Assignatura

Projectes 1

  • codi 07988
  • curs 2
  • període Semestre 1
  • tipus OB
  • credits 5

Mòdul: Mòdul Projectual

Matèria: Projectes 1

Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: anglès

Professorat

Responsable

Dr. Borja FERRATER - bfa_uic@uic.es

Horari d'atenció

Els alumnes tenen dret a una tutoria amb el professor, prèvia cita acordada mútuament. Preferiblement durant el descans de les classes o al final.

Borja Ferrater:   bfa_uic@uic.es          

Ignasi Gutiérrez: ignasigf@uic.es 

Estel Ortega:   eortega@uic.es

Presentació

El curs de Projectes 1 es centrarà en l'estudi de l'habitatge com a eix de la nostra vida social i individual, a través del desenvolupament d'un projecte residencial.


Per a això es consideraran els nous programes familiars, aproximant-nos als nous contextos socials cada vegada més freqüents, així com a la importància del lloc i l'entorn, com a part essencial del projecte. 


Al mateix temps en aquest curs investigarem entorn de noves formes de l'habitar, proposant noves formes de viure, aproximant-se a diferents contextos socials, així com de relació de l'habitatge amb altres usos.


El primer semestre del curs de 2º s'orienta a l'aprenentatge i adquisició de l'instrumental necessari tant per projectar com per representar i comunicar l'arquitectura de l'habitatge mitjançant el desenvolupament d'un projecte propi i individual per part de l'alumne.

El curs està impartit per professors d'àmplia experiència en el camp de l'habitatge:

  • Dr. Borja Ferrater
  • M. Arch Estel Ortega 

  • M. Arch Ignasi Gutiérrez

Més enllà del desenvolupament i acompliment dels continguts exposats a continuació, el curs de Projectes 1 prestarà especial atenció a la capacitat comunicativa de l'alumne, des de tots els vessants a través de l'aprenentatge de les eines de comunicació oral, escrita, gràfica i maquetes.


La capacitat d'explicar el projecte a través del dibuix i altres eines de representació potenciarà la seva preparació per integrar-se a un entorn professional cada vegada més competitiu.

Es desenvoluparan correccions que impliquin al conjunt dels alumnes, amb l'objectiu de potenciar el debat obert en el taller. Això ha d'oferir eines de defensa dels arguments del projecte que permetin a l'alumne reforçar les seves intencions davant l'exercici, al mateix temps que desenvolupa la seva maduresa intel·lectual davant les decisions preses.

Es posarà l'accent principalment en l'assistència i la puntualitat, així com es tractarà de manera estricta a aquells alumnes que no compleixin amb les dates de lliurament establertes o amb la documentació requerida.

A més, s'ha creat, com ja és costum en els cursos de projectes de la ESARQ, un Blog propi de l'assignatura, on es complementaran els continguts del curs amb informacions útils i notícies del taller.

http://tallerhousingesarq.wordpress.com/

Requisits previs

El curs de segon de Projectes no precisa de cap requisit previ a nivell tècnic, excepte la necessitat que l'estudiant disposi de coneixements de geometria descriptiva i estigui familiaritzat amb els elements bàsics de representació en arquitectura: Planta, Alçat i Secció.

En els inicis del curs els professors realitzaran una sèrie d'exercicis previs relatius al coneixement de les mesures en arquitectura i especialment a les quals fan referència a l'àmbit de la vida domèstica.

D'altra banda, ha de disposar d'un ànim de formació que ho impulsi a treballar i investigar buscant referències i models, tant a través de les referències recomanades pels professors en el taller, com mitjançant l'estudi de la bibliografia recomanada, o la recerca personal.

El volum i dinàmica de treball que s'exigeix durant el curs és molt intensiu, per la qual cosa és necessari que l'alumne tingui una alta capacitat de treball que li permeti seguir el ritme del curs.

Objectius

És imprescindible que l'alumne hagi aconseguit la maduresa suficient per abordar la complexitat d'integrar els diferents condicionants plantejats en l'exercici. Es valorarà tant el desenvolupament conceptual del projecte com el rigor i disciplina a l'hora d'organitzar i representar el treball.

Per tant, a més del correcte desenvolupament d'un projecte propi es valorarà que l'alumne s'hagi familiaritzat amb les dimensions de l'habitatge, els sistemes d'agregació, així com de les condicions tant d'habitabilitat com d'accessibilitat.

El curs de 2 º és un curs orientat a l'aprenentatge de l'habitatge i per tant és imprescindible aconseguir competències tals com projectar i organitzar eficientment un habitatge d'acord als diferents programes proposats. Però és també és essencial que a partir d'aquí, l'alumne demostri les seves habilitats en tècniques de representació i comunicació del seu projecte.

És per això que el professor avaluarà també la precisió en la representació de les plantes, seccions, alçats, maquetes, perspectives, videos, infografies i tot el ventall d'eines de representació possibles que l'arquitecte té al seu abast.

L'alumne haurà de saber transmetre la idea del projecte, explicar el concepte del seu projecte així com de la seva estructura i organització espacial tant en matèria de programa d'habitatge, circulacions, il·luminació, integració amb l'entorn així com la correcta explicació de l'estratègia i organització del projecte.

El curs pretén també incorporar en el projecte els coneixements adquirits a les diferents àrees de l'escola i alhora servir de base per al posterior desenvolupament del mateix en altres assignatures.

Competències / Resultats d’aprenentatge de la titulació

Aptitud per a la concepció, pràctica i desenvolupament de: croquis, avantprojectes, projectes bàsics i d'execució, i projectes en contextos urbans.

Aptitud per: elaboració i comprensió dels programes de projecte, intervenció, restauració, conservació i rehabilitació del patrimoni, supressió de barreres físiques, ciutats per a tothom, exercir la crítica arquitectònica, resolució del condicionament ambiental passiu (aïllaments, control energètic i  rendiments).
 
Capacitat per a:-Dissenyar i executar traçats urbans i d'espai públic,-Entendre i aplicar les normatives i ordenances urbanístiques, 
 
Coneixement adequat de: teories de la forma, simbolismes, composició i tipologies arquitectòniques, història de l'arquitectura, captació de les necessitats socials, qualitat de vida, habitabilitat i la seva resolució, ecologia, sostenibilitat, i conservació de recursos materials i energètics, tradicions arquitectòniques del lloc, fonaments socials, econòmics, ambientals i tècnics, urbans, relació entre patrons culturals i les responsabilitats de l'arquitecte.

34-T Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes.
35-T Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes urbans.
36-T Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de direcció d'obres.
37 Aptitud per elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans.
38-T Aptitud per intervenir en i conservar, restaurar i rehabilitar el patrimoni construït.
39-T Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques.
40 Aptitud per exercir la crítica arquitectònica.
41-T Aptitud per resoldre el condicionament ambiental passiu, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, el rendiment energètic i la il · luminació natural.
42 Aptitud per catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció.
43-T Capacitat per realitzar projectes de seguretat, evacuació i protecció en immobles.
44-T Capacitat per redactar projectes d'obra civil.
45-T Capacitat per dissenyar i executar traçats urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge.
46 Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques.
47-T Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d'impactes ambientals.
48 Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics.
49 Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura.
50 Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia.
51 Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge.
52 Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals.
53 Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
54 Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades.
55 Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.
56 Coneixement adequat de les bases de l'arquitectura vernacla.
57 Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.
58 Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana.
60 Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa a l'acompliment professional.
61 Coneixement de l'anàlisi de viabilitat i la supervisió i coordinació de projectes integrats.
62 Coneixement de la taxació de béns immobles.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

L'objectiu és que els alumnes aprenguin a pensar per si mateixos, extraient conclusions lògiques, factibles i creatives dels seus propis pensaments, voluntats i ambicions personals. IDEES PRÒPIES. Definir les seves idees de forma clara, lògica i precisa, amb un llenguatge gràfic i tècnic, i alhora comunicatiu i creatiu. GRAFISME TÈCNIC PROPI.

Continguts

Es donarà a classe el programa i llocs concret, així com el pla de treball exacte per cada setmana.

La materialització de la proposta serà al mateix temps un element important. Les qualitats sostenibles, constructives i sensorials dels materials elegits en la proposta serà un altre dels aspectes a tenir en compte.

Finalment subratllar que el projecte haurà d'estar desenvolupat amb consciència constructiva: l'exercici consistirà a traslladar coherentment la idea conceptual en idea constructiva. Per tant es requerirà una definició clara dels elements constructius i estructurals principals que sustentaran la formalització arquitectònica del projecte, i que conseqüentment materialitzaran la idea conceptual. També s'haurà de tenir en compte el temps, l'energia i recursos que es destinaran a la construcció i manteniment de l'edifici, així com una posible deconstrucció futura.

Metodologia i activitats formatives


ACTIVITAT FORMATIVACOMPETÈNCIESCRÈDITS ECTS
Classe expositiva
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 0,6
Classe participativa
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 0,6
Classe pràctica
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 0,65
Tutories
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 61 62 0,65
Estudi individuals o en grup
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 2,5

Modalitat semipresencial (blended)

La metodologia i activitats formatives es plantegen com un sistema híbrid (virtual i presencial). D'aquesta manera, si la situació ho requereix, tant alumne com pofesor estaran preparats per passar a un sistema totalment presencial o totalment vitual, sense que hi hagi pèrdua de temps.

Les classes es desenvolupen els divendres a la tarda.

A la plataforma Moodle de la UIC (intranet), disponible en totes les assignatures de la Universitat, l'alumne trobarà tots els recursos necessaris per fer un seguiment online sense necessitat d'haver de descarregar cap programa o aplicació. Programes com el Collaborate o la eines com "Tasca", entre d'altres, permeten la realització de classes en línia i enviar exercicis i que els alumnes els retornin de manera privada i independent per a la seva qualificació. També és factible realitzar proves i / exàmens tipus test per anar avaluant a l'alumne de manera continuada.

Les classes pràctiques es realitzaran en tres aules, cadascuna amb un professor, on els alumnes tindran la distància de seguretat adequada. Els alumnes, tants els que estiguin presencialment a la univeritat com aquells que es trobin fora de la Universitat, podran pujar els seus dubtes o exercicis al Moodle, els quals es projectaran en pantalla per a la supervisió de professor. D'aquesta manera se solucionaran els dubtes de l'alumnat amb la distància de seguretat adequada mitjançant l'ús de "Tablets". També es farà servir la pissarra quan no es requereixi intercanvi d'informació entre professor i alumne

Si en algún moment el/la professor/a s'antansa per dibuixar o fer alguna correcció puntual directament en els papers dels alumnes que estiguin presencialment a classe, será obligatori l'us de mascareta tant per l'alumne/a com pel proferssor/a.

Sistemes i criteris d'avaluació

Bibliografia i recursos


ESENCIAL Y BÀSICA

Neufert, Ernst “El Arte de proyectar en Arquitectura”. Ed. Gustavo Gili. 2013

Neufert, Ernst “Architect’s data”. John Willey & Sons Ltd. 2012

 Frederick, Mathew “101 Cosas Que Aprendí En La Escuela De Arquitectura”. Ed. Abada. 2016

Frederick, Mathew “101 I learned in Architecture School” MIT Press. 2007

  

COMPLEMETÀRIA

  • Habraken, N.J. “El diseño de soportes”. Ed. Gustavo Gili.
  • Ferrater, Borja. "Sincronizar la Geometría" Ed. Actar 2006
  • Rybczynski, Witold. La casa: “historia de una idea”. Ed. Nerea, Madrid, 1989
  • Paricio, Ignacio. Sust, Xavier. La vivienda contemporánea. Programa y tecnología. ITEC, 1998
  • Allison, Peter. La flexibilidad de los sistemas móviles y modulares. Artículo en a+t. nº12
  • Xavier Monteys. L’arquitectura dels anys 50 a Barcelona. Catalogo exposición. Edicions ETSAB.
  • González, Xavier. Vivienda y flexibilidad. Artículo en a+t. nº12.
  • Paricio, Ignacio. Fumadó, Joan Lluís. El tendido de las instalaciones. Ed. Bisagra, 1999.
  • Friederike Schneider (ed.). Atlas de plantas, Ed. Gustavo Gili, Barcelona 1997. Birkhäuser Verlag Ag., Basilea, Suïssa, 1994
  • Díaz, C. Ravetllat, P.J.. Habitatge i Tipus en l’Arquitectura Catalana. Barcelona. Publicacions del COAC, 1989.
  • Sherwood, Roger. Vivienda: Prototipos del Movimiento Moderno. Ed. Gustavo Gili, 1983.
  • Goldfinger, Myron. Arquitectura popular mediterránea. Ed. Gustavo Gili, 1995.
  • Smithson, Alison. AS in DS. Lars Müller Publishers, 2001.
  • Fuertes, Pere. Monteys, Xavier. Casa Collage. Ed. Gustavo Gili, 2002.
  • Enrique Steegmann, José Acebillo. Las medidas en arquitectura. Publicaciones del COAC.
  • Alvar Aalto. ”Del umbral a la sala de estar”. Artículo. En contacto con Alvar Aalto.

Material didàctic

      Webs d'interès
            01_UIC SCHOOL OF ARCHITECTURE Housing Blog https://tallerhousingesarq.wordpress.com 
            02_Stuck in Studio (a website for architecture students) http://stuckinstudio.com 
            03_ARENDURANCE hi, i'm an architect. well…almost. https://arendurance.wordpress.com 
            04_Life of an Architect http://www.lifeofanarchitect.com 
            05_PREMODERNO La arquitectura anterior al Moviment Modern en les seves plantes. http://premoderno.tumblr.com 
            06_Web del COAC http://www.arquitectes.cat/en 
            07_:) You know you are architecture student when... http://stuckinstudio.com/community/57-you-know-youre-an-architecture-student-when.html 
  © 2024 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00