Assignatura

Cultura Moderna

  • codi 10741
  • curs 2
  • període Semestre 1
  • tipus OB
  • credits 9

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Horari
grup M
 Sem.1  DT 17:30 19:30 a507
 Sem.1  DJ 17:30 19:30 a507
 Sem.1  DV 17:30 19:30 a507

Professorat

Responsable

Dra. Marta CUSÓ - mcuso@uic.es

Horari d'atenció

A acordar-se segons la necessitat dels alumnes.

Presentació

Presentar els trets distintius i característics de la Cultura Moderna europea, des del Renaixement fins a l'esclat de la Revolució Francesa. 

Requisits previs

Els propis del Grau.

Objectius

-Conèixer i interpretar les principals claus que configuren la cultura moderna a l’Europa Occidental.

-Saber distingir i apreciar les continuïtats i ruptures que s’aprecien entre les diferents manifestacions culturals des del segle XV fins el 1789.

-Constatar l’enorme presència que aquests trets culturals segueixen tenint avui en dia.

Competències / Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • G01 - Capacitat per comprendre i expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera oral i escrita
  • G02 - Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  • G03 - Capacitat de crítica i autocrítica.
  • G05 - Capacitat de treball autònom, d'organització i planificació
  • G08 - Capacitat d'investigació
  • E11 - Ser capaçt d'interpretar dades derivades de les observacions en relacionaó amb la seva significació i relacionar-les amb les teories apropiades
  • E12 - Coneixement i interpretació d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
  • E13 - Coneixement del marc general diacrònic del passat
  • E15 - Capacitat per identificar i valorar els elements que formen el patrimoni cultural
  • E22 - Coneixement d'instruments de recopilació de dades, com ara catàlegs bibliogràfics, inventaris d'arxius, fonts documentals, referències electròniques, etc. i habilitat per fer-los

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

  1.   Adquiere conceptos clave sobre cultura y experiencias culturales
  2. Aplica conocimientos teóricos en análisis y debates de actividades presenciales y en trabajo autónomo
  3. Conoce y selecciona documentación específica sobre experiencias culturales
  4. Practica estrategias de trabajo en equipo
  5. Aprende a contextualizar fenómenos culturales y relacionarlos con su dimensión social y política
  6. Relaciona conceptos de las diferentes materias trabajadas de forma transversal
  7. Aprende a diagnosticar problemas en el ámbito intelectual cultural
  8. Aplica/transfiere conceptos teóricos y/o abstractos de cada una de las materias a situaciones reales
  9. Lee y analiza ensayos sobre temas actuales
  10. Redacta textos narrativos y descriptivos
  11. Analiza y diagnostica casos de complejidad cultural
  12. Realiza sistematización de datos y/o información dispersa, o muy puntual

Continguts

HISTÒRIA.

 

L’Època Moderna. Concepte i límits cronològics. Continuïtats i trencaments.

 

El segle XVI. El Renaixement.

L’ampliació del món conegut.

El gran imperi hispànic.

Reforma i Contrareforma.

La societat i l’economia del període.

 

El segle XVII. El Barroc.

La pèrdua de l’hegemonia espanyola. La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).    

La monarquia absoluta i el seu paradigma: Lluís XIV de França.

La monarquia parlamentària a Anglaterra i Països Baixos.

Crisi de les mentalitats.

 

El segle XVIII. La Il·lustració.

L’era de les revolucions: revolució militar, revolució industrial, revolució burgesa i revolució liberal.

El Despotisme il·lustrat.

Transformació econòmica i preindustrialització.

Crisi de la societat estamental.

Els avenços científics.

             

 

FILOSOFIA

 

 1. El marc de la filosofia moderna

 2. Descartes, pare del racionalisme

 3. Altres filòsofs racionalistes: Malebranche, Spinoza, Leibniz

 4. L'empirisme britànic: Locke, Hume 

 5. La Il·lustració

 6. La filosofia trascendental kantiana 

 

 

 

LITERATURA

 

Programa: El savi humanista i el príncep del Renaixement

·         Maquiavel: El Príncep (1513)

·         Erasme: Educació del príncep cristià (1516)

·         Tomàs Moro: Utopia (1516)

 Avaluació:  Anàlisi comparativa de dos textos



ART

Renaixement:

 

1. Teoria i concepte de l’art del Renaixement.

Antecedents estilístics

Naixement d’una nova concepció cultural. El mecenatge

 

            1.1 Mite i realitat

                        La creació del mite renaixentista: Giorgio Vassari i Jacob Burckhardt

            1.2 Renaixements en minúscula

                        Renaixement Carolingi

                        Renaixement Otònida

                        Cultura de Chartres

Protohumanisme Borgonyo

Gòtic Internacional

1.3 Concepcions culturals. Canvis de mentalitat en els humanistes Italians

            Naixement de nous llenguatges

            Proliferació dels temes profans

            1.4 La realitat hispana

 

2. Models representatius de la cultura renaixentista

           

            2.1 Quattrocento

                        2.1.1 Arquitectura

                        2.1.2 Escultura

                        2.1.3 Pintura

            2.2 Cinquecento

                        2.2.1 Arquitectura

                        2.2.2 Escultura

                        2.2.3 Pintura

 

Manierisme:

 

1. Teoria i concepte de l’art Manierista.

 

2. La crisi del model cultural. El Sacco di Roma. Miguel Angel

            2.1 La fi del llenguatge clàssic, noves concepcions representatives

            2.2 Manierisme com art de la cort

            2.3 Assimilació manierista a Europa

            2.4 Reforma i contrareforma

 

Barroc:

 

1.Teoria i concepte de l’art Barroc. Dilema entre Renaixement i Barroc.

 

2.Noves vertebracions urbanes

 

3. Nous llenguatges expressius

            3.1 Els nous espais arquitectònics i les concepcions decoratives

            3.2 El verisme i naturalisme pictòric

            3.3 Representacions escenogràfiques escultòriques

 

4. El rococó com a expressió de la aristocràcia i la burgesia


 

 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

L’assignatura combinarà les sessions teòriques d’exposició del temari per part del grup de professors i les sessions pràctiques de lectura de textos, anàlisi de fonts i imatges, a més de debats programats i preparats prèviament. 

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ

 

L’assignatura serà avaluada a partir de dos ítems diferents.

  1. Un examen final el valor del qual és el 40% de la nota final. És imprescindible aprovar-lo per aprovar l’assignatura.
  2. Quatre treballs, un per a cada bloc de l’assignatura (història, filosofia, literatura i art), amb un valor individual d’un 15% de la nota, pel que, en total, sumaran el 60% de la nota final. Cal aprovar-los tots per tal de poder fer mitjana. En cas de suspendre un dels treballs, es podrà recuperar el dia de l’examen de la primera convocatòria.

En el cas que una part de l’assignatura quedi suspesa, es recuperarà a la segona convocatòria.

L’alumne Erasmus serà avaluat com la resta dels alumnes excepte pel que fa a l’ortografia. 

S’ha de ressaltar que els professors que imparteixen aquesta assignatura seran molt rigorosos en relació amb dos temes concrets, el plagi i l’ortografia.

 

Pel que fa al plagi, consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.

  • Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.
  • Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.

El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.

 

I en relació amb les faltes d’ortografia, considerem que en aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina. El criteri que se seguirà davant de qualsevol d’aquests errors és el següent: -0,2 punts per falta. 

Bibliografia i recursos

HISTÒRIA:

-DOMINGUEZ ORTIZ, A.: Historia Universal Moderna, Barcelona, Vicens Vives, 1983.

-FLORISTÁN, A. (Coord) Historia Moderna Universal. Barcelona: Ariel, 2004. (2ª ed).

-GIRALT, E; ORTEGA, R.; ROIG, J.: Textos, mapas y cronología, Barcelona, Teide, 1985.

-JULIÁ, J.R. (Dir). Atlas de historia universal. 2 vols. Barcelona: Planeta, 2000.

- MARAVALL, J.A. La cultura del Barroco. Barcelona: Ariel, 2002.

-MARTÍNEZ RUIZ, E.; GIMÉNEZ, E.: i altres, Introducción a la Historia Moderna, Madrid, Itsmo, 1991.

-MOLAS, P.; DANTÍ, J.; RIERA, E.: Història Universal, vol. III: Història Moderna, Barcelona, Editorial 92 1992.

-MOLAS, BADA, ESCARTIN, SANCHEZ MARCOS, GUAL, MARTINEZ: Manual de Historia Moderna Barcelona, Ariel, 1993.

-TODOROV, T. El espíritu de la Ilustración. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2008.


FILOSOFIA

  • Bibliografia de consulta

Ayllón, JR., Los pilares de Europa, Eunsa, Pamplona, 2013.

Ayllón, JR., En torno al hombre, Rialp, Madrid, 2002.

Copleston Fr., Historia de la filosofía moderna, Ariel, Barcelona, 1999.

Colomer, E., El pensamiento alemán de Kant a Heidegger, Herder, Barcelona, 1990.

Descartes, R.; Discurso del método, Ed. Austral (Trad. y prólogo García Morente, Manuel).

García Morente, M., Lecciones preliminares de filosofía, Encuentro, 2007.

Llano, A., Gnoseología, Eunsa, Pamplona, 1991.

Reale-Antiseri, Historia del pensamiento filosófico y científico. II Del Humanismo a Kant, Herder, Barcelona, 1999.

Sanz Santacruz, V., Historia de la filosofía moderna, EUNSA, Pamplona, 2005 (2ª ed.).

Segura Naya, Armando; Historia Universal del pensamiento vol. III, Liber, Bilbao, 2007

  • Enllaços d’interès

- http://www.philosophica.info/

- http://www.ruedescartes.org

- http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k207489.r=.langFR

- http://plato.stanford.edu/entries/hobbes/

- http://plato.stanford.edu/entries/spinoza/

- http://frank.mtsu.edu/~rbombard/RB/spinoza.new.html

- www.leibniz.es

- www.bibliotecahispanicaleibniz.es

- http://plato.stanford.edu/entries/locke/

- http://plato.stanford.edu/entries/berkeley/

- http://georgeberkeley.tamu.edu/

- http://www.youtube.com/watch?v=HILJUJsxxdI&feature=related

- http://plato.stanford.edu/entries/hume

- http://www.davidhume.org

- http://www.humesociety.org

 

ART

LITERATURA

Període d'avaluació

E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria:

  • E1 09/01/2014 17:30h a507
  © 2024 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00