Urbanisme 1
Mòdul: Mòdul Projectual
Matèria: Urbanisme 1
Llengua d'impartició principal: anglès
Altres llengües d'impartició: castellà
Sobre aquest curs recau la responsabilitat de la primera impressió que els estudiants s’emporten de la Urbanística. Per aquesta raó, el programa d’Urbanística 1 es planteja com una finestra oberta a les qüestions que intervenen en el bon enteniment de la ciutat com a projecte. El curs contégran varietat de conceptes elementals però absolutament nous pels estudiants. Les classes teòrico-pràctiques estan dirigides a ensenyar a posar nom a les coses i a llegir-les en clau projectual, és a dir, pensant en la seva transformació directa o indirecta. El curs ha d’incitar la inquietud intel·lectual davant una realitat cada vegada més complexa i estimular l’exploració de possibles escenaris futurs. Ha d’impregnar el rigor el seu llenguatge i de dubtes raonades les seves intervencions.
Professors de taller:
Dra. Marta Benages
Dr. Pere Vall
Arq. Ignacio Arizu
L'alumne ha de ser de segon d'arquitectura per poder cursar l'assignatura.
L’assignatura d’Urbanística 1 configura el nivell introductori de la formació urbanística. L’objectiu és el d’aprendre a interpretar la forma de la ciutat i del territori, així com també de conèixer els conceptes bàsics per a la seva projectació. S’inicia a l’estudiant en el raonament sobre la ciutat, presentant qüestions i llocs propers a l’estudiant. Es tracta d’entendre els diferents aspectes i variables que incideixen en la configuració de la ciutat, i de situar-los en el context cultural i temporal adequat així com també d’interpretar-los per a construir noves realitats.
L’objectiu de l’urbanisme és el coneixement i control de la forma de la ciutat i el territori i engloba totes les escales urbanes i territorials. Comença la tasca allí on acaba l’edifici, i per tant, l’estudiant ha de valorar l’urbanisme com a una pràctica arquitectònica on la ciutat i el territori esdevenen un material “viu” amb el que treballar. Les ciutats no són una suma d’edificis o infraestructures sinó les condicions de relació que s’estableixen entre els diferents elements urbans.
El curs s’estructura en dues parts:
1. La primera orientada cap a una lectura i representació de ciutats i territoris característics a través d’un anàlisi comparatiu amb la finalitat d’identificar, decodificar, classificar i comprendre els diferents elements configuradors de la forma de la ciutat, mitjantçant la reflexió i l’expressió gràfica a l’escala adequada. L’estudiant ha d’analitzar la forma de la ciutat i el territori reconeixent els elements estructurals i el procés formatiu i oferir una representació coherent i intencionada utilitzant un conjunt d’instruments que tenen el seu suport bàsic en el dibuix i la expressió gràfica.
2. La segona part de l’assignatura té per objectiu presentar a l’estudiant el bagatge de conceptes i idees bàsics utilitzats en la projectació de la ciutat i del territori. L’assignatura gira al voltant de l’activitat principal de l’arquitecte-urbanista: la projectació. Aquesta etapa aprofundeix en l’anàlisi morfològic dels teixits urbans sobre els que l’estudiant estudia els patrons estructurals bàsics (lineal, reticular i nodal) subjacents en la forma de la ciutat i el territori. Analitzar “in situ” les formes de creixement urbà vinculades a cada patró i des d’aquí deduir criteris de transformació.
El curs prepara a cada estudiant perquè adquireixi criteris sobre les qüestions urbanes, per a argumentar més que per desenvolupar tècniques de resolució. Criteris que en molts casos es troben escrits en la pròpia realitat de la ciutat. Projectar en la ciutat és reescriure, és adjuntar un nou text als escrits ja existents, és en definitiva, entendre la ciutat com un “palimpsest” i no com un llibre en blanc.
Aquesta assignatura es planteja com un triple objectiu pedagògic: dotar a l’estudiant d’instruments, mètode i cultura urbanística. Les edificacions es disposes seguint unes determinades pautes formals i criteris de combinació (alineats, aïllats, repetits, etc); els carrers i els espais públics responen a criteris, com la diversitat, la jerarquia, l’especialització, dotant els teixits de singularitats que els configuren identitat. La comprensió de l’espai urbà inherent a aquests fragments, el coneixement dels diferents elements que els formen, les seves lògiques i relacions, constitueixen l’objectiu principal del curs.
En finalitzar aquesta assignatura l'alumne haurà de ser capaç de:
- Saber analitzar la forma de la ciutat i el territori.
- Reconèixer els elements estructurals i el procés formatiu de la ciutat i oferir una representació coherent i intencionada.
- Analitzar la morfologia dels teixits urbans i generar una proposta de transformació.
- Estudiar els patrons estructurals bàsics (linials, reticulars i nodals) subjacents a la forma de la ciutat i el territori.
- Analitzar in situ les formes de creixement urbà vinculades a cada patró i deduir criteris de transformació.
El contingut teòric del “taller instrumental” es complementa amb exercicis pràctics a l'aula per consolidar els coneptes teòrics.
Es considera imprescindible l'entrega d'aquests exercicis per poder optar a aprovar el curs ja que tota l'assignatura està pensada com un procés de formació complementari.
Els eixos temàtics són:
- UNA LECTURA INTENCIONADA DE LA CIUTAT.
- FORMES DE CREIXEMENT URBÀ I LA TRANSFORMACIÓ RECENT DE BARCELONA
- LES FORMES DE CREIXEMENT URBÀ
- ELEMENTS URBANS
- ESTRUCTURES URBANES LINIALES
- ESTRUCTURES URBANES RETICULARS
- ESTRUCTURES URBANES NODALS
El “taller projectual” planteja exercicis que permeten desenvolupar, a través de l'expressió gràfica, els continguts teòrics i introduir l'alumne en la intervenció sobre la ciutat.
Concretament, els exercicis estan orientats a intorduir l'alumne en l'observació de la realitat física des del que podríem denominar “partícules elementals” i les seves primeres agregacions.
Durant els primers exercicis s'aprèn a:
- Identificar, classificar i representar gràficament carrers, places, illes i traçats reguladors.
- Sintetitzar els elements estructurants i identitaris de la ciutat, a dibuixar amb intensitat i de la manera més adecuada aquells elements o conjunts urbans que marquen la transformació de la ciutat i que són la part estructurant activa de l'evolució urbana.
Durant l'últim exercici es profunditza en les estructures linials, reticulars i nodals de la ciutat a partir de l'elaboració d'un anàlisi propositiu de l'àmbit d'estudi.
Els exercicis buscaran la compresió global de la ciutat com a sistema estructurat, reconeixent les diferents parts que el composen i els elements que el caracteritzen.
Es busca posar l'accent en la selecció i representació dels elements més rellevants del sector de ciutat analitzat; aquells que condicionen el seu desenvolupament i li otorgeun identitat.
ACTIVITAT FORMATIVA | COMPETÈNCIES | CRÈDITS ECTS |
---|---|---|
Classe expositiva | 35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 | 0,73 |
Classe participativa | 35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 | 0,73 |
Classe pràctica | 35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 | 0,73 |
Tutories | 35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 | 0,82 |
Estudi individuals o en grup | 35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 | 3 |
L'avaluació de la trajectòria de l'alumne en l'assignatura tindrà en compte tant els exercicis del "taller instrumental" com els exercicis del "taller projectual".
Al final del curs l'alumne s'examinarà de manera escrita i gràfica sobre els continguts de les classes teòriques del taller instrumental. El dia de l'examen l'alumne haurà de lliurar un dossier din A3 que inclourà el lliurament final estipulat.
Les qualificacions obtingudes en els exercicis del "taller instrumental" (TI) i del "taller projectual" (TP) no podran fer mitja en cas que la mitjana dels exercicis del TI i l'examen teòric sigui inferior a 5,0 o bé que no s'hagin superat tots els exercici del TP (5,0).
La segona convocatòria per als que no hagin superat l'avaluació per curs, consistirà en un examen teòric-pràctic.
BACON, Edmun N., Design of cities, Londres: Thames & Hudson, 1958
BENÉVOLO, Leonardo, La proyectación de la ciudad moderna, Barcelona: Gustavo Gili, 1978
BUSQUETS, Joan, Barcelona: evolución urbanística de una capital compacta, Barcelona: Mapfre, 1994.
KOSTOF, Spyro. The city shaped, London: Thames & Hudson, 1991.
KOSTOF, Spyro. The city assembled, London: Thames & Hudson, 1992.
MORRIS, A.E.J., Historia de la forma urbana: desde sus orígenes hasta la revolución industrial, Barcelona: Gustavo Gili, 1984
ROSSI, Aldo, La arquitectura de la ciudad, Barcelona: Gustavo Gili, 1971
SOLÀ-MORALES RUBIÓ, Manuel, Les formes del creixement urbà, Barcelona: Edicions UPC, 1993.
SOLÀ-MORALES M. Diez Lecciones sobre Barcelona, COAC, Barcelona, 2008.