Documental
Llengua d'impartició principal: castellà
Altres llengües d'impartició: anglès
Responsable
Dp. Alberto ALBACETE - aalbacete@uic.es
Horari d'atenció
Amb cita previa a través del correo electrónico: aalbacete@uic.es
10-15 minuts després de la finalització de las classes presencials.
Els inicis del cinema, a finals del segle XIX, tenien com a objectiu principal filmar la realitat. Al llarg del segle XX, no obstant això, aquesta tasca l'assumeix preferentment el gènere documental, que s'ocupa de donar un tractament narratiu i ordenat a la realitat que ens envolta. Els periodistes televisius van rebatejar aquest gènere denominant-li reportatge. A partir de la progressiva implantació en la petita pantalla, el documental va quedar relegat a un gènere divulgatiu i informatiu on les formes i la creativitat quedaven en un segon terme. En els últims 30 anys, no obstant això, el documental s'expandeix cap a noves vies d'expressió i nous públics, convertint-se en un gènere emergent que tracta de forma creativa la realitat.
No requereix requisits previs.
L'objectiu d'aquesta assignatura és apropar als alumnes al gènere documental, des dels seus inicis fins als nostres dies. Analitzar l'evolució de la producció al llarg del temps i fer un recorregut a través de les adaptacions tecnològiques i de format que han sorgit fins al segle XXI. De manera paral·lela, també es crearà un taller de creació audiovisual on els alumnes hauran d'elaborar un documental i un laboratori amb un exercici d'assaig. L'objectiu d'aquestes pràctiques serà fer veure als alumnes que el llenguatge audiovisual adquireix nous valors i significats. I que aquesta manera de comunicar-se pot ser una via molt creativa de representar el món que ens envolta.
Conèixer l'evolució del documental des dels seus inicis als nostres dies.
Crear tallers de creació on els alumnes elaborin els seus exercicis, i d'aquesta manera desenvolupar una mirada personal a través de les tècniques documentals.
Conèixer a partir de l'anàlisi de documentals i llargmetratges propis la realitat del món documental des de diversos punts de vista.
Conèixer la diversitat i les diferents possibilitats creatives que ens proposen els documentals contemporanis.
1 - Els pioners
Edison, Lumière, Meliès
2 - Els fonaments del cinema de No Ficció (20s - 40s)
Dziga Vertov “El manifest del Cinema Ull”
Jean Vigo “El Punt de vista documentat”
Robert Flaherty “La posada en escena documental”
John Grierson “El documental expositiu”
Leni Riefenstahl “El cinema de propaganda”
La experiència de la guerra
3 - La recerca de la realitat
Noves tècniques, noves estètiques (50s 60s)
H.C.Bresson, La Captura intuïtiva (Images a la Sauvette - 1952)
La teoria del Cinema Directe
La teoria del Cinema Observacional
Jean Rouch, del Cinéma Vérité a les Etnoficcions
La classificació de Peter Crawford
El Neorealisme italià (Rossellini)
La Nouvelle Vague, el Free cinema i el New American Cinema
4 - Neo-documentals i cinema de no-ficció
Found footage, Mockumentary i docudramas
L’assaig fílmic
El cinema autor referencial (diaris, cine epistolar, autobiogràfic)
El documental performatiu
El cinema experimental
El Documental no narratiu
Altres esferes: La telerealitat
5 - Revisió de conceptes
Ficció, Documental, Reportatge, ¿Què és un Documental?
La objectivitat en qüestió
Redefinint la idea de Realitat. ¿Tot és ficció?
Realisme i versemblança
Cultura i Simulacre. La construcció de la Hiperrealitat
Estereotips vs. Arquetips universals
6 - El cineasta com Autor
Desenvolupament de la identitat Creativa (Ètica i estètica al cinema documental)
Ciència, art i filosofia (quin és el seu paper en el cinema de no-ficció)
Diferents paradigmes (Clàssic, Modern y Contemporani)
Tendències del documental Contemporani
Distanciament crític
7 - Tècnica de No-Ficció
Posada en escena, situació, conversació, diàleg i discussió
Avaluació de la idea per un documental
El conflicte al documental
Control i Atzar
Narrativa de ficció vs Narrativa de no-ficció
Hibridacions
Confiança i límits
El paper de la poètica en el documental
8 - Seminari sobre els projectes a realitzar
17% Classes Magistrals 17% Workshop 33% Coaching 33% Focus Praxis
ACTIVITAT FORMATIVA | CRÈDITS ECTS |
---|---|
Classes magistrals: a les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. | 1 |
Workshops: tallers avançats, intensius, de major durada, dirigits per professors i/o professionals estrangers, en els quals l'idioma utilitzat és l'anglès. Culminen en un producte professional o semiprofessional produït també en llengua anglesa. | 1 |
Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. | 2 |
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 2 |
50% Projectes i exercicis pràctics
30% Nota individual: actitud, iniciativa, habilitats tècniques, creativitat i treball en equip.
20% Examen escrit
El professor es reserva el dret a suspendre a l'alumne el resultat del projecte audiovisual en cas de no complir uns mínims d'assistència, iniciativa i participació durant el procés.
* És obligatori el 80% d'assistència a classes
* Els alumnes que es presentin a la segona convocatòria hauran de realitzar el 100% dels exercicis i l'examen escrit.
BORDWELL, D. (1996): La narración en el cine de ficción. Barcelona, Paidós.
ROUCH, J. (1979) «La camera et les hommes» en FRANCE, C. de, Pour une anthropologie visuelle.
AUMONT, J. y otros (1995): Estética del cine. Espacio fílmico, montaje, narración, lenguaje. Barcelona, Paidós.
BALLÓ, J. y PÉREZ, J. (1997): La semilla inmortal. Los argumentos universales en el cine. Barcelona, Anagrama.
BAZIN, A. (1991): ¿Qué es el cine?. Madrid, Rialp.
BURH, N. (1987): El tragaluz del infinito. Contribución a la genealogía del lenguaje cinematográfico. Madrid, Cátedra.
CHION M. (1990): Cómo se escribe un guión. Madrid, Cátedra.
CHION M. (2004) La voz en el cine. Madrid: Cátedra.
EISENSTEIN, S. M. (1987): La forma del cine. Madrid, Cátedra.
GUBERN, R.: (1995): Historia del Cine. Barcelona, Lumen.
PUDOVKIN, V. (1957): Lecciones de cinematografía. Madrid, Rialp.
TARKOVSKI, A. (1991): Esculpir en el tiempo. Madrid, Rialp.
VERTOV, D. (1974): El cine ojo. Madrid, Fundamentos.