Assignatura

Cultura Medieval

  • codi 10740
  • curs 1
  • període Semestre 2
  • tipus OB
  • credits 9

Llengua d'impartició principal: castellà

Professorat

Responsable

MsU Maria Laura FIGUERAS - mlfigueras@uic.es

Horari d'atenció

A acordar amb el professor corresponent

Presentació

Presentar els trets distintius del món medieval a Europa i el nord d'Àfrica, des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (Roma) a la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient (Constantinoble).

Requisits previs

Els propis del Grau

Objectius

-Conèixer i interpretar les principals claus que configuren la cultura medieval a Europa i el nord d'Àfrica.

-Saber distingir i apreciar les continuïtats i ruptures que s’aprecien entre les diferents manifestacions culturals des del segle V fins el segle XV.

-Constatar l’enorme presència que aquests trets culturals segueixen tenint avui en dia.

Competències / Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • E01 - Coneixement i habilitat per donar una visió cultural/humanística a d'altres ciències o als seus mètodes
  • E04 - Capacitat per reconèixer i interpretar manifestacions culturals
  • E08 - Capacitat per discernir i comprendre les estructures dels sistemes culturals
  • E11 - Ser capaçt d'interpretar dades derivades de les observacions en relacionaó amb la seva significació i relacionar-les amb les teories apropiades
  • E12 - Coneixement i interpretació d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
  • E13 - Coneixement del marc general diacrònic del passat
  • E15 - Capacitat per identificar i valorar els elements que formen el patrimoni cultural
  • E22 - Coneixement d'instruments de recopilació de dades, com ara catàlegs bibliogràfics, inventaris d'arxius, fonts documentals, referències electròniques, etc. i habilitat per fer-los
  • E27 - Capacitat per treballar en contextos multiculturals
  • E33 - Capacitat per relacionar conceptes relatius al patrimoni, el territori i la identitat cultural
  • E34 - Capacitat per crear recursos educatius en l'àmbit cultural
  • G01 - Capacitat per comprendre i expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera oral i escrita
  • G02 - Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  • G03 - Capacitat de crítica i autocrítica.
  • G05 - Capacitat de treball autònom, d'organització i planificació
  • G07 - Compromís ètic i social, respecte envers altres cultures i sensibilitat per l'ambient
  • G08 - Capacitat d'investigació
  • G11 - Capacitat per treballar en un context internacional

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

  1. Adquiere conceptos clave sobre cultura y experiencias culturales
  2. Aplica conocimientos teóricos en análisis y debates de actividades presenciales y en trabajo autónomo
  3. Conoce y selecciona documentación específica sobre experiencias culturales
  4. Practica estrategias de trabajo en equipo
  5. Aprende a contextualizar fenómenos culturales y relacionarlos con su dimensión social y política
  6. Relaciona conceptos de las diferentes materias trabajadas de forma transversal
  7. Aprende a diagnosticar problemas en el ámbito intelectual cultural
  8. Aplica/transfiere conceptos teóricos y/o abstractos de cada una de las materias a situaciones reales
  9. Lee y analiza ensayos sobre temas actuales
  10. Redacta textos narrativos y descriptivos
  11. Analiza y diagnostica casos de complejidad cultural
  12. Realiza sistematización de datos y/o información dispersa, o muy puntual

Continguts

 Història Alta Edat Mitjana: Xavier Baró

1.- El concepte d’Edat Mitjana.

2.- Condicions de vida material.

3.- La irrupció dels pobles “bàrbars” i la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident.

4.- L’expansió del cristianisme.

5.- La continuïtat de l’Imperi Romà d’Orient: Bizanci.

6.- L’aparició i expansió de l’Islam.

7.- Societat medieval: el feudalisme.

8.- Carlemany i el “renaixement carolingi”.

9.- El fenomen de les croades.

 

 Història Baixa Edat Mitjana: Marta Cusó

1.- La recuperació de la vida urbana. Causes i conseqüències.

2.- L’expansió del comerç feudal.

3.- Consolidació de les monarquies i construcció dels primers estats nacionals. El pas de les monarquies feudals a les monarquies autoritàries.

4.- Guerres, renda feudal i revoltes populars a l’Europa del Gòtic. La guerra dels Cent Anys

5.- La crisi global del segle XIV.

6.- Crisi moral i espiritual a l’Europa de la baixa edat mitjana. Els precedents de la Reforma religiosa.


Filosofia: Dr. Albert Moya

1. Qüestions preliminars

    a)    El concepte de «filosofia medieval».

    b)    La translatio studiorum

    c)    El lloc de la religió dins la filosofia medieval.

    d)    Cristianisme y filosofia. 

2. La filosofia Patrística i la transició del món antic al medieval 

     a)    Els Pares apostòlics, els apologistes i el gnosticisme.

     b)    Esplendor de la Patrística llatina: Sant Agustí d’Hipona.

     c)    La darrera patrística: Pseudo-Dionís Aeropagita i Joan Damascè.

3. De la Patrística a l’Escolàstica. 

    a)    L’últim romà i el primer escolàstic: Boeci

    b)    El Renaixement carolingi: Juan Escot Eriúgena

    c)    La dialèctica en el segle XI: Sant Anselm de Canterbury

    d)    Les escoles urbanes: Chartres, Saint Victor.

    e)    La polèmica sobre els universals: Pere Abelard 

4. Filosofia musulmana i jueva (s.X-XI)

    a)    L’Islam oriental (Avicenna) i l’Islam occidental (Averrois)

    b)    La filosofia jueva: Avicebrón i Maimònides.

5. La filosofia escolàstica

    a)    El corpus filosòfic escolàstic: fides et ratio

    b)    La Universitat i els primers mestres: París i Oxford

    c)    Esplendor de l’Escolàstica: Sant Tomàs d’Aquino i Sant Bonaventura. 

6. Crisi i declivi de la filosofia medieval (s.XIII-XIV)

    a)    La condemna de París del 1277: Joan Duns Escot

    b)    Guillem d’Ockham i l’«occamisme»


Art: Dra. Laura figueras

1. L'Estudi de l'Art Medieval. Fortuna crítica

   1.1 Periodització

   1.2 Vocabulari i tècniques artístiques

 

2. Arquitectura

   2.1 Antecedents

      2.1.1 Antiguitat Tardana

      2.1.2 Art Godo, Bizantí, Islàmic, de Repoblació i Asturià

      2.1.3 Imperi Carolingi

   2.2 Art Romànic

   2.3 Art Gòtic

 

3. Escultura

   3.1 Antecedents

      3.1.1 Antiguitat Tardana

      3.1.2 Bizanci, Islam, Regne Asturià i Carolingi

   3.2 Art Romànic

      3.2.1 L'anomenada Escultura de Pelegrinatge

      3.2.2 La iconografia dels claustres

      3.2.3 La decoració de les esglésies

   3.3 Art Gòtic

      3.3.1 França i Anglaterra

      3.3.2 Artistes italians i Península Ibèrica


4. Pintura

   4.1 Antecedents

      4.1.1 Antiguitat tardana

      4.1.2 Bizanci, Art de Repoblació i Regne Carolingi

   4.2 Art Romànic

      4.2.1 Pintura mural

      4.2.2 Manuscrits

      4.2.3 Tapís de la Creació de la Catedral de Girona

   4.3 Art Gòtic

     4.3.1 Manuscrits

     4.3.2 Objectes i Tapissos

 

Literatura: Gastón Gilabert

1-. La epopeia medieval

2-. La narració cavalleresca

3-. La poesia lírica medieval

4-. El teatre

5-. El «Roman de Renart» i el «Roman de la Rose»

6-. La prosa romànica

7-. La narració breu

8-. Dante, Petrarca i l'humanisme italià

9-. Les danses de la mort

10-. La poesia del segle XV

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

L’assignatura combinarà les sessions teòriques d’exposició del temari per part del grup de professors i les sessions pràctiques de lectura de textos, anàlisi de fonts i imatges i músiques, a més de debats programats i preparats prèviament. 

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

La nota final serà resultant de la mitjana ponderada de les cinc parts de l'assignatura. La qualificació final és el resultat de la suma dels percentatges de cada una de les parts. La nota mínima exigida per a aprovar l’assignatura és 5 i cal haver aprovat totes les parts. (Cada professor indicarà més avall què cal fer per a superar la seva part).

Per tal de ser avaluat/-da de cadascuna de les parts de l'assignatura cal haver assistit a un mínim del 80% de les classes d'aquella part.

Segona convocatòria: s’hauran de recuperar només les parts suspeses tal com indiqui cada professor, i es tornarà a fer mitjana.

*No es guardaran les notes per al curs següent.

Si un estudiant no assisteix a la realització d’alguna prova o lliurament, compta com un zero. Ara bé, si l’estudiant avisa el mateix dia que una causa major li ha impedit assistir a l’examen (és a l’hospital, se li ha mort un familiar, té un judici,...), i justifica amb un certificat mèdic o altra documentació oficial la seva absència, tindrà l'oportunitat de recuperar l'examen un altre dia. La situació és la mateixa per als diversos lliuraments. Així, no s’acceptarà cap treball fora de les dates fixades. 

AVÍS SOBRE EL PLAGI

El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.

•  Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.

•  Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.

El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.

ORTOGRAFIA/EXPRESSIÓ ESCRITA

En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina.

El criteri que se seguirà davant de qualsevol error ortogràfic serà el de baixar puntuació amb la relació següent: -0,2/falta

Sistema d'avaluació:

HISTÒRIA:

- ALTA EDAD MITJANA

Entrega d’un treball que abordi un dels temes tractats al llarg del temari. Data entrega:  febrer 2016

- BAIXA EDAT MITJANA:

Comentari de diversos textos sobre els temes treballats

FILOSOFIA:

Examen final 85%

Assistència i participació activa (15%)

ART:

Examen final (50%)

Exposició oral d'una obra d'art (20%)

Comentari d'un text artístic medieval (20%)

Assistència a classe i participació (10%)

LITERATURA:

Treball final (85%)

Assistència i participació activa (15%)

Bibliografia i recursos

HISTÒRIA:

 -BARÓ I QUERALT, X. Introducció a la historiografia bizantina a través dels seus textos. Barcelona: Casa de l’Est, 2012.

-BATLLORI, M. De l’Edat Mitjana. València: Tres i Quatre, 1993.

-El diablo en el monasterio. VIII Seminario sobre historia del monacato. Aguilar de Campoo: Centro de Estudios del Románico, 1996.

-D’HAUCOURT, G. La  vida en la Edad Media. Barcelona: Oikos-Tau, 1991.

-FUMAGALLI, V. Solitudo Carnis. El cuerpo en la Edad Media. Madrid: Nerea, 1995.

-JULIÁ, J.R. Atlas de historia universal. Tomo I: De los orígenes a las crisis del siglo XVII. Barcelona: Planeta, 2000.

-NIETO SORIA, J.M. Ceremonias de la realeza. Madrid: Nerea, 1993.

-PASTOREAU, R. Para acabar con la Edad Media. Barcelona: José de Olañeta editor, 1998.

-PERNAUD, M. Una historia simbólica de la Edad Media occidental. Buenos Aires: Katz, 2006

-RIU, M. Lecciones de historia medieval. Barcelona: Teida, 1986.

-Textos y documentos de historia antigua, media y moderna hasta el siglo XVII. Barcelona: Labor, 1993.

-Textos comentados de época medieval. Barcelona: Teide, 1982.

GALOFRÉ, JORDI. Documents de Catalunya. Recull de textos històrics. Barcelona: Barcanova, 1990.

PASTOR, REYNA. Resistencias y luchas campesinas en la época del crecimiento y consolidación de la formación feudal. Castilla y León, siglos X-XIII. Madrid: Siglo XXI, 1993 (primera edició de 1980).

AVENTÍN, MERCÈ i SALRACH, JOSEP M. Història medieval de Catalunya. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya i Proa, 1998. 

BARÓ QUERALT, XAVIER i ONTALBA RUIPÉREZ, JOSÉ ANTONIO. “Aproximación a la moral en la Tarraconense (s. XIII-XV)”, Hispania Sacra, vol. LI, núm. 104, 1999, pàgines 655-667.

FILOSOFIA:

Bibliografia bàsica

Aersten, J.La Filosofía Medieval y los trascendentales. Pamplona: Eunsa, 2003.

De Libera, A. La Filosofía Medieval. Valencia: PUV, 2006.

De Libera, A. Pensar en la Edad Media. Barcelona: Anthopos 2000.

Fernández, C. Los filósofos medievales. Selección de textos. Madrid: Bac, 1979.

Flasch, K. El pensament filosòfic a l’Edat Mitjana. D’Agustí a Maquiavel. Santa Coloma de Queralt: Edèndum, 2006.

Fortuny, F. De Lucreci a Ockham. Perspectives de l’Edat Mitjana. Barcelona: Anthropos, 1992.

Gilson, E. El espíritu de la filosofía medieval. Madrid: Rialp, 1981.

Gilson, E. La filosofía en la Edad Media, Madrid: Gredos, 1974.

Guerrero, R. Historia de la Filosofía Medieval. Madrid: Akal, 1996.

Guerrero, R. Filosofías árabe y judía. Madrid: Síntesis, 2001

Huizinga, J. El otoño de la Edad Media. Madrid: Alianza, 1978.

Jaeger, W. Cristianismo primitivo y paideia griega. México: FCE, 1975.

Metz, J.B. Antropocentrismo cristiano: sobre la forma de pensamiento de Tomás de Aquino. Salamanca: Sígueme, 1972.

Mitre Fernández, E (Ed.) Historia del cristianismo. Vol. II. El mundo medieval. Madrid: Trotta, 2004

Pieper, J. Filosofía medieval y mundo moderno. Madrid: Rialp, 1973.

Reale, G, Antiseri, D. Historia del pensamiento filosófico y científico. Vol.I Antigüedad y Edad Media. Barcelona: Herder, 1995.

Saranyana, J.I. Historia de la filosofía medieval. Pamplona: Eunsa, 1985.

Saranyana, J.I. La filosofía medieval. Desde sus orígenes patrísticos hasta la escolástica barroca. Pamplona: Eunsa, 2011.

Vignaux, P. El pensamiento en la Edad Media. México: FCE, 1954.

Weinberg, J. Breve historia de la filosofía medieval. Madrid: Cátedra, 1998.

 

ART:

A.A.D.D.: Historia del Arte. Col·lecció de Quaderns Historia16. Grupo16, Barcelona,1996.

-Vol. 4: Arte medieval I (BANGO, I; ABAD, C.).

-Vol. 5: Arte medieval II (YARZA, J.; MELERO, M.)

A.A.D.D.; Catalunya romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984-1999.

A.A.D.D., Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i X). Barcelona: MNAC, 2000. Catàleg de l’exposició.

A.A.D.D.., Pintura gótica. Escultura gótica. Arquitectura gótica. Madrid: Plus Ultra, Ars Hispaniae, vol. VII, VIII i IX.

BARRAL i ALTET, X.; L’Art preromànic a Catalunya. Barcelona: Editorial 62, 1981.

BONET CORREA, A.; Arte prerománico asturiano. Barcelona: Polígrafa, 1987.

BUSCH, J.; El arte románico en Alemania. Juventud, 1971.

CAMPS, E.;  Módulo, proporciones y composición de la arquitectura califal cordobesa. Madrid: CSIC, 1953.

CARBONELL, E. (et. al.); Guia d’art romànic. Barcelona: MNAC, 1987.

CARBONELL, E.; La pintura mural romànica. Barcelona: Llibres de Frontera, 1984.

CARBONELL, E. i SUREDA, J., Tresors medievals del MNAC. Barcelona: Lunwerg, 1997.

CIRICI, A., L’art gòtic català: l’arquitectura als segles XIII-XIV. Barcelona: Edicions 62, 1977.

CIRLOT, J.E., Pintura gótica europea. Barcelona: Labor, 1972.

CHICO, MªV., La pintura gótica del siglo XV. Barcelona: Vicens Vives, col·lecció Historia visual del arte, 6, 1990.

CHUECA GOITIA, F., La invención de una catedral. Madrid, Abella, 1990.

COOK, W.S.; GUDIOL, J.; Pintura e imaginería románicas. Madrid: Plus Ultra, Ars Hispaniae, T. VI, 1980.

DALMASES, N. i JOSÉ i PITARCH, A. ; Els inicis de l’art romànic, selges IX-XII. Història de l’art català, vol. 1, Barcelona: Edicions 62, 1990.

DALMASES, N. i JOSÉ i PITARCH, A.; L’època del Císter, segle XIII. Història de l’art català, vol. 2, Barcelona: Edicions 62, 1994.

DALMASES, N. i JOSÉ PITARCH, A.; L’art gòtic, segles XIV-XV. Història de l’art català, vol. 3, Barcelona: Edicions 62, 1990.

DECKER, H.; El arte románico en Italia, Barcelona, Juventud, 1969.

DURLIAT, M.; Introducción al arte medieval de Occidente. Madrid, Cátedra, 1985.

DUBY, G., La Europa de las catedrales. Barcelona: Carroggio, 1966.

DUBY, Georges; Arte y sociedad en la Edad Media, Madrid: Taurus, 2011 (1995).

ERLANDE-BRANDENBURG, A., La catedral. Madrid: Akal, 1993.

ESPAÑOL, F., L’Art Gòtic català. Manresa: Caixa Manresa i Editorial Angle, 2002.

ETTINGHAUSEN, R.; Arte y arquitectura del Islam, 650-1250. Madrid: Cátedra, 1996.

GANTNER, J. (et. al.); El Arte románico en Francia. Barcelona, Juventud, 1969.

GÓMEZ MORENO, M.; El arte árabe español hasta los almohades. Madrid: Plus Ultra, Ars Hispaniae, vol. III, 1951.

GRABAR, A.; La edad de Oro de Justiniano, Madrid: Aguilar, 1966.

GRABAR, O.; La formación del arte islámico, Madrid: Cátedra, 1979.

GRABAR, O.; La Alhambra: iconografia, formas y valores. Madrid: Alianza, 1996.

GUDIOL, J., i ALCOLEA, S., Pintura gótica catalana. Barcelona: Polígrafa, 1986.

HOAG, J.; Arquitectura islámica, Madrid, Aguilar, col. El Universo de las Formas, 1976.

HUBERT, J.; La Europa de las invasiones. Madrid: Aguilar, 1968.

JUNYENT, E.; L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. Curial edicions catalanes/ Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983.

KRAUTHEIMER, R.; Arquitectura paleocristiana y bizantina. Madrid, Editorial Cátedra, 1988

KUBACH, H. E.; Arquitectura románica. Madrid, Aguilar, 1989.

MANGO, C.; Arquitectura Bizantina. Madrid: Editorial Cátedra, 1988.

MARÇAIS, G., El arte musulmán. Madrid: Cátedra, 1985.

SHAPIRO, M.; Estudios sobre el románico. Madrid, Alianza, 1995.

PAPADOPOULO, A.; El Islam y el arte musulmán. Barcelona: Gustavo Gili, 1977.

PIJOAN, J.; Arte islámico. Madrid, Espasa-Calpe, Summa Artis, vol. XII, 1949.

PIQUERO, MªA.B., Historia del arte de la baja Edad Media. Barcelona, Planeta, col·lecció Las claves del arte, 1994.

PLADEVALL, A. (ed.), L’Art Gòtic a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002. Vol. 1-3.

SIMSON, O., La catedral gótica. Madrid: Alianza, 1995.

TORRES BALBÁS, L.; Arte almohade. Arte nazarí. Arte mudéjar. Madrid, Plus Ultra, Ars Hispaniae, 1949.

YARZA, J.; Arte asturiano. Arte Mozárabe. Cáceres, Universidad de Extremadura, 1985.

YARZA, J.; Arte y arquitectura en España, 500-1250. Madrid, Cátedra, 1987.

YARZA, J., Artista-artesano en el gótico catalán. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1987.

YARZA, J. i MELERO, M., Arte Medieval II. Madrid, Historia 16, col·lecció Conocer el arte, 1996.

 

LITERATURA:

ALIGHIERI, Dante: Divina Comedia. Edición bilingüe; introducción y traducción de Ángel Crespo, Barcelona, Seix Barral, 2004, 3 vols.

AQUINO, Santo Tomás de: Suma de Teología, Madrid, Biblioteca de autores cristianos, 1990.

BARBIERI, Francisco Asenjo: Cancionero Musical del los siglos XV y XVI, Málaga, Monte Mar, 1987.

CASTILLO, Hernando del: Cancionero General, Editorial Castalia, Madrid, 2004.

CÁTEDRA, Pedro M.: Liturgia, poesía y teatro en la Edad Media, Madrid, Gredos, 2005.

CURTIUS, Ernest Robert: Literatura europea y Edad Media Latina, México, Fondo de Cultura Económica, 1955, 2 vols.

FRENK, Margit: Estudios sobre lírica antigua, Madrid, Castalia, 1978.

HUIZINGA, Joban: El otoño de la Edad Media, Madrid, Alianza, 1982.

MÂLE, Émile: El arte religioso del siglo XII al siglo XVIII, México, Fondo de Cultura Económico, 1966.

MENÉNDEZ PIDAL, Ramón: Textos medievales españoles, Madrid, Espasa-Calpe, 1976.

MENÉNDEZ Y PELAYO, Marcelino: Antología de poetas líricos castellanos, Barcelona, Océano, 1999.

RICO, Francisco: El sueño del humanismo, Barcelona, Destino, 2002.

SAN AGUSTÍN: Obras Completas, Madrid, Biblioteca de autores cristianos, 1994.

YNDURÁIN, Domingo: Humanismo y Renacimiento en España, Madrid, Cátedra, 1994.

Material didàctic

      Materials
             carlemany.doc 
             textosalexiada.doc 
             islam.doc 
             feudalismo.doc 
             textosguibertodenogent.doc 
  © 2024 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00