Assignatura

Dret Romà

  • codi 10651
  • curs 1
  • període Semestre 2
  • tipus OB
  • credits 6

Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català

Horari
 Sem.2  DC 12:00 14:00 b503
 Sem.2  DJ 12:00 14:00 b503

Professorat

Presentació

El Dret romà ofereix a l' estudiant la possibilitat de conèixer un mecanisme de creació i aplicació del dret que forma part de la nostra tradició , i que es troba recollit en diferents institucions jurídiques del dret modern . A més , és bo tornar els ulls al dret romà davant la creixent unificació jurídica europea , tenint en compte que ell és el tronc del qual han brollat gairebé tots els drets nacionals.

Requisits previs

No procedeix

Objectius

Els objectius de l'assignatura són dos : 1 / Conèixer l'evolució del dret privat romà , així com la formulació i la regulació de les seves institucions , i 2 / Estudiar el dret romà , com a referència històrica de creació del dret , per tal d'interpretar situacions i regulacions de l'actualitat jurídica .

Competències / Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 01 - Adquirir la capacitat d'entendre les idees principals i participar en conferències o lliçons magistrals en un context acadèmic
  • 02 - Adquirir la capacitat de comprensió, anàlisi i síntesi
  • 11 - Adquirir habilitats per a l'aprenentatge autònom
  • 14 - Prendre consciència de la importància del Dret com a sistema regulador de les relacions socials

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

1 . Coneixerà i identificarà les fonts de creació i de manifestació del Dret Romà .
2 . Coneixerà i comprendrà el procediment de les accions , i les principals institucions del dret romà.
3 . Hi haurà desenvolupat la capacitat de sintetitzar i analitzar la informació obtinguda de les classes presencials i del material complementari aportat pel professor
4 . Haurà adquirit destreses que afavoreixin la comprensió lectora .
5 . Hi haurà adquirit habilitats per a l'aprenentatge autònom .

Continguts

Tema 1 . Història i fonts del dret romà
1.1 . Concepte de dret romà. Situació temporal i geogràfica .
1.2 . Formes de constitució política: La monarquia : la civitas antiga o quiritària . La república . El principat . El dominat 1.3 . Les fonts del dret romà.
 
EL PROCEDIMENT ROMÀ

Tema 2. El proces romà
2.1. L'acció. Caràcters generals del procés romà.
2.2. El procediment de les accions de la llei .
2.3. El procediment formulari
2.4. L'ejecució patrimonial.
2.5. Recursos complementaris de la jurisdicció pretoria.

LA PROPIETAT I ELS ALTRES DRETS REALS

Tema 3. Les coses i la seva classificació
3.1 . Concepte de cosa.
3.2 . Classes de coses.
3.3 . L'ús de les coses. Actes de simple ús . Actes de disposició . Actes de gaudi .

Tema 4. La propietat i possessió de les coses
4.1 . Concepte de propietat.
4.2 . Classes de propietat.
4.3 . Contingut de la propietat. Possessió i tipus de possessió.
4.4 . Recursos processals de defensa de la possessió i de la propietat.
4.5 . Limitacions legals de la propietat.

Tema 5. Maneres d'adquisició de la propietat.
5.1 . Classificació dels modes d'adquirir.
5.2 . Maneres d'adquirir que requereixen actes formals d'atribució de la propietat: Addictio. Mancipatio. Llegat do llec.
5.3 . Maneres d'adquirir la propietat que consisteixen en apropiacions possessòries sense forma. Ocupació. Adquisició dels fruits naturals. Especificació. Accessió. Traditio. Usucapió.

Tema 6. Concurrència de drets reals
6.1 . Tipus de concurrència.
6.2 . La copropietat . Concepte . Règim . Accions divisòries .
6.3 . Les servituds . Concepte . Règim . Tipus . Accions en defensa de les servituds . Constitució . Extinció .
6.4 . L'usdefruit . Concepte . Contingut . Caució usufructuària . Cuasiusufructo . Defensa processal de l'usufructuari . Adquisició de l'usdefruit . Extinció de l'usdefruit .

LA FAMÍLIA

Tema 7. La família i les relacions de potestat
7.1. La família . El parentiu . Subjectes sui iuris i alieni iuris .
7.2. Les relacions de potestat a la família : La pàtria potestat , la manus , la dominica potestas .
7.3. Situació patrimonial dels fills i dels esclaus . El peculi . Bona materna i bona adventícia . Responsabilitat per deutes contrets per fills o esclaus .
7.4. El matrimoni i les relacions patrimonials entre els cònjuges
7.5. La tutela i la curatela .
 
DRET DE SUCCESSIONS

Tema 8. Dret de successions
8.1 . La successió en general; conceptes fonamentals .
8.2 . Tipus d'hereus .
8.3 . Principis informadors de la successió hereditària .
8.4 . La bonorum possessio .

Tema 9. Tipus de successions
9.1 . La successió intestada o ab intestato : concepte .
9.2 . La successió intestada en el Ius Civile (Llei de les XII Taules i Lex Voconia ; senatconsults Tertulià i Orficiano ) .
9.3 . La successió intestada segons el dret pretori .
9.4 . La successió testamentària : concepte i forma del testament .
9.5 . Testamentifactio ; capacitas ; indignitas .
9.6 . Contingut del testament : la institució d'hereu , la voluntat testamentària : interpretació del testament ; les substitucions .
9.7 . Ineficàcia del testament .
9.8 . La successió forçosa : els hereus forçosos i els efectes de la preterició .
9.9. Els pòstums .
9.10 Bonorum possessio contra tabulas testamenti .

Tema 10. L'herència jacent i l'hereu després de l'adquisició de l'herència
10.1 . Concepte d'herència jacent .
10.2 . Classes de delació .
10.3 . Spatium deliberandi i interrogatio in iure .
10.4 . Addició de l'herència .
10.5 . El caràcter universal de la successió : la comunitat hereditària .
10.6 El ius adcrescendi .
10.7 . Les col · lacions .
10.8 L' heres i el patrimoni heretat : responsabilitat per deutes de l'herència .

DRET D'OBLIGACIONS I CONTRACTES

Tema 11. Les obligacions
11.1 . Concepte d'obligació .
11.2 . Contingut de l'obligació .
11.3 . Formes d'extinció de les obligacions .

Tema 12. Fonts de les obligacions .
12.1 Els delictes i les accions penals .
12.2 Els préstecs
12.3 Les estipulacions .
12.4 . Els contractes.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

Les classes consistiran en lliçons magistrals en què s'explicarà el contingut de l'assignatura , combinades amb classes pràctiques en què s'analitzaran casos pràctics extrets de l'abundant jurisprudència romana .
A més els alumnes hauran de realitzar una exposició oral sobre un tema que s'elegirà pel professor a classe .

ACTIVITAT FORMATIVACOMPETÈNCIES
Presentación en el aula de los conceptos y su aplicación práctica
01 02 14
Estudio independiente del alumno
02 11
Trabajos individuales y en grupo
02 11

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

La nota final de l'assignatura es compondrà en un 30% de l'avaluació contínua i un 70% de l'examen final.

L'examen final serà oral. És imprescindible treure almenys un 5 per aprovar l'assignatura.

 

L'avaluació contínua consisteix:

 

Al llarg del semestre hi haurà proves escrites setmanals que constaran d'una pregunta. En total es realitzaran 4, en els dies 6 i 27 de febrer, el 13 de març i el 10 d'abril. De tots ells cada alumne tindrà una única nota que es donarà a conèixer a partir del 3 de maig. És obligatori fer-los tots i per cada un que no es realitzi, es descomptarà un 0.1 de la nota d'aquesta prova. La nota d'aquesta prova comptarà un 30% de la nota final sempre que l'examen final estigui aprovat (amb un 5 o més). En cada un entrarà el tema que es digui a classe.

 

L'assistència la Cicle de Conferències de Formació Contínua és obligatòria. La falta d'assistència a les mateixes comptarà negativament en l'assignatura. És a dir, en funció del nombre de conferències al qual no s'hagi assistit es baixarà fins a un punt la nota final que hagi resultat de l'avaluació total de l'assignatura. Per exemple: si es falta a una conferència la nota baixarà 0,4 punts, si es falta a dues conferències la nota baixarà 0,7 punts i si es falta a les tres conferències la nota baixarà 1 punt. Aquesta normativa no és aplicable per als alumnes Erasmus o d'intercanvi, ni tampoc als alumnes dels Dobles graus.

 

Amb independència de l'avaluació contínua, el dia 28 de març hi haurà un examen parcial alliberador escrit. S'allibera amb un 5. La nota de les persones que l'alliberin farà mitjana amb la nota de l'examen oral final. Un cop calculada la mitjana aquesta nota comptarà un 70% de la nota final de l'assignatura. Les persones que no ho alliberin es presentaran amb tota la matèria a l'examen final oral. Entrarà fins al tema 6 inclòs.

 

L'assistència és obligatòria. Cada falta baixa 1 0.1 de la nota final a partir de la 5a falta a classe.

En l'examen de 2a convocatòria de Juliol no es tindrà en compte l'avaluació contínua.

 

Bibliografia i recursos

  • Rafael Domingo Oslé, Elementos de Derecho Privado Romano, Aranzadi, Pamplona, 2010
  • Alvaro D'Ors, Elementos de Derecho Privado Romano, Eunsa, Pamplona
  • Rafael Domingo / Otros, Textos de Derecho Romano, Aranzadi, Pamplona, 2002.
  • Manuel J. García Garrido, Derecho Privado Romano, Acciones, Casos, Instituciones, Ediciones Académicas, Madrid, 2010.
  • Joan Miquel, Derecho Privado Romano, Marcial Pons, Madrid, 1992.
  • Álvaro D’Ors, Derecho Privado Romano, Eunsa, Pamplona, 2004

Material didàctic

      Materials
            Apuntes tema 11 tema11.va2017.pdf 
            ApuntesTema 12  tema12.va2017.pdf 
            Repaso Derecho Romano preguntaspararepasodederechoromano.docx 
            Tema 10 apuntes tema10.va2017.pdf 
            Tema 1 apuntes tema1.va2016.pdf 
            tema 2 apuntes tema2.va2016.pdf 
            Tema 3 apuntes tema3.va2017.pdf 
            Tema 4 apuntes tema4.va2017.pdf 
            Tema 5 apuntes tema5.va2017.pdf 
            tema 6 apuntes tema6.va2017.pdf 
            Tema 7 apuntes tema7.va2017.pdf 
            Tema 8 apuntes tema8.va2017.pdf 
            Tema 9 apuntes tema9.va2016.pdf 
  © 2024 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00