Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaFonaments de l'art Audiovisual
Llengua d'impartició principal: castellà
Responsable
En el decurs dels últims dos-cents anys, s’han produït en les pràctiques artístiques un seguit d’operacions formals, metodològiques, conceptuals i tècniques que han conduit a l’eclosió de les revolucions audiovisuals del segle XX. Per començar, però, cal aclarir què s'entén per audiovisual. Al llarg del curs es delinearà una cartografia que possibilitarà als estudiants assolir una visió panoràmica de la gènesi d’aquest concepte i de les condicions que han afavorit la seva emergència. Per aquesta tasca cartogràfica s'utilitzarà una triple instrumentació: els dispositius (conceptuals i tècnics-tecnològics), els patrons de representació visual i els contexts històrics on es desenvolupen les diferents produccions artístiques, així com l’abast de les seves influències.
Objectiu principal
Estudiar les mutacions produïdes des de les primeres experiències col·lectives, heretades del món barroc, fins als nous models de consum dels mitjans de comunicació de masses. Per comprendre les condicions d’emergència del concepte audiovisual i les seves interaccions amb l’esfera artística contemporània, es tindrà en compte una doble perspectiva: diacrònica i sincrònica; això permetrà alternar els caràcters lineal i transversal de la disciplina històrica.
Objectius secundaris
Accedir als coneixements teòrics i historiogràfics específics de la història de les imatges amb vinculació amb altres ciències humanes associades als sabers de la cultura visual.
Interpretar la naturalesa dels contexts socials, culturals i econòmics dels diferents períodes històrics on es centra la producció audiovisual i artística, així com les seves interrelacions.
Dins del patró estàndard de tretze setmanes de durada del curs, al final d’aquest període els estudiants haurien d'estar capacitats per:
—Reconèixer i identificar els diferents patrons icònics.
—Analitzar i contextualitzar les mostres més significatives dels diferents períodes temàtics i històrics.
—Accedir a un nivell bàsic d’ argumentació, mitjançant l’escriptura, l’ exposició oral i la articulació de diferents fonts documentals.
—Iniciació en el tractament i estudi de textos escrits en una llengua diferent a la vehicular del estudiant.
—Treball en grup i responsabilitat enfront els compromisos de lliurament de treballs en el temps i la forma de presentació.
—Iniciació bàsica en els comportaments d'ètica professional.
L’ assignatura s’ organitzarà entorn a tres grans blocs que interrelacionaran, com ja s’ ha argumentat anteriorment, de manera lineal i transversal, els períodes que són els antecedents de la moderna cultura visual i les pràctiques artístiques contemporànies que eclosionen a partir de les vanguàrdies històriques, així com, posteriorment, la cultura de masses que emergeix desprès de l’ armistici de la II Guerra Mundial. L’estructura de l’assignatura es completarà amb l’ inclusió de conjunts temàtics com, per exemple, l’estudi de les transformacions visuals presents en el desenvolupament de la performance en relació amb el activisme feminista dels anys seixanta i setanta, sense els quals és impossible comprendre la seva magnitud.
D’aquesta manera el conjunt de Fundamentos del arte visual es subdivideix en les següents àrees:
Part 1. El sistema de l’ audiovisual. En aquest punt s’establiran les bases per obtenir una denominació preliminar i comuna del concepte audiovisual i per contextualitzar-lo dins les experiències prèvies, entre les que es troben des de l’ escenografia del teatre barroc fins la llanterna màgica. Així mateix, s’exposarà una somera relació dels continguts més paradigmàtics de les produccions culturals des de la segona meitat del segle XX, amb l’objectiu de donar un marc referencial dels darrers cinquanta anys.
Part 2. Principis d'anàlisi audiovisual. Aquest bloc temàtic, el més llarg i nucli central, està adreçat a la indagació dels models de representació, de les aplicacions funcionals de les diferents maneres de veure i mirar i de la seva ineludible interrelació amb l’esfera visual contemporània.
Part 3. Identitat i alteritat. Aquesta part està dedicada a l’estudi de la construcció de la imatge i a les pràctiques icòniques oposades al model hegemònic masculí i etnocèntric, amb especial atenció als discursos feministes i postfeministes, i a la crítica postcolonial.
Agamben, Giorgio, Profanaciones. Barcelona: Anagrama, 2005.
Agamben, Giorgio, Estancias. La palabra y el fantasma en la cultura occidental. Valencia: Pre-textos, 2006.
Aumont, Jacques, À quoi pensent les films. Séguier, 1997.
Alpers, Svetlana. El arte de describir. El arte holandés en el siglo XVII. Madrid: Hermann Blume, 1987
Barthes, Roland. La cámara lúcida. Notas sobre la fotografía. Barcelona: Paidós, 2004.
Bazin, André, ¿Qué es el cine? Madrid: Rialp, 2004.
Berger, John. Modos de ver. Barcelona: Gustavo Gili, 2016.
Burch, Nöel. El tragaluz del infinito. Madrid: Cátedra, 1987.
Burke, Peter. ¿Qué es la historia cultural? Barcelona: Paidós, 2005.
Debray, Régis. Vida y muerte de la imagen. Historia de la mirada en Occidente. Barcelona: Paidós, 1994.
Deleuze, Gilles, La imagen-tiempo. Estudios sobre Cine 2. Barcelona: Paidós,
1987.
-----. La imagen-movimiento. Estudios sobre Cine 1. Barcelona: Paidós, 1994.
Didi-Huberman, Georges, La imagen superviviente. Historia del arte y tiempo de los fantasmas según Aby Warburg. Madrid: Abada, 2009.
Didi-Huberman, Georges. Imágenes pese a todo. Memoria visual del holocausto. Paidós, 2004.
Didi-Huberman, Georges. Ante la imagen. Pregunta formulada a los fines de una historia del arte. Murcia: Cendeac, 2010.
Farocki, Harun, Desconfiar de las imágenes. Buenos Aires: Caja negra, 2013.
Foster, Hal, ed. Vision and Visuality. Nueva York: Dia Center, 1988.
Foucault, Michel. Vigilar y castigar. El nacimiento de la prisión. Buenos Aires: Siglo XXI, 1984.
Freud, Sigmund. Psicoanálisis del arte. Madrid: Alianza, 2000.
Han, Byung-Chul. En el enjambre. Barcelona: Herder Editorial, 2014.
Han, Byung-Chul. Psicopolítica. Barcelona: Herder Editorial, 2014.
Hauser, Arnold. Historia social de la literatura y el arte. Barcelona: RBA, 2005.
Martín Cabello, Antonio. La Escuela de Birmingham: El Centre for Contemporary Cultural Studies y el origen de los estudios culturales.Madrid: Dykinson, 2006.
Metz, Christian. El significante imaginario: psicoanálisis y cine. Barcelona: Paidós, 2001.
Mukarovský, Jan. Signo, función y valor: estética y semiótica del arte. Santafé de Bogotá: Plaza & Janés, 2000.
Mulvey, Laura. Placer visual y cine narrativo. Valencia: Fundación Instituto Shakespeare, Instituto de Cine y RTV; Mineápolis: Department of Spanish and Portuguese, University of Minnesota, 1988.
Ramírez, Juan Antonio. Medios de masas e historia del arte. Madrid: Cátedra, 1997.
————, Cómo escribir sobre arte y arquitectura: libro de estilo e introducción a los géneros de la crítica y de la historia del arte. Barcelona: Ediciones del Serbal, 1999.
Rancière, J., El destino de las imágenes, Madrid: Prometeo, 2012.
Rancière, J. Las distancias del cine, Madrid: Ellago, 2012.
Sánchez, Sergi, Hacia una imagen no-tiempo. Deleuze y el cine contemporáneo. Oviedo: Ediciones de la Universidad de Oviedo, 2013.
Schapiro, Meyer. Palabras, escritos e imágenes: semiótica del lenguaje visual. Madrid: Encuentro, 1998.
Serna, Justo; Pons, Anaclet. La historia cultural: autores, obras, lugares. Madrid: Akal, 2013.
Talens, Jenaro et al. Elementos para una semiótica del texto artístico. Madrid: Cátedra, 1983.
Warburg, Aby, Atlas Mnemosyne. Edició de Fernando Checa. Akal, 2010.
Warburg, Aby,El renacimiento del paganismo. Aportaciones a la historia cultural del Renacimiento europeo. Madrid: Alianza, 2005.
Žižek, slavoj. Bienvenidos al desierto de lo real. Madrid: Akal, 2008.