Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Composició 4

• codi 08001
• curs 3
• període Semestre 2
• tipus OB
• credits 6

Mòdul: Mòdul Projectual

Matèria: Composició 4

Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: anglès

Responsable

Dr. Guillem CARABÍ - carabi@uic.es

Horari d'atenció

Cita prèvia

Composició 4 és la quarta de les quatre assignatures que conformen el grup de Composició Arquitectònica, repartides entre els quatre semestres de segon i tercer curs.

Tots quatre cursos s’ocupen de la història de l’art i de l’arquitectura, des d’una mirada comú: el llenguatge. Perquè el llenguatge és el mitjà universal on es du a terme la comprensió. La forma de realització de la comprensió és la interpretació. (...) Tot comprendre és interpretar, i tota interpretació es desenvolupa dins el mitjà d’un llenguatge que pretén deixar parlar l’objecte i és alhora el llenguatge mateix com a intèrpret. (Gadamer, 1975)

El llenguatge com a instrument fonamental per a la interpretació, com a substrat que travessa de manera sistemàtica la història de l’art i l’arquitectura del segle XX.

Però cal donar forma (i d’això tractarà cadascú dels quatre cursos de composició) a una altra qüestió: per què, per a què, i per a qui fer història?  Es fa història de l’arquitectura perquè es busca el significat de l’arquitectura actual: però per a resoldre l’angoixa del present no val projectar sobre el passat certeses a superar. En aquest sentit és l’arquitectura que cal ser reproposada com a problema. Aquesta aparent suspensió de judici de molts anàlisis recents té, al seu torn, el sentit de la lliure recerca sobre les possibles direccions que prendrà el futur. (Tafuri, 1968)

Pensar la història no és, doncs, una ocupació del passat. Pensar la història, pensar la història de l’art i de l’arquitectura, una vegada i una altra, és pensar el present. I, en conseqüència, ser contemporani. Això significa que el contemporani no és només qui, en percebre l’ombra del present, aprehèn la seva llum; és també qui, dividint i interpolant el temps, està en condicions de transformar-lo i posar-lo en relació a d’altres temps, llegir-hi de manera inèdita la història, “citar-la” segons una necessitat que no prové en absolut  de l’arbitri, sinó d’una exigència de la que no es pot deixar de respondre. (Agamben, 2009)

No s'estableixen requisits previs.

• 34-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes.
• 35-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes urbans.
• 40 - Aptitud per exercir la crítica arquitectònica.
• 48 - Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics.
• 49 - Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura.
• 50 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia.
• 51 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge.
• 53 - Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
• 54 - Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades.
• 55 - Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.
• 56 - Coneixement adequat de les bases de l'arquitectura vernacla.
• 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.

Veure el següent apartat.

Horari de l'assignatura: dilluns de 09:00 a 13:00

El curs s’organitza metodològicament a partir de dos eixos principals: teoria i praxis

TEORIA:

1: classes magistrals. Exposició del professorat dels continguts temàtics de l’assignatura.

PRAXIS

2: anàlisi gràfic i escrit d'edificis

3: anàlisi d'edificis amb maquetes  

L’avaluació del curs respon a diverses condicions: notes examens, notes de les pràctiques, i participació activa al curs.

Més en concret:

Part teòrica:

Examens: 2 parcials eliminatoris de matèria: 50%

Final 1ª convocatòria (es conserven notes parcials)

Final 2ª convocatòria (NO es conserven notes parcials)

Part pràctica: 50%

Observacions:

- Per tal de fer mitja aritmètica entre examens i pràctiques, cal tenir aprovades les dues parts. En cas de suspendre alguna de les parts en primera convocatòria (teoria o pràctica), haurà de recuperar-se en la segona convocatòria de l’assignatura en curs. En cas de no aprovar les parts evaluades en segona convocatòria, l’alumne haurà de repetir l’assignatura sencera al curs següent.

-Tots els exercicis són obligatoris. El no lliurament d’un dels exercicis, o el lliurament fora de termini implica el suspens de la part en qüestió.

Bibliografia de curs:

TAFURI, Manfredo; DAL CO, Francesco. Arquitectura contemporánea vol. 2. Madrid: Aguilar, 1989

FRAMPTON, Kenneth. Historia crítica de la arquitectura moderna. 4ª ed. Barcelona: GG, 2009

KOSTOF, Spiro. Historia de la arquitectura, vol. 3. Madrid: Alianza Forma, 2009.

Altres: 

COLQUHOUN, Alan. La Arquitectura moderna: una historia desapasionada. Barcelona: Gustavo Gili, 2005

MONTANER, Josep Maria. Después del movimiento moderno. Barcelona: Gustavo Gili, 1993.

ROSSI, Aldo. La arquitectura de la ciudad. Barcelona: Gustavo Gili, 1976.

TAFURI, Manfredo. La Sfera e il labirinto : avanguardie e architettura da Piranesi agli anni'70. Torino: G. Einaudi, 1980

VENTURI, Robert. Complexity and contradiction in architecture. New York: Museum of Modern Art, 1968