària la introducció més teòrica d'alguns temes. Es donarà molta importància a la posada en comú de la informació trobada i dels materials o projectes concebuts pels alumnes. Es valorarà la capacitat d'aprenentatge a partir del treball dels companys i companyes.

L’ordre dels continguts exposat a l’apartat de continguts no té perquè coincidir exactament, alguns apartats es poden treballar simultàniament o es pot alterar l’ordre en funció de les necessitats de l’alumnat o de la programació d’alguna visita a alguna exposició o escola.

A l'inici del curs es proporcionarà un cronograma orientatiu de l'assignatura, tenint en compte que no tot pot estar previst i que algunes decisions les prendrem en funció dels interessos de l'alumnat. Aquest cronograma s’anirà actualitzant en funció del ritme a que avanci el curs i dels canvis que puguin fer-se.

La presència i participació és necessària als diferents blocs (música, expressió corporal i expressió plàstica). Per aprovar l'assignatura cal aprovar tots els blocs i la nota serà resultat conjunt de tots ells.

Expressió plàstica

Es necessària una assistència mínima al 60 % de les classes amb una participació activa i enriquidora a les classes:

Exercicis parcials, presentacions, etc. (entrega puntual i contingut)

Portafoli final

L’avaluació és continuada tot i que s’ha de tenir present que la suma de les notes parcials  no dóna lloc automàticament a la nota final. En aquest sentit, l’elaboració del portafoli final (no diari de classe) cobra una gran importància perquè apart de contenir els exercicis treballats durant el curs també dóna la oportunitat de reflexionar sobre ells enriquint-los i projectant una mirada crítica sobre la feina feta que reflecteixi la maduració i interiorització dels continguts i competències. Aquest portafoli inclourà algun apartat nou que ajudi a avaluar l’autonomia i capacitat reflexiva de l’alumnat enfront un text o activitat no treballada a classe.

Així mateix, el respecte envers l’aula i els materials és fonamental, no està permès endur-se materials a casa i la responsabilitat en el manteniment i ordre dels materials forma part dels criteris d’avaluació.

La pauta de qualificacions serà l’habitual a la Facultat d'Educació (excel·lent, notable, aprovat, insuficient, deficient, NP). La nota final serà numèrica i globalitzarà tots els blocs.

Qualsevol plagi (còpia d’un company, utilització de fragments extrets d’Internet o d’altres recursos bibliogràfics) sense ressaltar entre cometes i sense citar correctament serà considerat una falta greu i pot ser motiu suficient per considerar suspesa l’assignatura. Traduir o canviar algunes paraules al redactar també es considera plagi. Sempre que s’inclouen idees, textos, exemples, imatges d’altres persones s’ha d’especificar la procedència.

L'atenció a l'ortografia, la correcció al redactar  i l'ús correcte de les normes de citació són aspectes fonamentals per superar l'assignatura

MODIFICACIÓ SISTEMA D'AVALUACIÓ COVID 19

1. Llibreta d'apunts 2 modalitats. Recull d’apunts de classe.

a. Nivell bàsic: apunts de classe / Activitats treballades en la primera part de la sessió (presentar un objecte, textos treballats, activitats ...)

b. Nivell Premium:

• apunts de classe
• ampliació amb recerca d'informació dels artistes, dibuixos, comentaris, opinions personals, collage, poemes, cites, fotos, cançons, etc.
• Relació entre les dues parts de les sessions

2. Treball final

•  Fotografies dels treballs anteriors al confinament (els que tingueu)
• Fotografies dels treballs fets durant el confinament
• Fotografies dels tallers fets durant el confinament
• Descripció de cadascuna de les peces amb

*         Títol de l'obra
*        Tècnica utilitzada
*         Breu explicació del tipus d'objecte i significat de l'obra
*        Principals aprenentatges tècnics

• Autoavaluació de cada peça amb puntuació de l' 1 al 10 en cadascun dels següents apartats

*        Esforç
*        Autocrítica
*         Capacitat de millora
*        Actitud
*        Risc
*        Fotografia
*         Significat adequat
*        Qualitat artística
*        Aprenentatges
*        Creativitat

• Comentari general de totes les peces fent referència i aportant evidències (exemples) sobre els diferents criteris d'avaluació.

3. Reflexió sobre els APRENENTATGES PER AQUELLES PERSONES QUE NO TINGUIN LA LLIBRETA

Reflexió responent a les següents preguntes

 Què he après sobre la meva faceta com a artista o com a creativa?

• Què he après sobre el meu procés creatiu? Quins passos em van bé per fer un treball creatiu?
• Quin aspecte em sembla més important per ser una bona mestra de plàstica?
• Quin aspecte em sembla més perjudicial per ser una bona mestra de plàstica?
• En què ha canviat el meu concepte sobre l'art?
• ¿En què s'ha ajustat el meu concepte sobre les manualitats?
• Quina evolució he fet en el meu concepte sobre el talent?
• Què és el que m'ha semblat més important pel que fa a l'Educació artística en l'etapa 0-3?
• Què és el que m'ha semblat més important pel que fa a l'Educació artística en l'etapa 3-6?
• Inventa't un taller perquè els nens aprenguin a ser crítics a través de l'art
• Inventa't un taller perquè els nens aprenguin a ser creatius a través del art.

 EXPLICACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ

Atenent a la idea que és més important el procés que el resultat, avaluaré tenint en compte aquests criteris.

1. Dedicació. Esforç. Evidències en la realització i presentació dels esbossos, les idees prèvies, els intents fallits, fotografies de procés ... evidències que hi ha hagut un esforç.

2. Progrés. Capacitat d'aprendre dels errors. Evidències que reflecteixin la capacitat d'autocrítica per descobrir els nostres errors, els nostres encerts i com podríem millorar la feina feta. En què hem millorat. La capacitat d'aprendre es reflecteix en:

• • Repetir alguna cosa quan no ens surt en lloc de canviar d'objecte o de tema
• • Acceptar els comentaris entenent que són per ajudar i es refereixen a la peça, mai a la persona
• • Incorporar millores
• • Aprendre del que fan les companyes, del seu model i dels comentaris que elles reben.

3. Actitud. Assistència, participació, dialogar amb les idees de les altres des del respecte i aportant coses valuoses a el grup amb els nostres comentaris. Evidències en l'actitud a classe i en la llibreta

4. Capacitat de prendre risc. No anar a l'objecte més fàcil, no calcar, no prendre models d'il·lustració que ja donen el treball d'observació elaborat. Evidències a classe i en la pròpia peça artística.

5. Observació. Evidències en la pròpia peça. Demostrar l'esforç d'observació amb:

• • Detalls
• • Textures
• • Ombres
• • Si és en color utilitzant gammes de tons d'un mateix color

6. Presentar bones fotos del que hem fet. Evidència en les fotos

• • Fons blanc o d'acord amb la peça
• • Il·luminació, ombres
• • Enfocada
• • Enquadrada (retallar el que sobra)
• • recta
• • Perspectiva pensada o diverses perspectives

7. Aprenentatges. Idees, tècniques, conceptes que he après. Evidències incloent comentaris i aprenentatges a classe, a la llibreta i portfoli. (S'assembla a el punt 2)

8. Dir alguna cosa. Intentar dir alguna cosa amb l'art, no només fer alguna cosa decoratiu. Pot ser una idea, un record, un sentiment ...

9. Qualitat artística de la peça.

Expressió Plàstica. Cadascun dels temes especificats a l’apartat de continguts anirà acompanyat d’un text de lectura obligatòria que estarà disponible a la Intranet i que treballarem a classe. Paral·lelament es proporcionarà una bibliografia recomanada, però no obligatòria.

ABELLEIRA, Ángeles; ABELLEIRA, Isabel (2016). Los hilos de infantil. Londres / Nueva York: Routledge.

ACASO, María (et al.) (2007). "conocer, jugar y crear con el arte contemporáneo" en Manuel BELVER; Ana Mª ULLAN. La creatividad a través del juego. Salamanca: Amarú ediciones.

ACASO, María; MEGÍAS, Clara (2017). Art Thinking. Barcelona: Paidós

ACASO, María (2009). La educación artística no son manualidades. Madrid: Catarata

AGIRRE ARRIAGA, Imanol (2000).Teorías y prácticas en educación artística : ideas para una revisión pragmatista de la experiencia estética . Pamplona: Universidad Pública de Navarra

AGIRRE, Imanol (2009). "Sobre los usos del arte", Infancia: educar de 0 a 6 años. Barcelona: Asociación de maestros Rosa Sensat.

AGIRRE, Imanol; GIRÁLDEZ, Andrea (2009). "Fundamentos curriculares de la educación artística". En Lucina JIMÉNEZ, Imanol  AGIRRE; Lucia G. PIMENTEL (coords.). Educación artística, cultura y ciudadanía. Metas Educativas 2021: la educación que queremos para la generación de los Bicentenario. Madrid: OEI/Santillana, págs. 75-88.

AGIRRE, Imanol (2015a). "Repensar las relaciones entre artes e infancia en la educación escolar".

https://proyectovaca.files.wordpress.com/2016/02/vaca-en-formacic3b3n-septiembre-2015-aguirre-de-castro-saloniers.pdf

proyecto vaca: https://proyectovaca.wordpress.com/

AGRA, Mª Jesús (et al.) (2007). La educación artística en la escuela. Barcelona: Grao.

ALVÁREZ RODRÍGUEZ, Dolores (2003). "Esto no es una pipa" en Marín Viadel, R. Didáctica de la educación artística (pp.359-395). Madrid: Pearson Prentice Hall.

BAMFORD, Anne (2009). El factor ¡wuau! Barcelona. Octaedro

BATALLA, Gregoria (2009). "Escuchando al niño. El arte en la escuela". Figuras retóricas del arte contemporáneo

http://www.mrpmenorca.cat/index2.php?option=com_docman&task=doc_view&gid=83&Itemid=31

BELVER, Manuel H / ULLÁN, Ana Mª (eds.) (2007). El arte a través del juego. Salamanca: Amarú ediciones.

BELVER, Manuel H/ ACASO, María/ MERODIO,I (eds)(2005). Arte infantil y cultura visual. Madrid: Eneida

BERDICHEVSKY, Patricia (2009). Primeras huellas. El lenguaje plástico visual en el jardín maternal. Rosario: Homo Sapiens.

BERROCAL, Marta (et al.) (eds.)(2005): Menús de educación visual y plàstica, Graó, Barcelona. Hay 2 capítulos que me interesan:"Introducción" y "Orientaciones didácticas y metodológicas". En Menús de educación visual y plástica: siete propuestas para desarrollar en el aula. Barcelona: Graó.

CABANELLAS, Isabel y HOYUELOS, Alfredo (1996). "Bebés y expresión plástica", Cuadernos de Pedagogía, 247

CABANELLAS, Isabel Cabanellas; HOYUELOS, Alfredo (1999) Formació de la imatge plàstica del nen: didàctica i desenvolupament del sentit del espai. Pamplona: Diputació Foral de Navarra, Direcció d´Educació.

CABANELLAS, Isabel Cabanellas; HOYUELOS, Alfredo (1999). "Fichas, libros de texto y otras incoherencias escolares". Infancia núm 55. Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat.

CAÑETE PULIDO, M. (2010). Evolución de la Expresión Plástica en los niños y niñas de Educación Infantil Elementos básicos del lenguaje plástico. Objetivos, contenidos, materiales, estrategias metodológicas y de evaluación de la Expresión Plástica. Modelos y estereotipos. Revista digital: Innovación y experiencias educativas, (nº 26).

CAJA, J (coordinador) (2001) La Educación visual y plástica hoy. Educar la mirada, la mano y el pensamiento. Barcelona: Graó.

 COLS, Carme (2002) "El ambiente". En Hacer plástica, un proceso de diálogos y situaciones. Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat.

DÍEZ NAVARRO, Mari Carmen (2018).Arte en la escuela infantil. Barcelona: Graó.

EDWARDS, Carolyn/ GANDINI, Lella/ FORMAN, George (1998) The hundred languages of children. The Reggio Emilia approach. London: Ablesh Publishing.

EISNER, E. W. (2002). El arte y la creación de la mente. El papel de las artes visuales en la transformación de la conciencia. Barcelona: Paidós.

GOLEMAN, Daniel (1996). Inteligencia emocional. Barcelona: Kairós.

GREENE, Maxime (2005). Liberar la imaginación. Barcelona: Graó.

HERNANDEZ, Fernando (2000). Educación y cultura visual. Barcelona: Octaedro

HERNÁNDEZ, Fernando (2002). “Los proyectos de trabajo. Mapa para navegantes en mares de incertidumbre”, Cuadernos de pedagogía nº 310. Barcelona: Wolters Kluwer.

ISALT, Carme (2010) “La construcció del saber compartit” (un recorregut biogràfic de canvi), Infància : educar de 0 a 6 anys ,núm:172. Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat.

LOWENFELD, Viktor, Desarrollo de la capacidad creadora, Buenos Aires, Kapelusz

MARIN VIADEL, Ricardo (coordinador)(2003). Didáctica de la educació artística. Madrid: Prentice Hall.

MARÍN VIADEL, Ricardo (2003). “Aprender a dibujar para aprender a vivir”, Didáctica de la educación artística. Madrid: Pearson- Prentice Hall.

MESONERO, Antonio y TORIO LÓPEZ, Susana (1996).­­ Didáctica de la expresión plástica en educación infantil. Oviedo: Universidad de Oviedo.

NAVARRO DÍEZ, Mari Carmen (2016). El oficio del arte. Soñar con el lápiz en la mano. Barcelona: Graó.

SANS, Soledat/ Balada, Marta, Col·lecció Fragments. Barcelona: El carrau blau i Rosa sensat. 

SPRAVKIN, Mariana (2009). Educación plástica en la escuela: un lenguaje en acción. Madrid: Editorial CEP.

SPRAVKIN, Mariana et al. (2009). Artes plásticas. Caminos para crear, apreciar y expresar. Madrid: Editorial CEP.

TRUEBA, Beatriz (2015). Espacios de armonía. Barcelona: Octaedro.

WILD, Rebeca (2011) Etapas del desarrollo. Barcelona: Herder