Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Itinerari Gestió de les Indústries Culturals Creatives: Gestió de les Arts Escèniques

• codi 10825
• curs 1
• període Trimestre 3
• tipus op
• credits 4

Llengua d'impartició principal: anglès

Responsable

Dra. Marta CRISPÍ - mcrispi@uic.es

Horari d'atenció

Amb cita prèvia: 

- art@firatarrega.com Jordi Duran

La part de gestió musical explora les qüestions clau que afecten els gerents de música en viu. Treballarem el seu camí a través dels aspectes generals de les tècniques de gestió específiques.
Al llarg del mòdul, els temes freqüents seran:
- El sector de la música en viu dins de la indústria musical;
- Orientació al mercat i producte-orientació;
- Organitzacions amb ànims lucratius i sense ànims lucratius, propietat pública i propietat privada;
- La música clàssica i la música popular;
El mòdul de Gestió Musical inclou:
- Una sessió de treball i una visita de camp a L'Auditori;
- Les contribucions d'un director d'auditori "nacional".
- Es prenen com a referència tres organitzacions de música a través del mòdul:
- Un promotor d'un festival internacional: Advance Music, SL, organitzador de Sónar, un festival de música no convencional.
- Un productor d'una orquestra simfònica nacional: OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Catalunya).
- Un lloc públic de música: L'Auditori, un local especialitzat en la difusió de la música, la programació i la producció, seu de l'OBC, i membre d'ECHO (European Concert Hall Organization).

Els del Màster.

1. Desenvolupar un coneixement del marc econòmic en què operen els administradors en relació amb el sector en viu, local i global de la música.
2. Analitzar els músics del sector de la música en viu: qui són, quins són els seus principals objectius, funcions, fonts d'ingressos i les relacions entre si.
3. Conèixer les formes i els principis dels músics de música en viu.
4. Coneixements bàsics de:
• com influeixen en el procés de creació i l'entorn empresarial, internet i les noves tecnologies
• els principis fonamentals relacionats amb la propietat intel·lectual i creativa
• les principals fonts d'informació i de dades que donin suport a la presa de decisions en el sector de la música en directe
5. Destacar temes d'actualitat en l'ampli camp de la gestió musical.
   En resum, proporcionar als estudiants un marc de referència per a la selecció dels futurs cursos d'acció.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

CB6 Posseir i comprendre coneixements que aporten una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en el context de la investigació.

CB7 Saber aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.

COMPETÈNCIES GENERALS

CG4 Saber comunicar, dinamitzar i intervenir entre diferents agents que intervenen en un projecte, programa o servei cultural.

CG5 Actuar de manera responsable, treballant amb qualitat, rigor i eficiència al servei de la soietat.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

CT1 Dissenyar, dirigir, produir i avaluar projectes, programes, estratègies, polítiques o accions culturals en els quals estan implicats perfils variats de professionals, agents i institucions.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

CE8 Identificar les estructures de negoci de les industries culturals creatives, de les arts visuals i del patrimoni culturla a nivell nacional i mundial i manejar els processos i procediments de treball implicats en la seva creació, programació, gestió i producció.

L’estudiant

- Identifica les estructures de negoci de les indústries culturals creatives, de les arts visuals i del patrimoni cultural a escala nacional i mundial i gestiona els processos i procediments de treball implicats en la seva creació, programació, gestió i producció.

- Dissenya, dirigeix, produeix i avalua projectes, programes, estratègies, polítiques o accions culturals en les quals estan implicats perfils variats de professionals, agents i institucions.

- Actua de forma responsable, treballant amb qualitat, rigor i eficiència al servei de la societat.

- Sap comunicar, dinamitzar i mitjançar entre els diferents agents que intervenen en un projecte, programa o servei cultural.

- Sap aplicar els coneixements assolits i té la capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.

-Posseeix i comprèn els coneixements que aporten una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en el context de la investigació.

GESTIÓ MUSICAL 

1. Música: què és? Buscant una definició per un art abstracte. Música com a cultura, música com a entreteniment. Concert o reunió social? (Música de Cambra / Opera). Música o política? (L'estrany cas dels compositors: reivindicació política). Etiquetes: música antiga, Músiques del món, música electrònica ... Concerts al segle XXI? Música en viu en l'era dels mitjans de comunicació.
2. L'organització d'un concert de música clàssica. Què és el que realment volem? ¿Artistes famosos? Una experiència única? ¿Educació o espectacle? L'artista com l'intermediari principal. Estem parlant de música o negoci? (Període Nadalenc com el millor moment per vendre CD). L'assumpte Arditti: aconseguir un concert amb un quartet de corda després d'un bon dinar amb els jugadors.
3. La nova música, nous espais ... nova audiència? ¿Fàbriques de creació? Les indústries culturals? Els cantants d'òpera en els estadis, en les sales de concerts de jazz ... El cas especial dels festivals d'estiu. Podríem aconseguir alguna cosa especial, fins i tot quan programem temes?
4. Música antiga, música contemporània, Música clàssica, Música Moderna, Jazz, Músiques del món ...? Cas especial: nens a la sala de concerts. Quin és el propòsit d'aquesta música? ¿Hem de mirar a l'artista? Hem de ballar? Només escolta! Esgotat! Vivaldi: Les quatre estacions; Bach: Ària de la Suite en Re; Mozart: Requiem; Rachmaninov: Segon Concert de piano ... Edificis o música? Audiència en alguns cicles: el prestigi o la publicitat. Audiència al Palau de la Música Catalana. Programació d'estrelles per a un cicle.
5. Prestige com una etiqueta: Bianca Castafiore. Fins i tot les estrelles deixen de brillar un dia. Dos models: Caballé / Bartoli, Caballé / Victòria dels Àngels, André Rieux / Yehudi Menuhin, Pau Casals / Daniil Shafran, Bruce Springsteen / U2. ¿Ha de ser amable? Glenn Gould.
6. Creu les orelles i la seva veu interior! Gaudiu de l'assaig: és el seu concert privat. En general, els bons jugadors necessiten la seva opinió .. Notes al programa: què necessitem? les dates i dades addicionals. Audiència d'experts contra l'àvia va a la sala de concerts. Pel que fa a les notes del programa: imatges o paraules? Apropar l'oient a la música.
7. La meva experiència al Festival Nous Sons: Made in Japan.
8. Mitjans per arribar a una intenció, no un estil. S'estan utilitzant els mitjans de comunicació com l'objectiu principal? Música electrònica (de Stockhausen per presentar Dj), música de piano, festivals de guitarra ...
9. Originalitat o convenció. La importància dels productors en la música pop: The Beatles i George Martin (creativitat i veritables professionals): Eleanor Rigby, Strawberry Fields ... Experiència: Johnny Cash, les últimes gravacions (Història d'Amèrica).
10. Alguns casos particulars: Josep Colom. Gran músic, millor artista. Darrera CD: Mozart-Chopin, qui és qui? Música i arts. Música i literatura. Els cicles de concerts a l'Auditori Nacional de Madrid. L'excés de llum (Sviatoslav Richter). Música a les esglésies: on buscar si tenim un concert d'orgue. El concert com una experiència única.
11. Veu. Piano. Cançons modernes. Addició: Kevin Costner cantar (també Jeff Bridges), Woody Allen tocant el clarinet ... Els germans Marx.

GESTIÓN TEATRAL (Jordi Duran)

1. FiraTàrrega: un exemple com a punt de partida.

2. Produir en temps difícils. Centres d'exposicions. Models de producció i coproducció (espanyol i exemples transnacionals). Finançament. Gèneres. L'equip artístic. Centres de creació i residències creatives. Coaching artista.

Disseny 3. Pressupost (per Oriol Martí, gerent de FiraTàrrega Festival).

4. Ser únic: garantia d'èxit? Anàlisi de les produccions singulars i no convencionals.

5. Comprar, vendre i comunicar la creació.

6. Coproducció transnacional de les tenebres a la llum. Introducció al nou programa Europa Creativa (per Mike Ribalta, cap del departament de professionals de FiraTàrrega).

7. La producció artística. Anàlisi dels festivals d'arts escèniques singulars i excepcionals experiències de programació creativa

8. Circuits, festivals, fires i xarxes. Anàlisi dels conceptes a través de l'estudi comparatiu de diversos exemples nacionals i internacionals.

9. Desenvolupament d'audiència i la humanització dels projectes culturals.

10. Presentació pública de papers. Conclusions i últimes consideracions.

Gestió Musical: 50% de la nota final

- Assistència 10%

- Exercicis 25%

- Participació a classe 25%

- Examen final 40%

Gestió Teatral: 50€ de la nota final

- Assistència 50%

- Treball final 50%

Algunes lectures:

BERNSTEIN, Leonard: Young People’s Concerts.

BERNSTEIN, Leonard: The Unanswered Question.

ROSS, Alex: The rest is noise.

Algunes pel·lícules:

The Red Violin

Crazy Heart