Cultura Moderna
Llengua d'impartició principal: castellà
Altres llengües d'impartició: català, anglès
Responsable
Dra. Marta CUSÓ - mcuso@uic.es
Horari d'atenció
A acordar-se segons la necessitat dels alumnes.
Presentar els trets distintius i característics de la Cultura Moderna europea, des del Renaixement fins a l'esclat de la Revolució Francesa.
Els propis del Grau.
-Conèixer i interpretar les principals claus que configuren la cultura moderna a l’Europa Occidental.
-Saber distingir i apreciar les continuïtats i ruptures que s’aprecien entre les diferents manifestacions culturals des del segle XV fins el 1789.
-Constatar l’enorme presència que aquests trets culturals segueixen tenint avui en dia.
HISTÒRIA
L’Època Moderna. Concepte i límits cronològics. Continuïtats i trencaments.
El segle XVI. El Renaixement.
L'Humanisme.
L’ampliació del món conegut.
Reforma i “Contrareforma”.
El gran imperi hispànic.
El segle XVII. El Barroc.
La pèrdua de l’hegemonia espanyola.
La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
La monarquia absoluta i el seu paradigma: Lluís XIV de França.
La monarquia parlamentària a Anglaterra i Països Baixos.
El segle XVIII. La Il·lustració.
El pensament il·lustrat.
Els avenços científics.
El Despotisme il·lustrat.
Les relacions internacionals al segle XVIII: d’una potència hegemònica a l’equilibri.
FILOSOFIA
Consideracions generals sobre la Modernitat
Descartes
El segle XVII i la recepció de l’obra cartesiana: racionalisme i empirisme
El racionalisme: Spinoza i Leibniz
L’empirisme: Locke, Berkeley i Hume
La filosofia de la Il·lustració.
La filosofia transcendental: Kant
Consideracions sobre la filosofia postkantiana
Bloc 1: El savi humanista i el príncep del Renaixement
Bloc 2: Raó i bogeria
Avaluació: Anàlisi comparativa de dos textos
ART
1. El Renaixement i el Manierisme
1.1 Terminologia, periodificació i historiografia
1.2 Una nova estètica
1.3 L’arquitectura del Quattrocento i del Cinquecento. Principis i tipologies
1.4 Les arts figuratives del Quattrocento i del Cinquecento. Centres, gèneres i temes
1.5 El Manierisme i la recerca de l’originalitat
1.6 L’art de la Contrarreforma
1.7 La difusió del Renaixement a Europa. El Renaixement hispànic.
2. El Barroc i el Rococó
2.1 La ciutat barroca i els seus espais
2.2 Arquitectura civil barroca
2.3 Arquitectura catòlica i protestant a l’època del Barroc
2.4 Temes i corrents en les arts figuratives del Barroc
2.5 El Barroc hispànic. El Segle d’Or de la pintura espanyola
2.6 El món del Rococó
L’assignatura combinarà les sessions teòriques d’exposició del temari per part del grup de professors i les sessions pràctiques de lectura de textos, anàlisi de fonts i imatges, a més de debats programats i preparats prèviament.
CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ
Cada professora que imparteix l’assignatura avaluarà els seus alumnes mitjançant un treball i un examen que es realitzarà, preferentment, la darrera sessió de classe d’aquella matèria. Amb les notes d’aquests dos ítems, cada professora farà la seva mitjana i amb les quatre mitjanes, s’establirà la nota final de l’assignatura Cultura Moderna, establint-se una petita diferència de valor entre les matèries que conformen l’assignatura ja que Història consta de 3 crèdits mentre que Filosofia, Literatura i Art en tenen 2 cadascuna.
A la segona convocatòria, l’alumne es presentarà de les parts de l’assignatura que té suspeses, mentre que se li conservaran les notes dels ítems que ja té aprovats. Si torna a suspendre alguna part, haurà de tornar a cursar tota l’assignatura, tant el que havia aprovat el curs anterior com el que tenia suspès.
L’alumne Erasmus serà avaluat com la resta dels alumnes excepte pel que fa a l’ortografia.
S’ha de ressaltar que els professors que imparteixen aquesta assignatura seran molt rigorosos en relació amb dos temes concrets, el plagi i l’ortografia.
Pel que fa al plagi, consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.
El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.
I en relació amb les faltes d’ortografia, considerem que en aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina. El criteri que se seguirà davant de qualsevol d’aquests errors és el següent: -0,2 punts per falta.
HISTÒRIA:
-DOMINGUEZ ORTIZ, A.: Historia Universal Moderna, Barcelona, Vicens Vives, 1983.
-FLORISTÁN, A. (Coord) Historia Moderna Universal. Barcelona: Ariel, 2004. (2ª ed).
-GIRALT, E; ORTEGA, R.; ROIG, J.: Textos, mapas y cronología, Barcelona, Teide, 1985.
-JULIÁ, J.R. (Dir). Atlas de historia universal. 2 vols. Barcelona: Planeta, 2000.
- MARAVALL, J.A. La cultura del Barroco. Barcelona: Ariel, 2002.
-MARTÍNEZ RUIZ, E.; GIMÉNEZ, E.: i altres, Introducción a la Historia Moderna, Madrid, Itsmo, 1991.
-MOLAS, P.; DANTÍ, J.; RIERA, E.: Història Universal, vol. III: Història Moderna, Barcelona, Editorial 92 1992.
-MOLAS, BADA, ESCARTIN, SANCHEZ MARCOS, GUAL, MARTINEZ: Manual de Historia Moderna Barcelona, Ariel, 1993.
-TODOROV, T. El espíritu de la Ilustración. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2008.
FILOSOFIA
BERKELEY, G., Tratado sobre los principios del conocimiento humano, trad. C. Mellizo, Alianza editorial, Madrid, 1992.
--- : Tres diálogos entre Hilas y Filonús, trad. G. L. Sastre, Espasa Calpe, Madrid, 1996.
DESCARTES, R., Regles per a la direcció de l’enginy, trad. Salvi Turró, Barcelona, Edicions 62, 1998.
--- : Discurso del método, trad. M. García Morente, Espasa-Calpe, Madrid, 1970.
--- : Meditaciones metafísicas, trad. M. García Morente, Espasa-Calpe, Madrid, 1970.
HUME, D., Tratado de la naturaleza humana, trad. F. Duque, Orbis, Barcelona, 1984.
KANT, I., Crítica de la razón pura, trad. P. Ribas, ed. Alfaguara, Madrid, 1978.
---: Crítica de la razón práctica, trad. M. García Morente, ed. Sígueme, Salamanca, 1995.
---: Crítica de la facultad de juzgar, trad. R. R. Aramayo, Madrid, A. Machado Libros, 2003.
LEIBNIZ, G.W., Meditaciones sobre el conocimiento, la verdad y las ideas, trad. Miguel Candel Sanmartín (versión hipertexto en http://www.ub.es/telemac)
--- : Discurso de metafísica, trad. A. C. Piñán, ed. Orbis, Barcelona, 1983.
--- : Monadología, trad. M. Fuentes, ed. Orbis, Barcelona, 1983.
LOCKE, J, Ensayo sobre el entendimiento humano, trad. Edmundo O’Gorman, FCE, México, 1999.
SPINOZA, B., Tratado de la reforma del entendimiento, trad. Atilano Domínguez, Madrid, Alianza, 1988.
--- : Ètica demostrada segons l’ordre geomètric, trad. J. Olesti, Marbot Ediciones, Barcelona, 2013.
Obres de caràcter general:
AA.VV., Estudis cartesians, Societat Catalana de Filosofia, Barcelonesa d’Edicions, Barcelona, 1996.
CASSIRER, E., La filosofía de la Ilustración, México, FCE, 1972.
--- : El problema del conocimiento en la filosofía y en la ciencia modernas, México, FCE, 1979 (vol. I y II).
--- : Kant. Vida y doctrina, México, FCE, 1993.
HAZARD, P., La crisis de la conciencia europea, Madrid, Alianza, 1983.
--- : El pensamiento europeo en el siglo XVIII, Madrid, Alianza, 1985.
HEIDEGGER, M., “La época de la imagen del mundo” (Die Zeit des Weltbildes) en Caminos del bosque (Holzwege), trad. Helena Cortés y Arturo Leyte, Madrid, Alianza, 1995.
MARTÍNEZ MARZOA, F., Historia de la filosofía, Madrid, ed. Istmo, 1973 y 1994, (vol. II).
--- : Cálculo y ser(Aproximación a Leibniz), Madrid, Visor, 1991.
--- : Releer a Kant, Barcelona, ed. Anthropos, 1992.
MORRIS, C.R., Locke, Berkeley y Hume, Oxford University Press, 1987.
TURRÓ, S., Descartes. Del hermetismo a la nueva ciencia, Barcelona, ed. Anthropos, 1987.
---: Filosofia i Modernitat. La reconstrucció de l’ordre del món, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016.
Materials en línia
- http://www.philosophica.info/
- http://frank.mtsu.edu/~rbombard/RB/spinoza.new.html (Studia Spinoziana)
ART
Argan, Giulio Carlo. Renacimiento y Barroco I. De Giotto a Leonardo da Vinci. Madrid: ediciones Akal, 1987.
Argan, Giulio Carlo. Renacimiento y Barroco II. De Miguel Angel a Tiepolo. Madrid: ediciones Akal, 1988.
Cámara Muñoz, Alicia; Carrió-Invernizzi, Diana. Historia del arte de los siglos XVII y XVIII. Redes y circulación de modelos artísticos. Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces, 2015.
Castex, Jean. Renacimiento, Barroco y Clasicismo. Madrid: Akal, 1994.
Murray, Peter y Linda. El arte del Renacimiento. Barcelona: Destino, 1991.
LITERATURA