Història, Memòria i Historiografia
Mòdul: Humanitats
Matèria: Coordenades de desenvolupament humà i cultural
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
|
Responsable
Dr. Xavier BARÓ - xbaro@uic.es
Dr. Bernat TORRES - btorres@uic.es
Horari d'atenció
A concretar amb l'alumnat.
L'assignatura pretén reflexionar sobre què és la Història, com s'ha escrit (i s'escriu) la Història al llarg del temps i com es relacionen aquests conceptes amb la memòria.
Cal estar motivat davant el fet històric, i com aquest afecta de manera indiscutible l'actual visió del present.
Els que es deriven de l'aplicació dels continguts del temari.
1. Assolir una certa familiaritat amb alguns autors, revistes i textos representatius sobre el coneixement teòric de la història, la historiografia i la memòria, i ser capaç d’ubicar-los adequadament.
2. Assimilar bé i comprendre els trets característics de les diferents propostes historiogràfiques per explicar i narrar els fets, experiències i processos històrics.
3. Adquirir un coneixement satisfactori dels conceptes, termes i veus clau emprades en la historiografia actual.
4. Capacitar l’alumnat perquè pugui analitzar de manera crítica i comparativa diferents obres històriques i valorar-les acuradament.
5. Exercitar l'habilitat de dialogar i debatre —amb els altres estudiants i amb el professor— entorn de textos significatius.
6. Millorar la capacitat de reflexionar sobre els supòsits teòrics i ideològics sobre els quals es fonamenten les lectures (historiografia i memòria) del passat.
7. Afavorir que l’alumnat aprengui a combinar creativitat i objectivitat.
8. Potenciar les capacitats de l'alumnat per escriure amb consistència lògica, claredat i correcció.
9. Conèixer les fonts de recerca, el seu estudi i tractament, i els recursos interdisciplinaris disponibles.
10. Aprendre les formes de plantejar un tema; dur a terme el treball; presentació i divulgació.
11. Reflexionar sobre el concepte de la història com a ciència i el seu mètode.
12. Capacitar l’alumne per a cercar, identificar, seleccionar, analitzar i utilitzar les fonts històriques i sobre la memòria més adients a un determinat tema de recerca.
1.- Comprensió profunda dels conceptes d’ “història”, “historiografia” i “memòria”.
2.- Capacitat d’adquirir un sentit crític i analític de la realitat que ens envolta, aplicat sobretot al context sociocultural del nostre país.
3.- Utilització adequada dels diversos mètodes de recerca històrica per tal d’ésser capaç de comprendre els fenòmens socials que s’esdevenen en el nostre entorn.
4.- Capacitat per analitzar adequadament la informació i la documentació sobre l’entorn històric: els llocs de la memòria.
5.- Capacitat per emetre judicis i valoracions crítiques ben argumentades i raonades, tot respectant les opinions dels altres.
6.- Capacitat per saber analitzar, comprendre i avaluar textos, documentals i d’altres fonts d’informació sobre la nostra realitat actual, prenent com a base el coneixement de quin ha estat el nostre passat.
7.- Capacitat de produir textos escrits (i expressió oral) en diversos registres, amb correcció estilística i gramatical. Atendre sobretot als textos de registre formal, com ara ressenyes i recensions d’obres.
8.- Assolir un coneixement profund de l’evolució de la història de la historiografia des d’ Heròdot fins el segle XX.
9.- Fomentar l’ interès pel coneixement del món actual a través de la història.
10.- Haver assolit una àmplia familiarització amb l’ús de repertoris bibliogràfics, l’accés a la informació escrita a biblioteques i recursos digitals especialitzats.
1.- Què és la Història
1.1.- Concepte de temps
1.2.- Concepte de memòria
1.3.- Sobre la “memòria històrica”
1.4.- Historicitat, història, historiografia, teoria de la història
1.5.- La ciència de la història
1.6.- La necessitat social d’una consciència de passat
1.7.- Practicitat de la història científica
1.8.- El paper de les arts visuals, el cinema i la novel·la històrica en la creació i difusió de les imatges del passat
2.- Què és la historiografia
2.1.- Els mètodes d’estudi de la historiografia: fonts històriques
2.2.- El naixement de la història: Grècia i Roma
2.3.- La història es cristianitza: l’Edat Mitjana. L’especificitat bizantina
2.4.- La història esdevé cortesana: l’Edat Moderna (Renaixement, Barroc, Il·lustració)
2.5.- La història, entre la llegenda, la professionalització i la política: el segle XIX
2.6.- La historiografia al segle XX: tendències actuals
L’assignatura combinarà les sessions teòriques d’exposició del temari per part del professor i les sessions pràctiques de lectura de textos, anàlisi de fonts i debats programats i preparats prèviament.
ACTIVITAT FORMATIVA | HORES | COMPETÈNCIES |
---|---|---|
Classe pràctica (anàlisi de casos, visites, ús de TIC...) | 10 | E26 G04 G13 G14 |
Classe teoricoexpositiva | 15 | E02 E03 G03 |
Seminari o taller (anàlisi de textos, debat, sessió amb especialistes, presentació oral de treballs...) | 5 | E03 G04 G13 G30 |
Tutoria (individual o en grup) | 3 | E03 G03 G14 |
Examen parcial alliberatori de matèria (3 novembre): 50%.
Entrega treball 15 de desembre (examen global i/o parcial)
AVÍS SOBRE EL PLAGI
El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.
• Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.
• Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.
El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.
ORTOGRAFIA/EXPRESSIÓ ESCRITA
En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina.
El criteri que se seguirà davant de qualsevol d’aquests errors és el següent:
1-5 faltes = -0.25 punts
6-10 faltes= -0.5 punts
11-15 faltes = -1 punts
16-20 faltes = -1.5 punts
més de 20 faltes = -2 punts
A partir de 25 faltes, la tasca (examen, treball escrit o oral) s’avaluarà amb un zero.
SISTEMA D'AVALUACIÓ | PERCENTATGE |
---|---|
Examen final | 50% |
Treballs, informes, memòries, exercicis, anàlisi de lectures, etc. | 50% |
-ALCALÀ, C. Les presons de la República. Barcelona: Base, 2009.
-ARÓSTEGUI, Julio. La investigación histórica: teoría y método. Barcelona: Crítica, 2001.
-AURELL, J.: La escritura de la memoria. De los positivismos a los posmodernismos. València: Universitat de València, 2005
-CARBONELL, Ch.-O., La historiografía. México: Fondo de Cultura Económica, 1986.
-CARR, E.H. ¿Qué es la historia?. Barcelona: Ariel, 1999.
-FERRO, M. El resentimiento en la historia. Madrid: Cátedra, 2009.
-GADAMER, Hans-Georg. Verdad y Método I. Salamanca: Sígueme, 1997.
-GADAMER, Hans-Georg. Verdad y Método.II. Salamanca: Sígueme, 1998.
-GADAMER, Hans-Georg. El problema de la conciencia histórica. Madrid: Tecnos, 2000.
-KOSELLECK, Reinhart. historia/Historia. Madrid: Trotta, 2004.
-MORADIELLOS, Enrique. Las caras de Clio. Una introducción a la historia, Madrid: Siglo XXI, 2001.
-MORADIELLOS, Enrique. El oficio de historiador. Madrid: Siglo XXI, 2008 (5ª ed).
-SÁNCHEZ MARCOS, Fernando (Coord). Prácticas de Historia Moderna. Barcelona: PPU, 1990.
-SÁNCHEZ MARCOS, Fernando, Invitación a la historia. La historiografía, de Heródoto a Voltaire, a través de sus textos, Barcelona: Idea Books, 2003.
-SÁNCHEZ MARCOS, Fernando, Las huellas del futuro: historiografía y cultura histórica en el siglo XX. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2012.
-SIMON, Antoni (Dir) Diccionari d’Historiografia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003.
-SUÁREZ, Federico. La historia y el método de investigación histórica. Madrid: Rialp, 1977.
-RANZATO, G. El pasado de bronce. Barcelona: Destino, 2007.
-TODOROV, T. Los abusos de la memoria. Barcelona: Paidós, 2000.
* En negreta, les obres fonamentals.
E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria: