Estudis d'Àrea III: Textos Filosòfics
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: anglès, castellà
Responsable
Dr. Alejandro MUMBRÚ - amumbru@uic.es
Horari d'atenció
L'alumnat pot adreçar-se al professor en qualsevol moment per comentar tots aquells aspectes que consideri oportuns. També pot concertar una entrevista personal enviant un correu electrònic a: amumbru@uic.es
L’objectiu de la matèria és presentar una història de les principals metàfores de la història de la filosofia. Analitzarem algunes de les metàfores més significatives per, a partir d’elles, exposar el pensament dels filòsofs.
Per a la realització d'aquesta matèria no es demana cap requisit previ, més enllà dels establerts per la pròpia Facultat d'Humanitats.
- Presentar una reflexió sobre els conceptes de metàfora, símil, símbol i al·legoria
- Entendre la funció que desenvolupen en el camp de la reflexió filosòfica
- Conèixer les principals metàfores utilitzades en el pensament filosòfic al llarg de la història del pensament
- Veure la relació entre aquestes metàfores bàsiques i el pensament dels filòsofs tractats
- Ser capaç de produir filosòficament utilitzant les metàfores presentades a classe o creant-ne de noves
Un cop superada la matèria l'alumnat hauria de ser capaç de:
- conèixer l'estructura i funcionament de les metàfores i símbols
- reconèixer el paper del llenguatge metafòric i simbòlic en la reflexió filosòfica
- conèixer les principals metàfores de la història de la filosofia i la seva relació amb els diversos autors de la mateixa
- ser capaç de produir filosòficament fent ús d'aquestes metàfores
Introducció als conceptes de metàfora, símbol i analogia
El camí, l’esfera, el riu, la guerra, el foc i la lira: Heràclit i Parmènides
La caverna, la llum i la foscor: Plató
La nau, el capità i els mariners: Plató
L’artesà (Demiürg): Plató
El discurs sobre Déu: la doctrina de l’analogia entis
El llibre de la natura: Galileu i la nova ciència
L’edifici, la cera, el pal, el rellotge: Descartes i la matematització de la natura
La pedra: Spinoza, l’ordre dels modes i el discurs sobre Déu
Una casa “sense portes ni finestres”: Leibniz i el concepte de mònada
El llop, el contracte, el mecanisme: Hobbes i la teoria de l’Estat
El suport: Locke i la idea de substància
El tribunal de la raó, l’illa de la veritat i el concepte de límit: Kant i la filosofia transcendental
L’amo i l’esclau: la dialèctica hegeliana
El mecanisme i l’organisme: Hegel i l’Estat
El vel de Maia o el món com a representació: Schopenhauer
El llenguatge com a metàfora oblidada: Nietzsche
La vida com a naufragi: Nietzsche, Ortega y Gasset
La ciutat: Wittgenstein i els usos del llenguatge
L’obra d’art com a símbol: H-G. Gadamer
Les xarxes de poder: Foucault
Consideracions finals
LECTURA, COMENTARI, PRESENTACIÓ DE L’AUTOR i DISCUSSIÓ DELS SEUS ARGUMENTS.
La matèria s’anomena Textos filosòfics i es presenta en forma de seminari. S’exigirà de l’alumnat la lectura i preparació prèvia dels textos programats en cada unitat. En funció de l’extensió del text, es farà una lectura conjunta i es procedirà a la discussió del seu contingut com a pas previ a la presentació del pensament de l’autor. La sessió conclourà amb una discussió raonada dels arguments exposats.
ACTIVITAT FORMATIVA | HORES | COMPETÈNCIES |
---|---|---|
Seminari o taller (anàlisi de textos, debat, sessió amb especialistes, presentació oral de treballs, etc.) | 4 | E02 E03 E04 E06 E11 E12 E13 E14 E21 E22 E23 E24 E26 E28 G01 G02 G03 G04 G05 G06 G08 G09 G10 |
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Assistència i participació activa a les sessions: 40%
Elaboració de material filosòfic (fotografies, curt, conte, poemes) fent ús de les metàfores presentades al llarg del curs (a pactar amb el professor amb anterioritat): 30%
Examen final: 30%
SISTEMA D'AVALUACIÓ | PERCENTATGE |
---|---|
Participació activa de l'alumne a classe | 40 |
Prova parcial | 30 |
Examen final | 30 |
FONTS
ARISTÓTELES, Poética, trad. Antonio López Eire, Istmo, Madrid, 2002.
Retórica, trad. Antonio Tovar, Centro de Estudios Constitucionales, Madrid, 1990.
DESCARTES, R., Regles per a la direcció de l’enginy, trad. Salvi Turró, ed. 62, Barcelona.
Discurso del método, trad. de Manuel G. Morente, Gredos, Madrid, 2011.
Meditaciones metafísicas, trad. Manuel García Morente, Espasa Calpe (Austral), Madrid, 1986.
FOUCAULT, M., “Las redes del poder”en Barbarie, nº 4 y 5, Brasil, 1981-82.
GADAMER, H-G., La actualidad de lo bello. El arte como juego, símbolo y fiesta, Paidós, Barcelona, 1999.
GALILEI, GALILEO, El ensayador, trad. de J. M. Revuelta, Aguilar, Buenos Aires, 1981.
HEGEL, G.W.F., Fenomenología del Espíritu, trad. de Antonio Gómez Ramos, UAM Ediciones/Abada, Madrid, 2010.
Principios de la filosofía del derecho, trad. de Juan Luís Vermal, Ed. Sudamericana, Buenos Aires, 2012.
HERÁCLITO, Fragmentos, en Los filósofos presocráticos, vol. I, trad. de Conrado Eggers y Victoria E. Juliá, Gredos, Madrid, 1981.
HOBBES, Th., Leviatán, trad. Carlos Mellizo, Gredos, Madrid, 2002.
KANT, I., Crítica de la razón pura, trad. Pedro Ribas, Alfaguara, Madrid, 1998.
KANT, I., Crítica de la facultad de juzgar, trad. R. R. Aramayo, Antonio Machado Libros, Madrid, 2003.
LOCKE, J., Ensayo sobre el entendimiento humano, FCE, México, 1999.
NIETZSCHE, F., La gaya ciencia, trad. A. S. Pascual, Alianza ed., Madrid, 1999.
“Sobre verdad y mentira en sentido extramoral” (edició digital)
ORTEGA Y GASSET, J., ¿Qué es filosofía?, Revista de Occidente/Alianza Editorial, Madrid, 1989.
PARMÉNIDES, Poema, en Los filósofos presocráticos, vol. I, trad. de Conrado Eggers y Victoria E. Juliá, Gredos, Madrid, 1981.
PLATÓN, Fedro, trad. Emilio Lledó, Gredos, Madrid, 1986
República, trad. Conrado Eggers, Gredos, Madrid, 1986.
Timeo, Gredos, Madrid.
SCHOPENHAUER, A., El mundo como voluntad y representación, trad. de R. R. Aramayo, Círculo de lectores/FCE, Barcelona/Madrid, 2003.
SPINOZA, B., Ética demostrada según el orden geométrico (diverses edicions disponibles)
WITTGENSTEIN, L., Investigaciones filosóficas, trad. Alfonso García y Carlos Ulises Moulines, Gredos, Madrid, 2009.
BIBLIOGRAFIA SECUNDÀRIA
BLACK, M., “La metafóra” (1954), en Luis María Valdés Villanueva (ed.), La búsqueda del significado, Tecnos, Madrid, 2000, pp. 545-563.
BLUMENBERG, H., “Aproximación a una teoría de la inconceptualidad”, en Naufragio con espectador, trad. de Jorge Viril, Visor, Madrid, 1995, pp. 97-117.
DAVIDSON, D., “Lo que significan las metáforas” (1978), Luis Maria Valdés Villanueva (ed.), La búsqueda del significado, Tecnos, Madrid, 2000, pp. 564-582.
DERRIDA, J., “La mitología blanca. La metáfora en el texto filosófico”, en Márgenes de la filosofía, Cátedra, Madrid, 1989.
FRANK, M., Dios en el exilio. Lecciones sobre Nueva mitología, trad. Helena Cortés y Arturo Leite, ed. Serbal, 1994.
KONERSMANN, R. (ed.), Wörterbuch der philosophischen Metaphern, WBG, Darmstadt, 2014.
LAKOFF, G. & JOHNSON, M., Metáforas de la vida cotidiana, Cátedra, Madrid, 1980.
RICOEUR, P., La metáfora viva, trad. de Agustín Neira, ed. Cristiandad, Madrid, 1980.
Théories du symbole, ed. Seuil, Paris, 1977.
REDONDO, P. & SALGADO, S., La isla de la verdad y otras metáforas en filosofía, El Desvelo Ediciones, Santander, 2017.
SEARLE, J., “Metáfora” (1979), en Luis María Valdés Villanueva (ed.), La búsqueda del significado, Tecnos, Madrid, 2000, pp. 583-617.
TURRÓ, S., “La reescriptura del llibre de la naturalesa” en Filosofia i Modernitat, Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2016.