Assignatura

Estructures 1

  • codi 07985
  • curs 2
  • període Semestre 1
  • tipus OB
  • credits 5

Mòdul: Mòdul Tècnic

Matèria: Estructures 1

Llengua d'impartició principal: anglès

Altres llengües d'impartició: castellà

Professorat

Responsable

Dr. Pedro CASARIEGO - pcasariego@uic.es

Horari d'atenció

Dilluns de 11.00 a 12.00, ó, Dimecres: 11.00 a 12.00. Prèvia cita en els correus electrònics.

pcasariego@uic.es 

Presentació

Estructures I, s'imparteix en el segon curs del grau. És, per tant, una assignatura que amplia l'aprenentatge de Física, i proporciona a l'alumne les eines necessàries per comprendre i aprofundir, adequadament, en les assignatures d'estructures que s'imparteixen en tercer i quart curs de la carrera.

Intuïtivament, sabem que cada material té les seves pròpies característiques. Així doncs, és lògic pensar que, diferents materials, manifestaran, diferents comportaments enfront d'un estat de càrregues.

Hi ha una sèrie de paràmetres que ens permeten conèixer les característiques i el comportament dels materials davant un estat de càrregues. El coneixement d'aquests paràmetres és necessari per avaluar si un material, i per tant, si una estructura, pot suportar les càrregues a les quals es troba sotmesa.

En base a l'exposat, l'assignatura d'Estructures I, se centra en les característiques i resistència dels materials, i introdueix l'estudiant en l'anàlisi estructural.

El coneixement d'aquests paràmetres comuns a tots els materials, permet escometre més fàcilment l'estudi d'un material determinat, com el formigó o l'acer, els quals s'imparteixen en tercer i quart curs de la carrera.

Aquesta assignatura es troba dividida en dos blocs.

En el PRIMER BLOC, s'imparteixen els conceptes bàsics de Resistència de materials.

La Resistència de materials confereix a l'alumne les eines necessàries per estudiar els esforços interns a què es troba sotmesa una estructura, sota l'acció de les càrregues pertinents, i determinar si aquesta estructura és capaç de suportar les càrregues a les quals es troba sotmesa, o si per contra, serà necessari efectuar un redimensionament de la mateixa.
Així doncs aquest bloc, de caràcter teòric-pràctic, permet a l'alumne, pre-dimensionar, verificar i quantificar, l '"esforç" que ha de desenvolupar una peça estructural per tal de suportar les accions a les quals es troba sotmesa. Tot això, sota les premisses pròpies que la resistència de materials imposa.

Aquesta part de l'assignatura enllaça amb el que han après en Física I i prepara l'alumne per a l'estudi dels materials més habituals de la construcció, com són l'acer i el formigó, que s'imparteixen en cursos superiors.
 

El SEGON BLOC, se centra en l'anàlisi d'estructures.


Els alumnes hauran d'aplicar els conceptes apresos en el primer bloc, a la resolució estructural d'un projecte dissenyat pel propi alumne en l'assignatura de projectes d'aquest curs.
Per això, s'introduirà alumne en les tipologies habituals en la construcció i s'explicarà la normativa vigent, Codi Tècnic de l'Edificació (CTE), concretament en el CTE-AE i el CTE-SE, amb la finalitat que els alumnes obtinguin les accions sobre l'edificació i estableixin la seguretat estructural pertinent marcada pel CTE

Requisits previs

La branca d'estructures és un continu al llarg de la carrera, on en cada curs es van ampliant els conceptes del curs anterior, per tant, es recomana que l'alumne hagi superat l'assignatura de Física I, per a un bon aprofitament del curs.

Si no, l'alumne ha de tenir coneixements dels conceptes fonamentals que s'imparteixen en Física, sent imprescindible, el saber obtenir els diagrames d'esforços d'estructures isostàtiques.

Objectius

L'alumne  ha de manejar amb certa fluïdesa els Codis Tècnics, CTE-AE i CTE-SE, relatius a l'obtenció de càrregues i introducció de seguretat estructural en l'edificació.

Haurà de saber analitzar estructures planes amb una correcta obtenció dels diagrames d'esforços interns.

L'alumne posseirà els coneixements bàsics de la Resistència de Materials. L'alumne podrà predimensionar i analitzar l'estat de càrregues a què es troba sotmesa una estructura.

Competències / Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 12-T - Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació.
  • 15-T - Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar solucions de fonamentació.
  • 17 - Aptitud per aplicar les normes tècniques i constructives.
  • 24 - Coneixement adequat de la mecànica de sòlids, de mitjans continus i del sòl, així com de les qualitats plàstiques, elàstiques i de resistència dels materials d'obra pesada.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Coneixement de la normativa d'accions i seguretat estructural.

Habilitat per dissenyar, modelar, predimensionar i calcular estructures en base als conceptes de resistència de materials. 

Continguts

Bloc teòric 1

Tema 1. Introducció i conceptes generals.

1.1. - Resistència de materials. Conceptes generals.

1.2. - Tipus d'esforços interns. Classificació.

1.3. - Diagrama tensió - deformació d'un material.

1.3.1. - Obtenció del diagrama tensió - deformació.

1.3.2. - Introducció als conceptes de tensió i deformació.

1.3.3. - Comportament elàstic i comportament plàstic d'un material.

1.3.4. - Interpretació del diagrama tensió - deformació de l'acer. Mòdul de Young. Llei de Hooke. Dúctilitat. Fragilitat. Plastificació.

1.3.5. - Interpretació del diagrama tensió - deformació d'altres materials. Alumini. Ceràmica. Formigó. Fusta.

1.4. - Premisses de la resistència de materials.

1.5. - Exercicis diagrama tensió deformació.

Tema 2. Geometria de masses.

2.1. - Centre de gravetat.

2.2. - Àrea.

2.3. - Moment estàtic.

2.4. - Moment d'inèrcia.

2.5. - Teorema de Steiner.

2.6. - Mòdul resistent.

2.7. - Moment d'inèrcia polar.

2.8. - Ràdio de gir.

2.9. - Producte d'inèrcia

2.10. - Exercicis.

Tema 3. Esforç axil.

3.1. - Definició de esforç axil.

3.2. - Càlcul tensional.

3.3. - Càlcul de deformacions. Deformació unitària. Llei de Hooke.

3.4. - Esforços tèrmics.

3.5. - Mòdul d'elasticitat transversal o mòdul de Coulomb. L’efecte Poisson.

3.6. - Paràmetres característics del comportament dels materials.

3.7. - Estructures isostàtiques, hiperestàtiques i mecanismes.

3.8. - Exercicis.

Tema 4. Flexió pura.

4.1. - Definició de flexió. Fibra neutra.

4.2. - Flexió pura.

4.3. - Càlcul tensional. Hipòtesi de Navier. Mòdul resistent.

Tema 5. Flexió simple.

5.1. - Definició de flexió simple.

5.2. - Esforços normals Vs tensions normals. Esforços tangencials Vs.tensiones tangencials.

5.3. - Esforç tallant. Relació flexió Vs tallant.

5.4. - Esforç rasant. Càlcul tensional. Expressió de Jouravski - Colignon. Llei de Cauchy.

5.5. - Casos particulars de esforç tallant. Secció rectangular, circular, perfil laminat. tensió mitjana a tallant.

5.6. - Tipologies a flexió en funció de la llum. Casuística.

5.7. - Tipologies a tallant.

5.8. - Tipologies a rasant

5.9. - Exercicis flexió simple i pura.

Tema 6. Flexió composta.

6.1. - Definició de flexió composta.

6.2. - Casuística de flexió composta. Axil excèntrica, càrrega obliqua, axil i vent, murs de contenció, postensat /pretensat d'un element de formigó.

6.3. - Càlcul tensional.

6.3. - Equació de la línia neutra.

6.6. - Exercicis flexió composta.

Tema 7. Flexió esbaixada.

7.1. - Definició de flexió esbaixada

7.2. - Casuística de flexió esbaixada. Càrrega excèntrica, corretges de coberta, suports, ..

7.3. - Càlcul tensionals

7.4. - Equació de la línia neutra.

7.5. - El nucli central. propietats. Obtenció del nucli central. Casos genèrics: rectangular, circular, anular, perfil laminat

7.6. - Quadre resum tipus de flexió. Elements comuns de l'edificació.

7.7. - Exercicis flexió esbaixada.

Tema 8. Torsió.

8.1. - Definició esforç torsor.

8.2. - Casuística de esforç torsor.

8.3. - Diagrames de moment torsor.

8.4. - Càlcul tensionals per al cas de seccions circulars.

8.5. - Càlcul deformacional per al cas de seccions circulars. Giro torsional.

8.6. - Torsió uniforme i torsió no uniforme.

8.7. - Seccions Vs torsió. Rigidesa torsional d'una secció.

8.8. -Disseny de peces sotmeses a torsió.

8.9. - Exercicis esforç torsor.

 Bloc 2

Tema 1. Introducció al Codi Tècnic de l'Edificació.

1.1. - Tipologies habituals en la construcció.

1.1. - DB SE. Document Bàsic. Seguretat Estructural. Bases de càlcul.

1.2. - DB SE-AE. Document Bàsic. Seguretat Estructural. Accions en l'Edificació.

Tema 2. apunts bàsics per al càlcul d'estructures planes.

Petit llibre amb un resum dels passos necessaris per pre-dimensionar una estructura.


Tema  L'alumne té a la seva disposició tot el temari, tant teòric com pràctic, a la intranet, o, en reprografia de l'ESARQ-UIC

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

En el bloc 1 s'imparteix, bàsicament, la teoria de resistència de materials. La teoria s'alternarà amb exercicis pràctics per l'assimilació de conceptes. És un bloc teòric-pràctic.

El bloc 2, es caracteritza per una alta càrrega de realitzacions pràctiques. L'alumne ha d'aplicar els conceptes apresos en el bloc 1, a un projecte d'arquitectura dissenyat pel propi l'alumne en l'assignatura de projectes d'aquest curs.

Els alumnes que no cursin l'assignatura de projectes, relativa a aquest curs, l'hi faran constar als docents d'estructures I.

ACTIVITAT FORMATIVACOMPETÈNCIESCRÈDITS ECTS
Classe expositiva
12-T 15-T 17 24 0,6
Classe participativa
12-T 15-T 17 24 0,6
Classe pràctica
12-T 15-T 17 24 0,6
Tutories
12-T 15-T 17 24 0,6
Estudi individuals o en grup
12-T 15-T 17 24 2,5

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

Els estudiants han d'obtenir almenys 5 punts de 10 en cada un dels dos blocs.

Durant el curs, els estudiants han de fer un control al finalitzar el tema 5, que comptarà +1 o -1 en la nota final. Lògicament, si l'estudiant, no es presenta al control, s'ha de deduir un punt en la nota final.

El primer examen tindrà lloc a la primera setmana del segon bloc. Si l'estudiant aprova l'examen, queda eximit del primer bloc. Si l'estudiant suspèn el segon bloc, s'haurà de presentar a l'examen final amb tota la matèria.

Els estudiants han de corregi l'exercici pràctic del segon bloc almenys dues vegades en horari de classe. Els estudiants amb menys de 2 correccions s´hauran de presentar a l'examen final amb tota l'assignatura.  

Examen final: Dimecres, 09 de gener 2019, de 09.00 a 12.00. Revisió d´examen: Dijous, 31 de gener 2019, a les 15.30.

Segona convocatòria: Dimecres, 19 de juny de 2019, de 12.00 a 15.00. Revisió: Dilluns, 8 de juliol 2019, a les 15.30.

Bibliografia i recursos

Bibliografia Obligatòria:

Mecánica de estructuras. Libro 1. Resistencia de materiales. Miguel Cervera Ruiz y Elena Blanco Díaz. Ediciones UPC.

Mecánica de estructuras. Libro 2. Resistencia de materiales. Miguel Cervera Ruiz y Elena Blanco Díaz. Ediciones UPC.

Resistencia de Materiales. Timoshenko S. Editorial Espasa-Calpe, S.A.

Elementos de Resistencia de Materiales. Timoshenko S, Young, D.H. Editorial Limusa

Estructuras o por qué las cosas no se caen. J.E. Gordon.

Bibliografia Complementària:

Estructuras para arquitectos. Salvadori, M, Heller, R. Editorial CP67

Razón y ser de los tipos estructurales. Eduardo Torroja Miret.

Calcul d´estructures. Introducció. Frances López Almansa y Jorge Urbano Salido. Edicions UPC.

Estática. William F. Riley y Leroy D. Sturges. Editorial Reverté, S.A.

Mecánica Vectorial para Ingenieros. Estática. Ferdinand P. Beer, E. Russell Johnston Jr. Editorial McGraw-Hill.

  © 2024 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00