Assignatura

Grans Obres de la Història de l'Art

  • codi 12300
  • curs 3
  • període Semestre 1
  • tipus OB
  • credits 6

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès

Professorat

Responsable

Dra. Marta CRISPÍ - mcrispi@uic.es

Horari d'atenció

A convenir amb els professors

Presentació

L’assignatura de Grans Obres de la Història de l’Art és una matèria de 6 crèdits que s’imparteix al primer semestre del 3r curs del Grau en Humanitats i Estudis Culturals. Pertany a l’àrea de coneixement d’Història de l’Art.


Al llarg d’aquesta assignatura es realitzarà un recorregut cronològic per les grans obres de la Història de l’Art des de les civilitzacions antigues fins el món contemporani. A partir d’una selecció d’obres mestres de cada període històric s’analitzarà la peça des del punt de vista estilístic, iconogràfic, de la tècnica artística o del procés constructiu, a més d’estudiar aspectes lligats a l’encàrrec de la mateixa com el coneixement del promotor i de l’artista i, lògicament, es comentaran les principals fonts documentals i bibliogràfiques. L’estudi de cada obra es posarà en relació amb el context històric i artístic del moment, fet que ajudarà a emmarcar-la en les coordenades de temps i espai que ajudaran a obtenir un coneixement global i coherent de la mateixa.


Requisits previs

Es recomana haver cursat Cultura Antiga, Cultura Medieval, Cultura Moderna i Cultura Contemporània.

Objectius

- Assolir un coneixement de la Història de l’Art i dels corrents i moviments artístics a partir de l’anàlisi d’algunes de les seves obres mestres.

- Saber analitzar i comentar obres d’art ja siguin d'arquitectura, escultura, pintura, miniatures, orfebreria o altres peces singulars.

- Iniciar als estudiants en la recerca a partir de l’ús de fonts i bibliografia especialitzada


Competències / Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • E02 - Coneixement i habilitat per fer servir mètodes i tècniques propis de les ciències humanes
  • E03 - Capacitat per comprendre i fer servir adequadament conceptes clau en cultura
  • E04 - Capacitat per reconèixer i interpretar manifestacions culturals
  • E11 - Ser capaçt d'interpretar dades derivades de les observacions en relacionaó amb la seva significació i relacionar-les amb les teories apropiades
  • E12 - Coneixement i interpretació d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
  • E13 - Coneixement del marc general diacrònic del passat
  • E15 - Capacitat per identificar i valorar els elements que formen el patrimoni cultural
  • E22 - Coneixement d'instruments de recopilació de dades, com ara catàlegs bibliogràfics, inventaris d'arxius, fonts documentals, referències electròniques, etc. i habilitat per fer-los
  • E25 - Capacitat de comunicar-se oralment en el mateix idioma i en idiomes estrangers utilitzant terminologia i tècniques acceptades en el marc cultural de cadascun
  • E26 - Capacitat per llegir i escriure textos o documents originals en lamateixa llengua i en d'altres, així com per transcriure, resumir i catalogar informació de manera pertinent
  • G01 - Capacitat per comprendre i expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera oral i escrita
  • G02 - Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  • G03 - Capacitat de crítica i autocrítica.
  • G05 - Capacitat de treball autònom, d'organització i planificació
  • G08 - Capacitat d'investigació
  • G10 - Destresa en l'ús de les TIC, organització i gestió de la informació

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

L'estudiant

CGI01 - comprèn i expressa idees i arguments amb ordre i coherència de forma oral i escrita

CGI02 - té capacitat d'anàlisi i síntesi

CGI03 - té capacitat de crítica i autocrítica

CGI05 - sap treballar de manera autònoma

CGI08 - sap utilitzar les eines per a la recerca

CGI10 - utilitza les TIC’s i organitza i gestiona la informació


Competències específiques

CEA02 - utilitza mètodes i tècniques propis de les ciències humanes

CEA03 - coneix i utilitza adequadament conceptes claus en cultura

CEA04 - reconeix i interpreta manifestacions culturals

CEA11 - interpreta dades derivades de l'observació en relació amb la seva significació, i els relaciona amb les teories apropiades

CEA12 - coneix i interpreta d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació

CEA13 - coneix el marc general diacrònic del passat

CEA15 - identifica i valora aquells elements que conformen el patrimoni cultural

CED22 - utilitza instrumentos de recopilació de dades, tals com catàlegs bibliogràfics, inventaris d'arxiu, fonts documentals, referències electròniques, etc.

CED25 - es comunica oralment en el propi idioma i en idiomes estrangers utilitzant terminologia i tècniques acceptades en el marc cultural de cadascun

CED26 - llegeix i escriu textos o documents originals en la pròpia llengua i en altres, així com transcriu, resumeix i cataloga informació de forma pertinent


Continguts

- De la mastaba a les piràmides 
 -Mesopotàmia (Estela de Naram-Sim, Porta d’Ishtar, Gudea, Codi d’Hammurabi, Relleu de la lleona ferida) 
 - Santa Sofia de Constantinoble i l’arquitectura bizantina 
 - La renovatio carolíngia: la catedral d’Aquisgrà i els grans escriptoris carolingis 
 - Santiago de Compostela i les esglésies de pelegrinació 
 - Arc de Constantí/Estàtua d’August Prima Porta 
 - Els monestirs medievals: Ripoll, Sant Cugat, Santes Creus 
 - Notre-Dame de Chartres: un model de catedral gòtica 
 - Els púlpits italians del Duecento i Trecento: Nicola i Giovanni Pisano 
- La pintura del Trecento italià: la decoració de la Capella Scrovegni de Giotto (Pàdua) 
 - El gòtic internacional: Les Grans Hores del Duc de Berry 
 - Jan van Eyck i la pintura flamenca del s. XV: El matrimoni Arnolfini i el retaule de l’Anyell Místic 
 - Sant Pere del Vaticà 
 - Capella Sixtina 
 - Brueghel/Cranach/Grunewald 
 - Boticelli, La Primavera, El Naixement de Venus 
 - Manierisme Arquitectònic 
 - Las hilanderas de Velázquez i Les tres Gràcies de Rubens

- Versalles 

 - Le Brun 
 - Poussin, Et in Arcadia ego 
 - Els Pompier 
 - L’escola de Barbizon 
 - Els natzarens i els prerafaelites 
 - Le Corbusier/Mies 
 - Sullivan/Wright 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

Les classes combinaran els continguts teòrics amb l’anàlisi i el comentari de textos. La part teòrica estarà sempre acompanyada d'imatges i continguts visuals. La part pràctica consistirà en lectures de textos adients, de fonts de la història de l’art, articles de recerca, visites a museus i itineraris per la ciutat. A més, l'alumne ha de fer un treball de recerca sobre una obra artística no comentada a classe. Hi haurà correccions individuals amb el professor/la professora sobre el treball.


Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

L'avaluació consistirà en:

  1. Un treball de recerca sobre una obra d’art no explicada a classe a entregar el dia de l'examen final (30%)

  2. Dos exàmens parcials (35% cadascun)

 

Per aprovar l’assignatura cal superar el treball i els dos exàmens. No es farà mitja amb notes inferior a un 5.

Per aprovar l'assignatura cal presentar el treball en la data convinguda i aprovar-lo. Per a puntuar els treballs es tindran en compte els següents criteris:

  1. Presentació formal del treball

  2. La recerca documental i bibliogràfica realitzada

  3. Anàlisi crític i la valoració personal

  4. Redacció i ortografia

 

Per a tenir en compte:

1. En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites i treballs, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina.

El criteri que se seguirà davant de qualsevol d’aquests errors és el següent: es baixarà 0,25 per falta d'ortografia o barbarisme en treballs i exàmens.

2. El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.

  • Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.

  • Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.

El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.


Bibliografia i recursos

Cada tema tindrà la seva bibliografia específica que es donarà a l'inici de classe

 

 

Bibliografia

 

Santa Sofia de Constantinoble

Beckwith, J. (1997). Arte paleocristiano y bizantino. Madrid : Cátedra.

Egea, J. M. (2003). Relato de cómo se construyó Santa Sofía : Según la descripción de varios códices y autores. Granada : Centro de Estudios Bizantinos, Neogriegos y Chipriotas.

Krautheimer, R. (2009). Arquitectura paleocristiana y bizantina. Madrid : Cátedra. Mainstone, R. J. (Rowland J. . (1988). Hagia Sophia : architecture, structure, and liturgy of Justinian’s great church. London : Thames and Hudson.

Mango, C. (1975). Arquitectura bizantina. Madrid : Aguilar.

 

La capella palatina d’Aquisgran i l’art carolingi

Bango Torviso, I. (1989). El Prerrománico en Europa : de Carlomagno a los Otones. Madrid : Historia 16.

Braunfels, W., Arquitectura monacal en Occidente, Barcelona, 1975.

Caillet, J.-P. (2005). L’art carolingien. Paris : Flammarion.

Conant, K. J. (1987). Arquitectura carolingia y románica, 800-1200. Madrid : Cátedra.

Dodwell, C.R (1995). Artes pictóricas en Occidente, 800-1200. Madrid: Cátedra

webgrafia

Catedral d’Aquisgrà

https://www.aachenerdom.de/en/

 

Santiago de Compostel·la

Bango Torviso, Isidro (1994). "Las llamadas' iglesias de peregrinación o el arquetipo de un estilo". En:  El camino de Santiago: Camino de las Estrellas, Madrid, pág. 233-284.

Castiñeiras González, M. A. (2010). Compostela y Europa : la historia de Diego Gelmírez. Milano: Skira.

Yzquierdo Peiró, R., Castiñeiras, M. A., Valle Pérez, J. C., & Museo del Prado. (2016). Maestro Mateo en el Museo del Prado. [Madrid] : Museo Nacional del Prado.

Yarza Luaces, J. (1979). Arte y arquitectura en España 500-1250. Madrid : Cátedra.

webgrafia

http://www.porticodelagloria.com/lectura-del-portico.html

https://albertosolana.wordpress.com/el-descubrimiento-del-sepulcro/

 

Santa Maria de Ripoll

Bango Torviso, I. G. (1990). El Monasterio medieval. Madrid : Anaya.

Braunfels, W., Arquitectura monacal en Occidente, Barcelona, 1975

Castiñeiras, M., & Camps i Sòria, J. (2008). El Romànic i la Mediterrània : Catalunya, Toulouse i Pisa, 1120-1180 : Museu Nacional d’Art de Catalunya, 29 febrer-18 maig 2008. Barcelona : Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Junyent, Eduard (1975). El monestir de Ripoll. Barcelona

Ordeig, Ramon (2014). El monestir de Ripoll en temps dels seus primers abats (anys 879 - 1008). Vic

Yarza Luaces, J. (1979). Arte y arquitectura en España 500-1250. Madrid : Cátedra.

Yarza, J. (1987) “La portalada de Ripoll”. A: Catalunya romànica. Vol. X, Ripollès.

Webgrafia

http://www.monestirderipoll.cat/

 

Chartres

Chacon-Gómez Monedero, Francisco y Salamanca López, Manuel (2010). La catedral. Símbolo del renacer de Europa. Cuenca: Ed. Alderabán.

Erlander-Brandenburg, Alain. La catedral. Madrid: càtedra.

Kurmann-Schwarz, B., Kurmann, P., Kayser, T. de., & Sauvageot, C. (2001). Chartres : la cathédrale. [Saint-Léger-Vauban] : [Zodiaque].

Lévis-Godechot, N. (1987). Chartres : révélée par sa sculpture et ses vitraux. [Paris] : Zodiaque.

Mâle, Émile (1983). Notre Dame de Chartres. París: Flammarion

Prache, A., & Jouanneaux Françoise., F. (2000). Chartres, la cathédrale Notre-Dame. Paris : Centre des monuments nationaux.

Recht, Roland (1999). Le croire et le voir. L’art des cathédrales (XIIè – XV siècle). París: Gallimard.

Simson, O. G. von, & Villaverde, F. (1980). La Catedral gótica : los orígenes de la arquitectura gótica y el concepto medieval de orden. Madrid : Alianza.

Williamson, P. (1997). Escultura gótica [1140-1300]. Madrid : Cátedra.

 

Els púlpit del baptisteri de Pisa de Nicola Pisano i el púlpit de Pistoia d’Andrea Pisano

Carli, E., & Amendola, A. (1986). Giovanni Pisano : il pulpito di Pistoia. Milano : Mondadori.

Moskowitz, A. F. (2001). Italian Gothic sculpture : c. 1250-c. 1400. Cambridge : Cambridge University Press.

Moskowitz, A. F. (2005). Nicola & Giovanni Pisano: the pulpits: pious devotion, pious diversion. London: Harvey Miller.

Pope-Hennessy, J. W. (1996). Italian gothic sculpture (4th ed.). London : Phaidon.

White, J. (1989). Arte y arquitectura en Italia: 1250-1400. Madrid : Cátedra.

 

Giotto

Frugoni, C., Criscenti, L., Criscenti, N., & Mondadori, C. (2005). La Cappella degli Scrovegni di Giotto. Torino : Einaudi.

White, J. (1989). Arte y arquitectura en Italia : 1250-1400. Madrid : Cátedra.

 

Molt riques hores del duc de Berry

Husband, T., J. Paul Getty Museum., & Metropolitan Museum of Art (New York, N. Y.  (2008). The art of illumination : the Limbourg brothers and the Belles heures of Jean de France, Duc de Berry. New Haven: Metropolitan Museum of Art.

Harthan, J. P. (1988). Books of hours and their owners (Repr.). London : Thames and Hudson.

Longnon, J., Cazelles, R., & Meiss, M. (1969). The Très Riches Heures of Jean, Duke of Berry : musée Condé, Chantilly. New York : George Braziller.  

Musée du Louvre., É., & Avril, F. (2004). Paris, 1400 : les arts sous Charles VI. [Paris] : Fayard.

 

Jan van Eyck

Harbison, C. (1991). Jan van Eyck : the play of realism. London : Reaktion Books.

Pächt, O., & Schmidt-Dengler, M. (1999). Van Eyck and the founders of early Netherlandish painting. London : Harvey Miller.

Yarza Luaces, J. (1993). Jan van Eyck. Madrid : Historia 16.

 

  © 2024 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00