Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Estudis d'Àrea III: Textos Filosòfics

• codi 12807
• curs 4
• període Semestre 1
• tipus op
• credits 6

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà

Responsable

Dr. Alejandro MUMBRÚ - amumbru@uic.es

Horari d'atenció

L'alumnat pot adreçar-se al professor en qualsevol moment per comentar tots aquells aspectes que consideri oportuns. També pot concertar una entrevista personal enviant un correu electrònic a: amumbru@uic.es

L’objectiu de la matèria és presentar una història de les principals metàfores de la història de la filosofia. Analitzarem algunes de les metàfores més significatives per, a partir d’elles, exposar el pensament dels filòsofs.

Per a la realització d'aquesta matèria no es demana cap requisit previ, més enllà dels establerts per la pròpia Facultat d'Humanitats. 

- Presentar una reflexió sobre els conceptes de metàfora, símil, símbol i al·legoria

- Entendre la funció que desenvolupen en el camp de la reflexió filosòfica

- Conèixer les principals metàfores utilitzades en el pensament filosòfic al llarg de la història del pensament

- Veure la relació entre aquestes metàfores bàsiques i el pensament dels filòsofs tractats

- Ser capaç de produir filosòficament utilitzant les metàfores presentades a classe o creant-ne de noves

• E02 - Coneixement i habilitat per fer servir mètodes i tècniques propis de les ciències humanes
• E03 - Capacitat per comprendre i fer servir adequadament conceptes clau en cultura
• E04 - Capacitat per reconèixer i interpretar manifestacions culturals
• E06 - Consciència dels punts de vista que es deriven d'antecedents culturals i socials diferents i respecte cap aquests punts de vista
• E07 - Coneixement dels temes i problemes del debat cultural actual, i consciència del fet que estan en constínua construcció
• E08 - Capacitat per discernir i comprendre les estructures dels sistemes culturals
• E10 - Capacitat per definir temes de recerca que puguin contribuir al coneixement i debat cultural
• E11 - Ser capaçt d'interpretar dades derivades de les observacions en relacionaó amb la seva significació i relacionar-les amb les teories apropiades
• E12 - Coneixement i interpretació d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
• E13 - Coneixement del marc general diacrònic del passat
• E14 - Capacitat crítica davant de les manifestacions literàries i artístiques
• E21 - Domini dels diferents nivells i funcions del llenguatge
• E22 - Coneixement d'instruments de recopilació de dades, com ara catàlegs bibliogràfics, inventaris d'arxius, fonts documentals, referències electròniques, etc. i habilitat per fer-los
• E23 - Capacitat per fer servir els recursos i les tècniques informàtiques per elaborar assajos culturals o relacionats amb la cultura
• E24 - Habilitat per exposar de manera narrativa els resultats de la recerca d'acord amb els cànons crítics de cada matèria.
• E25 - Capacitat de comunicar-se oralment en el mateix idioma i en idiomes estrangers utilitzant terminologia i tècniques acceptades en el marc cultural de cadascun
• E26 - Capacitat per llegir i escriure textos o documents originals en lamateixa llengua i en d'altres, així com per transcriure, resumir i catalogar informació de manera pertinent
• E28 - Habilitat per organitzar informació cultural complexa de manera coherent des d'enfocaments puntuals
• G01 - Capacitat per comprendre i expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera oral i escrita
• G02 - Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
• G03 - Capacitat de crítica i autocrítica.
• G04 - Capacitat per prendre decisions, resoldre problemes i elaborar judicis argumentats
• G05 - Capacitat de treball autònom, d'organització i planificació
• G07 - Compromís ètic i social, respecte envers altres cultures i sensibilitat per l'ambient
• G08 - Capacitat d'investigació
• G09 - Creativitat, iniciativa i esperit emprenedor.
• G10 - Destresa en l'ús de les TIC, organització i gestió de la informació

Un cop superada la matèria l'alumnat hauria de ser capaç de:

- conèixer l'estructura i funcionament de les metàfores i símbols

- reconèixer el paper del llenguatge metafòric i simbòlic en la reflexió filosòfica

- conèixer les principals metàfores de la història de la filosofia i la seva relació amb els diversos autors de la mateixa

- ser capaç de produir filosòficament fent ús d'aquestes metàfores

1. Introducció als conceptes de metàfora, símbol i analogia

2. El camí, l’esfera, el riu, la guerra, el foc i la lira: Heràclit i Parmènides

3. La caverna, la llum i la foscor: Plató

4. La nau, el capità i els mariners: Plató

5. L’artesà (Demiürg): Plató

6. El discurs sobre Déu: la doctrina de l’analogia entis

7. El llibre de la natura: Galileu i la nova ciència

8. L’edifici, la cera, el pal, el rellotge: Descartes i la matematització de la natura

9. La pedra: Spinoza, l’ordre dels modes i el discurs sobre Déu

10. Una casa “sense portes ni finestres”: Leibniz i el concepte de mònada

11. El llop, el contracte, el mecanisme: Hobbes i la teoria de l’Estat

12. El suport: Locke i la idea de substància

13. El tribunal de la raó, l’illa de la veritat i el concepte de límit: Kant i la filosofia transcendental

14. L’amo i l’esclau: la dialèctica hegeliana

15. El mecanisme i l’organisme: Hegel i l’Estat

16. El vel de Maia o el món com a representació: Schopenhauer

17. El llenguatge com a metàfora oblidada: Nietzsche

18. La vida com a naufragi: Nietzsche, Ortega y Gasset

19. La ciutat: Wittgenstein i els usos del llenguatge

20. L’obra d’art com a símbol: H-G. Gadamer

21. Les xarxes de poder: Foucault

22. Consideracions finals

LECTURA, COMENTARI, PRESENTACIÓ DE L’AUTOR i DISCUSSIÓ DELS SEUS ARGUMENTS.

La matèria s’anomena Textos filosòfics i es presenta en forma de seminari. S’exigirà de l’alumnat la lectura i preparació prèvia dels textos programats en cada unitat. En funció de l’extensió del text, es farà una lectura conjunta i es procedirà a la discussió del seu contingut com a pas previ a la presentació del pensament de l’autor. La sessió conclourà amb una discussió raonada dels arguments exposats.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Assistència i participació activa a les sessions: 40%

Elaboració de material filosòfic (fotografies, curt, conte, poemes) fent ús de les metàfores presentades al llarg del curs (a pactar amb el professor amb anterioritat): 30%

Examen final: 30%

FONTS

ARISTÓTELES, Poética, trad. Antonio López Eire, Istmo, Madrid, 2002.

• Retórica, trad. Antonio Tovar, Centro de Estudios Constitucionales, Madrid, 1990.

DESCARTES, R., Regles per a la direcció de l’enginy, trad. Salvi Turró, ed. 62, Barcelona.

• Discurso del método, trad. de Manuel G. Morente, Gredos, Madrid, 2011.

• Meditaciones metafísicas, trad. Manuel García Morente, Espasa Calpe (Austral), Madrid, 1986.

FOUCAULT, M., “Las redes del poder”en Barbarie, nº 4 y 5, Brasil, 1981-82.

GADAMER, H-G., La actualidad de lo bello. El arte como juego, símbolo y fiesta, Paidós, Barcelona, 1999.

GALILEI, GALILEO, El ensayador, trad. de J. M. Revuelta, Aguilar, Buenos Aires, 1981.  

HEGEL, G.W.F., Fenomenología del Espíritu, trad. de Antonio Gómez Ramos, UAM Ediciones/Abada, Madrid, 2010.

• Principios de la filosofía del derecho, trad. de Juan Luís Vermal, Ed. Sudamericana, Buenos Aires, 2012.  

HERÁCLITO, Fragmentos, en Los filósofos presocráticos, vol. I, trad. de Conrado Eggers y Victoria E. Juliá, Gredos, Madrid, 1981.

HOBBES, Th., Leviatán, trad. Carlos Mellizo, Gredos, Madrid, 2002.  

KANT, I., Crítica de la razón pura, trad. Pedro Ribas, Alfaguara, Madrid, 1998.

KANT, I., Crítica de la facultad de juzgar, trad. R. R. Aramayo, Antonio Machado Libros, Madrid, 2003.

LOCKE, J., Ensayo sobre el entendimiento humano, FCE, México, 1999.

NIETZSCHE, F., La gaya ciencia, trad. A. S. Pascual, Alianza ed., Madrid, 1999.

• “Sobre verdad y mentira en sentido extramoral” (edició digital)

ORTEGA Y GASSET, J., ¿Qué es filosofía?, Revista de Occidente/Alianza Editorial, Madrid, 1989.  

PARMÉNIDES, Poema, en Los filósofos presocráticos, vol. I, trad. de Conrado Eggers y Victoria E. Juliá, Gredos, Madrid, 1981.

PLATÓN, Fedro, trad. Emilio Lledó, Gredos, Madrid, 1986

• República, trad. Conrado Eggers, Gredos, Madrid, 1986.

• Timeo, Gredos, Madrid.

SCHOPENHAUER, A., El mundo como voluntad y representación, trad. de R. R. Aramayo, Círculo de lectores/FCE, Barcelona/Madrid, 2003.

SPINOZA, B., Ética demostrada según el orden geométrico (diverses edicions disponibles)

WITTGENSTEIN, L., Investigaciones filosóficas, trad. Alfonso García y Carlos Ulises Moulines, Gredos, Madrid, 2009.

BIBLIOGRAFIA SECUNDÀRIA

BLACK, M., “La metafóra” (1954), en Luis María Valdés Villanueva (ed.), La búsqueda del significado, Tecnos, Madrid, 2000, pp. 545-563.

BLUMENBERG, H., “Aproximación a una teoría de la inconceptualidad”, en Naufragio con espectador, trad. de Jorge Viril, Visor, Madrid, 1995, pp. 97-117.

DAVIDSON, D., “Lo que significan las metáforas” (1978), Luis Maria Valdés Villanueva (ed.), La búsqueda del significado, Tecnos, Madrid, 2000, pp. 564-582.

DERRIDA, J., “La mitología blanca. La metáfora en el texto filosófico”, en Márgenes de la filosofía, Cátedra, Madrid, 1989.

FRANK, M., Dios en el exilio. Lecciones sobre Nueva mitología, trad. Helena Cortés y Arturo Leite, ed. Serbal, 1994.

KONERSMANN, R. (ed.), Wörterbuch der philosophischen Metaphern, WBG, Darmstadt, 2014.

LAKOFF, G. & JOHNSON, M., Metáforas de la vida cotidiana, Cátedra, Madrid, 1980.  

RICOEUR, P., La metáfora viva, trad. de Agustín Neira, ed. Cristiandad, Madrid, 1980.

• Théories du symbole, ed. Seuil, Paris, 1977.

REDONDO, P. & SALGADO, S., La isla de la verdad y otras metáforas en filosofía, El Desvelo Ediciones, Santander, 2017.

SEARLE, J., “Metáfora” (1979), en Luis María Valdés Villanueva (ed.), La búsqueda del significado, Tecnos, Madrid, 2000, pp. 583-617.

TURRÓ, S., “La reescriptura del llibre de la naturalesa” en Filosofia i Modernitat, Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2016.