Ensenyament i Aprenentatge de Ciències Socials 1
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà,
Responsable
MsU Santiago RAVENTÓS - yraventosd@uic.es
Horari d'atenció
En acabar cada classe, es considerarà temps de tutories acadèmiques. És preferible, però, concertar prèviament la reunió per email, ja que si ningú ha demanat tutoria pot ser que el professor s'hagi compromès amb alguna altra tasca.
mtintore@uic.es
L’àmbit de coneixement del medi a l’educació primària té com a finalitat proporcionar a l’alumnat de primària els coneixements i les eines per ubicar-se en l’entorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a millorarlo. El concepte de medi que dóna nom a l’àmbit de l’àrea fa referència al conjunt de situacions, fenòmens, objectes, elements o problemes que integren l’espai natural i humanitzat —l’escenari on conviuen les persones i on interactuen amb la naturalesa— com una manera d’aproximar-se a l’estudi de la realitat social. El coneixement del medi centra la seva intervenció didàctica a facilitar a l’alumnat de primària el pas de la cultura viscuda a la seva reconstrucció intel·lectual. L’àmbit pretén capacitar l’alumnat de primària per entendre, opinar i prendre decisions sobre els aspectes de l’entorn amb què interacciona. L’aprenentatge ha d’ésser contextualitzat i encaminat a interpretar les experiències, tant directes com indirectes, properes en el temps i en l’espai, i significatives a fi de poder establir relacions cognitives i afectives.
No hi ha requisits previs.
1. Formar al futur professorat en competències per ensenyar les CCSS
2. Donar a conèixer la matèria i didàctica de les CCSS.
3. Adquirir els valors epistèmics i els valors clàssics de les ciències (precisió, rigor, coherència) i els valors per viure en una societat democràtica i intercultural
L'assignatura tindrà en compte l'assoliment de les competències a través de l'anàlisi de les aportacions dels alumnes. Les metodologies consisteixen en: treballs individuals i col·lectius, proves, entrevistes, presentacions, participació a classe, mètodes expositius, estudi de casos, projectes TIC, etc.
Horari
|
Modalitat organitzativa |
Descripció |
Possibles Mètodes |
Presencial |
Classes teòriques |
Sesions expositives de la professora o estudiants |
LLIçó magistral Lliçó magistrall interactiva i amb altres tècniques (xiuxiueig...) |
Seminaris |
Construcció de coneixement amb la interacció i l'activitat |
Seminari amb document científic a la mà Tallers amb experts |
|
Classes pràctiques |
Qualsevol tipus de pràctiques d'aula |
Estudi/Lectura de documents i casos Resolució d'exercicis ABP Mètode d'indagació i preguntes (inquiry) Aprenentatge orientat a projectes Aprenentatge cooperatiu Role Playing Cine-Fòrum Llibre-Fòrum Misteris Examens i proves d'avaluació |
|
Tutories |
Atenció personalitzada als estudiants |
Contracte d'aprenentatge Entrevistes amb portfoli |
|
Pràctiques externes |
Formació en entitats externes a la universitat: museus, exposicions |
Sortides culturals |
|
Treball autònom |
Estudi i treball en grup |
Aconseguir que els alumnes aprenguin entre ells |
Aprenentatge cooperatiu |
Estudio i treballindividual |
Desenvolupar la capacitat d'auto-aprenentatge Estudi personal i aprofundiment |
Flipped classroom Contracte d'aprenentatge Estudi independent |
|
|
|
|
COMPETÈNCIES | METODOLOGIA | ACTIVITAT FORMATIVA |
---|---|---|
CEM-31 CEM-32 CEM-33 CEM-34 CEM-35 CEM-36 CEM-37 CET-1 CET-2 CET-3 CET-4 CET-5 CET-6 CET-7 CG-01 CG-02 CG-03 CG-04 CG-09 CG-10 CG-11 | Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge orientat a projectes Mètode expositiu / lliçó magistral | Classes pràctiques Classes teòriques Estudi i treball en grup Estudi i treball individual / autònom Tutories |
Els sistemes d'avaluació s'adequaran a les normatives vigents en cada moment respecte al COVID'19
Sistemes d'avaluació
Sistemes |
Mètodes |
Moments |
Avaluació de la professora |
Registre de conversacions Observació sistemàtica Calificació de treballs i proves orals, escrites o visuals
|
Inicial Del procès Final |
Co-avaluació |
Graella d'observació |
Al llarg del procès |
Auto-avaluació |
Registre d'aconteixements i de feina feta Portfoli |
Al llarg del procès Final |
Criteris d'avaluació
La presència i participació és necessària i obligatòria. Per poder tenir avaluació continuada es requereix una assistència al menys del 60%
L'avaluació de l'assignatura tindrà en compte l'assoliment de les competències a través de l'anàlisi de les aportacions dels alumn@s: treballs individuals i col·lectius, proves, entrevistes, presentacions, participació a classe, etc. Hi haurà una sortida cultural al Cosmocaixao CaixaFòrum durant el semestre.
El professorat, avaluarà de forma continuada els diferents aspectes parcials durant el semestre.Cal superar el total de les activitats individuals per poder comptabilitzar la nota final. Es tindrà en compte el pilar de Delors que defineix com a part de les competències el saber ser i estar.
Assistència i participació.........................20%
Treballs a classe (inclouen autoavaluació i coavaluació).........................30%
Treball final d'assignatura..........30%
Examen......20%
La Matrícula d’Honor suposa que l’alumne en qüestió no només ha assolit tot el previst en alt grau, sinó que ha assolit ‘quelcom més’: en originalitat, en treballs extra, en aprofundiment, etc.
Per obtenir MH, com a mínim s’ha de tenir la nota 9,5 a l’assignatura i complir amb els criteris recollits a la guia docent.
Addenda amb motiu de la crisi de COVID-19: el sistema d'avaluació serà el mateix. El treball final da l'assignatura estarà format per les quatre presentacions orals de cada grup
DECRET 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. Pàgines 84 a 103
Bibliografia General (en negreta, materials classes de CCSS anglès- grau bilingüe)
Aranda, A y Alba A.D. (2012). Representación del entorno mediante mapas por alumnos de infantil y primaria. Íber, 71, 100-108.Benejam, P.& Pagès, J. (coord.), (1998). Enseñar y aprender ciencias sociales, geografía e historia en la Educación Secundaria. Horsori.
Cooper, H. (2002). Didáctica de la historia en educación infantil y primaria. Madrid, Morata
Cooper, H. (2017). Teaching History Creatively, 2nd edition. London: Routledge
De Miguel, R., de Lázaro, M.L., & Marrón Gaite, MJ. (2012). La educación geográfica digital. España: Asociación de Geógrafos Españoles y Universidad de Zaragoza.Horrie, C. (2019, in press). 100 ideas for primary teachers history. London: Bloomsbury
Howorth, M. (2015). Teaching Primary History: Everything a Non-Specialist Needs to Teach Primary History. London: BloomsburyMarrón Gaite, Mª J.(1998): “El medio rural como recurso didáctico para la enseñanza de la geografía”, págs. 65-112, en Vera Ferre, J.R.; Marrón Gaite, Mª J y Tonda Monllor, E.M. Educación y Geografía Universidad de Alicante y Grupo de Didáctica de la Geografía de la AGE.
Marrón Gaite, Mª J. (2007): “Enseñar geografía en la era de la globalización. Un reto desde la metodología activa”, Conferencia inaugural del curso académico 2007-2008, Facultad de Educación, Centro de Formación del Profesorado, Madrid.
Ramón Martínez Medina; Roberto García-Morís; Carmen Rosa García Ruiz. (2017). Investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales. Retos, preguntas y líneas de investigación”. Madrid: Asociación Universitaria de Profesores de didáctica de las ciencias socialesISBN electrónico: AE-2017-17004516Pike, S. (2015). Learning Primary Geography: Ideas and inspiration from classrooms
Prats, J.(2000): La didáctica de las ciencias sociales en la formación inicial del profesorado”, Iber, 24; págs. 33-44. Graó.Scoffham, S., & Owens, P. (2017).Teaching Primary Geography (Inglés). London: Bloomsbury
Scoffham, S. (2016). Teaching geography creatively 2nd edition. London: Routledge
Smith, C. (2016). History through stories: Teaching primary history with storytelling. London: Hawthorn Press; New edition edition (November 15, 2016
Souto, X. (2011). La metodología didáctica y el aprendizaje del espacio geográfico en Didáctica de la Geografía y la Historia. Barcelona: Grao.Souto González, X.M. (1999): “Metodología y procedimientos para enseñar”, en Didáctica de la geografía. Problemas sociales y conocimiento del medio, págs. 147-167. Ediciones del Serbal. Barcelona.
Tonda Monllor, E.M. (2010). De la geografía del siglo XX a la geografía del siglo XXI ¿Qué contenidos enseñar? Departamento de Geografía Humana. Universidad de Alicante
Bibliografia sobre paisatges
Bajo Bajo, Mª.J. (2001). El paisaje en el currículum de Educación Primaria, dentro del área de conocimiento del medio natural, social y cultural. Aula, 13, 51-61.
Baraja Rodríguez, E., Guerra Velasco, J.C. y Cascos Maraña, C.S. (2010). Aproximación a la tipificación y caracterización de los paisajes agrarios de Castilla y León. En F. Leco
Berrocal (Coord.), Territorio, paisaje y patrimonio rural (pp. 24-35). Cáceres: Universidad de Extremadura.
Cordero Bencomo, R. (2005). María Montessori y el medio ambiente como método activo. En Vv.Aa., Veinte experiencias educativas exitosas en el mundo (pp. 89-100). Nuevo León: Centro de Altos Estudios e Investigación Pedagógica.
Liceras, A. (2013). Didáctica del paisaje. Lo que es, lo que representa, cómo se vive. Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, geografía e Historia, 74, 85-93.
Martínez Fernández, LC. (2013). Diseño de un programa de investigación inicial en geografía escolar: una propuesta de trabajos fin de grado en educación primaria. En Pagés y Santisteban (2013). Pp. 481-489
Ortega Valcárcel, J. (2000). El paisaje como construcción. El patrimonio territorial. DAU. Debats d’ arquitectura i urbanisme, 12, 36-46.
Ortega y Gasset, J. (1906). La pedagogía del paisaje. El Imparcial, 17 de septiembre de 1906.
Recursos web
Blog “La brújula del tiempo” del profesor Victor Marín Navarro
Banco de imágenes y sonidos del INTEF recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/CCSS
World Bank: https://datos.bancomundial.org/indicador (mapas)
World population clock http://www.worldometers.info/world-population/#top20
blog.tiching.com/15 recursos de geografia para descubrir el mundo
–Toporopa Europa
–Mapas interactivos con estadísticas
–Mapas del mundo
–Mi geografía
Google Earth free (existeix versió plus i pro)
Google Maps
Visor Iberpix 4 aplicació web per localitzar espais de l'estat espanyol
Atlas Nacional de España (ANE) http://www.ign.es/ane/ane1986-2008/
http://www.nationalgeographic.com/earthpulse/globalization.html
Cartografía para la enseñanza en la web IGN-CNIG: recursos educativos del Instituto Geográfico nacional http://www.ign.es/web/ign/portal/recursos-educativos
–Mi amiga la Tierra
–Atlas Didáctico
–Atlas Digital de Caminería Hispánica
–Cervantes y el Madrid del siglo XVII
–Portales educativos: España a través de los mapas, la población en España
–Juegos
–Mapas físicos y políticos. Otros recursos
http://ensenyament-geografia.espais.iec.cat/ Eines i recursos per a l’ensenyament de la geografia desenvolupats per la SGC (Societat Catalana de Geografia)
►Ciutat i territori
►Espai polític
►La sostenibilitat al món
►Natura tecnologia i societat
►Planeta Terra
►Població i sistemes culturals
►Un món en canvi
Bases de dades
Mapes
Jocs – Aplicacions
Imatges i so
Entrevistes
Documentals
Pel·lícules
Videoclips
Webs generals
National Geographic for kids: https://www.natgeokids.com/uk/teacher-category/geography/
Primary Resources TTS: https://www.tts-international.com/primary/geography/
Primary Resources TTS: https://www.tts-international.com/primary/history/
Hachette England; https://www.risingstars-uk.com/series/voyagers
http://www.bbc.co.uk/history/british/timeline/
http://www.bbc.co.uk/history/forkids/
http://www.bbc.co.uk/schools/websites/4_11/topic/geography.shtml
https://www.bbc.com/bitesize/subjects/zcw76sg