Grans Obres de la Història de l'Art
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: anglès
L’assignatura de Grans Obres de la Història de l’Art és una matèria de 6 crèdits que s’imparteix al primer semestre del 3r curs del Grau en Humanitats i Estudis Culturals. Pertany a l’àrea de coneixement d’Història de l’Art.
Al llarg d’aquesta assignatura es realitzarà un recorregut cronològic per les grans obres de la Història de l’Art des de les civilitzacions antigues fins el món contemporani. A partir d’una selecció d’obres mestres de cada període històric s’analitzarà la peça des del punt de vista estilístic, iconogràfic, de la tècnica artística o del procés constructiu, a més d’estudiar aspectes lligats a l’encàrrec de la mateixa com el coneixement del promotor i de l’artista i, lògicament, es comentaran les principals fonts documentals i bibliogràfiques. L’estudi de cada obra es posarà en relació amb el context històric i artístic del moment, fet que ajudarà a emmarcar-la en les coordenades de temps i espai que ajudaran a obtenir un coneixement global i coherent de la mateixa.
Es recomana haver cursat Cultura Antiga, Cultura Medieval, Cultura Moderna i Cultura Contemporània.
- Assolir un coneixement de la Història de l’Art i dels corrents i moviments artístics a partir de l’anàlisi d’algunes de les seves obres mestres.
- Saber analitzar i comentar obres d’art ja siguin d'arquitectura, escultura, pintura, miniatures, orfebreria o altres peces singulars.
- Iniciar als estudiants en la recerca a partir de l’ús de fonts i bibliografia especialitzada
L'estudiant
CGI01 - comprèn i expressa idees i arguments amb ordre i coherència de forma oral i escrita
CGI02 - té capacitat d'anàlisi i síntesi
CGI03 - té capacitat de crítica i autocrítica
CGI05 - sap treballar de manera autònoma
CGI08 - sap utilitzar les eines per a la recerca
CGI10 - utilitza les TIC's i organitza i gestiona la informació
Competències específiques
CEA02 - utilitza mètodes i tècniques propis de les ciències humanes
CEA03 - coneix i utilitza adequadament conceptes claus en cultura
CEA04 - reconeix i interpreta manifestacions culturals
CEA11 - interpreta dades derivades de l'observació en relació amb la seva significació, i els relaciona amb les teories apropiades
CEA12 - coneix i interpreta d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
CEA13 - coneix el marc general diacrònic del passat
CEA15 - identifica i valora aquells elements que conformen el patrimoni cultural
CED22 - utilitza instruments de recopilació de dades, tals com catàlegs bibliogràfics, inventaris d'arxiu, fonts documentals, referències electròniques, etc.
CED25 - es comunica oralment en el propi idioma i en idiomes estrangers utilitzant terminologia i tècniques acceptades en el marc cultural de cadascun
CED26 - llegeix i escriu textos o documents originals en la pròpia llengua i en altres, així com transcriu, resumeix i cataloga informació de forma pertinent
De la mastaba a les piràmides
Mesopotàmia (Estela de Naram-Sim, Porta d’Ishtar, Gudea, Codi d’Hammurabi, Relleu de la lleona ferida)
Gòtic introducció. L’arquitectura gòtica. Notre-Dame de Chartres: un model de catedral gòtica
Escultura gòtica del s. XIII a França
Arc de Constantí/Estàtua d’August Prima Porta
Pintura i miniatura gòtica del XIII a França
El Trecento a la Toscana: l’escultura de Nicolà i Giovanni Pisano.
El Trecento a la Toscana: la revolució dels gran pintors florentins i sienesos. Giotto i la capella Scrovegni.
El s. XIV a França.
El s. XV a França i Alemanya. El gòtic flamíger.
Gòtic Internacional. Les Grans Hores del Duc de Berry
El gòtic flamenc: Roger van der Weyden i Jan van Eyck
Sant Pere del Vaticà
La capella Sixtina
El Bosco:El jardí de les delícies
Art precolombí
Boticelli: La Primavera i El Naixement de Venus
Les filadores de Velázquez i Les tres gràcies de Rubens
Versalles
Le Brun
Poussin, Et in Arcadia ego
Els Pompier
Art japonès i la seva influència a Occident al s. XIX
Gauguin i els nabis
Arquitectura del segle XX: Le Corbusier i Mies van der Rohe
Arquitectura del segle XX: Sullivan i Frank Lloyd Wright
Les classes combinaran els continguts teòrics amb l’anàlisi i el comentari de textos. La part teòrica estarà sempre acompanyada d'imatges i continguts visuals. La part pràctica consistirà en lectures de textos adients, de fonts de la història de l’art, articles de recerca, visites a museus i itineraris per la ciutat. A més, l'alumne ha de fer un treball de recerca sobre una obra artística no comentada a classe. Hi haurà correccions individuals amb el professor/la professora sobre el treball.
L'avaluació consistirà en:
Un treball de recerca sobre una obra d’art no explicada a classe a entregar el dia de l'examen final (30%)
Dos exàmens parcials (35% cadascun)
Per aprovar l’assignatura cal superar el treball i els dos exàmens. No es farà mitja amb notes inferior a un 5.
Per aprovar l'assignatura cal presentar el treball en la data convinguda i aprovar-lo. Per a puntuar els treballs es tindran en compte els següents criteris:
Presentació formal del treball
La recerca documental i bibliogràfica realitzada
Anàlisi crític i la valoració personal
Redacció i ortografia
Per a tenir en compte:
1. En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites i treballs, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina.
El criteri que se seguirà davant de qualsevol d’aquests errors és el següent: es baixarà 0,25 per falta d'ortografia o barbarisme en treballs i exàmens.
2. El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.
Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.
Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.
El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.
Cada tema tindrà la seva bibliografia específica que es donarà a l'inici de classe
Bibliografia
Santa Sofia de Constantinoble
Beckwith, J. (1997). Arte paleocristiano y bizantino. Madrid : Cátedra.
Egea, J. M. (2003). Relato de cómo se construyó Santa Sofía : Según la descripción de varios códices y autores. Granada : Centro de Estudios Bizantinos, Neogriegos y Chipriotas.
Krautheimer, R. (2009). Arquitectura paleocristiana y bizantina. Madrid : Cátedra. Mainstone, R. J. (Rowland J. . (1988). Hagia Sophia : architecture, structure, and liturgy of Justinian’s great church. London : Thames and Hudson.
Mango, C. (1975). Arquitectura bizantina. Madrid : Aguilar.
La capella palatina d’Aquisgran i l’art carolingi
Bango Torviso, I. (1989). El Prerrománico en Europa : de Carlomagno a los Otones. Madrid : Historia 16.
Braunfels, W., Arquitectura monacal en Occidente, Barcelona, 1975.
Caillet, J.-P. (2005). L’art carolingien. Paris : Flammarion.
Conant, K. J. (1987). Arquitectura carolingia y románica, 800-1200. Madrid : Cátedra.
Dodwell, C.R (1995). Artes pictóricas en Occidente, 800-1200. Madrid: Cátedra
webgrafia
Catedral d’Aquisgrà
https://www.aachenerdom.de/en/
Santiago de Compostel·la
Bango Torviso, Isidro (1994). "Las llamadas' iglesias de peregrinación o el arquetipo de un estilo". En: El camino de Santiago: Camino de las Estrellas, Madrid, pág. 233-284.
Castiñeiras González, M. A. (2010). Compostela y Europa : la historia de Diego Gelmírez. Milano: Skira.
Yzquierdo Peiró, R., Castiñeiras, M. A., Valle Pérez, J. C., & Museo del Prado. (2016). Maestro Mateo en el Museo del Prado. [Madrid] : Museo Nacional del Prado.
Yarza Luaces, J. (1979). Arte y arquitectura en España 500-1250. Madrid : Cátedra.
webgrafia
http://www.porticodelagloria.com/lectura-del-portico.html
https://albertosolana.wordpress.com/el-descubrimiento-del-sepulcro/
Santa Maria de Ripoll
Bango Torviso, I. G. (1990). El Monasterio medieval. Madrid : Anaya.
Braunfels, W., Arquitectura monacal en Occidente, Barcelona, 1975
Castiñeiras, M., & Camps i Sòria, J. (2008). El Romànic i la Mediterrània : Catalunya, Toulouse i Pisa, 1120-1180 : Museu Nacional d’Art de Catalunya, 29 febrer-18 maig 2008. Barcelona : Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Junyent, Eduard (1975). El monestir de Ripoll. Barcelona
Ordeig, Ramon (2014). El monestir de Ripoll en temps dels seus primers abats (anys 879 - 1008). Vic
Yarza Luaces, J. (1979). Arte y arquitectura en España 500-1250. Madrid : Cátedra.
Yarza, J. (1987) “La portalada de Ripoll”. A: Catalunya romànica. Vol. X, Ripollès.
Webgrafia
http://www.monestirderipoll.cat/
Chartres
Chacon-Gómez Monedero, Francisco y Salamanca López, Manuel (2010). La catedral. Símbolo del renacer de Europa. Cuenca: Ed. Alderabán.
Erlander-Brandenburg, Alain. La catedral. Madrid: càtedra.
Kurmann-Schwarz, B., Kurmann, P., Kayser, T. de., & Sauvageot, C. (2001). Chartres : la cathédrale. [Saint-Léger-Vauban] : [Zodiaque].
Lévis-Godechot, N. (1987). Chartres : révélée par sa sculpture et ses vitraux. [Paris] : Zodiaque.
Mâle, Émile (1983). Notre Dame de Chartres. París: Flammarion
Prache, A., & Jouanneaux Françoise., F. (2000). Chartres, la cathédrale Notre-Dame. Paris : Centre des monuments nationaux.
Recht, Roland (1999). Le croire et le voir. L’art des cathédrales (XIIè – XV siècle). París: Gallimard.
Simson, O. G. von, & Villaverde, F. (1980). La Catedral gótica : los orígenes de la arquitectura gótica y el concepto medieval de orden. Madrid : Alianza.
Williamson, P. (1997). Escultura gótica [1140-1300]. Madrid : Cátedra.
Els púlpit del baptisteri de Pisa de Nicola Pisano i el púlpit de Pistoia d’Andrea Pisano
Carli, E., & Amendola, A. (1986). Giovanni Pisano : il pulpito di Pistoia. Milano : Mondadori.
Moskowitz, A. F. (2001). Italian Gothic sculpture : c. 1250-c. 1400. Cambridge : Cambridge University Press.
Moskowitz, A. F. (2005). Nicola & Giovanni Pisano: the pulpits: pious devotion, pious diversion. London: Harvey Miller.
Pope-Hennessy, J. W. (1996). Italian gothic sculpture (4th ed.). London : Phaidon.
White, J. (1989). Arte y arquitectura en Italia: 1250-1400. Madrid : Cátedra.
Giotto
Frugoni, C., Criscenti, L., Criscenti, N., & Mondadori, C. (2005). La Cappella degli Scrovegni di Giotto. Torino : Einaudi.
White, J. (1989). Arte y arquitectura en Italia : 1250-1400. Madrid : Cátedra.
Molt riques hores del duc de Berry
Husband, T., J. Paul Getty Museum., & Metropolitan Museum of Art (New York, N. Y. (2008). The art of illumination : the Limbourg brothers and the Belles heures of Jean de France, Duc de Berry. New Haven: Metropolitan Museum of Art.
Harthan, J. P. (1988). Books of hours and their owners (Repr.). London : Thames and Hudson.
Longnon, J., Cazelles, R., & Meiss, M. (1969). The Très Riches Heures of Jean, Duke of Berry : musée Condé, Chantilly. New York : George Braziller.
Musée du Louvre., É., & Avril, F. (2004). Paris, 1400 : les arts sous Charles VI. [Paris] : Fayard.
Jan van Eyck
Harbison, C. (1991). Jan van Eyck : the play of realism. London : Reaktion Books.
Pächt, O., & Schmidt-Dengler, M. (1999). Van Eyck and the founders of early Netherlandish painting. London : Harvey Miller.
Yarza Luaces, J. (1993). Jan van Eyck. Madrid : Historia 16.