Assignatura

Cultura Clàssica

  • codi 10739
  • curs 1
  • període Semestre 1
  • tipus OB
  • credits 9

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Professorat

Responsable

Dr. Bernat TORRES - btorres@uic.es

Horari d'atenció

Hores de visita i consultes a concertar amb cadascun dels professors.

Presentació

La Cultura Clàssica és un dels fonaments sobre els quals s’ha construït la cultura occidental. Les seves manifestacions constitueixen els precedents i models de la major part de les manifestacions culturals actuals. El passat és, doncs, un element encara viu que cal comprendre i contextualitzar des del nostre present.

L'assignatura s’estructura en sis unitats al voltant dels principals temes de cultura, art i experiència en el món clàssic, recepció i tradició de la cultura i filosofia clàssiques. D’aquesta manera, es pretén aconseguir una visió de conjunt, per bé que treballant de forma particular les principals qüestions que caracteritzen la cultura grega i llatina en el seu moment i a través del seu llegat.  

L’assignatura té un enfocament globalitzador i un caràcter transversal, ja que permet establir nexes amb continguts d’altres assignatures del Grau en Ciències de la Cultura.  

Requisits previs

Sense requisits previs

Objectius

Aproximar l’alumne al llegat grecollatí mitjançant el contacte amb una sèrie d’elements clàssics. La literatura antiga i els seus autors principals seran una part important de les unitats temàtiques. També es pararà atenció a un dels aspectes més vius de la cultura antiga: la mitologia, present a les diferents manifestacions culturals d’Occident.

Reflexionar sobre la pervivència de la cultura clàssica a Occident i els mecanismes de transmissió i interpretació dels clàssics a les manifestacions culturals occidentals: literatura, art, pensament. En aquest sentit, un objectiu primordial és millorar el coneixement del llegat grecollatí en el context cultural de l’alumne. 

Competències / Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • E02 - Coneixement i habilitat per fer servir mètodes i tècniques propis de les ciències humanes
  • E17 - Coneixement de la realitat europea des d'una perspectiva comparada
  • E18 - Percepció i coneixement de l'espai físic en què es desenvolupa l'activitat humana
  • E12 - Coneixement i interpretació d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
  • E13 - Coneixement del marc general diacrònic del passat
  • E14 - Capacitat crítica davant de les manifestacions literàries i artístiques
  • E15 - Capacitat per identificar i valorar els elements que formen el patrimoni cultural
  • E19 - Capacitat de localitzar, observar i interpretar espais, territoris i paisatges, reals o representats i orientar-s'hi
  • E24 - Habilitat per exposar de manera narrativa els resultats de la recerca d'acord amb els cànons crítics de cada matèria.
  • E26 - Capacitat per llegir i escriure textos o documents originals en lamateixa llengua i en d'altres, així com per transcriure, resumir i catalogar informació de manera pertinent
  • G05 - Capacitat de treball autònom, d'organització i planificació
  • G08 - Capacitat d'investigació
  • G03 - Capacitat de crítica i autocrítica.
  • G07 - Compromís ètic i social, respecte envers altres cultures i sensibilitat per l'ambient
  • G01 - Capacitat per comprendre i expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera oral i escrita
  • G02 - Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  • E04 - Capacitat per reconèixer i interpretar manifestacions culturals

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Els resultats d’aprenentage s’expressen en part a través de les competències anteriors:

  • Identifica i valora les principals realitzacions històriques, sociopolítiques, científiques, literàries i culturals del món grecoromà.
  • Identifica els principals motius clàssics en les manifestacions culturals d’èpoques posteriors.
  • Interpreta i analitza fonts primàries (antigues):  textos i cultura material.
  • Recopila i interpreta dades i emet judicis a propòsit de diferents aspectes socials, científics o ètics que es produïren al món antic i que han estat presents en èpoques posteriors.  
  • Busca, selecciona i gestiona informació de manera autònoma en diferents fonts.
  • Aplica els coneixement adquirits en contextos multidisciplinaris.
  • Utilitza vocabulari específic i tècnic relatiu al món clàssic.
  • Coneix els principals materials sobre món clàssic presents a la xarxa i està familiaritzat amb la bibliografia i el seu ús. 
  • Coneix i/o valora el patrimoni antic que li és proper. 

Continguts

BLOC I  (Literatura)

Home i Cosmos

  1. El mite i el món homèric
  2. La Ilíada
  3. L’Odissea

 Polis i política

  1. La polis grega
  2. El teatre com a gènere polític i social
  3. La tragèdia grega i els tràgics
  4. Sòfocles: Antígona i Èdip Rei

 La societat en el món antic

  1. La societat romana.
  2. L’Europa romanitzada.
  3. La cultura escrita i material com a reflex de la societat.

Una Roma de marbre

  1. Grans temes de la literatura llatina.
  2. Les vies de recepció de la cultura clàssica.
  3. La pervivència del món clàssic.
  BLOC II (Filosofia)
  1. Els orígens de la filosofia occidental 
  2. La Sofística i Sòcrates
  3. Plató
  4. Aristòtil
  5. Hel·lenisme
 BLOC III (Història de l'Art)

1. Grècia:

Arquitectura (Els ordres, l'Acròpolis, els Teatres, l'Àgora)
Escultura (època arcaica, clàssica i hel·lenística)
Pintura (Déus, mites i herois en la pintura de vasos ceràmics)

2. Roma:

Arquitectura i Urbanisme (la ciutat, la domus, el fòrum, l'oci)
Escultura (la còpia grega i el realisme romà. Monuments commemoratius)
Pintura (els frescos pompeians)


Tema  materials auxiliars
      Materials
            Memòria visita a un museu memoriadunmuseu.docx 
            Taula cronològica comparativa per a ampliar cronologiaculturaclassica.docx 
      .1 Grècia
            Materials
                  Pintors grecs Plini el Vell fydpintorsgrecs.pdf 
            Webs d'interès
                  Documental sobre l'Esculapi (Empúries) http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2012/10/20/lesculapi-dempuries-una-historia-fascinant/  
                  Programa sobre el Partenon http://www.arte.tv/guide/fr/035976-000/les-secrets-du-parthenon 
      .2 Roma
            Materials
                  Lloba capitolina romuliremcov.pdf 
                  Lloba capitolina cova covaderomulirem.pdf 
                  Retrat fydretrat.pdf 
                  Ròmul i Rem Titus Livi fydromuloyremo.pdf 
            Webs d'interès
                  Ara Pacis http://www.sovraintendenzaroma.it/cosa_facciamo/studi_e_ricerche/i_colori_di_augusto  
                  Barcino 3D http://arqueologiabarcelona.bcn.cat/pla-barcino/barcino3D/ 
                  Bimil·lenari d'August http://pagines.uab.cat/august/ 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

La metodologia  és fonamentalment teòrica – explicativa a les sessions presencials, que equivalen a 90 hores. Es treballarà amb fonts directes i indirectes. Com a fonts directes, es llegiran i comentaran textos dels principals autors grecs i romans, parant atenció a les fonts literàries, però també a les fonts historiogràfiques antigues. La cultura material també constitueix una part indispensable per a treballar els temes i motius clàssics i serviran com a suport docent.

Com a fonts secundàries, es treballaran reflexions i interpretacions posteriors de l’Antiguitat Clàssica, mitjançant textos i estudis d’autors d’altres èpoques, incloent els estudis actuals.

A part de les sessions presencials de caràcter teòric, hi ha una part de treball autònom a través de tasques que l’alumne haurà de realitzar guiat pel professor. Aquest treball autònom es correspon a 120 hores en total, distribuïdes entre les tasques de cada tema i la preparació de proves específiques. Les tasques comprenen lectures o recerques breus que facin que l’alumne reflexioni sobre els continguts i o bé aprofundeixi en un aspecte no vist a classe. El resultat d’aquestes tasques podrà ser exposat a classe.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

Cada professor avaluarà la seva part mitjançant un examen i un treball. El valor de cadascuna de les parts serà el següent:

60% - EXAMEN

40% - TREBALL

Per tal de superar l'assignatura, s'han d'aprovar totes les proves, tant examens com treballs de cada part.

En el cas que una part de l’assignatura quedi suspesa, es recuperarà a la segona convocatòria amb un examen o treball, en funció de la part o parts supeses.

Les tasques d’autoaprenentatge guiades pel professor i les exposicions seran també elements avaluables, així com l’ interès i l’assistència regular a les sessions presencials. 

 

 

ORTOGRAFIA I GRAMÀTICA

En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció.  

PLAGI

El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. 

  • Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.
  • Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.

El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.

Bibliografia i recursos

Grècia

Adrados, F., La democracia ateniense, Madrid, Alianza, 1998

Bengston, H., Historia de Grecia, Madrid, 1965

Bowra, C.M., Introducción a la literatura griega, Madrid, Guadarrama, 1983

Finley, M.I, El legado de Grecia, Barcelona, Crítica, 1975

Flaceriere, R., La vida cotidiana en Grecia, Madrid, Temas de hoy, 1993

Grimal, P., Diccionario de mitología clásica, Madrid, Gredos, (vv. ed.)

Montanelli, I. Historia de los Griegos. Barcelona, Plaza & Janés Editores

 

Roma

Bieler, L., Historia de la literatura romana, Madrid, Gredos, 1975 (vv. ed.)

Carcopino, J., La vida cotidiana en Roma en el apogeo del Imperio, Madrid, Temas de hoy, 1993.

Cornell, T.J., Los orígenes de Roma (trad. T. de LOZOYA). Barcelona, Crítica, 1998.

ELLUL, J., Historia de las instituciones de la Antigüedad (trad. T. de LOZOYA). Madrid, Aguilar, 1979.

Grimal, P., La civilización romana. Vida, costumbres, leyes, artes, Barcelona, Juventud, 1999.

Guillén, J., Urbs Roma. Vida y costumbres de los romanos, Madrid, 2000 (1ª 1985)

NICOLET, C.: Roma y la conquista del mundo mediterráneo, 2 vols. Barcelona, Ed. Labor, Nueva Clío, 1982 y 1984.

Ogilvie, R. M., Los romanos y sus dioses, Madrid, Alianza, 1995.

Reynolds, L.D. & Wilson, NG,  Copistas y filólogos, Madrid, Gredos, 1995

 

Filosofia

Manuals

Brague, R.; Europa, la via romana(Realitats i Tensions, 2). Barcelona: Barcelonesa d’Edicions 1992.

Brague, R.; El passat per endavant (Realitats i Tensions, 10). Barcelona: Barcelonesa d’Edicions 2002.

Burnet, John.; La Filosofia grega: de Tales a Plató. Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana de Filosofia. 2013.

Copleston, F.; Historia de la Filosofía, Ariel, Barcelona 1977

Guthrie, W. K. C.; Historia de la filosofía griega, vol. III, Siglo V. Ilustración

Guthrie, W. K. C.; Historia de la filosofía griega, vol. IV, Platón, el hombre y sus diálogos: primera época.

Guthrie, W. K. C.; Historia de la filosofía griega, vol. V, Platón, segunda época y Academia.

Guthrie, W. K. C.; Historia de la filosofía griega, vol. VI, Introducció a Aristóteles.

Gilson, É.; La filosofía en la Edad Media. Madrid: Gredos 1965.

Hadot, P.; ¿Qué es la filosofía antigua? Madrid: FCE 1995.

Hadot, P.; Eloge de la philosophie antique. Paris: Allia 1999.

Marías, J.; La Filosofía en sus textos, Labor, Barcelona 1962

Reale, G; Introducción a Aristóteles, Herder, Barcelona, 1985

Reale, G. I Antiseri, D.; Historia del pensamiento filosófico y científico I. Antigüedad y Edad Media, Herder, Barcelona 1995

Zubiri, X.; Cinco lecciones de filosofía, Alianza, Madrid 1994

Fonts

Aristóteles; Metafísica, Gredos. Trad. García Yebra, V. o Trad. de Calvo, T. En especial, libros I, V, VII, VIII, IX y XII.

Aristóteles; Acerca del alma, Gredos, Trad. de Calvo, T. En especial, Libro II, caps. 1-5 y Libro III caps. 4-11.

Aristóteles; Física

Plató; Diàlegs. Fundació Bernat Metge.

Platón; Diálogos. Gredos.

 

 Història de l'Art


BOARDMAN, J., El arte griego, Destino, Barcelona, 1997

ROBERTSON M., El arte griego, Alianza, Madrid, 1985

BIANCHI BANDINELLI, R., El arte en la antiguedad clásica. Etruria y Roma, Akal, 2000

HENIG, M. El arte romano, Ediciones Destino, Barcelona, 1983

KEAY, S.J., Hispania romana, Ausa, 1992

ZANKER, P., Augusto y el poder de las imágenes, Madrid, Alianza, 1992 

 

Altra bibliografia

FRANKFORT, H.: El pensamiento prefilosófico, F.C.E., México 1954

GIGON, O.: Los orígenes de la filosofía griega, Gredos, Madrid 1971

HOFFMAN, E.: Die Sprache und die archaische Logik. Tubingen 1925

JAEGER, W.: La teología de los primeros filósofos griegos, FCE, México1977.

REALE, G.: Storia della filosofia antica, Vita e Pensiero, Milan 1979

ROBIN, L.: La pensée grecque. Paris, 1928

VERNANT, J.P.: Mito y pensamiento en la Grecia antigua, Ariel, Barcelona 1973

 


Webgrafia

http://www.perseus.tufts.edu/ Un dels projectes web més importants per a la cultura clàssica. Disposa de textos, imatges i enllaços d’arreu.

http://www.culturaclasica.com/ Portal del món grecollatí amb notícies d’interès (estrenes de cinema, obres de teatre, llibres, etc.) i més recursos.

http://www.centro-michels.org/public_htm/scriptoriumdigital.htm Portal especialitzat en Cultura Clàssica amb llibreria on-line d’accés gratuït i notícies sobre el món clàssic d’arreu.

http://www.yleradio1.fi/nuntii/ La pàgina web finlandesa demostra l’activitat de la llengua llatina encara avui. Els Nuntii Latini és un informatiu que recull l’actualitat en llatí. Amb seccions tan curioses com ara “jazz en llatí”. Un diari digital íntegrament en llatí, http://www.alcuinus.net/ephemeris/

http://www.remacle.org/ Web en francès sobre l’Antiguitat Clàssica

Mundo Clásico: Blog sobre Antiguitat Clàssica del professor Antonio Guzmán Guerra: http://www.tendencias21.net/clasico/

Lacus Curtius:  http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/home.html 
LICEUS: portal de les Humanitats http://www.liceus.com/cgi-bin/tcua/0201.asp 
ROMAN EMPIRE http://www.roman-empire.net 

VRBS ROMA http://www.vroma.org 

INTERCLASSICA: Investigacion y difusión del mundo clásico http://interclassica.um.es/

 

Al llarg del curs la bibliografia i els recursos s’aniran ampliant. S’indicaran també les edicions recomanades per als textos antics, encara que les lectures de cada contingut s’ofereixen a mode de dossier en els materials. 


Material didàctic

      Materials
            Antígona antigona.pdf 
            Gèmeres literaris a Roma generosliteraturalatina.ppt 
            La polis clàssica elseglevac.pdf 
            Odissea homer-odissea.ppt 
            Periodització Roma esquemacivilitzacioromana.docx 
            Ptt Introducció a Ilíada homero-iliada-1.ppt 
            Resum Ilíada resumeniliadaporcantos.pptx 
            Tragèdia tragedia.pptx 
            Tragèdia 2 tragedia2.ppt 
            Tragèdia 3 tragedia3.ppt 
  © 2024 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00