Estudis d'Àrea I: Literatura
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: anglès, castellà,
El coneixement directe, és a dir, la lectura de grans obres de la literatura universal no és un adorn ni un luxe; és una necessitat. Les obres dels clàssics contenen els secrets —en clau estètica i narrativa— de la nostra pròpia identitat, de la història i la condició humana. Per aquest motiu, en una facultat d’Humanitats la literatura no és un complement, sinó un element essencial per a la formació d’humanistes.
Per complementar la perspectiva cronològica de la història de la literatura aportada mitjançant les assignatures de Cultura Clàssica, Medieval, Moderna i Contemporània, es tracta aquí d’introduir una visió alternativa que consisteix en una lectura comparada de textos que procedeixen de diferents èpoques i tradicions culturals. Els textos seleccionats tenen en comú determinats temes i motius literaris que, d’acord amb els principis teòrics i metodològics de la Literatura Comparada, són elements estructuradors del text. La lectura comparada d’aquestes obres permet resseguir i relacionar les diferents etapes de la tradició literària occidental.
Els alumnes Erasmus han de tenir en compte que l'assignatura s'imparteix en català.
L’objectiu principal d’aquesta assignatura és formar bons lectors de literatura. Amb aquest propòsit es tracta que els alumnes adquireixin una competència interpretativa i analítica, teòrica i pràctica, dins de les coordenades pròpies de la literatura comparada. Han de desenvolupar la capacitat d’anàlisi i interpretació d’obres de diferents tradicions literàries, saber percebre la continuïtat i reelaboració d’elements literaris (temes, motius, gèneres, etc.) i comprendre els factors històrics i culturals. A més, han de millorar la capacitat d’elaborar i exposar arguments, tan oralment com per escrit, sobre les obres literàries.
Particioa en debats culturals i patrimonials.
Redacta informes i assaigs sobre fenòmens culturals. Diàleg raonat i elaboració d’un discurs explicatiu (ordenat, coherent, ric en continguts), resultat de la fusió de la informació assimilada i de la pròpia reflexió personal sobre les obres literàries.
Adquireix una visió global de la tradició literària occidental que permeti percebre la seva continuïtat i superar els dèficits d’un estudi basat únicament en obres d’una sola nació o llengua.
El procés d'aprenentatge parteix de la lectura de les obres seleccionades i s'orienta a acompanyar l'alumne en l'anàlisi i aprofundiment de la reflexió sobre el que ha llegit, de manera que pugui elaborar interpretacions argumentades sobre aquestes obres.
Com a mètode de treball, es tracta d'aplicar la comparació com a procediment d'anàlisi d'obres d'autors, èpoques i tradicions lingüístiques diverses, de manera que es pugui percebre a la vegada la continuitat i la incesant transformació de temes, motius i gèneres literaris al llarg de la història de la cultura.
A l'aula es combinen les exposicions per part del professorat amb el diàleg guiat entre lectors (els alumnes) per resoldre qüestions, plantejar hipòtesis i argumentar conclusions, així com els grups de discusió i les exposicions individuals o en grup per part dels alumnes.
Primera convocatòria:
Debats, exposicions orals i participació activa de l’alumne a classe: 20%
Exercicis i treballs d’anàlisi de les lectures: 60%
Lliurament del treball sobre les lectures del Bloc 1: 23 febrer
Lliurament del treball sobre les lectures del Bloc 2: 27 maig
Segona convocatòria:
Treballs sobre les lectures: 60%
Dins un mateix curs acadèmic, no cal repetir els treballs que s’hagin aprovat a la primera convocatòria. En canvi, no es pot guardar cap nota d’un curs acadèmic previ.
Examen final: 40%
La nota global dels treballs i la de l’examen final hauran d’estar aprovats per separat (tenir un mínim de 5).
En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina. El criteri que se seguirà davant d’aquests errors és el següent:
Ortografia i gramàtica: es restarà 0,5 punts per error. En la correcció només es compta un error per paraula. També es compta un sol cop la repetició d’una paraula mal escrita.
Redacció: es farà una valoració global i es restarà entre 0,5 i 1 punt de la nota en cas de mancances notòries que afectin la comprensió del text. Concretament, es tindran en compte problemes en l’estructura de la informació (manca d’una tesi central, manca o trencament del fil argumental, desordre de les idees, manca d’articulació de les idees en paràgrafs...) i l'ús dels signes de puntuació (llargada excessiva de les frases, incisos mal puntuats...).
Finalment, cal tenir en compte que el plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero. El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.
Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.
Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.
Obres de consulta sobre Literatura Comparada
CHEVREL, Yves. 1989. La littérature comparée. Paris. P.U.F. Col. Que sais-je?
GNISCI, Armando; SINOPOLI, Franca (eds.) 1995. La letteratura comparata. Storia e testi. Roma. Sovera. (Introducción a la literatura comparada, Barcelona: Crítica, 2002)
FRENZEL, Elisabeth. 1980. Diccionario de motivos de la literatura universal. Madrid. Gredos.
GUILLÉN, Claudio. 1985. Entre lo uno y lo diverso. Introducción a la literatura comparada. Barcelona. Editorial Crítica.
KOELB, Clayton; NOAKES, Susan (eds.) 1988. The Comparative Perspective in Literature: Approaches to Theory and Practice. Ithaca & London, Cornell University Press.
MARTÍNEZ FERNÁNDEZ, José Enrique. 2001. La intertextualidad literaria. Madrid. Cátedra.
NAUPERT, Cristina (ed.). 2003. Tematología y comparatismo literario. Madrid. Arco Libros.
ROMERO, Dolores (ed.) 1998. Orientaciones en literatura comparada. Madrid. Arco Libros.
VALDES, Mario (ed.) 1990. Toward a Theory of Comparative Literature. New York & London. Peter Lang.
VEGA, María José. 1998. La literatura comparada, principios y métodos. Madrid. Gredos.
VILLANUEVA, Darío. (ed.) 1991. El polen de ideas. Teoría, crítica, historia y literatura comparada. Barcelona. PPU.