Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaTeoria i Crítica de l'Arquitectura
Mòdul: Mòdul Projectual
Matèria: Teoria i critica de l'arquitectura
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
L’estat de crisi en què actualment es troba la societat contemporània no és exclusivament degut als condicionaments imposats per la crisi econòmica global, sinó que és també conseqüència d’una profunda crisi d’idees i valors.
Pot afirmar-se que a aquesta desorientació ideològica, que es manifesta de manera especialment greu dins l’àmbit de l’arquitectura, ha contribuït de manera decisiva la gradual desaparició de la intervenció de la crítica dins del territori del debat cultural.
El propòsit de l’assignatura “Teoria i crítica de l’arquitectura” és dur a terme una anàlisi de l’estat de situació del moment actual a l’arquitectura des d’una perspectiva que qüestioni a fons els diversos aspectes que defineixen el statu quo del present arquitectònic i les posicions d’opinió i pensament desenvolupades al seu voltant.
L’assignatura desitja motivar a l’alumne per reconèixer la necessitat d’un component de rigor, responsabilitat i compromís a l’hora d’elaborar interpretacions i diagnòstics sobre la realitat social, política i cultural del seu entorn, a fi de recuperar per l’arquitectura un paper d’actor propositiu dins la tasca de construcció de la societat.
.Coneixement sobre la història i el pensament de l’arquitectura.
.Bon nivell de comprensió en llengua anglesa.
.Capacitat per treballar amb continguts interdisciplinaris.
.Capacitat per treballar fluidament amb informació presentada en diferents suports i nivells conceptuals.
.Auto-exigència en la qualitat de l’expressió escrita.
.Incentivar en l’alumne la construcció de modes d’atenció i reacció a les sinèrgies i fets que defineixen l’estat immediat del present.
.Dotar a l’alumne d’una base conceptual que li permeti desenvolupar les seves pròpies aproximacions i criteris per teoritzar sobre les manifestacions arquitectòniques contemporànies i formular opinions critiques consistents, amb utilitat i transcendència a nivell personal i col·lectiu.
.Desenvolupar competències d’expressió escrita i oral a nivell professional per exposar les opinions critiques personals d’una manera coherent i rigorosa, adequats per diferents registres i formats mediatics (articles, entrevistes, ressenyes, blogs…).
. Comprensió general dels aspectes fonamentals que defineixen l’arquitectura i el urbanisme en el moment actual.
.Articulació de punts de vista crítics personals i raonats al voltant dels esmentats aspectes.
.Capacitat per expressar i comunicar els propis punts de vista a fi de poder intervenir dins el territori de debat i reflexió sobre l’arquitectura actual.
CLASSE MAGISTRAL: La crisi del neoliberalisme (Contextualització, estat de la qüestió)
Els següents temes a analitzar (distribuïts en dos sessions per tema) són els següents:
a) L’ARQUITECTURA COM A ESPECTACLE. LA HEGEMONÍA DEL STAR-SYSTEM
La sessió analitzarà com l’emergència de la figura de l’arquitecte-estrella i la instauració d’uns paràmetres comparables als del món de l’espectacle i els seus recursos mediàtics han esdevingut, al llarg de les dues darreres dècades, determinats per redefinir la percepció cultural de l’arquitectura i el sentit de l’evolució del llenguatge arquitectònic.
L’anàlisi sobre aquest tema incorporarà temes com el concepte d’ “ícona arquitectónica”; l’aparició de conceptes como ‘arquitecte mediàtic / star-architect’ i les seves implicacions en la generació de les dinàmiques arquitectòniques característiques del neoliberalisme; com la construcció d’aquest paràmetres de comprensió al voltant de l’arquitectura i l’arquitecte han forçat o imposat una banalització dels nivells crítics dins els àmbits mediàtic i acadèmic de l’arquitectura; la imposició de allò icònic / iconogràfic sobre la substància conceptual.
S’analitzarà també la evolució d’aquest paràmetre dins l’actual context, explorant com s’està duent a terme la seva readaptació dins una retòrica de crisi i responsabilitat social, impostant una subversió de valors i conceptes que, de fet, encobreix el manteniment d’aquestes estructures jeràrquiques i buit ideològic.
Material específic:
. Julia Chance,“The Face of Jacques Herzog”, Architectural Design, 71.6, Londres, 2001. (P. 48-53)
.Marina Hyde, Celebrity: How entertainers took over the world and why we need an exit strategy, Londres: Harvill Secker, 2009.
.Abitare, “Being Norman Foster”, Novembre 2010.
.Abitare, “Being Zaha Hadid”, Abril 2011.
.Conditions Magazine, “Why gossip?”, 10, Juny 2012.
-BEKA Films, Koolhaas Houselife, 2009.
-Carlos CARCAS & Norberto LÓPEZ AMADO, How much does your building weigh, Mr.Foster?, 2010.
- Fredrik GERTTEN, Sossen, arkitekten och det Skruvade Huset (The socialist, the architect and the turning torso), 2000.
-Markus HEIDINGSFELDER & Min TESCH, Rem Koolhaas. A kind of architect, 2005.
-Sydney POLLACK, Sketches of Frank Gehry, 2005.
b) UTOPIES ARTIFICIALS. ARQUITECTURA, ECONOMÍA I PODER.
El tema analitzarà la transcendència de la figura i actitud ideològica de Rem Koolhaas dins l’afirmació i legitimació d’una concepció depredadora de l’arquitectura dins un entorn global neoliberal. Un posicionament què també han desenvolupat els grans arquitectes-estrella i ha esdevingut una aspiració a imitar per les noves generacions.
S’examinaran concretament casos com Dubai o el projecte ORDOS 100 a Xina per entendre com aquest context ha fet entendre l’edifici como mercaderia especulativa, un objecte homologable al concepte excessiu de producte de luxe.
Material específic:
-O.BOUMAN, M. KHOUBROU, . KOOLHAAS (eds.), ‘AL MANAKH. Gulf Survey’, Volume, 12, Rotterdam: Idea Books, 2008.
-Rem KOOLHAAS, Content, Colonia: Taschen, 2004.
-Todd REISZ (ed.), ‘AL MANAKH Continued’, Volume, 23, Rotterdam: Idea Books, 2010.
-Christoph SCHAUB and Michael SCHINDHELM, Herzog & de Meuron in China: Bird’s Nest, 2000.
-Christian VON BORRIES, The Dubai in me, 2010.
-Ai WEI WEI, Ordos 100, 2012.
c) EL NEO-POSTMODERNISME DIGITAL O LA GENERACIÓ BIG BROTHER. LA ARQUITECTURA EN EL TERRITORI DELS SOCIAL MEDIA.
S’analitzaran en aquest tema les propostes arquitectòniques de les generacions més joves d’arquitectes, desenvolupades a partir de la seva relació amb les noves tecnologies digitals i de l’era de la informació.
Establint una distinció entre dues generacions, es traçarà una cronología crítica del recent desenvolupament dels processos de creació digital des de 1996 fins a l’actualitat. S’examinaran amb especial atenció les propostes recents de BIG, MRVDV, Cloud 9, MAD, JDS, FREE…
Quines són les tergiversacions de la idea d’innovació.
Material específic:
-Bjarke INGELS, Yes is more! An archicomic on architectural evolution, Colonia: Taschen, 2009.
d) ARQUITECTURA HUMANITÀRIA™. APROXIMACIONS A LA ARQUITECTURA DE LA NECESSITAT.
Aquesta secció analitzarà l’aparició d’un posicionament que escull cimentar el seu protagonisme dins el sistema d’arquitectura-celebritat / arquitectura-mediàtica des d’una aparent ruptura amb els excessos dels paradisos neoliberals, centrant-se en l’ajuda als segments més desfavorits de la societat o a les víctimes de desastres.
Es reflexionaran críticament aquestes propostes d’arquitectura humanitària, analitzant la seva integritat i coherència, a través d’exemples com ELEMENTAL, Architecture for Humanity, Make it Right, Zoohaus
Material específic:
-Catàleg exposició Small scale, big change, MoMA, Nueva York, 2011.
-Cameron SINCLAIR, Design like you give a damn: Architectural responses to humanitarian crisis, 2006.
e) SOSTENIBILITAT I ECOLOGÍA.
A través de dos casos d’estudi (la ciutat de Masdaar, dissenyada per Foster and Partners i els plantejaments del llibre Cradle to Cradle), aquest tema es centra en la reivindicació d’una arquitectura que tingui com a compromís fonamental la recuperació d’una vessant humanista i el seu valor com eina de construcció social, coherent amb les necessitats actuals de sostenibilitat econòmica i ecològica. L’anàlisi d’aquests casos vol també exposar quan aquests arguments esdevenen pretexts per iniciatives neoliberals.
Material específic:
-Michael BRAUNGART y William McDONOUGH, Cradle to Cradle (De la cuna a la cuna), Madrid: McGraw Hill, 2005.
- Pau FAUS, La ciudad jubilada, Barcelona, 2012.
-Kevin LYNCH, Echar a perder. Un análisis del deterioro, Barcelona: Gustavo Gili, 2005. (1ª edició original en anglès 1990).
f) PLANTEJAMENTS PRESENTS. LA REFLEXIÓ SOBRE LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL, TECNIFICACIÓ E INDUSTRIALIZACIÓN.
Aquest tema aprofundirà en els models presents que estan proposant canvis de actitud vers la responsabilitat social, l’aproximació política i tecnològica dins el treball arquitectònic, responent no sols a les demandes de l’actual context social sinó també proposant alternatives de canvi a llarg termini en la definició de l’activitat de l’arquitecte.
Aquesta anàlisi té també com a objectiu examinar els motius pels quals a nivell crític i mediàtic aquest actitud arquitectònica s’ha vist seriosament relegada en contraposició a l’exaltació de l’arquitectura característica de la ideologia neoliberal; i les raons per les quals en aquest moments s’està reivindicant, des de quines premisses, amb objecte d’evitar la seva banalització i tergiversació.
Material específic:
-SERGISON BATES ARCHITECTS (eds.), Feeling at home. Finding common ground in six urban housing projects in Europe, 2012.
-Lacaton Vassal, 2G Libros, Barcelona: Gustavo Gili, 2010.
CLASSE MAGISTRAL I DEBAT DE CONCLUSSIONS: Desprès de la crisi. Projeccions vers al futur.
.La exposició de cada tema per part del professor tindrà una durada de dues sessions.
.El programa del curs inclou una sessió en la què s’exposarà la metodologia de realització dels treballs que els alumnes hauran de presentar.
.Quinzenalment, els alumnes hauran de lliurar un breu assaig on sintetitzin les seves opinions sobre el darrer tema desenvolupat a classe.
L’extensió obligatòria dels assaigs serà de 800-1000 paraules. El professor indicarà si els assaigs han de realitzar-se individualment o per parelles.
.Els assaigs millor valorats seran publicats al blog de l’assignatura.
.Es programaran visites a activitats relacionades amb els temes de l’assignatura que s’estiguin duent a terme a la ciutat.
. Es recomana l’assistència a les sessions del Foro ESARQ.
| ACTIVITAT FORMATIVA | COMPETÈNCIES | CRÈDITS ECTS |
|---|---|---|
| Classe expositiva | 40 49 51 55 57 64 65 67 | 0,3 |
| Classe participativa | 40 49 51 55 57 64 65 67 | 0,3 |
| Classe pràctica | 40 49 51 55 57 64 65 67 | 0,33 |
| Tutories | 40 49 51 55 57 64 65 67 | 0,33 |
| Estudi individuals o en grup | 40 49 51 55 57 64 65 67 | 1,25 |
-Pedro AZARA (ed.), City of Mirages: Baghdad, from Wright to Venturi, Barcelona: UPC, 2008.
-Jean BAUDRILLARD, The Consumer Society: Myths and Structures, London: Sage, 1998,
-Zygmunt BAUMAN, Does Ethics have a chance in a world of consumers? , Harvard University Press: Cambridge, 2008.
-Ole BOUMAN, Mitra KHOUBROU, Rem KOOLHAAS (eds.), ‘AL MANAKH. Gulf Survey’, Volume, 12, Rotterdam: Idea Books, 2008.
-Thomas J.CAMPANELLA, The Concrete Dragon. China’s Urban Revolution and what it means for the World, New York: Princeton University Press, 2008.
-Joaquín ESTEFANÍA, La economía del miedo, Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2011.
-Michiel HULSHOF & Daan ROGGEVEEN, How the city moved to Mr.Sun. China’s new megacities, Rotterdam: SUN, 2011.
-Fred INGLIS, A Short History of Celebrity, Princeton: Princeton University Press, 2010.
- Gilles LIPOVETSKY (avec Sébastien CHARLES), Les temps hypermodernes , Grasset: Paris, 2004. (Hypermodern times, Polity Press, 2005).
-Armand MATTELART, The Information Society, London: Sage, 2003.
-GROUPE MARCUSE, De la misère humaine en milieu publicitaire. Comment le monde se meurt de notre mode de vide, Paris: Éditions La Découverte, 2004.
-Daniel MIELGO BREGAZZI, Construir ficciones. Para una filosofía de la arquitectura, Biblioteca Nueva: Madrid, 2008.
-Todd REISZ (ed.), ‘AL MANAKH Continued’, Volume, 23, Rotterdam: Idea Books, 2010.
-Christian SALMON, Kate Moss Machine, Paris: Éditions La Découverte, 2010.
-Jennifer SIGLER (ed.), 109 Provisional Attempts to address six simple and hard questions about what architects do today and where their profession might go tomorrow, Rotterdam: Berlage Institute, 2003.
-Deyan SUDJIC, The Edifice Complex. The architecture of power, Penguin: London, 2011.
Documentales
-Daryl DELLORA, The edge of possible, 1998.*
-Markus HEIDINGSFELDER and Min TESCH, Rem Koolhaas. A kind of architect, 2005.*
-Andreas MøHL DALSGAARD, Cities on Speed: Bogotá Change, 2009.
-Fabiano MACIEL, Oscar Niemeyer, A vida é um sopro, 2007.
-Christoph SCHAUB and Michael SCHINDHELM, Herzog & de Meuron in China: Bird’s Nest, 2000.*
-Mirjam VON ARX, Building the Gherkin, 2000-2005.*
-Christian VON BORRIES, The Dubai in me, 2010. (www.the-dubai-in-me.com)