Institucions i Polítiques Culturals
Llengua d'impartició principal: castellà
Altres llengües d'impartició: anglès
En cas què l'alumne estigui matriculat en la línia anglesa s'impartirà la docència d'aquesta assignatura en aquest idioma.
Responsable
Lc. David ROSELLÓ - drosello@uic.es
Dra. Diane DODD - ddodd@uic.es
Horari d'atenció
A convenir per correu electrònic: david@nexecultural.com
La política cultural té com a objectiu i responsabilitat potenciar i protegir les diferents manifestacions de la cultura, entre les quals es troben els béns culturals que la societat promou o rep com a llegat de les generacions anteriors, el resultat acumulat de la creació artística i els valors i creences que la comunitat comparteix.
A la segona meitat del segle XX el desenvolupament de la societat del benestar va situar el repte social de l'accessibilitat a la cultura, entesa aquesta com el desenvolupament de les arts i la protecció del patrimoni cultural. El debat en aquest àmbit girava, llavors, essencialment entorn de la recerca de les raons i els límits de l'acció pública en el camp de la cultura (qui havia de rebre les ajudes públiques), i també com devia ser el procediment més adequat per l'assignació dels recursos públics. Més recentment, l'objecte sobre el qual sol recaure la política cultural s'ha vist condicionat d'una altra manera. En primer lloc, la mateixa activitat dels artistes i agents culturals sol requerir ara una estructura de suport tècnic, administratiu i de difusió i representació bastant més sofisticada que abans. En els últims anys el sector cultural s'ha diversificat molt (un procés estimulat, en molts casos, pels efectes del gran desplegament que han tingut les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, per la globalització dels mercats dels productes culturals i, molt especialment, dels productes d'entreteniment) adquirint una major importància en el conjunt de l'economia i de la societat. Per tot això, l'activitat cultural necessita, cada vegada més, el suport d'una estructura organitzativa, d'una logística força complexa i de la implicació de diferents agents públics i privats - però, sobretot, d'una política cultural clara, ambiciosa, integrada , proactiva i efectiva.
Alhora, les tendències globals estan evidenciant un interès creixent per part dels operadors culturals en el desenvolupament d'enfocaments transfronterers de la cultura. La comprensió de la situació política, social i econòmica de la participació internacional és un pas important en l'acció cultural eficaç.
En aquest context de canvi, l'objectiu d'aquesta assignatura se centrarà a identificar el marc institucional i organitzatiu de l'acció cultural, estudiant com intervenen en el sector els diferents agents públics i privats i analitzant el procés de planificació mitjançant el qual les polítiques culturals es s'adeqüen a uns objectius i es tradueixen en plans, programes, projectes i accions concretes.
Els mateix que per el Màster.
L'assignatura es planteja els següents objectius:
En conseqüència, les competències que es defineixen són:
Competències bàsiques
Competències generals
Competències transversals
Competències específiques
Al finalitzar l'assignatura, l'estudiant:
Institucions i polítiques culturals: què són i per a què serveixen
• Quins elements configuren una política cultural?
• El diàleg entre les polítiques culturals i altres polítiques
• La terminologia clau
Els instruments d'aplicació de les polítiques culturals
• La planificació estratègica de la cultura
• El disseny de projectes culturals
Política cultural: gènesi, evolució i realitats
• Models històrics: evolució
• Situació actual: internacional, nacional, regional i local
• Cap a on van les polítiques culturals?
Nous reptes per a la cultura
• Cultura i desenvolupament
• Cohesió social
• Regeneració urbana
• Cooperació internacional
• Cultura i conflicte
Polítiques culturals des de l'àmbit públic
• L'acció cultural de les administracions públiques (nacional, regional i local)
• Què significa treballar des del sector públic
Polítiques culturals internacionals, models d'intervenció i organismes Internacionals
• UNESCO
• Consell d'Europa
• Unió Europea
• Organització d'Estats Americans i altres
L'acció cultural des de les associacions i fundacions privades
• El paper de les associacions i xarxes en l'àmbit cultural
• Les fundacions privades en les arts i la cultura
El gestor cultural a l'empresa privada
• Els emprenedors en l'àmbit de la cultura
• Què comporta treballar en el sector cultural des de l'àmbit privat?
• La gestió mixta de serveis culturals i les empreses de gestió.
Lliçons magistrals |
Lliçons teòriques en què el professor ensenya bases conceptuals i metodologies de treball específiques de la matèria. |
Resolució d’exercicis pràctics |
Resolució d’exercicis de diversa índole. |
Redacció i presentació oral de treballs individuals |
Treball individual que comporta investigació, anàlisi de continguts, aplicació del raonament crític, redacció i/o presentació oral de les conclusions. |
Treballs grupals |
Treball grupal que comporta recerca, anàlisi de continguts, aplicació del raonament crític, discussió conjunta i redacció i/o presentació oral de les conclusions. |
Anàlisi i discussió de textos, articles especialitzats i/o continguts en format audiovisual |
Anàlisi, comentari i discussió de continguts específics ja sigui en format textual o audiovisual. |
Visites a institucions i empreses |
Sessió pràctica en què es visiten les instal·lacions d’una institució o empresa cultural i es manté una sessió amb el gestor cultural o el responsable d’un departament de l’entitat. |
L'avaluació de l'assignatura es basa en la realització en petits grups d'un treball de conceptualització de les polítiques culturals i els seus arguments, així com la intervenció dels agents, en un cas concret i seguint les pautes del coordinador.
De manera complementària també es tindrà en compte l'assistència, la participació en les sessions de l'assignatura així com la capacitat expositiva de cadascú i unes intervencions exigides el dia de la presentació de les propostes finals.
Els criteris de valoració seran la comprensió dels conceptes vistos a classe, la seva adaptació a una situació concreta, la capacitat d'argumentació a partir d'ells i la incorporació d'aportacions d'altres assignatures o textos llegits.
AA.VV. (1995) Cultura y desarrollo. Madrid: Ministeri de Cultura.
BARONA, Fernando. Gestión cultural, una actitud de vida. Proyectos y gerencia, Cámara de Comercio de Cali y Fundación ATMA, Cali, 1999.
BASSAND, Michel: Cultura y regiones de Europa a partir del proyecto cultural y región del Consejo de Europa, Diputació de Barcelona, 1992
BONET, L., CASTAÑER, X. y FONT, J. (ed.). Gestión de proyectos culturales: análisis de casos. Ed. Ariel, Barcelona, 2001.
CUMMINGS, Milton C. i Katz, Richard S.: The Patron State: Government and the Arts, Oxford University Press, Nueva York, 1987
Harvey, Edwin R: Políticas culturales en Iberoamérica y el mundo, Ed. Tecnos, Madrid, 1990
Making it home. Europe and the politics of culture, European Cultural Foundation, Amsterdam, 1997
MARTINELL, Alfons (coord.). Cultura y desarrollo, un compromiso para la libertad y el bienestar. Fundación Carolina - Siglo XXI, 2010
MARTINELL, Alfons. Diseño y elaboración de proyectos de cooperación cultural, Organización de Estados Iberoamericanos, 2001.
Ministerio de Cultura: Puntos cardinales de la acción cultural en la España de nuestro tiempo, Secretaría General Técnica, Madrid, 1995
PADRÓ, Jordi. (1995) Apunts sobre el voluntariat cultural. En "Forum. Revista d'informació i investigació socials", n. 2, juliol 1995, p. 64-69. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
PANINI, Roberto: Pour une politique européenne de la culture, Ed. Económica, París,1987
PNUD. Informe sobre Desarrollo Humano: la libertad cultural en el mundo diverso de hoy. 2004 (http://hdr.undp.org/reports/global/2004/espanol/).
RAUSELL, P. (Dir.) et al.,Cultura. Estrategia para el desarrollo local. Madrid: AECI, “Cultura y desarollo”, núm. 4, 2007
ROSELLÓ, David i COLOMBO, Alba. Gestión cultural, estudios de caso. Ariel. Barcelona. 2008.
ROSELLÓ, David. Diseño y evaluación de proyectos culturales, Editorial Ariel, Barcelona, 2004 – 4ª edició actualitzada el 2007. 9ª edició, 2015.
UNESCO, Informe mundial sobre la cultura: cultura, creatividad y mercados. Madrid: Acento. 1999.
UNESCO, Informe mundial sobre la cultura: diversidad cultural, conflicto y pluralismo. Madrid: Mundi-Prensa. 2001.
UNESCO, Nuestra diversidad creativa. Informe de la Comisión Mundial de Cultura y Desarrollo. Madrid: Ediciones SM. 1997.
UNESCO: Conferencia de Estocolmo, Estocolm, 1998
UNESCO: Conferencia Mundial sobre las Políticas Culturales, Mèxic, 1982