Cultura Medieval
Llengua d'impartició principal: castellà
Altres llengües d'impartició: català
Presentar els trets distintius del món medieval a Europa i el nord d'Àfrica, des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (Roma) a la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient (Constantinoble).
Els propis del Grau
-Conèixer i interpretar les principals claus que configuren la cultura medieval a Europa i el nord d'Àfrica.
-Saber distingir i apreciar les continuïtats i ruptures que s’aprecien entre les diferents manifestacions culturals des del segle V fins el segle XV.
-Constatar l’enorme presència que aquests trets culturals segueixen tenint avui en dia.
HISTÒRIA
La desaparició de l’Imperi Romà d’Occident i la creació dels regnes bàrbars.
L’expansió del cristianisme.
La continuïtat de l’Imperi Romà d’Orient.
L’aparició i expansió de l’Islam.
El feudalisme.
Les croades.
La recuperació de la vida urbana. Causes i conseqüències.
L’expansió del comerç feudal.
Consolidació de les monarquies i construcció dels primers estats nacionals. El pas de les monarquies feudals a les monarquies autoritàries.
Guerres, renda feudal i revoltes populars a l’Europa del Gòtic. La guerra dels Cent Anys.
La crisi global del segle XIV.
Crisi moral i espiritual a l’Europa de la baixa edat mitjana. Els precedents de la Reforma religiosa.
Filosofia:
1. Qüestions preliminars
a) El concepte de «filosofia medieval».
b) La translatio studiorum
c) El lloc de la religió dins la filosofia medieval.
d) Cristianisme y filosofia.
2. La filosofia Patrística i la transició del món antic al medieval
a) Els Pares apostòlics, els apologistes i el gnosticisme.
b) Esplendor de la Patrística llatina: Sant Agustí d’Hipona.
c) La darrera patrística: Pseudo-Dionís Aeropagita i Joan Damascè.
3. De la Patrística a l’Escolàstica.
a) L’últim romà i el primer escolàstic: Boeci
b) El Renaixement carolingi: Juan Escot Eriúgena
c) La dialèctica en el segle XI: Sant Anselm de Canterbury
d) Les escoles urbanes: Chartres, Saint Victor.
e) La polèmica sobre els universals: Pere Abelard
4. Filosofia musulmana i jueva (s.X-XI)
a) L’Islam oriental (Avicenna) i l’Islam occidental (Averrois)
b) La filosofia jueva: Avicebrón i Maimònides.
5. La filosofia escolàstica
a) El corpus filosòfic escolàstic: fides et ratio
b) La Universitat i els primers mestres: París i Oxford
c) Esplendor de l’Escolàstica: Sant Tomàs d’Aquino i Sant Bonaventura.
6. Crisi i declivi de la filosofia medieval (s.XIII-XIV)
a) La condemna de París del 1277: Joan Duns Escot
b) Guillem d’Ockham i l’«occamisme»
Art:
Introducció. El concepte d’art medieval. La periodització de l’art medieval: el problema dels estils. Els protagonistes de l’art medieval: els promotors (la reialesa i l’aristocràcia, l’Església, els gremis i les confraries, la burgesia). Artistes-artesans. La imatge a l’Edat Mitjana i la seva funció. (1 classe)
El primer art cristià. La formulació de l’espai sagrat: les basíliques, els martyria, els baptisteris. El naixement de la figuració cristiana: les catacombes i els sarcòfags (1 classe)
Art romànic (4 classes).
Els antecedents: L’art carolingi i otònida. El renaixement carolingi i la renovatio romani imperii. La reforma litúrgica. El desenvolupament de l’arquitectura religiosa: transseptes, westwerks, criptes. Els scriptoria carolingis. L’art de la dinastia otònida.
L’arquitectura de l’Europa al s. XI, XII i XIII: models arquitectònics, l’articulació dels murs, tècnica constructiva: les grans aportacions.
L’escultura: dels primers relleus als claustres i les grans portalades historiades. L’escultura sobre fusta: la imatgeria i el mobiliari religiós.
Pintura i miniatura. La pintura mural dels absis: les teofanies. Conjunts pictòrics destacats. Els grans scriptoria dels s. XI i XII. L’aixovar i la indumentària litúrgica. Les arts sumptuàries.
Art gòtic. (4 classes) El gòtic o els gòtics. Canvis en l’espiritualitat: cap a una concepció més humana de Déu.
Literatura:
1.- L’epopeia medieval
2.- La narració cavalleresca
3.- La poesia lírica medieval
4.- El teatre
5.- La narració breu
6.- Dante, Petrarca i l’humanisme italià
7.- Les danses de la mort
8.- La poesia del segle XV
L’assignatura combinarà les sessions teòriques d’exposició del temari per part del grup de professors i les sessions pràctiques de lectura de textos, anàlisi de fonts i imatges i músiques, a més de debats programats i preparats prèviament.
La nota final serà resultant de la mitjana ponderada de les cinc parts de l'assignatura. La qualificació final és el resultat de la suma dels percentatges de cada una de les parts. La nota mínima exigida per a aprovar l’assignatura és 5 i cal haver aprovat totes les parts. (Cada professor indicarà més avall què cal fer per a superar la seva part).
Per tal de ser avaluat/-da de cadascuna de les parts de l'assignatura cal haver assistit a un mínim del 80% de les classes d'aquella part.
Segona convocatòria: s’hauran de recuperar només les parts suspeses tal com indiqui cada professor, i es tornarà a fer mitjana.
*No es guardaran les notes per al curs següent.
Si un estudiant no assisteix a la realització d’alguna prova o lliurament, compta com un zero. Ara bé, si l’estudiant avisa el mateix dia que una causa major li ha impedit assistir a l’examen (és a l’hospital, se li ha mort un familiar, té un judici,...), i justifica amb un certificat mèdic o altra documentació oficial la seva absència, tindrà l'oportunitat de recuperar l'examen un altre dia. La situació és la mateixa per als diversos lliuraments. Així, no s’acceptarà cap treball fora de les dates fixades.
AVÍS SOBRE EL PLAGIEl plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.
• Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.
• Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.
El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.
ORTOGRAFIA/EXPRESSIÓ ESCRITA
En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina.
El criteri que se seguirà davant de qualsevol error ortogràfic serà el de baixar puntuació amb la relació següent: -0,2/falta
Sistema d'avaluació:10% Assistència i participació a classe.
40% Treball.
50% Examen final (2 de març de 2018).
FILOSOFIA:
Examen final 85%
Assistència i participació activa (15%)
ART:
Examen final (60%)
Ejercicios: 3 comentaris i 1 ressenya (40%)
Per fer mitja entre les dues notes cal tenir aprovat l'examen
LITERATURA:
Examen (75%)
Treball escrit i exposició oral (25%)
HISTÒRIA:
AVENTÍN, MERCÈ i SALRACH, JOSEP M. Història medieval de Catalunya. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya i Proa, 1998.
BARÓ I QUERALT, X. Introducció a la historiografia bizantina a través dels seus textos. Barcelona: Casa de l’Est, 2012.
DIVERSOS AUTORS. Textos comentados de época medieval (siglos V al XII). Barcelona: Teide, 1982.
GANSHOF, FRANÇOIS LOUIS. El feudalismo. Barcelona: Ariel, 1985.
JULIÁ, J.R. Atlas de historia universal. Tomo I: De los orígenes a las crisis del siglo XVII. Barcelona: Planeta, 2000.
HALPHEN, LOUIS. Carlomagno y el imperio carolingio. Madrid: Akal, 1992.
HEERS, JACQUES. La primera cruzada. Barcelona: Andrés Bello, 1997.
LUNA-BATLLE, XAVIER. Textos històrics catalans, segles XII al XVIII. Barcelona: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1999.
MITRE, EMILIO. Historia de la Edad Media en Occidente. Madrid: Cátedra, 1999.
OSTROGORSKY, GEORG. Historia del estado bizantino. Madrid: Akal, 1984.
PIRENNE, HENRI. Las ciudades de la Edad Media. Madrid: Alianza Editorial, 2001.
FILOSOFIA:
Bibliografia bàsica
Aersten, J.La Filosofía Medieval y los trascendentales. Pamplona: Eunsa, 2003.
De Libera, A. La Filosofía Medieval. Valencia: PUV, 2006.
Fernández, C. Los filósofos medievales. Selección de textos. Vol.I y II. Madrid: BAC, 1979.
Flasch, K. El pensament filosòfic a l’Edat Mitjana. D’Agustí a Maquiavel. Santa Coloma de Queralt: Edèndum, 2006.
Fortuny, F. De Lucreci a Ockham. Perspectives de l’Edat Mitjana. Barcelona: Anthropos, 1992.
Gilson, E. La filosofía en la Edad Media, Madrid: Gredos, 1974.
Guerrero, R. Historia de la Filosofía Medieval. Madrid: Akal, 1996.
Guerrero, R. Filosofías árabe y judía. Madrid: Síntesis, 2001
Jaeger, W. Cristianismo primitivo y paideia griega. México: FCE, 1975.
Mitre Fernández, E (Ed.) Historia del cristianismo. Vol. II. El mundo medieval. Madrid: Trotta, 2004
Reale, G, Antiseri, D. Historia del pensamiento filosófico y científico. Vol.I Antigüedad y Edad Media. Barcelona: Herder, 1995.
Saranyana, J.I. La filosofía medieval. Desde sus orígenes patrísticos hasta la escolástica barroca. Pamplona: Eunsa, 2011.
ART (bibliografia bàsica)
Bango Torviso, I.; Abad, C. (1996). Arte medieval I. Madrid: Historia 16.
Bango Torviso, I. (1989). El Arte de la Alta Edad Media. Madrid : Anaya
Belting, H. (2007). Imagen y culto : una historia de la imagen anterior a la era del arte. Madrid : Akal
Conant, K. J. (1987). Arquitectura carolingia y románica, 800-1200. Madrid : Cátedra.
Erlande-Brandenburg, A. (1993). La Catedral. Madrid : Akal.
Erlande-Brandenburg, A. (1992) El arte gótico. Madrid: Akal
Schapiro, M., & Balseiro, M. L. (1984). Estudios sobre el románico. Madrid : Alianza.
Williamson, P. (1997). Escultura gótica : 1140-1300. Madrid : Cátedra.
Yarza Luaces, J. (1979). Arte y arquitectura en España 500-1250. Madrid : Cátedra.
Yarza Luaces, J. (1992). Baja edad media : los siglos del gótico. Madrid : Sílex.
LITERATURA:
ALIGHIERI, Dante: Divina Comedia. Edición bilingüe; introducción y traducción de Ángel Crespo, Barcelona, Seix Barral, 2004, 3 vols.
AQUINO, Santo Tomás de: Suma de Teología, Madrid, Biblioteca de autores cristianos, 1990.
BARBIERI, Francisco Asenjo: Cancionero Musical del los siglos XV y XVI, Málaga, Monte Mar, 1987.
CASTILLO, Hernando del: Cancionero General, Editorial Castalia, Madrid, 2004.
CÁTEDRA, Pedro M.: Liturgia, poesía y teatro en la Edad Media, Madrid, Gredos, 2005.
CURTIUS, Ernest Robert: Literatura europea y Edad Media Latina, México, Fondo de Cultura Económica, 1955, 2 vols.
FRENK, Margit: Estudios sobre lírica antigua, Madrid, Castalia, 1978.
HUIZINGA, Johan: El otoño de la Edad Media, Madrid, Alianza, 1982.
MÂLE, Émile: El arte religioso del siglo XII al siglo XVIII, México, Fondo de Cultura Económico, 1966.
MENÉNDEZ PIDAL, Ramón: Textos medievales españoles, Madrid, Espasa-Calpe, 1976.
MENÉNDEZ Y PELAYO, Marcelino: Antología de poetas líricos castellanos, Barcelona, Océano, 1999.
RICO, Francisco: El sueño del humanismo, Barcelona, Destino, 2002.
SAN AGUSTÍN: Obras Completas, Madrid, Biblioteca de autores cristianos, 1994.
YNDURÁIN, Domingo: Humanismo y Renacimiento en España, Madrid, Cátedra, 1994.